Cinc coses que ERC faria diferent a Barcelona

Alfred Bosch, d'ERC, durant la campanya de les eleccions municipals / ERC BCN

Alfred Bosch, d’ERC, durant la campanya de les eleccions municipals / ERC BCN

Al llarg dels darrers dies, ha aparegut al CRÍTIC un escrit del periodista Sergi Picazo sobre les 5 coses que el govern de Barcelona en Comú no havia fet bé i una rèplica dels ecosocialistes David Cid i Ricard Gomà sobre les 5 coses que ha fet bé. He llegit i agraït molt les reflexions, que m’han portat a pensar sobre aspectes importants del primer any del govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. I això m’ha portat a mirar de sintetitzar cinc qüestions que caldria haver abordat d’una altra manera i que, penso, haurien pogut beneficiar la ciutat i la seva gent.

1. Escoltar més i escoltar tothom

L’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia anava marcada, des del primer moment, per les promeses de participació, de processos oberts als veïns i la necessitat d’una total transparència. A l’hora de la veritat, les expectatives han quedat molt curtes, per diverses raons; la tendència a confiar en els propis seguidors i la xarxa associada a BeC, l’ofec dels pocs regidors de govern, o els recels respecte a sectors del món de l’empresa, els comerciants o tots aquells que se surten clarament de l’òrbita ideològica dominant. Aquí caldria superar la inacció i el dogmatisme, i això passa sobretot per atendre persones de tots els sectors, i sobretot dels més allunyats del que seria el terreny natural de BeC. Per exemple, gent d’església. O treballadors de la seguretat. O grans empresaris. Atendre i escoltar no vol dir rendir-se; vol dir tenir en compte i governar amb tothom al punt de mira. Jo entenc que les primeres visites d’una alcaldessa d’esquerra podrien ser, precisament, les més imprevisibles.

2. Respectar i potenciar la gestió per damunt de la imatge

Ada Colau ha de canviar la manera de governar si no vol morir de notorietat. No poden continuar els anuncis eufòrics sobre refugiats que no es compleixen; sobre el tramvia que no pot tirar endavant, o sobre vagues de metro que no es resolen. La primera responsabilitat del govern no és sortir a la foto, és gestionar bé la ciutat. Cal confiar en els funcionaris que piquen pedra cada dia, en els tècnics i experts que saben bé de què parlen. Cal creure en la feina, en l’eficiència, en aquella ètica pencaire i sacrificada de la classe treballadora catalana que ens ha convertit en pròspers.  No es poden aturar sense més projectes de la ciutat que afecten l’activitat econòmica o els llocs de treball. Els bons anuncis són els que es fan quan les coses s’han complert, no pas els que anticipen coses que no es faran mai.

3. Apostar per la veritable transformació ètica i social

Centrar-se en el fre a la iniciativa empresarial i en la defensa de la venda ambulant (per molt que siguin qüestions a tractar), no poden ser els indicadors d’un govern d’esquerres i de canvi profund. Cal fomentar la meritocràcia i atacar el nepotisme en totes les seves manifestacions i ser els més nets entre els pulcres. Cal desfer la xarxa creada de subvencions en el món de la comunicació, i qüestionar (no pas explotar a conveniència) el paper dels grans grups mediàtics. Com també la renovació de contractes milionaris amb multinacionals o adjudicacions a empreses de l’IBEX35. I també, per descomptat, confiar en el procés democràtic que està vivint el país en aquests moments, el més transformador que mai hem viscut, i deixar de gastar esforços inútils en fer política a Espanya.

4. Dissenyar i divulgar un autèntic projecte de ciutat gran

Barcelona s’ha de poder comparar a París, Londres, Berlín… I això significa que ha de tenir projecte respecte al seu paper al planeta. De fet, Barcelona és tan magnètica que fins i tot podria triar què vol ser quan sigui més gran. El que no podem fer és no triar, o empetitir-nos a base d’aturar-ho tot. Necessitem projecte, somniar, pensar en gran i voler ocupar un lloc al món.

5. Acabar amb les desigualtats tot afavorint la prosperitat

La pobresa no existeix per parlar-ne ni per guanyar eleccions; la pobresa hi és per ser eradicada. I només hi ha una manera de liquidar la misèria, que és generant riquesa ben repartida. Això passa per la creació de llocs de treball, l’impuls a l’empresa, la promoció d’inversions clau. Cal fer viatges internacionals, cal parlar tots els idiomes possibles, tenir les millors escoles i universitats, cal animar la captació de recursos, de talent, de creativitat. L’economia funciona, en gran mesura, a partir de la generació d’estats d’ànim. L’estat d’ànim que volem per a Barcelona és positiu, creatiu, optimista i seductor.

Aquesta és la ciutat que ens cal, i malauradament no la veiem. Encara. Però no hem perdut l’esperança. Encara.

Alfred Bosch és cap del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona
8 comentaris
  • Guillem Galera i Léger 23 de març de 2016 - 8:09

    Caram!
    Hi ha regidors d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona? Ei, sí, és cert, hi ha aquell historiador! Sí, home, aquell ésser que jugava a fer d’adolescent passat pel ritual vespertí de la sangria marca Bonpreu (etiquetada en català) en un concert de Sopa de Cabra agitant una estelada des del balcó de la casa gran. Fins i tot, el meu de fillol de 15 anys, amb tot el que això comporta en una edat com aquesta, i que ningú s’ofengui, va passar vergonya aquell dia. Pensava que l’haurien dimitit i constato, entristit, que no.
    Ja m’explicarà l’amic Bosch com, havent superat el PSc a les eleccions, aquest darrer partit té molta més visibilitat i presència que no pas el partit degà de les esquerres catalanes. No hi hauria manera d’implicar en Bosch en alguna broma de mal gust a l’estil de la de l’exconseller Ausàs i treure’ns de sobre aquesta farsa?

