La política catalana i l’ombra inquietant de Podem

Pablo Iglesias, eurodiputat de Podem. Foto: Podem

Pablo Iglesias, eurodiputat de Podem. Foto: Podem

Una ombra inquietant sobrevola des de fa uns mesos la política catalana. És l’ombra de Podem i dels estralls que podria causar la seva irrupció al Parlament. Les enquestes assenyalen un gran resultat a Catalunya per a la formació política que lidera el mediàtic Pablo Iglesias. El Baròmetre del GESOP del passat mes de juny, per exemple, els donava 10 diputats, superant la CUP i igualant ICV-EUiA. Una enquesta d’El Mundo del passat setembre els situava com a quarta força. I això que el partit té una implantació més aviat modesta i no compta amb cap cara visible i destacada al Principat, més enllà de l’efímer eurodiputat Villarejo.

Per a molts, Podem és com una peça que no encaixa en el relat català, un relat que durant els últims temps ha gravitat de forma gairebé exclusiva en la qüestió nacional i el procés sobiranista. Per això, la hipotètica irrupció d’un partit que no participa del corrent central d’aquest relat ha generat desconfiança, a l’hora que ha encès les alarmes pràcticament a tot arreu. Els sectors més patriòtics –a la dreta, però també a l’esquerra- hi veuen un cavall de troia de l’espanyolisme. Tanmateix… Hi ha raons per pensar-ho? Quin és el perfil tipus de votant de Podem a Catalunya?

En primer lloc, una cosa està clara: la gran majoria de ciutadans que diuen que votaran Podem (un 78,5%) no se sent independentista, segons es desprèn del darrer Baròmetre d’Opinió elaborat pel GESOP per encàrrec d’El Periódico. Tan sols un 20% se senten ‘indepes’: Un 15,4% afirmen haver-se’n tornat els últims anys, i un 4,6% ho són de tota la vida. Això els situa a mig camí de l’actual PSC (amb un 87% de votants que no se senten independentistes) i d’ICV-EUiA (on els qui no se senten independentistes són majoria, però cada cop menys: 52%, per un 44% que se n’han tornat els darrers anys). De fet, és lògic si tenim en compte que el 19,4% dels enquestats que diuen que votaran Podem, en les darreres eleccions van votar el PSC, segons es desprèn de les dades de l’enquesta del CEO sobre el debat de política general. La mateixa xifra, 19,4%, diuen que van votar ICV-EUiA. En menor mesura, Podem xuclaria vot d’ERC (9,7), CiU, la CUP o C’s (6,5%).

El 68%, partidaris de la consulta

I sobre la consulta? El 68% dels votants de Podem hi estan a favor, el que els torna a situar de nou a mig camí del PSC (41% de partidaris) i ICV-EUiA (96% de partidaris). En l’eix esquerra-dreta, el votant de Podem s’autoubica com el d’altres partits en la seva òrbita: en una mitjana de 2,22 entre 1 (extrema esquerra) i 10 (extrema dreta). El d’ICV se situa en el 2,16 i el de la CUP en el 2,17. En canvi, en el camp nacional té una identitat més binària que cap altra formació: segons el GESOP, un 64,6% dels que voldrien votar Podem afirmen sentir-se tan catalans com espanyols, un percentatge que a ICV baixa fins al 47% i al PSC se situa en el 56%.

Les dades ens diuen, doncs, que no podem afirmar a la lleugera que el votant de Podem sigui espanyolista. En tot cas, majoritàriament no és partidari de la independència, però no rebutja el dret a decidir, tot i que la consulta no està probablement al centre de les seves prioritats. Segurament serà difícil que Podem doni suport a governs que tinguin la independència com a punt central, si bé podria participar d’aliances que contemplessin obertament la defensa del dret a decidir. Això sí: entre els hipotètics aliats no hi hauria d’haver partits “de la casta”, la qual cosa, segons la lectura de Podem, exclou CiU. La seva política d’aliances en unes hipotètiques eleccions autonòmiques o a les pròximes municipals –on previsiblement s’integrarà a Guanyem- acabaran de concretar la personalitat del partit a Catalunya. De moment, però, no caiguem en l’error de titllar Podem d’espanyolista o veure fantasmes on no n’hi ha. L’existència d’aquest nou actor ha de ser llegida en clau sobiranista com una bona notícia i no com una amenaça.

