Educar en el lleure per lluitar contra l’abús sexual

  • Maria Rubio / @mrubiogarcia (amb la col·laboració de l'Agència Catalana de la Joventut)
  • dimarts, 31 juliol 2018
  • Comenta
  • General

Foto: PIXNIO

El dret al propi cos s’ha fet un lloc en la consciència col·lectiva a cop de grans mobilitzacions, d’una creixent perspectiva de gènere en la societat i de la feina de formiga que han fet moltes persones des de diferents àmbits. Desgraciadament, la massificació d’aquests discursos sovint  ha arribat com a reacció de fets que esgarrifen la societat. Com ha passat enguany amb La Manada i la cultura de la violació, el cas dels abusos a nens i nenes en centres educatius dels Maristes a Barcelona, destapat el 2016, també va colpejar fort aquells qui treballen pels drets dels infants i dels adolescents. A dos anys vista de l’escàndol, educadors i educadores comencen a collir els fruits d’una xarxa de prevenció que, a més, troba en el lleure una generació de joves que s’està fent càrrec de consolidar-la.

“Vaig agrair moltíssim que la Direcció General de Joventut acceptés les nostres propostes del protocol. En un altre moment no hauria passat. S’està produint un canvi social que comença a col·locar la infància al lloc on li pertoca, al centre del món”. Ho explica la Pilar Polo, cap del Departament de Formació i Sensibilització d’una de les entitats referents a Catalunya pel que fa al treball sobre abusos sexuals a infants, la Fundació Vicki Bernadet. Vint anys de treball a l’organització avalen la mirada de Polo, que coneix bé quina ha estat la temperatura del debat social durant les últimes dues dècades i la resposta institucional, i no vacil·la en qualificar els primers 15 anys de “desert”.

L’especialista es refereix al Protocol de prevenció dels abusos sexuals en l’àmbit de l’educació del lleure, que va elaborar la Fundació el 2013 amb la col·laboració i el consens de les entitats del sector. Aquest document s’inclou en un dels apartats de la web jove.cat, juntament amb altres recursos per prevenir el maltractament infantil.

Però, per què suposa una transformació tan important el fet que es comenci a parlar d’abús sexual en l’òrbita del lleure? “L’educació no formal és un lloc màgic per poder parlar amb persones properes que els infants i els adolescents senten que les escolten, que són referents. El lleure ha estat un dels col·lectius més importants a l’hora de pensar com protegir la infància”, explica Polo. Defensa que el món de l’escoltisme genera un vincle entre els infants i els educadors que aïlla el poder adult i permet compartir molta més informació que amb altres figures, com un professor o un tutor d’escola. Aquesta informació pot ser cabdal per detectar qualsevol tipus d’abús: “De vegades pregunto als serveis socials: ‘Ja us coordineu amb la gent dels caus?’”, explica Polo.

Ho coneix de prop l’agent assessor de protecció d’abusos sexuals de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Pol Ruiz. Juntament amb Escoltes Catalans i Acció Escolta, aquesta entitat engloba 150 agrupaments d’entre 60 i 200 infants i joves cadascun arreu del país que formen el cau, un dels principals fronts de l’escoltisme català. La capacitat d’incidència és enorme: “Som un espai on la persona de referència per als infants i per als adolescents també és una persona jove”, explica Ruiz. Aquest tècnic de MEG reconeix el canvi d’actitud que ha fet l’associacionisme: “Arran de tots els fets d’aquests anys, les entitats ens hem mirat el melic i ens hem preguntat què estem fent nosaltres?”.

Ruiz és l’encarregat de gestionar els casos d’abús que es puguin detectar en el cau i esclarir els dubtes que es generin als monitors. Identificar una agressió d’aquest tipus no és fàcil: pot anar des de forçar l’exhibicionisme d’un infant, la provocació sexual o el ‘sexting’ –assetjament sexual ‘online’– fins a pràctiques amb contacte físic no desitjat, com ara els tocaments o la violació. I els símptomes també són diversos. Poden tenir expressions emocionals, com ara l’ansietat o la vergonya, o socials, amb tendència a l’aïllament. Són conductes que poden estar motivades per infinitat de situacions que no necessàriament tenen a veure amb un abús: “De moment m’arriben molts dubtes. Encara costa distingir un possible indici. Els monitors van amb molt de compte”, explica Ruiz.

Els infants, el blanc fàcil dels abusos sexuals

Però les dades sobre el fenomen de l’abús sexual infantil posen en evidència la importància d’abordar el problema sense dilacions. Segons l’informe ‘Ojos que no quieren ver‘, de Save the Children, entre un 10% i un 20% de la societat espanyola adulta ha patit abusos sexuals durant l’edat infantil, i els casos són 10 cops més freqüents entre les persones amb diversitat intel·lectual. El mateix informe, elaborat a partir de l’estudi de 203 denúncies entre el 2012 i el 2016, revela que les agressions als infants es mantenen durant una mitjana de quatre anys i la gran majoria són perpetrades per homes: un 86,4% del total, segons l’organització. D’aquí ve la importància vital de treballar amb agents que facin un treball perllongat en el temps amb els infants, que puguin compartir espais i generar la màxima confiança possible.

