Crític Cerca
Opinió

La Caixa i l’ànima de les ONG

06/05/2016 | 00:10

imprescindibles
Fotograma de l’anunci de la campanya de l’Obra Social La Caixa #AmbElsImprescindibles, dedicat a Oxfam Intermón / Youtube

Siguem francs, sota les sigles ‘ONG’ hi ha probablement més varietat que sota la denominació d’empresa. Personals i intransferibles, assembleàries, ‘washing machines’ de la sostenibilitat insostenible, màquines de reciclar la roba usada d’una metròpoli en vint-i-quatre hores, roges, blaves, serioses i divertides. De tot. Així que ja t’esperes qualsevol cosa, i que el personal generalitzi i parli ‘al pedo’ del que fan i desfan, forma part de l’ofici.

Però veus a la companya Mariona d’Intermón a la tele, molts anys després de coincidir amb ella a les reunions de la coordinadora d’ONG a Madrid (us parlo dels temps en què l’aigua no era un dret humà), i sobta. Sobta veure-la allà a la pantalla, parlant sota el paraigües protector del vaixell insígnia de la banca més nostrada i de la seva flamant campanya publicitària, per demostrar-nos quin cor tan gran que tenen ajudant els que ajuden a solucionar els problemes del món. ‘Hòstia, Mariona, tu no, vosaltres no’.

Comences a parlar sol, la canalla et mira com quan t’adreces al senyor col·legiat perquè està cometent una flagrant injustícia sobre la gespa. Però si tu saps que continuen invertint en empreses que fan armes (o els xips que les guien a la seva destinació, tant se val). Si coneixes que són propietàris de petrolieres que els interessa allò del canvi climàtic tant com els drets dels indígenes (considereu la gent de Canàries com a tal a tots els efectes) que viuen a sobre dels seus pous. Però si ja t’han dit que són propietaris d’empreses que tallen la llum i el gas a la gent que no ho pot pagar o fan negoci de l’assistència mèdica, per no parlar de preferents i desnonaments. Vols dir Mariona que paga la pena posar la cara per continuar fent caritat? Perquè, nota del traductor, quan la cooperació no té més aspiracions que posar draps calents (que també se n’han de posar, no em confoneu) se’n diu així, caritat, cristiana, musulmana, rotllo pop Hombres G o punky, que de tot hem vist darrerament.

Me la miro un cop i altre cop, també al cine dies després, perquè aquests animistes de la banca tenen per gastar en publicitat i el bombardeig mediàtic és implacable, i vull descobrir un rictus d’incomoditat al seu rostre, com quan expliques als finançadors allò que volen sentir, però tu saps que no va massa enlloc. Sí, també he vist la campanya que heu fet, que està molt bé, us felicito, per denunciar allò dels papers de Panamà i que la canya al final la paguem entre tots. Mariona, potser no ho sabies, això comença a ser ja com jutjar els periodistes que treballen i intenten fer el millor que poden la seva feina a (antics grans) mitjans en decadència, però tot plegat és massa coincidència. Els d’aquesta fundació que diuen que sou imprescindibles, i vull pensar que ho sou, són el sistema que ha creat tots els Panamàs del món, que no creu en els nostres drets sinó en les seves oportunitats de negocis, que crea i manté partits, mitjans, Cases Reials i el que calgui. Què passa, que a tu no et cobren ara comissions cada cop que passes pel davant d’un caixer? Mariona? Oblida els gurús del bonrotllisme, la coherència comença per la nostra caixa, era tan senzill com això, no es pot posar la cara i esdevenir una peça més del màrketing d’allò que volíem (volem?) canviar. Esclar que el carrer no ens espera, esclar que no mobilitzem ningú més que aquells que ni recorden que van domiciliar la seva quota.

Quan els nens surten del cole, on ells mateixos els han fet una classe per educar-los en les bondats del sistema i captar futurs clients, posen la tele i hi surts tu. Qui recolza els imprescindibles, és imprescindible, sil·logisme irrebatible, tot encaixa, tot sota control en un termini fixe de rendibilitat assegurada. De les altres, sincerament, m’ho podia esperar, però de tu, no, Mariona. Què n’heu fet de la vostra ànima?

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies