Dos provocadors polifacètics: Nazario i Roger Pelàez

pelaez-2Els separen tres dècades de vida, però tots dos són creadors intensos i polièdrics. I tots dos han presentat un nou llibre. Historietista i pintor, animador de la Barcelona ‘canalla’ de la Transició, Nazario Luque ha debutat com a novel·lista amb ‘Nuevas aventuras de Anarcoma y el robot XM2‘ (Laertes). El volum és una continuació de dos àlbums de còmics que van convertir-se en clàssics de la contracultura dels setanta i dels primers vuitanta. Quan Nazario s’iniciava en la cultura ‘underground’ barcelonina, naixia el també historietista Roger Pelàez. Més enllà de les diferències estilístiques, ambdós autors comparteixen, com a mínim, un tarannà multidisciplinari. Perquè Pelàez fa recitals de poesia humorística i virulenta, canta en grups de música ‘punk’ (Budellam, El Mal Ja Està Fet) i és locutor de ràdio. Recentment, ha publicat el còmic ‘Hegemonia persecutòria’ (Les Males Herbes).

Novel·la negra hipersexual amb ciència ficció ‘pulp’

978841678309Nazario va definir un dels seus personatges més recordats, la detectiu transvestida Anarcoma, com a “meitat Humphrey Bogart i meitat Lauren Bacall”. L’any 1983, Anarcoma va protagonitzar dos àlbums recopilatoris que van ser censurats en diversos països. Ara, les seves aventures passen del còmic a la novel·la negra i hipersexual. Mig Barcelona segueix buscant una màquina fantàstica que elimina els desitjos: la busquen Anarcoma, la policia, diverses societats secretes i una parella de ‘mad doctors’ que creen tota mena de màquines eròtiques. Entre cultes pintorescos i científics bojos, ‘Nuevas aventuras de Anarcoma y el robot XM2’ remet a Jean Genet, al marquès de Sade i a Pedro Almodóvar, però també a la cultura popular de serials com ‘Judex’ o ‘Fantomas’. Si George Franju o Alain Resnais van reelaborar-los en forma de cinema d’autor, Nazario els usa com a material amb què fer més somiadores les seves històries ravaleres de cerca del plaer, de desencaixos sentimentals (també amb robots intel·ligents!) i de prostitució. La iconografia sadomasoquista s’alterna amb els cuplets de Sara Montiel, sempre amb un missatge de crítica a la intolerància explicitat, sobretot, a través de la ideologia dels malvats de la funció. Com un assassí en sèrie que odia el transvestisme i alhora desenvolupa un fetitxisme pels penis de dimensions colossals. Abans d’entrar en la nova narració, Nazario resumeix els còmics previs en 30 pàgines absolutament frenètiques on s’acumulen els esdeveniments. La novel·la s’estructura d’una manera més convencional, però hi ha quelcom d’aquest gust per una narrativa de l’acció, trepidant, sense pauses ni digressions psicologistes.

Escopinades de vulnerabilitat i garrotades ‘punk’

51stpzhrbhl-_sx351_bo1204203200_De Roger Pelàez es pot esperar qualsevol cosa. I el còmic ‘Hegemonia persecutòria’ n’és un exemple. L’obra comença amb un to fortament introspectiu: relata problemes de parella, fantasmes de la paternitat, sexe peculiar, tragicòmiques anècdotes familiars i la mort del pare. “Només veig que he estat tota la vida desitjant que el meu pare es morís pensant que quan es morís sentiria pena, però és que ni pena sento”, afirma la persona convertida en personatge de paper. La concisió comunicativa quasi inherent a la historieta (encara que moltes pàgines estiguin farcides de text) facilita que el resultat sigui molt estimulant, perquè és ple de tensions: l’assalt misantrop conviu amb l’expressió de vulnerabilitats i el desig de ser estimat. La sortida de to aparent acaba resultant una via de transmissió, suïcidament transparent, de veritats profundes. “Però jo no vull fer pena, vull fer riure”, diu el Pelàez dibuixat. Així que, a banda d’aquest inici més testimonial i amarg, ‘Hegemonia persecutòria’ és un recopilatori miscel·lani on Pelàez satiritza i critica moviments i persones de tots els colors. Des de l’anarquisme fins a un Quim Monzó convertit en paradigma del reaccionari rondinaire, des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fins a la ‘Directa’… passant pels Mossos d’Esquadra, és clar (“En què s’assemblen un modernu pacotillero amb un mosso d’esquadra primer de la seva primera promoció? El modernu fa curtmetratges, el mosso fa cutre-muntatges”).

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Llibres de contraban

Llibres de contraban és un bloc de pensament crític impulsat per l’Espai Contrabandos, un espai situat al barri del Raval, a Barcelona, que agrupa editorials independents que publiquen llibre de pensament crític i dinamitzen activitats culturals. En el bloc s'hi troben propostes literàries transformadores, novetats d’assaig crític i relats sobre les activitats, en molts gèneres i formats. Periòdicament, també s’hi inclouen articles d’opinió de les editorials independents. Llibres de contraban s’adreça a un públic no conformat, no resignat, per qui llegir és somiar (i fer possible) un món millor.

El blog és coordinat pel periodista Ignasi Franch.

Cerca al blog