17 comentaris
  • HeLTrain 27 d'octubre de 2014 - 11:26

    Yo soy actualmente votante de Podemos (anteriormente he votado a la CUP y a IU) y te puedo dar mi opinión sobre el soberanismo que ademas supongo que será compartida por un amplio sector de Podemos. Para empezar estoy totalmente de acuerdo con que se celebre la consulta, no hay nada mas democrático que poder votar, eso si, en las condiciones anteriores (con un censo y bien hecha) porque tal y como ha quedado ahora mismo la consulta del 9N me parece un autentico paripé. Dicho esto paso al siguiente punto, ¿que votaria? ¿si o no? pues depende, para mi no es tanto votar si o votar no con una venda en los ojos, depende de las condiciones que se den en ese futuro gobierno Catalan sin alejar la mirada de lo que ocurra en las proximas elecciones generales en españa. Me explico, si esa Catalunya Independiente va a ser gobernada por CIU o ERC (socio de un gobierno que no ha dudado en aplicar recortes) mi respuesta a la pregunta sera que NO, si el futuro proyecto de pais lo lidera la ciudadania y/o partidos que no estan salpicados por la corrupción ni han apoyado políticas de recortes como la CUP o Podemos mi respuesta a la pregunta sería SI. Del mismo modo lo que ocurra en las próximas elecciones generales también condicionará mi respuesta porque no es lo mismo pertenecer a una españa gobernada por los mismos de siempre (PP y PSOE) que por una españa gobernada por Podemos. Así pues las cosas no son tan simples como estar a favor o en contra, para mi hay varios condicionantes que podrían decantar la balanza de un lado o del otro. Si voto SI quiero que ese SI sirva para cambiar la vida de los catalanes, no me vale votar SI para cambiar el gobierno de PP-PSOE por otro de CIU-ERC.

    • Jordi Cartes 27 d'octubre de 2014 - 14:31

      Opino igual que aquest comentari tan acertat.

    • Pau Planas Puigbert 28 d'octubre de 2014 - 0:59

      No entenc el teu posicionament, Heltrain: Si votes SÍ, com sabràs qui governarà Catalunya després d’un procés constituent i unes eleccions posteriors? De la mateixa manera: si votes NO, quines garanties tens que posteriorment no tornarà a guanyar el PP? A més a més: potser a la primera legislatura després d’una Catalunya independent guanyen les esquerres, però al cap de 4 anys torna a guanyar la dreta… (llavors què fem, ens tornem a anexionar a l’Estat Espanyol?) No entenc què té a veure una qüestió de sobirania (en el que es decideix si Catalunya tindrà un Estat propi i una constitució pròpia), amb el perfil ideològic que pugui tenir un govern durant 4 anys. No hi trobo cap mena de relació.
      A mi, el que m’agradaria saber és què tenen intenció de votar els diputats de Podemos al Parlament de Catalunya quan toqui posicionar-se a favor o en contra d’una Declaració d’Independència i de l’inici d’un Procés Constituent. Amb la CUP està molt clar, amb Podemos gens, de moment.

      • HeLTrain 29 d'octubre de 2014 - 12:52

        Entiendo tu postura Pau pero el tipo de proceso constituyente que se lleve a cabo y la constitución del nuevo pais vendrá determinada por la correlación de fuerzas que lideren el proceso, por tanto si que importa quien o quienes esten al frente de ese proceso durante la transición de comunidad autónoma a pais. El resultado nunca va a ser el mismo si la CUP obtiene mayoria absoluta o si es CIU la que la obtiene, los cimientos del nuevo modelo de pais estan en juego y yo almenos no quiero dejarlos en manos de cualquiera mas alla de que despues de todo el proceso la gente vote a quien le de la gana, faltaria mas, pero que sea con unas normas lo mas democraticas y justas posibles y pienso que eso no lo vamos a conseguir si el proceso lo lideran determinadas fuerzas políticas. No me gustaría empezar la andadura de Catalunya como estado independiente con un marco normativo injusto y/o deficiente (que vete a saber cuando podriamos volver a cambiar) por culpa de querer acelerar el proceso de independencia. Yo estoy dispuesto a que el proceso siga adelante pero como he dicho no a cualquier precio por eso mi voto personal no lo tengo aun decidido.
        Y respecto a tus dudas sobre que harian los diputados de Podemos pues creo que ya lo hemos dejado claro en muchas ocasiones pero te contesto de todos modos. Evidentemente vamos a votar que si a que se realice la consulta, o incluso un futuro referendum vinculante ya que no hay nada mas democrático que preguntar a los ciudadanos como desean que sea su pais. Si sale un SI (porque asi lo ha decidido la mayoria del pueblo catalan) se daran todos los pasos necesarios para que esa voluntad ciudadana se lleve a cabo, por tanto si, votaremos a favor de una declaración de independencia y del inicio del proceso constituyente porque así lo habra decidido la mayoría.
        Espero que haya podido solventar tus dudas hacia Podemos.

