La precarietat dels treballadors temporals, l’altra cara de la campanya de Nadal

  • Marc Font / @marcfontribas (amb el suport del Col·lectiu Ronda)
  • diumenge, 17 desembre 2017
  • Comenta
  • General

Un comerç en plena campanya comercial de Nadal / HERRY LAWFORD

Un nombre important de comerços concentren una part significativa de les seves vendes durant la campanya de Nadal. L’augment d’activitat que registren en aquestes dates implica, en molts casos, un increment de la contractació de personal. I, habitualment, els treballadors que s’incorporen ho fan mitjançant un contracte temporal, ja sigui a jornada completa o a temps parcial. No és un fenomen puntual. El 87% dels contractes que s’han signat a Catalunya durant el 2017 són temporals i, d’aquests, més d’una tercera part van destinats a feines a temps parcial.

En una economia dominada per un sector, el dels serveis, marcat pels sous baixos, tenir un contracte temporal equival sovint a precarietat. Si hi afegim l’elevada taxa de parcialitat -que a Catalunya se situava en el 14,0% el tercer trimestre del 2017, segons l’enquesta de població activa, s’entén, per exemple, que la taxa de treballadors pobres hagi crescut els darrers anys . De fet, la tan pregonada sortida de la crisi amaga realitats com que el significatiu descens de la taxa d’atur en els darrers dos anys a l’Estat gairebé no ha implicat un augment del nombre total d’hores treballades. Per tant, sí que hi ha més gent treballant, però ho fa menys hores i, per tant, en pitjors condicions econòmiques.

Amb totes aquestes xifres es poden qüestionar les bondats que el govern de Rajoy atribueix a la reforma laboral de 2012, que va accentuar la desprotecció dels treballadors endegada per la normativa que havia aprovat l’executiu del PSOE dos anys abans. I, segons destaca l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Jordi Juan, la nova reforma que pretén portar a terme el govern espanyol amb el suport de C’s no fa altra cosa que incidir en aquesta línia. “Totes les reformes que anuncien estan caracteritzades per un criteri que és debilitar la posició individual i col·lectiva dels treballadors respecte tant del manteniment del propi contracte de treball com de les condicions que el regeixen”, apunta Juan.

Per al lletrat, els models de reforma laboral que s’han imposat des de l’esclat de la crisi “estan marcats per la devaluació de les condicions de treball, que segons han venut hauria de ser en pro de l’empleabilitat. Però s’ha demostrat que aquestes reformes són absolutament ineficaces a l’hora de revertir el problema que hi ha amb l’atur i la precarietat laboral”. Un dels arguments recurrents de les organitzacions empresarials, i d’una part important dels partits polítics, és que els elevats costos salarials desincentiven la contractació, però Juan subratlla que “si fos així, en països amb costos laborals més alts hi hauria més atur i no passa”. Fins i tot a l’Estat espanyol, el País Basc presenta un dels menors nivells d’atur mentre que té els salaris més elevats.

“Al final la reforma el que busca és abaixar els costos salarials de les empreses, tot i que s’ha demostrat que en termes macroeconòmics això no suposa un avantatge comparatiu. En una economia marcada pel sector serveis, si tens uns costos laborals tan baixos no incentives una activitat econòmica basada en el valor afegit, sinó les activitats de baix cost i basades en la intensificació de la mà d’obra. Per tot plegat, la reforma laboral no deixa de ser un clam a l’entronització del treballador pobre”, conclou l’advocat del Col·lectiu Ronda.

Les aglomeracions als carrer per anar de compres són freqüents aquests dies previs a les festes / NÚRIA

Un frau generalitzat

Més enllà d’aquesta situació de precarietat, l’ús massiu de la contractació temporal està marcada per un elevat nivell de frau, tot i que el percentatge de treballadors que ho denuncia és molt baix. Com ja vam explicar a ‘Legítima Defensa’, a la pràctica hi ha tres grans tipus de contractes que justifiquen la temporalitat: el d’obra o servei, el de circumstàncies de la producció o el d’interinitat. El primer té com a límit temporal la finalització efectiva de l’obra, el segon es justifica per afrontar un especial volum de feina que és circumstancial i no resultava previsible, i el tercer està vinculat a la substitució temporal d’un treballador, ja sigui perquè és en excedència, de baixa mèdica, de permís de maternitat o paternitat, etc.

Dit d’una altra manera, si un comerç concentra un gruix important de les vendes durant la campanya de Nadal i, per tant, en aquesta època necessita més personal, això no és una circumstància sobrevinguda, sinó previsible. El que significa que els contractes no haurien de ser temporals, sinó fixos discontinus o indefinits a temps parcial. La realitat, però, és que, el que hauria de ser la norma, gairebé es converteix en l’excepció. I com és possible? Bàsicament, perquè “no hi ha cap penalització si es fa un ús abusiu o fraudulent de la contractació temporal”, segons apuntava el també advocat del Col·lectiu Ronda Sergio Maldonado.

Bàsicament, si un treballador reclama que el seu contracte era fraudulent, el jutge pot dictaminar que se’l consideri indefinit i això significaria que, en cas d’acomiadament, la indemnització a rebre se situaria en els 33 o 45 dies per any treballat, en funció de l’antiguitat. O, dit d’una altra manera, el cost per a l’empresari és el mateix que si hagués fet el contracte correctament d’entrada. Aleshores què hi guanya? “Bàsicament hi ha una expectativa de benefici, perquè en aquest tipus de contractes hi ha una menor impugnació que en els indefinits, de manera que l’aprovisionament de contingències en cas d’acomiadament no és el mateix”, relata Maldonado.

A partir d’aquí què es pot fer? L’advocat Jordi Juan defensa la necessitat que hi hagi una “organització sindical al lloc de treball” i es creïn “dinàmiques de lluita col·lectiva”. Dit d’una altra manera, en aquests moments el “treballador té un rol estratègic perquè és un període de màxima facturació i l’empresa necessita aquesta prestació, per tant a través de la lluita sindical s’ha d’aprofitar el fet per aconseguir la indefinició d’aquesta relació laboral”. L’advocat també advoca per dotar de més mitjans a la Inspecció de Treball per detectar el frau en la contractació temporal. Com a situació ideal, Juan defensa la necessitat de prohibir l’acomiadament lliure, és a dir, just la línia contrària del que segueixen les darreres reformes laborals. “Si hi hagués acomiadament, i aquest fos declarat il·legal, l’opció hauria de ser del treballador, és a dir que ell decidís si es vol reincorporar o deixar l’empresa amb la indemnització corresponent”, conclou. De moment, però, aquesta campanya de Nadal seguirà marcada per la temporalitat i la parcialitat, és a dir, la precarietat.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Aquest és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.

Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.

Cerca al blog