Poble Lliure vol fer una candidatura per a les eleccions espanyoles… És el final de la CUP?

Poble Lliure, un dels partits polítics que formen part de la CUP, va anunciar ahir la seva intenció d’explorar una candidatura per a les eleccions espanyoles del 28-A. La decisió suposa obrir un important conflicte intern a la CUP, perquè el consell polític dels cupaires va decidir el 10 de març passat no presentar-se a aquests comicis –com ha fet històricament– i concentrar-se en les municipals del mes de maig. Què hi ha darrere de la decisió de Poble Lliure? Pot tenir èxit una candidatura de l’esquerra independentista al Congrés? A qui pot perjudicar? Qui la podria encapçalar? Som davant d’una escissió? En aquest article us expliquem les claus del ‘momentum’ cupaire.

La decisió de Poble Lliure és l’expressió d’un conflicte històric latent

La història de l’esquerra independentista no és precisament un camí de roses. Durant els anys setanta, vuitanta i noranta, les escissions, les divisions i els conflictes interns van ser el pa de cada dia. Aquesta dinàmica va reconduir-se a principi dels 2000 amb el procés d’unitat que va acabar concretant-se en la CUP com a referent municipal. Però el conflicte sempre ha estat larvat.

En el moment en què la CUP va decidir fer el salt dels municipis a la política parlamentària, les divisions van aflorar. Els cupaires tenen tantes ànimes com militants, però sí que hi ha dues grans sensibilitats: la que representa Endavant i la que representa Poble Lliure. Una visió simplificadora diria que Endavant representa el sector més “esquerranós” de la CUP –els qui van voler mantenir fins al final el torcebraç de “Mas o març” el 2015– i Poble Lliure els partidaris de les aliances en clau més nacional. Però no és només això: Poble Lliure també representa aquelles veus més partidàries de la incidència institucional i electoral, mentre que Endavant, en canvi, sol ser una organització més refractària a aquesta mena d’eines i aposta més per una política movimentista i “de carrer”.

Per què el conflicte esclata ara i no abans? Una de les raons és que Poble Lliure ha anat guanyant pes dins la CUP durant els últims temps. Entre els seus rostres més visibles hi ha exdiputats com Mireia Boya –investigada pel procés de l’1 d’Octubre– o Albert Botran. Però el context general també facilita que el conflicte esclati ara. Quan les coses van bé i hi ha grans objectius per assolir, els partits solen prioritzar la unitat interna per sobre del dissens. Si les coses no van gaire bé (la CUP ha passat de 10 a 4 diputats) i no hi ha grans objectius a la vista (aquesta legislatura no hi ha plantejat cap referèndum i no sembla que la República hagi d’implementar-se aviat), és quan els projectes tenen risc de fer implosió.

Pot tenir èxit una candidatura impulsada per Poble Lliure?

Assolir representació al Congrés dels Diputats no és gens fàcil. Cal aconseguir el 3% del total de vots de la circumscripció per obtenir un diputat. A la província de Barcelona, si es repetís la participació de les eleccions generals del 2016, això implicaria sumar 78.000 vots. A Girona, on la CUP també és molt forta, en caldrien 9.000. La CUP va obtenir 143.000 vots a Barcelona en les eleccions catalanes del 21-D de 2017, i 21.000 a Girona. Per tant, si una candidatura impulsada per Poble Lliure aconsegueix retenir aquest suport, sí que se’n podria sortir. Cal tenir en compte, però, que amb el 3% a Girona, a Lleida i a Tarragona no s’obté cap escó immediatament perquè hi ha pocs escons en joc: a Girona, el PP amb 31.035 vots (10,08%) el 2016 es va quedar a zero.

Tot i això, la campanya serà complicada, perquè, a diferència de les eleccions catalanes, Poble Lliure no disposarà d’espais electorals en els mitjans públics ni podrà fer servir la marca de la CUP. A més, l’altra part de la CUP farà campanya activa per l’abstenció. Cal tenir en compte un precedent llunyà en què una part de l’esquerra independentista va decidir presentar-se a unes eleccions sense el suport del total del moviment. Va ser en les eleccions europees del 2004, en què l’MDT, Maulets i altres organitzacions de l’espai que avui representaria Poble Lliure van apostar per presentar una candidatura contra el criteri d’Endavant. La CUP hi va obtenir 8.000 vots, un 0,05%. Això sí: en un context molt diferent de l’actual en què la CUP era molt poc coneguda.

Tanmateix, si la candidatura al Congrés té èxit, s’obrirà un espai inèdit per a la política catalana. L’esquerra ‘abertzale’ gairebé mai no ha renunciat a presentar-se a les eleccions generals, ni que sigui per copar espais o mirar de “bloquejar” la política espanyola. Per què hauria de renunciar la CUP a fer el mateix? El color d’aquesta nova força afegiria pluralitat a l’esquerra catalana al Congrés. Seria una candidatura que s’oposaria a les polítiques liberals que puguin aplicar el PP o el PSOE i que molt probablement estirarà la resta de partits cap a l’esquerra.