        • Joan Marcet 2 de novembre de 2014 - 21:17

          HELTRAIN, confons un futur estat propi amb els partits.
          Una Catalunya independent no seria la que vol CiU o la que vol ERC, seria la que vulgui la gent. Tant d’una banda com de l’altre. Molts cops es confon partit i país. Igualment que Espanya tampoc es tot PPSOE.
          D’altra banda, a l’establishment (La Caixa, Circulo Equestre, Godo, CECOT, etc) son clarament anti-independentistes. Per alguna cosa deu ser. I en la meva opinió, ho son perquè tenen por que la independència suposi un canvi profund que suposi un canvi de poder de “la casta” cap a la gent del carrer.
          Pel que fa a esperar unes eleccions espanyoles… No vull esperar tant, i menys sabent que es molt possible que abans que goberni Podemos es poden ajuntar PPSOE i haber d’esperar fins ves a saber quan. I en cas que guanyi Podemos, també tinc dubtes que no s’acabi descafeïnant per la pressió dels poders econòmics de dins i de fora d’Espanya.

    • Xavier Orduña 28 d'octubre de 2014 - 13:57

      A mi em dona la sensació de que hi ha gent que confón un nou estat amb qui governarà aquest estat. Tal i com diu en Pau, qui governarà Catalunya quan sigui un estat dependrà de les eleccions que es facin un cop s’hagi aprovat la constitució.

      És evident però que el tipus de constitució que surti dependrà en bona mesura de com siguin les eleccions constituents.

      A mi em fa una mica de ràbia aquest vot tipus “ai, si ha de governar CiU pues no vull la independència”.

      La pregunta per mi es molt clara: VOLS FORMAR PART DE UN NOU ESTAT I ORGANITZAR-LO DE NOU?

      Al final, no dependrà de CiU, ERC o qui sigui, si no dependrà de la gent que voti. És el que té la democràcia!!!!

    • perico239 28 d'octubre de 2014 - 21:01

      anem en compte, quan parlem de politiques econòmiques, no es lo mareix tenir la caixa …
      i la clau, que tenir que dependre d’un govern que ens escanya més cada any, per mostra
      veure els presupostos d’enguany i com la partida d’infraestructures ha disminuit, l’aportació
      de l’estat al corredor atlàntic es substancialmen superior al Mediterrani, a pesar de lo recomenat per la UE. i ha no parlem dels AVE.

  • AdvocatDiable 27 d'octubre de 2014 - 14:35

    En sembla que els únics que han de tenir por de Podemos en Catalunya són els partits i partidaris de l’establihsment, es a dir CiU i PP. Els altres haurien de mirar-ho com a un partit més, progressista i amb voluntat d’endreçar els problemes del pais, incloent l’encaix de la societat catalana en Europa i, si calguès en Espanya.

  • Jordi Ortiz Gil 28 d'octubre de 2014 - 9:37

    En la mateixa línia que les anteriors comentaris. Sense ser independentista, per democràcia i voluntat d’emancipació sóc favorable a la sobirania dels pobles.
    Aquelles persones i col.lectius que defensem una sobirania efectiva del pobles també en l’àmbit econòmic, social… no hauríem de desconfiar mútuament sinó tendir a la col.laboració basats en la transparència i la democràcia, mes enllà del nostre sentit del vot el 9N.
    Hem de mimimtzar la influència del poder, sigui aquest espanyol, català o alemany, perquè ens vulnera els drets per igual.

  • mlcambra 28 d'octubre de 2014 - 12:21

    Soc de Procés Constituent, sempre hi pensat que sense Independència no hi ha Procés.

    Ara també penso que sense Independència “No Podemos”

    Això no treu que vulgui una Espanya lliure sense el Bipartidisme PP-PSOE

    Tard o d’hora tindrem que negociar amb l’estat Espanyol la sortida, això “Si Podemos”.

    Es per aquest motiu que vull participar a la propera reunió a Rubí.

