Germà Gordó: la pròxima bomba dins de Junts pel Sí?

Germà Gordó al Parlament de Catalunya / PARLAMENT.CAT

L’exconseller de Justícia i avui diputat de Junts pel Sí Germà Gordó ha comparegut davant la comissió d’afers institucionals del Parlament per explicar la seva relació amb els casos de presumpta corrupció que afecten Convergència. El nom de Gordó, que va ser gerent de CDC entre el 2004 i el 2010, ha aparegut en escena no solament en el marc del ‘cas del 3%’, sinó també del ‘cas Palau’ o del ‘cas ITV’. Gordó genera una incomoditat creixent a la CUP i a ERC, i també a una part significativa del PDeCAT que vol trencar amb el passat. L’antic home de confiança d’Artur Mas és el màxim exponent del costat fosc de Junts pel Sí.

En una setmana marcada per la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid i per les primàries del PSOE, la compareixença de Gordó podria semblar un tema menor. Però no és així. Gordó podria ser la pròxima bomba que esclati dins de Junts pel Sí. Ser aforat ha permès a l’exconseller de Justícia esquivar la imputació en la causa que instrueix el jutge del Vendrell Josep Bosch sobre el ‘cas del 3%’. Bosch ha hagut de demanar al TSJC que l’investigui, una decisió sobre la qual el tribunal encara s’ha de pronunciar. Però, si la imputació es concreta, la situació de Gordó al Parlament serà difícilment sostenible.

Tanmateix, Germà Gordó sembla una figura intocable. Ni ell s’ha mogut, ni entre els seus tampoc sembla que hi hagi especial interès a fer-lo moure. En un moment en què el malestar social amb la corrupció creix i s’aguditza, que Junts pel Sí mantingui Germà Gordó com a diputat és un cost difícil d’assumir. Si a això s’hi suma que Daniel de Alfonso, en les seves polèmiques converses amb Fernández Díaz, citava el nom de Gordó com a possible substitut de Mas per liderar una Convergència no independentista, la seva supervivència com a diputat resulta encara més sorprenent.

Gordó ha tingut càrrecs d’alta responsabilitat al partit i al Govern de la Generalitat. Té informació. Molta. Un detall: quan va ser nomenat conseller de Justícia, Gordó va designar com a director general de presons Xavier Martorell, president de CDC a Sant Cugat del Vallès i exdirectiu responsable de la seguretat del Barça. Martorell va haver de dimitir forçat per l’escàndol dels informes polítics de l’agència de detectius Método 3. ERC va evitar en aquell moment que Gordó hagués de comparèixer al Parlament per donar explicacions.

Romeva: “No hi pot haver imputats a Junts pel Sí”

Un hipotètic ‘cas Gordó’, derivat de la imputació formal de l’exconseller, podria tenir conseqüències. Raül Romeva, actual conseller d’Exteriors i número 1 de la candidatura, afirmava rotund en una entrevista a CRÍTIC al juliol del 2015: “No hi pot haver cap imputat per corrupció a la llista de Junts pel Sí”. Les paraules de Romeva ressonen ara especialment contundents. Si Gordó és imputat, serà difícil que segueixi conservant l’escó. El diputat número 20 de Junts pel Sí per Barcelona haurà de renunciar, o l’hauran de fer renunciar.

El nom de Gordó va sonar com a successor de Mas; però, avui en dia, la seva trajectòria política sembla del tot amortitzada, malgrat els intents per posicionar-se a través de la plataforma Nova Convergència. La seva figura i la seva gestió representen el vell sector de negocis de l’antiga CDC. El seu perfil polític, molt conservador en matèria social i tebi en la qüestió nacional, l’allunya de les posicions més sobiranistes del nou PDeCAT i el distancia en gran mesura de l’independentisme explícit de Puigdemont.

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen la Fundació CatDem / CARLOS MORENO

Gordó i els homes d’Infraestructures.cat

En el marc de la compareixença de Gordó al Parlament, la CUP ha anunciat que es personarà com a acusació particular en el ‘cas del 3%’. Un pas més de la formació anticapitalista que tensa les per si malmeses relacions amb el PDeCAT. En la seva compareixença al Parlament, Gordó ha afirmat que sempre ha actuat d’acord amb l’ordenament jurídic i que moltes de les informacions que han publicat els mitjans o estan tretes de context o no són certes. De què s’acusa Germà Gordó? Bàsicament, la Fiscalia Anticorrupció creu que figurava com a “mediador o aconseguidor”, juntament amb el tresorer de CDC, Andreu Viloca, per permetre l’accés de determinades empreses privades a licitacions públiques a canvi de comissions per a Convergència.

L’exconseller ha coincidit en el passat amb dues figures clau que, en major o menor mesura, han vist qüestionada la seva gestió per la investigació del ‘cas del 3%’: Josep Antoni Rosell i Polo i Joan Lluís Quer, exdirector general i expresident respectivament d’Infraestructures.cat. Al novembre del 1999, Gordó va assolir el seu primer càrrec rellevant al Govern de Jordi Pujol: secretari general del Departament d’Agricultura. En aquell moment, Rosell i Polo és nomenat subdirector general d’Infraestructures del Departament. Rosell i Polo, que alguns mitjans han definit com un històric dirigent de CDC molt pròxim a Gordó, era des del 1993 adjunt a la gerència d’obres hidràuliques de Regs de Catalunya SA (REGSA), llavors empresa adscrita a Agricultura. El gerent de REGSA era durant l’etapa de Gordó, precisament, Joan Lluís Quer.

