Mobile Social Congress: quina alternativa tenim davant les grans marques de mòbils?

Membres del Mobile Social Congress exhibint la seva protesta prop de l’entrada de l’MWC a l’Hospitalet de Llobregat / SETEM-CATALUNYA

Si un dia qualsevol entrem en un vagó de metro, veurem com la majoria de les persones tenen la mirada fixa en un petit aparell que porten a les mans. Això ja ens dóna una idea de la importància que els telèfons mòbils i altres aparells electrònics han adquirit en les nostres vides. Al mateix temps, podem afirmar que Barcelona s’ha convertit en la capital mundial de la telefonia mòbil en ser la ciutat que acull el Mobile World Congress (MWC).

La setmana passada es va celebrar l’edició del 2017 d’un esdeveniment que fomenta un model econòmic centrat en la maximització de beneficis de les empreses i en el creixement incessant, passant absolutament per sobre dels drets humans. Per aquest motiu, coincidint amb aquest esdeveniment, SETEM Catalunya, conjuntament amb moltes altres organitzacions, va organitzar el segon Mobile Social Congress (MSC). L’MSC intenta posar en relleu el que no s’explica a l’MWC. Bàsicament, fomentar el debat sobre els impactes negatius d’aquesta indústria, sobre què hi podem fer respecte a això i donar a conèixer quines alternatives responsables existeixen.

Els impactes negatius d’aquest sector es troben tant als països del Sud com als països del Nord, en tota la cadena global. Aquests impactes inclouen explotació laboral a l’engròs (incloent-hi menors), suïcidis, riscos per a la salut, guerres pel control dels recursos, degradació mediambiental, oligopolis i un consum electrònic insostenible, irresponsable i que aprofundeix la fractura social.

No em vull allargar sobre això i deprimir-vos amb tota una sèrie de dades esfereïdores. Per què? Crec que ja sabem la situació a la República Democràtica del Congo (RDC), país on s’extreuen molts dels minerals necessaris per a la fabricació de telèfons mòbils i d’altres aparells electrònics. Crec que també sabem, o ens podem imaginar, la situació a les fàbriques de producció a l’Àsia. I possiblement també sabem que les tones de residus electrònics que generem acaben en abocadors incontrolats en països com Ghana, on muntanyes d’elements altament contaminants destrossen les terres i perjudiquen la salut de les comunitats locals.

Aleshores què? Sí, tot està fatal, però què hi podem fer nosaltres des d’aquí? Sí, la gran pregunta. Doncs bé, a més de tenir esperit crític i denunciar les injustícies, podem fer algunes altres coses, des de l’àmbit individual i des del col·lectiu per potenciar un model econòmic i de consum diferent.

Podem demanar als nostres governs que utilitzin el poder de la seva compra pública per pressionar els grans productors a impulsar bones pràctiques. La fundació Electronics Watch, una iniciativa internacional amb participació catalana, utilitza aquest mètode per millorar les condicions de les treballadores de la indústria electrònica. Ajuntaments com el de Barcelona o el de Sant Boi de Llobregat ja hi participen. Esperem que més ajuntaments, universitats, administracions i empreses públiques s’hi sumin. Molts ajuntaments es diuen “del canvi”, no?

Podem allargar la vida dels aparells electrònics que utilitzem. Aquesta és la millor pràctica de consum responsable perquè evitem la necessitat de més minerals i la generació de nous residus. Moltes vegades, petits canvis no costosos poden allargar bastant temps la vida útil d’un aparell. Jo mateix ho vaig comprovar a la Restart Party de l’MSC.

Si la reutilització no és viable i hem de substituir l’aparell, podem valorar la compra de segona mà. En cas de comprar-ne un de nou, ens hauríem de preguntar què hi ha al darrere del producte. Per exemple, Fairphone és l’únic telèfon mòbil fabricat amb minerals de comerç just, respectant els drets laborals i amb un disseny modular que permet la reparació fàcil i per peces.

Respecte als proveïdors de telefonia mòbil, podem no contribuir als oligopolis i passar-nos a Eticom-Som Connexió, cooperativa catalana que, des de l’economia social i solidària, ens ofereix bones tarifes i bon servei.

Com veieu, podem fer moltes coses. Informar-nos, buscar, unir-nos, actuar… I, a l’últim, podem aixecar més sovint la mirada de la pantalla. Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat, Pinterest, Candy Crush… Realment necessitem utilitzar totes aquestes aplicacions? Recordem que, quan alguna aplicació és gratuïta, el producte som nosaltres. Quantes hores hi dediquem? Tenim tot un món davant nostre. No ens el perdem.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Un espai de reflexió sobre la cooperació, l'anticooperació i tot el que afecta als drets humans, la pau i el desenvolupament, tal i com ho veiem des d'Àgora Nord Sud. Som una plataforma formada per Medicus Mundi, SETEM, VSF-Justícia Alimentària Global, Entrepobles, l'Observatori del Deute en la Globalització i Enginyeria Sense Fronteres, entitats catalanes independents i assembleàries, amb una visió política i de construcció de drets arreu del món.

Coordinat per: Miquel Carrillo, enginyer i secretari executiu d’Enginyeria sense Fronteres.

Cerca al blog