  • oreneta 28 d'octubre de 2014 - 16:49

    Doncs malauradament els comentaris dels confessos votants de Podemos contradiuen l’article: a la vista està – donen suport a la possibilitat/la mera idea d’un estat català sempre i quan aquest no estigui governat per no sé quina gent que no els agrada. ÉS A DIR: Catalunya només pot tenir un estat si és d’un color determinat, en canvi, els estats que ja estan fets, Espanya entre ells, doncs com que ja el tenen ja no els el trauran! Tot solucionat! – JA N’HI HA PROU. És just votar SÍ perquè Catalunya tingui, com la resta de nacions del món, el seu propi estat. I llavors, com la resta de nacions del món, els seus ciutadans podran votar bons governants o equivocar-se i votar-ne de dolents. Com tantes vegades s’han equivocat els del país veí.

    • HeLTrain 29 d'octubre de 2014 - 11:54

      Creo que no has entendido del todo bien mi comentario Oreneta o no lo has querido entender. Los catalanes tenemos derecho a que se nos consulte y por tanto se debería celebrar un referendum que además a mi modo de ver debería ser vinculante y en este sentido me da igual que sea a petición de CIU, ERC, la CUP, PP, PSOE, Podemos o quien sea, me da exactamente igual pero que pregunten al pueblo catalan que futuro desean ante esta petición legítima. Si sale SI aceptaré el resultado sin importarme el color del nuevo gobierno ya que la mayoria de catalanes se habrá pronunciado y creeran que es el mejor camino para afrontar el futuro pero yo almenos no voy a hipotecar mi voto hacia un lado u otro si la propuesta de pais que ponen encima de la mesa no me gusta o si esta encabezada por formaciones igual de corruptas que las del estado español, como he dicho en mi anterior comentario no me gusta votar con los ojos cerrados, ni en este tema ni en ningún otro. Podemos esta a favor del derecho a decidir y eso debería bastar para que no intentarais ponernos en el bando contrario aunque no vayamos a votar que SI a cualquier cosa, porque hay que recordar que en las próximas autonómicas puede darse el caso que ERC salga como primera fuerza política únicamente por apoyar la independencia, que convoque un referendum y que salga un NO y en ese caso aun siendo una formación independentista no podrá cumplir sus aspiraciones si el conjunto de ciudadanos catalanes no damos nuestra aprobación y por el camino habremos obviado el resto del programa electoral de ERC en materia de educación, sanidad, recortes, programa económico…. para focalizar nuestro voto en un único tema: independencia si o no, cuando deberiamos dar mas importancia a si los partidos llevan en sus programas: derecho a decidir si o no, sin olvidar el resto del programa electoral que va a marcar nuestras vidas durante los próximos cuatro años.

      • Pau Planas Puigbert 30 d'octubre de 2014 - 21:46

        Heltrain: malgrat les simpaties que pugui tenir envers el posicionament de Podemos en tot allò referent a la vessant social, no puc estar gens d’acord amb la postura que adopteu en la qüestió nacional. Veig que es repeteix altre cop el paternalisme perdonavides i la superioritat moral envers una demanda popular àmpliament estesa del poble català a favor de la seva plena sobirania: la demanda de tenir simplement el mateix estatus polític que la resta de països del món, la de tenir un Estat, amb tots els elements controvertits i contradictoris que suposa avui en dia ser un Estat. No puc entendre com es pot regatejar, subestimar, relativitzar, la legítima necessitat de no haver de demanar permisos, de no voler ser una regió supeditada políticament al que es decideix en el conjunt de l’Estat. Crec que , com fan també Ciudadanos i el PPSOE, amagueu un implícit nacionalisme espanyol sota el còmode no-nacionalisme del qui ja té la seva Nació convertida en Estat. Òbviament, no cal agitar cap reivindicació nacionalista quan ja es té l’objectiu acomplert. Sincerament, em creuré Podemos el dia que els senti defensar activament la dissolució de les fronteres espanyoles i reclami fusionar-se amb Portugal per crear un supra-estat ibèric, confederalista, amb voluntat de federar-se amb Europa. Oi que això no passa? La millor manera d’aconseguir una república de tipus federal o confederal és un pacte entre iguals, sense hipoteques, sense dependències, sense la indefugible realitat de veure’s sempre com una força numèricament minoritària en un congrés on, per qüestió numèrica, sempre hi haurà majoria d’un partit d’àmbit espanyol defensor, òbviament, d’un marc territorial espanyol indissoluble.

  • oreneta 29 d'octubre de 2014 - 18:26

    Gràcies per la resposta, Heltrain. T’agraeixo els aclariments i entenc la teva posició, però tanmateix a mi no em convenç (no passa res, cert!). Per a mi la lluita per un nou estat va molt més enllà del partit que la lideri (em refereixo també a la teva resposta de més amunt). Per començar, si defensar l’estat propi és ara prioritari a Catalunya és perquè defensar l’estat propi és l’únic punt de qualsevol programa electoral que pot implementar-se, en cas de ser votat. A diferència de tota la resta de bons o mals propòsits per a la realització dels quals no tenim les eines. I en la meva opinió, és de molt mala voluntat deixar d’assenyalar això i titllar els catalans de malalts d’alguna mena de follia identitària – com es fa quan es diu que sí, que el dret a decidir molt bé, però que hi ha tantes coses més importants… Que això és sobretot de burgesos, que les classes baixes no tenen temps per pensar en coses tan elevades… (en fi, si voleu en parlem, perquè sobre això estic sempre disposada a explicar-ne un cabàs). Sobretot, sobretot, doncs, em sembla bàsic això: el dret a decidir no és només un punt del programa perquè canvia l’horitzó i és possibilitador de qualsevol altre punt (en el mateix sentit en què això es podria dir de qualsevol “revolució” o “reforma”/”regeneració” democràtica). A més d’això, i en un altre ordre de coses, és ben de sentit comú pensar que possiblement calgui canviar la configuració actual dels estats, que és resultat del repartiment després de dues guerres mundials. El cert és que sigui qui sigui qui encapçali el procés a Catalunya aquest procés serà infinitament més democràtic i vàlid que el procediment pel qual s’han fundat la immensa majoria d’altres estats. Sobre que si a Espanya governés Podemos canviaria alguna cosa pel que fa a “l’encaix” català… Doncs ningú pot llegir el futur. Ara bé, si llegim el passat, el “republicanisme” i “lerrouxisme” espanyols han estat tan anticatalans com els conservadors i liberals. Això podria canviar, sí, hipotèticament… Però jo no ho crec. Perquè no crec que Espanya tingui cap sentit més enllà de per aquells per a qui ha estat un negoci rodó de corrupció i d’excés (entre ells uns quants catalans, i tant!). Crec que tenim molt més sentit com a pobles independents, agermanats sempre que es pugui, i que mai no hauríem deixat de ser-ho si no fos per interessos aliens al bé comú.

  • Manuel 6 de novembre de 2014 - 17:51

    Podemos em sembla la medicina que necessitava aquesta societat, rebaixara l’abstenció i modificará els paràmetres de com entenen els partits a la societat. En Catalunya necessitem molt la irrupcio de Podemos. Crec que es tan ampli el consens sobre que algún dia haurem de decidir que hauria d’estar desconptat i estiguessim ja discutint sobre que anem a decidir. Jo no vull sentir_me com en un balcó amb el pis cremant i havent de decidir si em cremo o salt al buit Desitjo el rescat dels bombers, apagar l’incendi,millorar el sistema anti incendis del edifici i despres decidir si arreglo el pis o em vaig a un nou. Vull treballar per una bona oferta o inclusió de Cat en el Estat que compartim actualment per confrontar_la en un referendum amb la secessio o amb el que es decideixi politicament. Treballaré perquè aquest pacte sigui possible i llavors si sabré que estic decidint

    • lojepinyufelis 4 de desembre de 2014 - 17:32

      Aloha a tuti
      A mi el Pablo Iglesias em cau bé i Podemos també, a les Espanyes els hi pot anar ara molt millor. Aquí, Podem hi és de fa poc i francament la Cup va començar abans a fer fenya i és d’aquí amb totes les garanties. A més, el David em cau molt millor. I a més a més, tenim l’Ada Colau (que per postres té nom de fada) i moltes més que son d’aquí i fan la fenya aquí i des de aquí.
      Queda clar, oi? Els hi desitjo un gran èxit a Podemos, sobretot perquè ens hi entendrem molt millor que amb els PPSOE

  • Lupus 22 de novembre de 2014 - 8:47

    Tinc la sensació que un independentista pràctic no hauria de votar Podemos. Toleren el Dret a decidir de la mateixa manera que jo tolero la pudor de pet en una llar d’infants. Perdoneu però algú ho havia de dir.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Roger Palà (Barcelona, 1978) és periodista, cooperativista i un dels editors de CRÍTIC. També col·labora a la revista 'Enderrock' i a Nació Digital. Ha estat coordinador de l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics, editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. També ha pres part del projecte de la Directa i ha treballat o col·laborat en mitjans com Enderrock, revista de la que va ser cap de redacció durant nou anys, El Triangle, El Temps o diari El Punt.

Cerca al blog