A qui pot perjudicar la nova candidatura?

Sabem per l’experiència que les crides a l’abstencionisme per part de la CUP en les eleccions espanyoles han funcionat relativament poc, i que una majoria dels votants ‘cupaires’ al Parlament es decanten al final per ERC o pels Comuns quan es tracta de votar al Congrés. Per tant, cal esperar que la candidatura de Poble Lliure no arrenqui nous votants de l’abstenció, sinó que obtingui vots en aquells sectors que tradicionalment voten els republicans o els Comuns a Madrid.

‘A priori’, els partits més afectats per la nova candidatura haurien de ser ERC o En Comú Podem. De fet, des d’alguns espais sobiranistes filoconvergents s’ha encoratjat amb especial entusiasme que la CUP es presenti el 28-A, amb la idea de desgastar els republicans. Però aquesta estratègia no està exempta de riscos per als neoconvergents: cal recordar els fluxos electorals que s’han demostrat que existeixen entre la CUP i Junts per Catalunya. La candidatura de Poble Lliure podria fins i tot arrossegar un vot de cert perfil “patriòtic” que potser en un altre context votaria JxCat, i apropar-lo ni que sigui circumstancialment i momentàniament, a posicions d’esquerra radical. Tampoc no s’ha de descartar que mossegui en una porció del votant potencial d’En Comú Podem, que presenta Jaume Asens, un candidat de marcat perfil independentista.

Amb qui pot aliar-se Poble Lliure i qui podria liderar la candidatura?

Poble Lliure està estudiant possibles aliances electorals per reforçar la candidatura. Hi ha una sintonia especial amb Som Alternativa, la formació impulsada per l’exlíder de Podem a Catalunya Albano-Dante Fachin, ara molt crític amb la direcció podemista. Cal tenir en compte també la relació personal que uneix Fachin amb l’ara diputada crítica d’En Comú Podem Marta Sibina, que va trencar la disciplina de vot d’Units Podem per votar contra els pressupostos i va acabar abandonant els Comuns. Podrien l’un o l’altre formar part d’una hipotètica coalició d’esquerres entorn de Poble Lliure? Qui lideraria la llista? Una opció possible seria l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, militant de Poble Lliure, amb molta tirada mediàtica.

Pel que fa a les aliances, des de Poble Lliure s’assenyala la voluntat d’arribar a acords amb Pirates. Sí que es descarta, però, la possibilitat d’arribar a una entesa electoral amb ERC, que està negociant per intentar incorporar a la seva llista Joan Josep Nuet –de Comunistes– o Elisenda Alamany –de Sobiranistes. Paradoxalment, ERC acaba de presentar un acord d’unitat d’acció al Congrés amb l’esquerra ‘abertzale’ de Bildu, que ha estat històricament el referent de la CUP.

Com afectarà internament la CUP la candidatura de Poble Lliure?

Des de Poble Lliure s’insisteix que la decisió de presentar una candidatura al Congrés no suposa en cap cas una escissió de la CUP, i que, de fet, a curt i mitjà termini pot acabar reforçant l’organització. Ells veien com un gran risc de cara a les municipals que la CUP desaparegués del mapa mediàtic durant la campanya electoral de les espanyoles, gairebé un mes, cosa que no passarà si finalment s’hi presenta la candidatura de Poble Lliure.

Però el cert és que la decisió de tirar pel dret al marge de la CUP tensa molt l’organització. El consell polític cupaire va decidir el 10 de març passat no concórrer a les eleccions espanyoles. La decisió de Poble Lliure serà llegida per una part de la CUP com un intent de passar per sobre d’aquesta decisió. La CUP va fer públic ahir un comunicat on qualifica la decisió de “transcendental”, i explica que pot tenir “conseqüències en la construcció de la unitat popular”. La CUP diu que “activarà” els mecanismes de l’organització per “donar resposta” a aquesta situació. El tipus de resposta no és clar, però l’agror és màxima, i des de Poble Lliure es valora negativament el comunicat, que s’interpreta com una amenaça.

Des d’un altre punt de vista, cal dir que som a les portes d’unes eleccions municipals, en teoria el punt fort de la CUP, i la creació d’una nova marca electoral pot afectar l’articulació de les candidatures en molts pobles i ciutats del país. El panorama municipal cupaire ja està remogut: s’ha presentat un nou espai, Municipalisme per la República des de Baix, impulsat per les confluències liderades per la CUP a Badalona, a Ripollet o a Cerdanyola. Un espai que aspira a tenir vida pròpia. També hi ha problemes a l’hora de tancar aliances amb les Candidatures Alternatives del Vallès. El panorama és convuls i les expectatives depenen de cada poble o ciutat, però una crisi oberta a la CUP quan falten dos mesos per a les municipals podria suposar un risc important per a la formació si hi arriben enfrontats, dividits i barallats.