Tant Rosell i Polo com Quer acabarien ocupant les màximes responsabilitats a Infraestructures.cat amb el retorn de CiU al Govern l’any 2010 i l’arribada de Germà Gordó a la secretaria general del Govern.  La situació d’ambdós és avui dia coneguda: Rosell i Polo, essent director general d’Infraestructures, va ser detingut en el marc de l’operació Petrum i figura com a investigat en la causa del 3%. No va ser cessat, però, fins a l’entrada d’ERC al Govern (els de Junqueras controlen ara l’àrea d’Economia, de la qual penja aquesta gran empresa pública). Quer, en canvi, va acabar dimitint de la presidència d’Infraestructures.cat al novembre del 2015, en plena negociació entre Junts pel Sí i la CUP i setmanes després que la seu de l’empresa fos escorcollada arran de la investigació del 3%.

Declaració de Fèlix Millet en el judici del Palau / CARLOS MORENO

Gordó i la inhibició del Govern en el ‘cas Palau’

Germà Gordó també ha tingut un paper molt rellevant en la inhibició de la Generalitat a l’hora de perseguir judicialment Convergència per un presumpte delicte de finançament irregular en el marc del ‘cas Palau’. L’any 2011, amb Gordó de secretari del Govern i, per tant, màxim responsable del gabinet jurídic, la Generalitat va modificar la seva posició en el Consorci del Palau. Fins llavors, durant la presidència de Pasqual Maragall, la Generalitat sí que havia exercit d’acusació contra CDC per finançament irregular.

La decisió de Gordó va ser polèmica. Al maig del 2011 va haver de comparèixer davant del Parlament a petició d’ICV-EUiA i del PSC per explicar-se. Gordó va garantir que l’Executiu no intentava influir sobre els serveis jurídics i que calia evitar “imputacions prematures”. No ha estat fins fa pocs dies que la Generalitat, després que el PDeCAT es quedés sol al Parlament, ha modificat el seu criteri en aquest aspecte i ha permès que el Consorci acusi CDC.

Durant l’interrogatori a Fèlix Millet en el marc del judici del Palau, el fiscal Emilio Sánchez Ulled li va preguntar si s’havia reunit amb Germà Gordó per parlar de comissions de Ferrovial a CDC a través del Palau. Millet va admetre una reunió, però va negar que fos per aquest tema. “Alguna cosa devia haver-hi, però no me’n recordo”, va dir. L’expresident del Palau ha evitat apuntar cap alt càrrec de Convergència i ha descarregat tota la culpa sobre els tresorers de la formació: el ja difunt Carles Torrents i Andreu Viloca.

Artur Mas, Jordi Pujol i Oriol Pujol Ferrusola. Congrés de CDC a Reus l’any 2012 / CDC, JORDI PLAY

Un conseller de Justícia declarant com a testimoni en el ‘cas ITV’

Germà Gordó també ha aparegut citat en el ‘cas ITV’, on està imputat l’exsecretari general de Convergència, Oriol Pujol, acusat de tràfic d’influències per intercedir en la concessió de les certificacions de les ITV. Gordó va haver de declarar com a testimoni l’any 2013 a petició de la Fiscalia. Sent ja conseller de Justícia, va admetre davant del jutge que havia parlat “mitja dotzena de vegades” amb l’exnúmero dos de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, imputat en la causa, però que ho havia fet “pel seu càrrec de secretari del Govern”.

El nom de Gordó apareix en converses entre els imputats en diverses ocasions i, segons la jutge que va iniciar el cas, el conseller de Justícia tenia coneixement de les negociacions que va portar a terme l’exnúmero dos de la Diputació de Barcelona, a qui la Generalitat havia nomenat mediador en el sector de les ITV.

Un cavaller del Sant Sepulcre

Germà Gordó no té una activitat gaire frenètica com a diputat de Junts pel Sí. Més enllà de presidir la comissió de justícia, la seva activitat és molt limitada. De fet, l’únic moment en què va destacar durant la legislatura va ser en desmarcar-se de la posició general de Junts pel Sí quan el Parlament va rebutjar una xerrada sobre l’abstinència dels gais. Només hi van votar en contra el PP i dos diputats ‘juntaires’: Jordi Cuminal i Germà Gordó, fervent catòlic.

Gordó, de fet, és, segons explicava Toni Aira en un article, cavaller del Sant Sepulcre de Jerusalem, un orde militar fundat durant la primera croada i posteriorment reconvertit, que actualment té un estatus especial dins l’Església. “Déu ho vol” és la divisa de l’ordre. L’exconseller, com es pot constatar donant un cop d’ull al seu Twitter, no dubta a fer bandera del seu catolicisme.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Roger Palà (Barcelona, 1978) és periodista, cooperativista i un dels editors de CRÍTIC. També col·labora a la revista 'Enderrock' i a Nació Digital. Ha estat coordinador de l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics, editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. També ha pres part del projecte de la Directa i ha treballat o col·laborat en mitjans com Enderrock, revista de la que va ser cap de redacció durant nou anys, El Triangle, El Temps o diari El Punt.

Cerca al blog