Els Mossos i l’1 d’octubre: herois o traïdors?

El conseller Forn, el major Trapero i el president Puigdemont. Foto: Pere Francesch / ACN

La gestió dels atemptats de Barcelona i de Cambrils ha col·locat els Mossos d’Esquadra a l’ull de l’huracà. Tot i les sonores crítiques que ha rebut durant anys des dels moviments socials i l’esquerra alternativa, el cert és que la policia catalana sempre ha estat molt ben valorada pels ciutadans. A la darrera onada del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els Mossos (6,24) són la segona institució més ben puntuada, per darrere de les universitats (6,51) i molt per davant del Govern, de la justícia, de l’Església catòlica o de la monarquia. Però la resposta contundent dels Mossos davant dels atacs del 17-A, sumada a una intel·ligent política comunicativa, han suposat un abans i un després. La policia catalana guanya crèdit al mateix ritme que creixen les campanyes en contra seu des de determinada premsa.

Tot i això, Catalunya és un país que fabrica herois a la mateixa velocitat que fabrica traïdors. I aquesta eufòria social pel paper dels Mossos podria matisar-se depenent de quina sigui l’actuació de la policia catalana davant del referèndum previst per al pròxim 1 d’octubre. Tot i que l’independentisme no n’ha fet un debat públic, els Mossos segueixen sent la baula feble del referèndum. La foto més temuda pel sobiranisme no és la Guàrdia Civil retirant urnes –una imatge que podria ser interpretada, de fet, com una victòria política. La imatge més nefasta és aquella en què la justícia espanyola ordena la suspensió del referèndum de l’1-0, si calgués retirant urnes i paperetes, i els Mossos, com a policia judicial, esdevenen els responsables d’executar l’ordre.

Un escenari com aquest posaria la policia catalana en una situació crítica. La cúpula dels Mossos i els seus comandaments es plantejarien desobeir l’ordre donada per un jutge? Com a membres de les forces de seguretat, regulats per una llei especialment estricta, a què s’arriscarien si ho fessin? I si l’Estat aposta per aplicar l’article 155 però limitant-lo, per exemple, a les competències d’Interior, substituint el director general de la policia o el conseller? El diari ‘Abc’ publicava la setmana passada que aquest escenari podria ser sobre la taula del Govern espanyol. Són una sèrie de qüestions que no trigaran gaire a dilucidar-se: aquesta setmana, si no hi ha cap sorpresa d’última hora, el Parlament aprovarà la Llei del referèndum i el Govern signarà el decret de convocatòria de l’1 d’octubre.

El sobiranisme civil, mobilitzat. Foto: Núria Julià / ACN

Els Mossos, les urnes i les pors dels ‘indepes’

Aquest temor al paper dels Mossos, que era molt present entre els dirigents independentistes prèviament a l’atemptat de la Rambla, s’ha moderat després dels fets de l’agost i del crèdit guanyat per la policia als ulls de la societat civil sobiranista. Des de l’independentisme governamental es creu que la “campanya” del Govern espanyol contra la policia catalana, amb intoxicacions mediàtiques incloses, pot generar certa galvanització entre els comandaments del cos. I, en especial, reforça la figura del comissari Trapero, elevat a la categoria d’heroi nacional. “Abans de l’estiu, potser no. Però en aquests moments resulta difícil imaginar una situació en què els Mossos acatin l’ordre de retirar urnes“, afirma a CRÍTIC una font de l’Executiu pròxima al nucli dirigent.

El paper dels Mossos amb el referèndum ha estat una de les preocupacions del Govern català durant l’últim any. El relleu del conseller Jordi Jané i la dimissió del director general de la policia, Albert Batlle, han estat només el símptoma més visible d’aquesta preocupació. Però el Govern també ha aplicat altres mesures, començant pel nomenament de Josep Lluís Trapero com a major. Fins a l’abril passat, Trapero era la màxima autoritat dels Mossos, ostentant el càrrec de comissari en cap. El càrrec de major, revestit de simbolisme en la història del cos, estava vacant des del 2007. El nomenament de Trapero com a major, sense gaires conseqüències pràctiques, hauria estat, segons fonts del Govern, la fórmula per “apoderar” el comissari.

Fonts del Govern confirmen a CRÍTIC que el nomenament de vuit nous comissaris busca, a més de reforçar l’estructura dels Mossos, “garantir que tot anirà bé l’1 d’octubre”

Coincidint amb el nomenament de Trapero, el Govern català va fer un altre moviment: el nomenament de vuit nous comissaris. La remodelació va suposar canvis de destinació en una vintena de comandaments policials i modificacions en llocs estratègics com les direccions de les regions policials i algunes comissaries clau del cos. Fonts del Govern de la Generalitat confirmen ara a CRÍTIC que el nomenament d’aquests comissaris no va respondre només a una lògica de reforçament de l’estructura dels Mossos, sinó que també es va fer “per garantir que tot anirà bé l’1 d’octubre”.

Els moviments als Mossos han suposat un increment exponencial dels cessaments al cos. Segons les dades recopilades per CRÍTIC a través del ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (DOGC), entre el gener i l’agost del 2017 Interior ha destituït 37 comandaments dels Mossos: 10 intendents, 11 inspectors i 16 sotsinspectors. Uns cessaments que, en molts casos, responen a moviments interns. Però també cal tenir en compte que el ritme de relleus és molt més elevat si el comparem amb l’any 2016: del gener al desembre, el DOGC només va recollir el cessament de cinc sotsinspectors, quatre inspectors i dos intendents. En total, 11 comandaments. Fonts del Govern desvinculen a CRÍTIC aquests canvis de la dinàmica del procés: “Responen només a qüestions tècniques policials. No hi ha hagut cap tipus de ‘purga’. El que hem fet és reforçar la direcció dels Mossos per garantir l’1 d’octubre”.

Trapero, de comandament qüestionat a heroi nacional

Ara com ara, Josep Lluís Trapero és probablement el càrrec públic més valorat de Catalunya. Pocs policies han vist convertida la seva efígie en la imatge d’una samarreta. Des del sobiranisme d’ordre, hi ha qui fa broma amb el fet que, si Trapero es presentés a unes eleccions, hi podria obtenir uns grans resultats: “Podríem presentar-lo d’alcaldable de Barcelona i a veure què passa”. Però la seva valoració ha pujat com l’escuma. Sempre passa en moments de tensió social derivada d’atemptats terroristes: la ciutadania confia en la seva policia.

Però, fins fa poques setmanes, Trapero era, en realitat, un policia qüestionat. Des de la seva designació com a comissari en cap el 2013, Trapero ha hagut de bregar en una doble batalla: d’una banda, amb l’opinió pública i alguns mitjans de comunicació, crítics amb l’actuació dels Mossos arran de casos com el d’Esther Quintana o Juan Andrés Benítez. De l’altra, amb els sindicats del cos. El polèmic cas de Rubí, on dos Mossos van quedar ferits per un ciutadà que va acabar en llibertat abans de declarar davant el jutge –segons van denunciar els sindicats, arran d’una trucada del mateix Trapero–, ha fet que el màxim comandament del cos policial català hagi estat posat en dubte per una facció dels agents del cos, que al desembre passat van demanar la seva dimissió. De fet, enmig del procés exprés per nomenar-lo major, el Sindicat de Policies de Catalunya va presentar un contenciós perquè considerava que el nomenament de Trapero no s’havia ajustat a llei.

La seva proximitat a com a mínim un dels partits del Govern també ha estat qüestionada. A l’agost del 2016, Trapero era notícia no per abatre terroristes, sinó per protagonitzar una curiosa estampa tocant la guitarra durant la celebració d’una paella estival a la casa de Cadaqués de Pilar Rahola, amb la participació, entre d’altres, del mateix Puigdemont.

El risc de passar-se de frenada: cal seguir fiscalitzant els Mossos

La gestió de la comunicació per part de la policia catalana durant la crisi d’agost ha estat excel·lent. Però els Mossos i el Govern hauran de saber gestionar bé la nova situació que s’ha generat, o corren el risc de passar-se de frenada. La setmana passada, per exemple, el Departament d’Interior va convocar una roda de premsa arran de la informació publicada per ‘El Periódico’ sobre el suposat avís de la CIA als Mossos. Va ser una posada en escena dura, amb Trapero i Forn criticant molt fortament les informacions publicades pel diari, acusant el director, Enric Hernàndez, d’escriure “al dictat”.

Certament, l’actuació d”El Periódico’ és deontològicament qüestionable. Més enllà de la informació publicada –que Interior va acabar admetent parcialment–, crida especialment l’atenció que el diari publiqués un document amb un suposat avís de la CIA sense advertir que es tractava d’una recreació. Un detall que el rotatiu va admetre amb posterioritat i després que Wikileaks cridés l’atenció sobre el format del document. Però tot i això… cal que el conseller d’Interior i el màxim responsable de la policia convoquin una roda de premsa focalitzada a criticar de manera directa la tasca d’un diari? L’atac de Trapero va ser dur. Un uniformat qüestionant el paper dels mitjans de comunicació no és mai una bona notícia.

No podem córrer el risc de convertir els Mossos d’Esquadra en una institució intocable. La feina dels mitjans de comunicació haurà de seguir sent fiscalitzar les policies (la nostra i la de més enllà), amb rigor i constància. Començant per preguntar-se si era necessari ‘abatre’ tots els presumptes terroristes, i continuant per analitzar tots els detalls encara oberts amb relació als atemptats (en aquest reportatge d’Oriol Güell i de Patrícia Ortega en recorden uns quants). La fiscalització dels governs hauria de ser una preocupació fonamental en especial dels mitjans catalans, sotmesos –igual que els mitjans espanyols– al risc permanent de la trinxera.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Roger Palà (Barcelona, 1978) és periodista, cooperativista i un dels editors de CRÍTIC. També col·labora a la revista 'Enderrock' i a Nació Digital. Ha estat coordinador de l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics, editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. També ha pres part del projecte de la Directa i ha treballat o col·laborat en mitjans com Enderrock, revista de la que va ser cap de redacció durant nou anys, El Triangle, El Temps o diari El Punt.

Cerca al blog