Noves eines jurídiques per aturar desnonaments

Una acció de la PAH de Granollers per intentar evitar un desnonament / PAH Granollers

La lluita per aturar els desnonaments d’habitatges de compra s’ha anat dotant de noves eines per intentar paralitzar el que no fa pas tant semblava inevitable. Més enllà de la mobilització constant de moviments socials, com la PAH, la batalla fa anys que es lliura també en el camp judicial. Una àrea en què Europa és una aliada -aquí sí!- i a través de diverses sentències ha enviat algunes clatellades a l’Estat espanyol per permetre un reguitzell d’abusos hipotecaris. Les directrius del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) han provocat que alguns jutjats hagin emès resolucions en benefici dels consumidors. Un dels darrers exemples significatius és la decisió del jutjat de primera instància número 2 de Granollers, que fa unes setmanes va dictar el sobreseïment del procés d’execució hipotecària impulsat pel BBVA des de l’any 2013 contra un matrimoni. El tribunal va considerar “abusiu” el contingut de la coneguda com a clàusula de venciment anticipat del préstec, que permet a l’entitat financera demanar l’execució del desnonament arran de l’impagament d’una única quota.

L’origen de la decisió, però, es troba al TJUE, amb seu a Luxemburg. El gener de l’any passat, el TJUE va dictaminar que es podia demanar la revisió del possible caràcter abusiu de les clàusules incorporades en un contracte hipotecari fins i tot en el cas que algunes de les altres clàusules del préstec ja haguessin estat objecte de revisió judicial prèviament. Pel tribunal comunitari, en cas contrari “la protecció del consumidor resultaria incomplerta i insuficient i no constituiria un mitjà adequat i eficaç per evitar l’ús d’aquest tipus de clàusules”. En el cas de Granollers, en un primer moment no s’havia analitzat la clàusula de venciment anticipat. Va ser quan es va arribar a la subhasta de l’immoble quan l’advocada del Col·lectiu Ronda Núria Vilarnau va entregar l’escrit sol·licitant que s’analitzés aquesta clàusula, que finalment el tribunal va considerar abusiva i, per tant, es va arxivar el procés d’execució. “Ara el banc si vol reclamar el deute haurà de fer-ho per una altra via”, explica l’advocada.

L’opció de poder reclamar per aquesta via apareix per l’existència de la Directiva comunitària 93/13, “sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors”, que teòricament estableix unes normes mínimes d’obligat compliment per als estats de la UE. Però, segons denuncia Vilarnau, l’Estat espanyol ha estat reticent a l’hora d’ajustar-s’hi totalment, un fet que ha permès la perpetuació dels abusos bancaris en matèria hipotecària. L’advocada recorda que la Llei 1/2013 de Mesures per Reforçar la Protecció als Deutors Hipotecaris donava un termini de 30 dies als executats perquè fessin al·legacions sobre l’abusivitat de les clàusules de l’escriptura del crèdit. Arran de la pregunta d’un jutjat, però, el TJUE va dictaminar que aquest termini no s’ajustava a la directiva 93/13 i que en qualsevol moment que es detectés que una clàusula podia ser abusiva es podia reclamar que s’examinés. “Fins fa molt poc, les clàusules de venciment en general no es consideraven abusives. Ara tenim una nova via de defensa”, subratlla Núria Vilarnau.

“El que deien els bancs és que executaven el crèdit perquè no s’havien pagat diverses quotes i el que fa el TJUE és declarar que el que s’ha de valorar és la literalitat de la clàusula. És a dir, si la clàusula diu que amb una sola quota et poden declarar vençut el préstec, doncs això és abusiu i se n’ha de declarar la nul·litat. L’efecte és que la clàusula surt del contracte i aleshores no et poden reclamar el deute per aquesta via i l’execució hipotecària s’ha d’arxivar”, detalla l’advocada del Col·lectiu Ronda. Ara mateix, el Tribunal Suprem està a l’espera que el TJUE resolgui la qüestió prejudicial que li ha plantejat sobre la seva pròpia doctrina processal, ja que l’alt tribunal estatal sempre havia defensat que en un procediment d’execució hipotecària, l’executat tenia opcions de defensar-se. El TJUE ha d’aclarir si la interpretació estatal incomplia la normativa europea en aquesta matèria.

Afavorir la banca, no les persones

Una de les seus del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg / ARXIU

Per a Vilarnau, “totes les clàusules [d’un contracte hipotecari] que determinin la quantitat exigible són susceptibles de demanar-ne l’abusivitat. S’ha de ser capaç d’impugnar el capital exigible, per exemple poder deixar clar que no deus 100, sinó 10, però te’n demanen 100. Si s’accepta la reclamació, això permet l’arxiu del procediment”. Un altre element clau és que la reclamació de l’execució hipotecària l’ha de fer qui té el préstec. No és una qüestió menor, atès que els darrers anys moltes entitats financeres han venut paquets de deutes hipotecaris a fons voltors. “En aquesta qüestió estem esperant que els jutges canviïn de criteri, però per exemple hi ha moltes reclamacions d’execució del BBVA per deutes que ara té Anticipa”, recalca la lletrada. A més a més, una resolució del TJUE diu que pots demanar “danys i prejudicis” si no t’han valorat les clàusules abusives, si bé encara no hi ha cap sentència favorable sobre aquest punt.

La imminent entrada en vigor de la Llei 5/2018 que modifica la d’Enjudiciament Civil per agilitzar el procés de desnonament dels habitatges ocupats il·legalment que siguin propietat de particulars i entitats públiques o sense ànim de lucre pot augmentar les situacions de vulnerabilitat. La raó és que a diferència del que estableix una resolució europea, no fixa que s’hagi de donar una alternativa habitacional a les persones desnonades abans d’executar el llançament de l’habitatge.

“En general, en tot el tema dels desnonaments s’ha afavorit la banca en comptes d’afavorir la gent. Cada vegada que hi havia una modificació que suposadament es feia perquè el TJUE havia dit una cosa, a qui es protegia era el banc perquè pugués apropiar-se del teu habitatge quan hauria de ser al revés”, considera Vilarnau. Amb tot l’advocada, manté que “sense el TJUE hauríem tingut un drama social molt més important”, alhora que lamenta que s’hagi anat “molt lent” a l’hora de “dotar-nos d’elements per aconseguit l’aturada de desnonaments”. Tot i que es mostra escèptica respecte a què l’Estat espanyol adapti fil per randa el que estableix la legislació europea, i que suposa una major protecció pels drets dels consumidors, Vilarnau insta els possibles afectats “a informar-se i defensar-se”.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Aquest és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.

Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.

Cerca al blog