    • Bastida 23 de març de 2016 - 14:39

      La resposta GUILLEM GALERA I LÉGER la tens en aquest article. Ho sap explicar molt millor que jo. http://www.vilaweb.cat/noticies/els-poderosos-silencis-dada-colau/

      Es tracta que la nova IC (+Comuns) torna els favors prestats durant més de 30 anys a PSC (càrrecs, prevendes i col·locacions). És la mateixa èlit qui porta les regnes del consistori (per això Jordi Martí n’és el Gerent!) i el model i marca Barcelona desenvolupat pel PSC continuarà amb petits retocs de màrqueting (activisme institucional ara).
      Són diferents gossos amb el mateix collaret! Per això la CUP i tambè ERC tenen tan poca visibilitat. Els seus projectes no passen per ahí.

  • mario 23 de març de 2016 - 12:11

    caray! si que escuecen las verdades, cuando se tiene que recurrir a un ataque “ad hominem” …… de algo que supuestamente hizo de adolescente!! (y que la verdad, tampoco parece gran cosa) y que no tiene nada que ver con la argumentacion aportada.

    Si usted lo desea puede dejar a un lado los exabruptos contra una persona, y centrarnos en si lo que dice tiene cierta razon o no.

  • Raquel Munoz 25 de març de 2016 - 20:45

    • Esto es una broma o solo se hace pensando en Barcelona, en Vilassar de Mar aprueban el silencio y la incomunicación, después de 3 meses aún no ha respondido el Sr. Alcalde a una ciudadana:
    • Intervención de Pilar Remiro en el:
    • Ple Municipal 17 desembre 2015 Vilassar de Mar (Sessió Ordinària)
    https://www.youtube.com/watch?v=qEd-gLr0pmM&feature=youtu.be
    Entre 1 h: 24’ y 1 h: 59’ del vídeo se ve la intervención que hizo en el pleno Pilar Remiro, no solamente para pedir que sean responsables de sus compromisos, también para denunciar y que rectifiquen los responsables que hicieron lo que ella denuncia.
    • Es todo lo contrario a esta campaña
    • ERC va diciendo pero va haciendo lo contrario de lo que dice.

  • Arnau M.V 28 de març de 2016 - 11:45

    Ostres Alfred, críticar que no es faci el tramvia quan vosaltres hi esteu posant pals a les rodes per raons purament de vella política, de jocs de poder institucional, és una mica bestia, no? Això si, totalment d’acord amb que fa falta definir millor un model de ciutat. No se, però, si tenim al cap el mateix, veient la por que ha mostrat tradicionalment ERC a assumir conflictes per fer avançar transformacions. Crec que necessitem una ciutat cooperativa, progressivament descorporativitzada, amb una moneda local per senyera, on els motors econòmics siguin la rehabilitació, la redistribució, el turisme sostenible, la investigació i la relocalització en activitats industrials i agrícoles en els àmbits de l’economia verda, l’agroecologia i la permacultura. I tot ben lligat amb un discurs inequivoc, il.lusionant i que no tingui por de posicionar la lluita contra el canvi climàtic com a estimul central de la transició. Ho sento, però si en BeC ja es detecten limitacions per caminar cap aquí, amb ERC els precedents, definitivament, no barrufen. I la principal limitació de BeC no són les ganes, sino la manca de regidors.. així que el vostre suport no només us posicionaria on entenc que haurieu de voler estar, que és a l’esquerra, sińo que sobretot faria que algunes de les coses que demanes a dalt realment passessin.

  • Bayfor 29 de març de 2016 - 10:47

    Doncs a mi m’ha semblat molt coherent tot el que ha proposat l’Alfred Bosch, evidentment dins de la línia política que defensa ERC i dins del batibull que acostuma a fer aquest partit en les seves línies programàtiques, barrejant conceptes contradictoris i fent cinc titulars que després no s’expliquen. Aquesta és l’ERC quasi centenària que algun dia es fara gran (de maduració), que va recolzar els governs d’en Pujol i va estar a dos tripartits, i pel que sembla i es veu mai ha governat (ni ganes). De fet, diria que fins i tot Xavier Trias defensaria algunes de les propostes d’en Bosch, especialment les que fan referència a una Barcelona galàctica (entés de la forma que va fer famós aquest adjectiu en Florentoino Pérez). No sé què hi trobem de rar. Ah! i en la mateixa línia cal veure la lliçò de finances que va fer en un institut el molt honorable vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras. Més ben explicat a l’article de Gina Argemir al Crític.

  • Roman 29 de març de 2016 - 20:15

    Es molt important no governar mai amb ERC. Tothom que ho fa surt amb les mans al cap. Al fer-ho tot per la Pàtria no tenen cap obligació moral envers els socis. I com ells diuen el que pensa la Pàtria en la realitat poden fer el que vulguin.

  • Josep M Armengou i Iglésias 31 de març de 2016 - 18:10

    Però…..No ens podria ERC explicar què proposa fer a Barcelona, en comptes d’escriure sobre el que fa malament (segons ells) el govern municipal, el més alternatiu que mai ha tingut aquesta ciutat, que treballa durament i amb una minoria difícil, mentre ERC s’ho mira des de la rebotiga ?. Això és d’esquerres, Bosch ? Aquesta, salvant les distàncies, és l’acció política que espereu per al nou país que ens cal a tots plegats ?

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog