La Caixa i l’ànima de les ONG

imprescindibles

Fotograma de l’anunci de la campanya de l’Obra Social La Caixa #AmbElsImprescindibles, dedicat a Oxfam Intermón / Youtube

Siguem francs, sota les sigles ‘ONG’ hi ha probablement més varietat que sota la denominació d’empresa. Personals i intransferibles, assembleàries, ‘washing machines’ de la sostenibilitat insostenible, màquines de reciclar la roba usada d’una metròpoli en vint-i-quatre hores, roges, blaves, serioses i divertides. De tot. Així que ja t’esperes qualsevol cosa, i que el personal generalitzi i parli ‘al pedo’ del que fan i desfan, forma part de l’ofici.

Però veus a la companya Mariona d’Intermón a la tele, molts anys després de coincidir amb ella a les reunions de la coordinadora d’ONG a Madrid (us parlo dels temps en què l’aigua no era un dret humà), i sobta. Sobta veure-la allà a la pantalla, parlant sota el paraigües protector del vaixell insígnia de la banca més nostrada i de la seva flamant campanya publicitària, per demostrar-nos quin cor tan gran que tenen ajudant els que ajuden a solucionar els problemes del món. ‘Hòstia, Mariona, tu no, vosaltres no’.

Comences a parlar sol, la canalla et mira com quan t’adreces al senyor col·legiat perquè està cometent una flagrant injustícia sobre la gespa. Però si tu saps que continuen invertint en empreses que fan armes (o els xips que les guien a la seva destinació, tant se val). Si coneixes que són propietàris de petrolieres que els interessa allò del canvi climàtic tant com els drets dels indígenes (considereu la gent de Canàries com a tal a tots els efectes) que viuen a sobre dels seus pous. Però si ja t’han dit que són propietaris d’empreses que tallen la llum i el gas a la gent que no ho pot pagar o fan negoci de l’assistència mèdica, per no parlar de preferents i desnonaments. Vols dir Mariona que paga la pena posar la cara per continuar fent caritat? Perquè, nota del traductor, quan la cooperació no té més aspiracions que posar draps calents (que també se n’han de posar, no em confoneu) se’n diu així, caritat, cristiana, musulmana, rotllo pop Hombres G o punky, que de tot hem vist darrerament.

Me la miro un cop i altre cop, també al cine dies després, perquè aquests animistes de la banca tenen per gastar en publicitat i el bombardeig mediàtic és implacable, i vull descobrir un rictus d’incomoditat al seu rostre, com quan expliques als finançadors allò que volen sentir, però tu saps que no va massa enlloc. Sí, també he vist la campanya que heu fet, que està molt bé, us felicito, per denunciar allò dels papers de Panamà i que la canya al final la paguem entre tots. Mariona, potser no ho sabies, això comença a ser ja com jutjar els periodistes que treballen i intenten fer el millor que poden la seva feina a (antics grans) mitjans en decadència, però tot plegat és massa coincidència. Els d’aquesta fundació que diuen que sou imprescindibles, i vull pensar que ho sou, són el sistema que ha creat tots els Panamàs del món, que no creu en els nostres drets sinó en les seves oportunitats de negocis, que crea i manté partits, mitjans, Cases Reials i el que calgui. Què passa, que a tu no et cobren ara comissions cada cop que passes pel davant d’un caixer? Mariona? Oblida els gurús del bonrotllisme, la coherència comença per la nostra caixa, era tan senzill com això, no es pot posar la cara i esdevenir una peça més del màrketing d’allò que volíem (volem?) canviar. Esclar que el carrer no ens espera, esclar que no mobilitzem ningú més que aquells que ni recorden que van domiciliar la seva quota.

Quan els nens surten del cole, on ells mateixos els han fet una classe per educar-los en les bondats del sistema i captar futurs clients, posen la tele i hi surts tu. Qui recolza els imprescindibles, és imprescindible, sil·logisme irrebatible, tot encaixa, tot sota control en un termini fixe de rendibilitat assegurada. De les altres, sincerament, m’ho podia esperar, però de tu, no, Mariona. Què n’heu fet de la vostra ànima?

11 comentaris
  • RER 29 de juny de 2016 - 0:55

    En primer lloc volia felicitar-te per l’article, està molt ben redactat i té un missatge contundent i clar amb el que es vol plasmar. No obstant, puc arribar a discrepar amb molts dels aspectes que tracte i és per això que volia escriure al mur.
    Primerament voldria destacar el to i l’acusament personal usat en la redacció. Penso que està pujat de to i enfocat directament cap a una persona en concret (per molt que pugui ser reflex de un conjunt de persones) que té noms i cognoms, i en aquest cas li posem cara i tot. Des del meu punt de vista provoca que l’escrit sigui massa subjectiu i poc justificat. Sembla un “ajuste de cuentas” (perdó per la vulgaritat) entre dues persones.

    En segon lloc, volia esmentar la manca de l’altre punt de vista. No m’agraden els articles que només es critica un aspecte, sense donar cap referència de l’altre, i els quals no proposen solucions. Crec que vivim en una societat on tendim a criticar-ho tot, des de la feina que fa el nostre cap, els presidents d’organitzacions, professors, companys, etc. Com a individus en una societat hem d’afegir valor a les activitats que fem cada un, i proposar solucions. Som gent formada i amb gran capacitat de canviar les coses. Doncs perquè només ens quedem en la part fàcil de jutjar els altres? Perquè no escrivim articles per millorar les coses i donar solucions tangibles i realitzables?

    Finalment volia comentar les crítiques cap al capitalisme. És cert que estem molt lluny de la perfecció democràtica. És cert que el sistema ha de millorar indiscutiblement. És cert que els bancs tallen el llum i el gas a les famílies que no poden pagar. És cert que contribueixen a molts desnonaments. No és menys cert però que també han ajudat a emprenedors com tots nosaltres (els enginyers) a tirar i muntar empreses endavant, a complir els nostres somnis, entre d’altres. Gràcies a la seva gestió financera, els més afavorits poden també ajudar als que tenen menys i ajudar-los a tirar els seus projectes endavant.
    M’atreviria dir també que aquesta crítica al capitalisme hauria de ser reflexiva. Podria posar la mà al foc que aquest article s’ha fet des d’un ordenador, tableta mòbil o smartphone Apple, HP, Samsung (o semblants). Empreses amos del capitalisme.

    En resum, criticar ens ajuda a millorar i és necessari, però penso que tots nosaltres hem de fer un pas més endavant, fer autocrítica i proposar millores tangibles.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Un espai de reflexió sobre la cooperació, l'anticooperació i tot el que afecta als drets humans, la pau i el desenvolupament, tal i com ho veiem des d'Àgora Nord Sud. Som una plataforma formada per Medicus Mundi, SETEM, VSF-Justícia Alimentària Global, Entrepobles, l'Observatori del Deute en la Globalització i Enginyeria Sense Fronteres, entitats catalanes independents i assembleàries, amb una visió política i de construcció de drets arreu del món.

Coordinat per: Miquel Carrillo, enginyer i secretari executiu d’Enginyeria sense Fronteres.

Cerca al blog