Mobile World Congress: tecnologia per a la desigualtat?

Estand de Samsung al Mobile World COngress de 2012 / Anders Ekström

Estand de Samsung al Mobile World Congress de 2012 / Anders Ekström

L’any 2016 ha començat amb mal peu per a la bona premsa de les tecnologies digitals. Primer vam saber, a mitjans de gener, que Samsung, Apple i una bona colla d’empreses de telefonia mòbil no eren gaire primmirades amb l’origen de les matèries primeres que alimenten les seves fàbriques. Segons denunciava un informe d’Amnistia Internacional després d’analitzar amb lupa les cadenes d’aprovisionament d’aquestes companyies, una part dels minerals necessaris per a la fabricació de bateries de liti i d’altres components provindrien ni més ni menys que de pràctiques d’explotació infantil en condicions inhumanes a la República Democràtica del Congo, una zona on l’extracció dels minerals indispensables per a la indústria del mòbil es troba controlada per tota mena de màfies, senyors de la guerra i polítics corruptes.

Uns dies més tard, a través d’un altre informe, apreníem que l’impacte de la tecnologia digital -telefonia mòbil, Internet i tot l’entramat de negocis i serveis que vinculats a la xarxa- no ha estat gaire positiu per a les economies dels països empobrits, almenys fins ara. Així, segons denunciava el Banc Mundial en un document esfereïdor, la creixent implantació de les Tecnologies per a la Informació i la Comunicació (TIC) no només no estaria contribuint com s’esperava a la millora dels indicadors de desenvolupament a escala global, sinó que està actuant com a fre i com a element polaritzador de la societat, incrementant la desigualtat global i limitant les capacitats de desenvolupament dels països amb índex de desenvolupament més baixos. Aquest informe sosté, sense embuts, que el creixement econòmic produït per la innovació en tecnologies digitals, que es preveia que es traduiria en un increment del nombre de llocs de treball i de serveis disponibles en els països en desenvolupament, està sent desaprofitat per la concentració dels beneficis en determinats països (Estats Units i Europa, sobre tot) i estaments socials (aquelles persones altament qualificades), ocasionant que l’impacte als països empobrits sigui en realitat en forma de destrucció d’ocupació, baixada de salaris i augment de la desigualtat. A aquest fenomen s’hi afegeix l’agreujant de que l’adopció de les noves tecnologies per part de governs de tot el món sense mesures adequades de transparència i control democràtic està contribuint a un major control de la població i al reforç de règims repressius de tot tipus.

Cal una reflexió profunda sobre l’impacte de les tecnologies digitals al món més enllà de la imatge edulcorada de les campanyes de màrketing i de la superficialitat de les xarxes socials. L’optimisme d’esdeveniments com el Mobile World Congress, amb tota la seva parafernàlia d’estrelles que desembarquen a Barcelona -tipus Marc Zuckerberg, creador de Facebook– i la presentació de noves tecnologies -aquest any la realitat virtual sembla que s’emportarà tota l’atenció- no pot fer-nos oblidar que la tecnologia no es res més que una eina, però no una finalitat en ella mateixa. Les aplicacions mòbils de poc ens serviran si el resultat es una societat més desigual, amb més pobres i amb un increment de les vulneracions de drets humans a escala global, des dels drets laborals dels infants del Congo fins al dret a la privacitat dels ciutadans europeus.

Respecte a això últim, i com a cirereta a un pastís una mica indigest, l’informe 2016 de Human Rights Watch aparegut també aquest passat mes de gener denunciava un retrocés generalitzat de les llibertats individuals a tot el món fruit de l’obsessió creixent per la vigilància digital dels ciutadans. La mateixa organització qüestionava la necessitat de reforçar aquest tipus de vigilància massiva assenyalant que en el atacs recents a Europa els autors eren coneguts pels serveis de seguretat, però que la policia estava massa aclaparada per l’excés de dades. El que és necessari -afirma l’organització- no són més dades massives -amb la conseqüent disminució del dret a la privacitat- sinó més capacitat per seguir pistes específiques.

Fa un parell d’anys algunes organitzacions que treballem en matèria de drets humans ens vam queixar de la manca de receptivitat del Mobile World Congress a l’hora de fomentar l’ús de la trobada com a espai de reflexió sobre l’impacte de les noves tecnologies en els col·lectius empobrits o més vulnerables. Fins i tot en algun cas s’ha denunciat que malgrat el recolzament de les institucions (Ajuntament i Generalitat) s’hi hagin vetat debats sobre temes candents, com el de les condicions en que s’obtenen les matèries primeres. El canvi a l’Ajuntament de Barcelona hauria de servir, esperem, per a que el paper de la tecnologia digital en el reforç dels drets humans i en la reducció de la desigualtat a escala global tingui d’una vegada per totes l’espai que es mereix en els continguts del Congrés.

Manel Rebordosa és membre de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres
Un comentari
  • Pau Capdevila i Pujol 17 de febrer de 2016 - 0:23

    Mala premsa?…Primera noticia. Peró per molt mala premsa que tinguin Apple o Samsung, el consumisme és mes poderós. Un escàndol llunyà a les mines de Coltan no espatllarà la festa als grans de la telefonia mòbil i la gent correrà com sempre a gastar-se el que costi el darrer model. D’alternatives socialment responsables com el Fairphone 2 ni sent sent a parlar.

    Com la política, la tecnologia o la fas o te la fan. El MWC no es una “trobada”, és un congrés de negocis. O sigui que es qüestió de posar-se mans a l’obra i no anar-els-hi a dir quina hauria de ser la seva missió. Que aquesta gent només hi entén de models de negoci i no de solidaritat, que no els dona calers. Com més usuaris passius i consumidors ens tornem, més es serviran de la tecnologia per aprofitar-se de nosaltres.

    Està clar que en l’economia del coneixement, qui no te l’educació i la iniciativa per establir nous usos de la tecnologia quedarà cada cop mes endarrerit. Totes les evolucions han passat igual i qui millor s’hi adapta, sobreviu.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Un espai de reflexió sobre la cooperació, l'anticooperació i tot el que afecta als drets humans, la pau i el desenvolupament, tal i com ho veiem des d'Àgora Nord Sud. Som una plataforma formada per Medicus Mundi, SETEM, VSF-Justícia Alimentària Global, Entrepobles, l'Observatori del Deute en la Globalització i Enginyeria Sense Fronteres, entitats catalanes independents i assembleàries, amb una visió política i de construcció de drets arreu del món.

Coordinat per: Miquel Carrillo, enginyer i secretari executiu d’Enginyeria sense Fronteres.

Cerca al blog