Artur Mas: proposta o xantatge?

Artur Mas a l'Auditori del Fòrum. Foto: Gencat

Artur Mas a l’Auditori del Fòrum. Foto: Gencat

No és el mateix posar el càrrec a disposició del president d’una empresa que presentar-li la dimissió irrevocable. I no és el mateix dir que un pot encapçalar o tancar una llista que dir que la tancarà i no l’encapçalarà. De fet, és molt diferent. En el primer cas normalment un espera que el ratifiquin, és a dir, que un tercer li validi la confiança. I en el segon, un pren la iniciativa de deixar pas. Ahir Artur Mas va deixar entreveure que té ganes de liderar la llista, però vol fer-ho per aclamació popular. Fa la sensació que té l’objectiu de dir: “Ho faig perquè m’ho demaneu, perquè jo estic disposat a sacrificar-me”. Una lectura que com era previsible ja li han començat a comprar els seus adeptes i, fins i tot, alguns que no ho eren fins fa 24 hores.

Junqueras, desubicat

El president de la Generalitat va voler tancar la seva conferència d’ahir amb aquest cop d’efecte que va aixecar grans aplaudiments entre els assistents. En quasi tots, excepte en algun, com Oriol Junqueras que no sabia ni on mirar. No aplaudia. Estava incòmode. Desubicat. Casualment, les càmeres del 3/24 l’enfocaven just en aquell moment. Potenciant el contrast entre l’actitud de Junqueras i la de la resta dels assistents. Potser, fins i tot es preguntava si havia fet bé anant a escoltar la “trampa” que li havia parat Artur Mas, el qual jugava a casa i amb el públic entregat. Anirà Mas la setmana vinent a escoltar la conferència del líder d’ERC?

La salutació entre tots dos abans de començar i en acabar l’acte va ser gèlida. Pràcticament ni es van mirar. El llenguatge no verbal entre tots dos fa preveure unes negociacions tenses i complicades. Ahir Mas va fer una proposta o va fer xantatge? Perquè el plantejament va ser: o la meva proposta o no hi ha eleccions. Artur Mas acostuma a optar per dialogar i després proposar. Ahir va fer el contrari: proposar i després dialogar. Era el millor camí per establir una via de negociació? El seu objectiu era demostrar generositat o marcar territori?

Reforçar el lideratge

El que va dir Mas ahir en gran part ja circulava pels mitjans els dies previs. No hi va haver grans novetats. Per tant, l’objectiu principal de l’acte d’ahir, més que explicar el full de ruta del president, era reforçar el seu paper de líder. I en això, cal reconèixer que a CDC són uns artistes. Ho saben fer de forma extraordinària. Ahir ho van tornar a demostrar un cop més.

La posada en escena i el treball posterior dels seus generadors d’opinió va tornar a esdevenir infal·lible. I amb aquesta feina estudiada i genialment executada, com ja van fer el 9N, van enviant el missatge que volen que arribi a la ciutadania: només hi ha un polític capaç de liderar aquesta llista: Artur Mas i Gavarró.

“Generositat” i “deixar de banda els personalismes” van ser dos punts importants de la conferència de Mas. Però tot i això, la posada en escena de l’acte va ser absolutament personalista. I la proposta va ser poc generosa perquè les condicions que va imposar d’entrada poden ser una barrera per si mateixes. Al final, el que s’amaga darrera de tot plegat és la política de sempre, és a dir, la lluita per liderar el procés. Un cop comencin les negociacions es podrà veure què enten Mas per generositat.

També és important tenir present que no van assistir a l’acte els líders dels altres dos partits que van donar suport al 9-N des de l’inici, David Fernández (CUP) i Joan Herrera (ICV-EUiA). Sempre van donar suport a Mas fins al 9-N, amb més o menys entusiasme. Tot i que alguns ara els volen fer desaparèixer i que siguin actors de tercera, caldrà veure com es posicionen.

El diputat Xavier Crespo va assistir a l'acte d'Artur Mas.

El diputat Xavier Crespo va assistir a l’acte d’Artur Mas.

Una ‘llista de país’ amb imputats?

Entre els assistents hi havia diferents personalitats. També algun diputat de CiU imputat per corrupció com Xavier Crespo. Una qüestió que no s’ha destacat. CiU ha aconseguit amb el procés minimitzar el ressò mediàtic dels casos de corrupció en que s’ha vist immersa en els darrers temps. A la llista de país tindrien cabuda polítics d’aquest perfil i trajectòria?

