La majoria silenciada

  • David Espinós
  • dimecres, 16 juliol 2014
  • General

Es parla molt sovint de la majoria silenciosa, però molt poc de la majoria silenciada. La majoria silenciada parla, però no se la sent perquè no té altaveus. Això sí, que no se la senti no vol dir que no tingui reflexions interessants a fer i preocupacions que hagin de ser escoltades i ateses.

L’opinió publicada a Catalunya està en mans d’unes quantes desenes de persones, que, a més, tenen perfils semblants; així ho fa constar aquest estudi de l’Observatori Mediacat elaborat per Laia Altarriba. Aquesta opinió publicada és poc variada i força monotemàtica. Té poc a veure amb la diversitat temàtica de les converses que se senten als carrers, als mercats, als bars, a les cases… Sovint aquest microcosmos de tertulians i polítics creen la seva pròpia realitat, que no es correspon amb la d’una part important dels ciutadans.

No hi ha espai ni perquè parli la majoria silenciada, ni perquè pugui exposar les seves reflexions i preocupacions, que, probablement, estan molt allunyades del que opinen diàriament els “tertulians professionals”. Alguns no sols opinen: alliçonen.

Cal donar veu i saber què pensen professors, metges, infermers, advocats, arquitectes, psicòlegs, cooperants, aturats, joves, persones grans, desnonats, becaris, periodistes dels que han estat acomiadats d’aquests mitjans on es pretén adoctrinar la ciutadania… I encara seria millor si se’ls donés veu regularment i no puntualment, quan hi ha “una notícia” relacionada amb aquests col·lectius.

Per cert, una tertúlia on hi hagi cinc persones dient pràcticament el mateix de manera diferent no es pot considerar plural: com a màxim, se li pot dir nombrosa. Hi ha poques ideologies representades als mitjans i el prisma des del qual es mira l’actualitat i els temes que es tracten són sempre els mateixos. Falta ampliar les veus, els temes i els enfocaments. El pensament únic pot enfortir un Govern, però en debilita la democràcia i n’elimina el sentit crític.

Qüestionar no és dolent. Però a vegades sembla que sí. Un país que vol ser lliure i independent no pot tenir temes tabús, ni idees, ni veus silenciades.

David Espinós és consultor en comunicació

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog