La Brigada d’Informació contra l’independentisme

L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, sortint de la comissaria. Foto: ACN

La brigada d’informació de la policia nacional és al darrere de l’operació policial que ha culminat –de moment- amb la detenció de setze independentistes acusats de desordres públics per tallar les vies de l’AVE de Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Entre els detinguts, dos alcaldes de la CUP i un fotoperiodista. No és una anècdota que aquesta brigada hagi impulsat l’operatiu: la brigada provincial d’informació de Barcelona és una unitat a l’ull de l’huracà de moltes polèmiques per les seves actuacions, i sembla que ara ha decidit passar al contraatac després d’un temps a l’ombra.

Què és i com funciona la brigada d’informació? Sobre el paper, aquesta unitat és la responsable de la captació d’informació d’interès policial en qualsevol àmbit, i això inclou, també, tasques d’incògnit i infiltració. A l’Estat espanyol, cada ‘jefatura’ de policia disposa d’una unitat d’informació (en el cas de la de Barcelona, aquesta s’encarrega de tot Catalunya). Històricament la BI s’ha especialitzat en la lluita antiterrorista i en el crim organitzat, però també en tota mena de moviments socials i polítics —en l’argot policial, “grups radicals”—, des del moviment ‘okupa’ fins a l’independentisme. En el fons, l’actual brigada d’informació, en el seu ADN, és en gran part l’hereva d’aquella antiga brigada político-social del franquisme. Forma part d’allò que podríem anomenar l’estat profund: els governs passen, els colors polítics canvien, però ells sempre hi són.

La brigada d’informació ha tornat a estar d’actualitat darrerament. Com va revelar CRÍTIC, va ser aquesta unitat policial la que va coordinar sobre el terreny l’operatiu per evitar les votacions als col·legis electorals durant el referèndum de l’1 d’octubre. Així consta en un informe policial incorporat a la causa judicial que investiga possibles abusos policials durant l’1-O a Barcelona. Un agent de la brigada d’informació és també el responsable de l’agressió contra el periodista Jordi Borràs, una actuació que no li ha valgut cap mena de sanció interna (ni tan sols se l’ha apartat de les seves funcions). La brigada, doncs, és a l’ull de l’huracà.

La brigada d’informació és una unitat especialment hermètica i se saben molt poques coses sobre el seu funcionament. La de Barcelona va ser coneguda durant els anys noranta amb l’apel·latiu de ‘grup VI’, d’infausta memòria per a molts militants dels moviments socials. Tot plegat queda retratat en el llibre ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’, publicat 2006 per un periodista gracienc llavors desconegut pel gran públic anomenat David Fernández. Haurem de repassar de nou tot allò que s’hi explica: casos com els dels tres de Gràcia, les detencions de Torà, les ràtzies constants contra el moviment okupa durant els anys noranta… La ‘Directa’ n’ha informat amb molta profunditat.

L’abast de l’operació policial d’ahir, amb periodistes, alcaldes i activistes detinguts, deixa constància del moment què vivim: un moment de degradació de drets i llibertats, i de consolidació d’una democràcia de baixa intensitat. Un context social en què la policia, en aquest cas sense emparar-se en cap ordre judicial, es veu legitimada per detenir càrrecs electes de matinada, o fins i tot per muntar un operatiu a plena llum del dia en què tot d’agents amb la cara tapada s’emporten un fotoperiodista en un cotxe camuflat.

No podem normalitzar que la policia detingui alcaldes, activistes i periodistes crítics amb nocturnitat i sense motius. Perquè com denunciava l’advocat Benet Salellas, que ha assumit la defensa dels encausats, les detencions són completament desproporcionades: fins i tot en cas que els arrestats fossin responsables dels suposats delictes que se’ls imputen –cosa que neguen– es tracta de persones amb domicili conegut, arrelades al seu entorn social, que en cap moment han tingut intenció d’eludir l’actuació de la justícia i que simplement haurien pogut ser citades al jutjat un dia i una hora concreta per prendre’ls declaració, com passa en tantes d’altres ocasions. Que els fets pels quals se’ls ha detingut no eren greus ho demostren que se’ls ha alliberat sense ni tan sols passar a declarar davant del jutge.

Cal analitzar l’operació policial d’ahir, doncs, en una clau política: estem davant d’un escarni. I no només un escarni a l’independentisme: en el fons és un avís a navegants per a tots aquells que vulguin exercir el dret a manifestació. Està clar que l’operació d’ahir no afavoreix als interessos del govern del PSOE, que busca rebaixar la tensió per propiciar que els partits independentistes votin els pressupostos i li garanteixin l’estabilitat. Caldria fer-se la següent pregunta: la delegada del govern, Teresa Cunillera, exerceix algun tipus de control pràctic sobre els agents de la brigada d’informació que operen a la ‘jefatura’ de Barcelona? Quins comptes reten aquests agents als seus comandaments policials i polítics? La brigada d’informació és un cos de funcionaris que sobreviu a governs de tots colors i tipologies, i que és molt difícil de fiscalitzar. Davant de qui respon? Qui la comanda? Quina és la seva agenda?

2 comentaris
  • Rubén Cruz Sasal 17 de gener de 2019 - 7:53

    La BI sembla un veritable poder independent de la resta de poders: el podran escapçar, però les seves estructures romanen en letargia fins que canviïn les condicions polítiques.
    Entenc que per a formar-ne part cal una descurada formació humanística, perquè les accions no ensopeguin a cada pas amb valors tan exigents.
    Em temo que hi ha un tumor d’aquestes característiques arreu. No acabaríem mai de fer net al món ni que els poders legítims s’ho proposessin

  • Vann Fjernthav 17 de gener de 2019 - 18:18

    De què ens sorprenem? Aquestes coses no són res comparades amb les que poden passar. És una llei de la natura : quan hi va haver el conflicte gros de debò, els guanyadors van fer una bona neteja de perdedors, que ells anomenaven “la antiespaña”. Com a conseqüència, la majoria són hereus dels guanyadors (tant els catalans com els altres). I quan se´ls va morir el cabdill, ningú no va fer neteja, la qual cosa hauria estat impossible (caldria haver eliminat la majoria de la població, que s´havia apuntat al carro dels forts) i també hauria estat inútil, ja que la naturalesa de l´ésser humà d´intelligència mitjana i sensibilitat empàtica considerada normal (molt baixa en termes absoluts) és de baixa altura moral, i està de part dels qui abusen si li prometen part del botí. El “villarejisme”, el claveguerisme i el llepaculisme són una part normal de la societat, que pot estar amagada però mai absent.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Roger Palà (Barcelona, 1978) és periodista, cooperativista i un dels editors de CRÍTIC. També col·labora a la revista 'Enderrock' i a Nació Digital. Ha estat coordinador de l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics, editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. També ha pres part del projecte de la Directa i ha treballat o col·laborat en mitjans com Enderrock, revista de la que va ser cap de redacció durant nou anys, El Triangle, El Temps o diari El Punt.

Cerca al blog