De la confluència a la coalescència: cap a un nou partit de l’esquerra transformadora?

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, podria ser la líder d'una nova força política? / Jordi Borràs

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, podria ser la líder d’aquesta nova força política? / Jordi Borràs

La coalescència és una propietat que permet que substàncies diverses es fusionin i s’uneixin formant un sol cos. Un procés químic que, metafòricament, serveix per il·lustrar el que s’adverteix com a possible evolució del procés de confluència de l’esquerra transformadora a Catalunya: el pas de les “sopes de sigles” a la creació d’una nova força política. Un cop esgotat un cicle electoral complet, tot apunta que ha emergit un nou espai polític, amb forces renovades, a l’esquerra dels referents socialdemòcrates de PSC i ERC. Sabem que aquest espai existeix, i que de moment se’l disputen les coalicions Barcelona en Comú i Catalunya Sí que es Pot, d’una banda, i la CUP, d’una altra; però estem segurs que a mig termini tindrà una única força política de referència? Quins reptes té per davant l’esquerra transformadora de cara a la construcció d’un nou subjecte polític, més enllà de la probable repetició de fórmules de confluència en les properes conteses electorals?

Crear una sola organització

Si del que es tracta és d’esdevenir un actor central del sistema de partits a Catalunya, la coalició electoral de forces polítiques d’esquerres és una fórmula que cal superar sense dilacions. Mirant al futur, la mera juxtaposició d’electorats (Guanyem, ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent, Equo -les CUP?-) no sembla garantia d’èxit per la més que probable emergència de dinàmiques de competició interna. L’experiència d’Izquierda Unida a Espanya sembla alertar de les limitacions d’aquesta opció. Per això és necessari crear una nova força que sigui clarament identificada com un “tot diferent de les parts”, on les organitzacions fundadores resolguin la seva dissolució a curt o mig termini. El nou partit (que en una etapa transitòria podria ser una entitat de segon grau) substituiria les forces polítiques preexistents un cop li haguessin transferit tot el seu poder decisional. En aquest nou context, organitzacions amb llargues trajectòries (ICV i EUiA) i d’altres de recent creació (Guanyem, Podem) hauran de renunciar no només a continuar existint com a tals, sinó també com a “quotes estables” en el nou partit. Una cessió a la qual caldrà afegir un acord sobre els recursos de la nova organització, que en el temps d’interinatge entre les velles i la nova marca política suposarà una disminució progressiva del finançament de les primeres en benefici de la segona.

Articular un relat polític comú

La coalescència requereix definir un programa polític compartit. Crear una nova estructura orgànica única no pot donar-se al marge del necessari debat polític sobre les prioritats (urgències electorals a banda) de l’esquerra transformadora en el moment històric actual. Un debat que, en cas que tingui lloc, posarà a prova la voluntat dels coalescents d’integrar el màxim de sensibilitats i tractarà d’emmarcar les identitats ideològiques preexistents en un nou paraigües ideològic. L’ecosocialisme, l’anticapitalisme, el podemisme i el guanyemisme hauran de trobar una nova síntesi narrativa que expliqui què cal transformar, perquè cal transformar-ho i en quina direcció. Un relat que serà el resultat de la fusió de dos actors de l’esquerra transformadora a Catalunya que s’havien distanciat els darrers quinze anys: partits i moviments socials. Això sí, allunyada dels frenètics ritmes electorals dels darrers mesos, la construcció del nou “isme” no serà una qüestió trivial. Les militàncies hauran d’abandonar lleialtats socials o de partit, al mateix temps que hauran d’acceptar com a pròpies, de forma definitiva i permanent, les seves noves parelles de ball. A més, en un escenari polític marcat per una incertesa extrema, la nova narrativa haurà d’incloure un posicionament netament identificable i desenvolupat respecte a la qüestió nacional, que sigui capaç de projectar-se cap al futur, amb el referèndum com a principal instrument de sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya.