Tot i que en política no sigui habitual, i com bé diu Mas, ara és un moment excepcional i és imprescindible parlar clar als ciutadans perquè el perfil polític de la llista pot donar pistes de quina mena de país es pretén construir. No tothom tindrà fe cega en aquesta proposta que va fer ahir el president de la Generalitat i caldrà veure quins sacrificis està disposat a fer Mas i el seu entorn per tal de convèncer els descreguts.

D’altra banda, el pensament únic sempre és perillós. De moment es coneix la proposta de Mas, però cal escoltar la resta de formacions polítiques. Creure que només hi ha un camí és una opció, però no l’única. Sempre va bé una dosi d’esperit crític perquè com deia Walter Lippmann: “On tots pensen igual, ningú pensa massa”.

6 comentaris
  • Manel Ballester 27 de novembre de 2014 - 9:14

    Una de les coses que ha demostrat Mas és que ha sabut recórrer el camí des del buròcrata discret que era en un començament fins a l’hàbil polític (dins del context de la “vella política”) que és ara. I és que se li ha de reconèixer que la jugada, no per esperada menys efectiva, és de traca i mocador. Ha aconseguit d’un sol cop posar tots els altres a la defensiva, i de quina manera, inclosa, sobretot, ERC, que si ara es vol diferenciar haurà d’anar contra corrent.
    El més greu és molt em temo que hagi posat les bases per traspassar el que fins ara era un moviment d’iniciativa transversalment popular a mans dels “de sempre”, de forma que les mobilitzacions futures no siguin ja per “moure’l/s”, sinó tan sols per plebiscitar-ne les iniciatives. I això sí que fóra del tot fatal per la nova Catalunya, perquè significaria que cauríem en allò de “canviar alguna cosa perquè no canviï res… d’essencial”, una mica a l’estil del que tinc la sensació que representa Podemos també.
    I, francament, una independència sense trencament democràtic (és discutible fins a quin grau) i economicosocial no paga la pena. Caldrà continuar lluitant per aquesta independència de debò, o independències, l’una i l’altra.
    La secessió no ha de ser només un qüestió formal.
    SAlut.

    • Raül Niubò Rodríguez 28 de novembre de 2014 - 1:38

      Totalment d’acord amb tu, Manel.

  • Joaquim Roca Pou 28 de novembre de 2014 - 12:21

    Personalment, si ningú, ja sigui de llista única o no, és incapaç d’explicar-me quins canvis es duran a terme en la política general del dia a dia en una Catalunya independent, i simplement passo a ser un treballador sanitari esforçat i retallat per l’Estat espanyol a ser-ho per l’Estat català, tinc molts dubtes a l’hora de deicidir si vull ser independent o no. Si la sang m’ha de bullir per Bankia i les targetes negres o m’ha de seguir bullint per Catalunya Caixa, els Millet o els Pujol no hi veig el guany. Per mi el canvi de país va imbricat amb un canvi d’entendre la democràcia, la política i la gestió dels recursos. Si no, com bé diu el Manel, tant se me’n dona.

  • Beatriz 28 de novembre de 2014 - 14:10

    Molt bon anàlisi, David Espinós. I ressalto la teva última frase perquè penso que és prioritària en aquests moments i per esdevenir una societat democràtica, justa, plural, respectuosa i lliure: “sempre va bé una dosi d’esperit crític perquè com deia Walter Lippmann: “On tots pensen igual, ningú pensa massa””.

  • Cosseta 28 de novembre de 2014 - 21:06

    “Oriol Junqueras que no sabia ni on mirar. No aplaudia. Estava incòmode. Desubicat. Casualment, les càmeres del 3/24 l’enfocaven just en aquell moment. Potenciant el contrast entre l’actitud de Junqueras i la de la resta dels assistents.”

    Per això Mas no anirà a la conferència d’en Junqueras, perquè llavors el desubicat seria ell i caldria veure si les càmeres ens mostrarien la seva desubicació.

  • Martí Regué Roig 29 de novembre de 2014 - 14:25

    L’Artur Mas és un estratega brillant. A mi m’agradaria que es posessin d’acord i que amb gran consens sumessin forces tots els del sí-sí per acabar sent un nou estat. Però també m’agradaria que els imputats NO fossin a la llista, que aprofitéssim el moment per fer neteja, per fer regeneració i d’això en Mas no en parla. L’altre dia vaig sentir el Josep Rull tocant el tema i també ho veu així, primera veu autoritzada de CDC que en parla, crec que és un bon senyal!!

    Bon article 🙂

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog