23/07/2015 | 18:10
El dimecres a primera hora del matí vam quedar amb en Raül Romeva a l’espai de treball que compartim al Grup ECOS. Tot i que Romeva ha concedit entrevistes a molts mitjans des del seu nomenament com a cap de llista de Junts pel Sí, amb en Sergi Picazo vam pensar que si lligàvem la trobada seriem capaços d’extreure’n alguna cosa diferent. A més, no passa cada dia que es presenta la possibilitat d’entrevistar el número 1 de la llista que té més opcions de guanyar les pròximes eleccions. Al President Mas, per exemple, hem realitzat la gestió per entrevistar-lo fins a tres vegades (la darrera, la setmana passada) i de moment no hi ha hagut sort. Estem segurs, però, que tard o d’hora ho aconseguirem.
L’entrevista s’ha publicat avui al matí. No és cap secret que l’exdiputat d’ICV al Parlament europeu sempre ha estat crític amb el format de la llista unitària. Per això la conversa va començar per aquí. Vam plantejar una entrevista respectuosa però dura, amb preguntes que fessin entrar Romeva en contradicció. En algunes ocasions va millor i en d’altres pitjor, però sempre intentem plantejar les entrevistes així. Romeva, per cert, és soci col·laborador de la cooperativa editora de CRÍTIC (així ho fem constar en el mateix text: tenim molts defectes, però intentem que la manca de transparència no en sigui un).
La sorpresa, però, va aparèixer al minut trenta de l’entrevista. En un moment donat, li preguntem sobre si el futur govern de Junts pel Sí aplicarà la desobediència institucional en cas que l’Estat impugni la llei de transitorietat jurídica. Romeva respon afirmativament, i nosaltres repreguntem: “Ho farà, això, un govern presidit per Artur Mas?”. I ell respon: “És que no sabem qui serà el pròxim President”.
Hi va haver un moment de silenci. Amb en Sergi ens vam mirar i vam concloure el que hauria conclòs qualsevol periodista més: “Aquí hi ha tema”.
Preguntar i repreguntar fins a set vegades
Com que la resposta no havia estat clara, li vam tornar a formular la pregunta. Si guanya Junts pel Sí, Artur Mas serà President?. De nou una resposta no rotunda. No veus clar que Mas hagi de ser President si guanyeu? Si a Junts pel Sí li anés molt bé, tu podries ser President? Etcètera. En cap de les respostes Romeva emet una sentència clara sobre qui serà el pròxim President de la Generalitat. Vam preguntar i repreguntar fins a set vegades diferents, sense extreure una resposta definitiva. L’objectiu no era obtenir la resposta que volíem (com manifestava avui Toni Florido, conseller nacional de CDC, en un tuit) sinó aclarir què volia dir exactament.
Al llarg de la tarda vam estar donant forma a l’entrevista i als elements de titulació, amb l’objectiu de publicar el titular al vespre. Per atzars de la vida, els companys d’’El Periódico’ també publiquen avui una entrevista a Romeva, amb un titular en la mateixa línia. Voldria aclarir que la publicació simultània no ha estat pactada. No teníem constància que l’entrevista d’El Periódico s’anés a publicar avui. CRÍTIC gairebé sempre publica les seves entrevistes en dijous.
Les declaracions de Raül Romeva han causat debat a les xarxes i als mitjans. També al Parlament: la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha assegurat que el pacte “està tancat” i Mas serà el candidat a President de la llista. El Periódico ha publicat una notícia en què fonts de CDC i ERC asseguren que l’acord ratifica Mas com a candidat a President. Convergència fins i tot ha atribuït les declaracions de Romeva “a que està concedint moltes entrevistes aquests dies”. Però, avui, a la SER ho ha tornat a explicar, més o menys, en els mateixos termes.
President Romeva? Els fets i la seva interpretació
Què vol dir el candidat de Junts pel Sí amb les seves declaracions? Hi ha la possibilitat que Artur Mas no sigui el candidat a la Presidència? Està fent algun tipus de joc amagat en Romeva? L’explicació de tot plegat és bastant més senzilla.
La lectura atenta de l’entrevista de CRÍTIC deixa ben clar quin és el plantejament de Romeva. “Jo encapçalo una opció que té un únic objectiu: dotar-nos de la majoria suficient i del mandat per aplicar aquest full de ruta i programa concret”, diu el número 1 de Junts pel Sí. Aquest full de ruta és l’acord entre CDC, ERC i la entitats, que contempla que Artur Mas sigui el candidat de Junts pel Sí a la Presidència de la Generalitat. Tanmateix, Romeva fa una altra reflexió en paral·lel a aquesta constatació: “Si no és per fer això, no té sentit aquest acord. I caldrà veure a partir del resultat del 27-S com queda l’escenari”. Resumint-ho: “el dia 27 hem d’aconseguir una majoria pel ‘sí’. A partir d’aquí, el que surti d’aquesta votació determinarà el que vingui després”.
Què vol dir això? Romeva és certament ambigu, però de les seves paraules en desprèn el següent: si Junts pel Sí guanya per majoria absoluta, s’aplica el full de ruta previst, que inclou que Artur Mas sigui president. Però si les forces del ‘sí’ guanyen, i Junts pel Sí no treu majoria absoluta, l’acord i full de ruta de Junts pel Sí no podran aplicar-se de forma automàtica. Hi haurà una majoria independentista, però no dependrà exclusivament de Junts pel Sí. Això deixarien els acords de Junts pel Sí (inclosa la presidència de Mas) en l’aire. S’hauria d’obrir una nova negociació amb la resta de forces del ‘sí’ (un epígraf que, en principi, de moment només inclou la CUP) per decidir què fer.
En el marc d’aquestes negociacions, i en relació a la presidència, podrien passar tres coses:
1) Junts pel Sí arriba a algun tipus d’acord programàtic amb la CUP que facilita el suport de l’esquerra independentista a la investidura d’Artur Mas (per exemple, abstenint-se en una segona votació).
2) Junts pel Sí arriba a algun tipus d’acord amb la CUP que suposa la investidura d’un President que no sigui Artur Mas (amb el benentès que hauria de ser diputat al Parlament i que Raül Romeva ho serà).
3) Junts pel Sí no arriba a cap acord amb la CUP i es precipita un escenari de noves eleccions en dos mesos, un context que seria similar al que proposaven la CUP i ERC amb la llista sense polítics i la doble volta electoral (plebiscitària i constituent).
Aquests són els fets, dels quals podem fer diverses interpretacions. La jugada ‘Romeva President’ està pactada entre CDC i ERC? Podria ser una opció. Davant la constatació conjunta que Artur Mas és un llast per a alguns potencials votants de Junts pel Sí, la candidatura decideix introduir en el debat públic de forma velada la possibilitat que el President no sigui Mas, amb l’objectiu d’atraure aquest votant díscol. Una opció arriscada, perquè es pot donar el cas que Junts pel Sí estigui a expenses de la CUP i ja s’hagi ubicat en el debat l’opció que hi hagi un president que no sigui Mas. Tambés és possible que CDC ho aprofiti per deixar clar que o guanya per majoria absoluta (i Mas és investit President) o adéu procés.
Altres opcions són que Romeva hagi mogut fitxa amb l’aval tàcit d’ERC. O que tot plegat sigui una opció personal del propi Romeva, que sempre ha acostumat a anar per lliure. Sigui com sigui, és una constatació que l’exeurodiputat d’ICV no serà un simple “home de palla” en aquest procés electoral.
En això de l’independentisme transversal ha fet fortuna una expressió: “primer la independència i després ja veurem”. Raül Romeva, un sobiranista d’esquerres que no comparteix aquest plantejament, ens ha proposat avui un altre model: “primer que el ‘sí’ guanyi el 27-S, i després ja veurem”. Mentrestant, les eleccions encara no s’han convocat, el govern del PP segueix aprovant lleis involucionistes i Rajoy medita sobre un avançament electoral. El nostre agost, de nou en perill.