Gestionar els lideratges

Colau_Domènech_iglesias

Ada Colau, Xavier Domènech i Pablo Iglesias, durant un acte de la recent campanya electoral del 20D

La creació d’una organització coalescent de l’esquerra transformadora passa també per una bona gestió dels lideratges personals i col·lectius. Les direccions de les cinc o sis forces polítiques que podrien arribar a cloure aquest procés es troben davant d’una gran responsabilitat. La finestra d’oportunitat sembla evident, però les possibilitats d’un fracàs parcial de la coalescència no són poques. Els aparells dels partits, com es diu en l’argot polític, hauran de tenir “altura de mires”. És a dir, caldrà que orientin l’interès de les seves organitzacions actuals cap als seus objectius a llarg termini, lluny dels seus melics orgànics i de les necessitats més o menys explicitades dels seus líders. El nombre de forces que podrien sumar-se a la coalescència és massa elevat com per a que ningú hi surti perdent en termes de vella política (cadires, recursos, control). El rol d’Ada Colau, qualificat com “d’hiperlideratge” pel catedràtic de ciència política Joan Subirats, suposa en el moment actual un actiu important en favor de la coalescència. La forta credibilitat i popularitat de l’alcaldessa de Barcelona en el si de l’esquerra transformadora, però sobretot més enllà d’aquest espai, és un important capital polític que juga a favor del procés de fusió. Lluny de l’amenaça de l’excés de personalisme que pot prendre cos en etapes posteriors, Colau pot ser en el camí cap a la coalescència l’argamassa que ajunti les diferents peces del nou projecte polític. Abans de néixer, la nova organització ja compta amb un element clau pel seu èxit immediat: una lideressa reconeguda i indiscutida amb una gran tirada electoral.

4 comentaris
  • red albert 16 de gener de 2016 - 14:13

    Encertada anàlisi, amb alguns matissos:
    – la “cosa” encara és una mica verda sobretot perquè alguns actors són massa nous i encara són agafant múscul (sobretot Podem/Podemos), però aquest és el camí
    – complicat incloure la CUP en tot aquest projecte, doncs mentre duri el famós i maleït “procesisme” conviuran dos projectes d’esquerra transformadora paral·lels diferenciats per la postura sobre el “procés”
    – l’eix esquerra-dreta a Catalunya sempre s’ha de llegir en relació a l’altre eix en clau nacional (almenys fins que hi hagi una “solució final”) i això provocarà tensions i tibantors en aquest nou “espai polític” de manera gairebé permanent, que serà interessant veure com es superen (si s’aconsegueixen superar)
    – no confondre la “coalescència” amb la “colauessència”, el paper de l’Ada Colau és important, però el projecte és col·lectiu i fins i tot el lideratge d’ella ha de ser un lideratge amb moltes cares al darrera (com allò del zapatisme de “Marcos somos [email protected]”)

  • Ramon Massana Codina 17 de gener de 2016 - 21:49

    Recorda molt la trajectòria post-Psuc, amb ICV, el PSUC Viu, etc… Jo crec que sí que es consolidarà un espai d’això que ja en diem “els comuns”, però sense la CUP. El pòsit nacionalista a la CUP i el frame del procés pesen massa, ara mateix (per no dir les males relacions que tenen CUP i els comuns).

  • Guillem Galera i Léger 18 de gener de 2016 - 12:22

    I, pocs segons abans d’arribar a la meta (final de l’article), l’autor ens revelà les intencions… En definitiva, la coalescència, segons Miravitllas, ja no és tal. Ans al contrari: passa per la dissolució voluntària i submisa de les diferents propostes polítiques d’esquerra existents al nostre país, per posar-se a disposició de la figura mediàticament emergent, aka, Ada Colau i el seu entorn que, com bé indica en Xavier Fina al seu llibre, encara té molta feina per demostrar les intencions mostrades al programa electoral. Dit d’una altra manera, els resultats de Colau & friends encara estan per veure.
    Jo, amics, (i, certament, em puc equivocar, només faltaria) d’això, en dic fagocitosi. Ens venen la coalescència per posar-nos al servei dels comuns. Gat per llebre

  • KARLDUC2014 21 de gener de 2016 - 10:43

    Però hauran d’unificar el discurs, i no tenir dubtes , ni amagar les finalitats (Procés constituent SI, o no, Referèndum si o no, Independència si o no,…) sinó l’electorat se n’allunyarà, a la llarga.
    Ja hem tingut massa indefinicions en altres partits CIU, PSC, ICV,… en el passat.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

L'Escola de Pensament Crític és una associació sense ànim de lucre, laica, no partidària, en procés de construcció col·lectiva, que treballa per a transformar la societat en una altra de més lliure, més justa, més igualitària i més solidària. Per caminar cap a aquesta societat entenem que és fonamental intervenir activament en la batalla de les idees d'una forma innovadora i creativa. Per això treballem per a la creació de consciències més informades i crítiques i promovem l’avenç del pensament d’esquerres en tants àmbits com som capaços d’intervenir.

El nostre compte de twitter és @esquerres.

Cerca al blog