L’altra gran xarxa de l’educació no formal a Catalunya, els esplais, també hi està treballant. L’agent assessora d’abusos sexuals de l’Associació d’esplais laica i progressista (ESPLAC), Mireia Contreras, explica que els formadors també estan vivint un procés d’adaptació i de formació en aquest àmbit: “Quan es posen en contacte amb nosaltres, primerament els diem que estan fent les coses bé, que està bé que parlin amb nosaltres”. Per a Contreras, l’aplicació d’un mètode d’actuació ha estat crucial per una qüestió tan bàsica com donar visibilitat al problema: “Jo crec que abans, als esplais, o no es detectaven aquests casos o no s’explicaven. Fins ara, semblava que això no podia passar-li a un nen nostre, o que eren fets molt aïllats que es donaven només en contextos desestructurats”. Durant aquest últim any, els educadors de l’esplai han actuat en tres ocasions, i l’existència d’aquest agent ha fet, diu Contreras, “que es pugui donar un procés d’acompanyament per encaixar que això li pot passar a tothom”.

La presa de consciència respecte als abusos sexuals a infants no passa només per agafar la iniciativa a l’hora de detectar els casos en què l’agressor és un adult extern a l’organització o un altre company amb una diferència madurativa important. El lleure també s’ha posat les piles per reaccionar davant la possibilitat que un dels educadors abusi d’un menor d’edat al seu càrrec. És per això que els formadors estan integrant coneixements sobre com evitar conductes de risc: “Intentem que als nostres espais hi hagi una consciència sobre els rols de poder, que poden derivar en pràctiques abusives”, diu Contreras. Tot i això, ni els títols de monitors ni els títols de directors de lleure tenen mòduls obligatoris per formar sobre la prevenció, detecció i acció davant de casos d’abús sexual, i l’educació en aquests aspectes recau tota en les entitats.

El que sí que s’està integrant és tot un seguit de pràctiques per evitar contextos on es podrien produir abusos, tal com explica Pilar Polo: “Per exemple, estem instaurant com a costum que un infant no vagi sol o sola amb els monitors, sinó que vagin de dos en dos”. I en el protocol també s’inclouen altres mesures referents a moments com els canvis de roba, sobre els quals es proposa plantejar-los com una “activitat col·lectiva”, promoure que els nens i nenes siguin autònoms a l’hora d’anar al lavabo o sent especialment curosos amb els drets d’imatge dels infants, utilitzant càmeres de l’entitat o evitant l’ús del telèfon mòbil. És en aquest àmbit, en l’ús de les pantalles, on Polo creu que hi ha més dificultats a l’hora de fer prevenció entre els joves. “El problema del món del lleure és que molts dels monitors fa dos dies eren premonitors. Canviar de barret és difícil: si tens 21 anys i portes un grup d’adolescents de 16 anys, és complicat posar límits”, explica Polo.

I, si pares i mares s’espanten amb tot aquest paquet de mesures, Polo recorda que la prevenció és la millor manera de frenar de base aquestes conductes: “Jo agrairia que, quan apunto el meu fill a una activitat, em diguin que hi ha formació en primers auxilis, que els nens i nenes porten casc a la bici i que es fa prevenció en maltractament o en salut alimentària. Doncs aquí, igual”.

Però, més enllà de la detecció i la prevenció, Pilar Polo destaca el treball pedagògic en un sistema de valors que ajudi els infants i adolescents a detectar i rebutjar conductes abusives, a posar atenció en aquells nens i nenes més vulnerables i a escoltar el cos per aprendre a comprendre què vol i què no vol. “L’altre dia passava per una escola concertada on hi havia un cartell que deia ‘Estimeu els nens’. I jo pensava: s’hauria de canviar per ‘Respecteu amb amor als nens’”, exemplifica l’educadora. I, en el centre de tot aquest aprenentatge adquirit en l’educació no formal, la dignitat: “L’objectiu és que l’infant se senti digne de ser estimat. I això es fa amb molta naturalitat en el lleure. Si té pudor i no vol banyar-se a la platja despullat, que no ho faci, que faci el que vulgui. Es tracta d’aplicar una mirada que els dignifiqui, que els ensenyi a valorar les pròpies decisions i que siguin respectades”.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Amb feina però sobrequalificats, a l’atur, precaris, a l’exili o amb moltes dificultats per emancipar-se... Aquests són alguns trets que defineixen moltes persones joves, que han vist com la crisi frustrava les seves expectatives de futur i convertia la joventut en un grup especialment vulnerable. En aquest context, alguns joves exhibeixen grans dosis d'imaginació per posar en marxa iniciatives d'innovació social, noves formes de participació i d'organització del treball que puguin revertir aquest escenari. “Joves a contracorrent” és un espai impulsat per CRÍTIC, a partir de les dades que genera l'Observatori Català de la Joventut, àrea de l’Agència Catalana de la Joventut que es dedica a produir coneixement i donar a conèixer la realitat social de la gent jove a Catalunya.

Cerca al blog

Comentaris recents