23/03/2016 | 00:30
Al llarg dels darrers dies, ha aparegut al CRÍTIC un escrit del periodista Sergi Picazo sobre les 5 coses que el govern de Barcelona en Comú no havia fet bé i una rèplica dels ecosocialistes David Cid i Ricard Gomà sobre les 5 coses que ha fet bé. He llegit i agraït molt les reflexions, que m’han portat a pensar sobre aspectes importants del primer any del govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. I això m’ha portat a mirar de sintetitzar cinc qüestions que caldria haver abordat d’una altra manera i que, penso, haurien pogut beneficiar la ciutat i la seva gent.
1. Escoltar més i escoltar tothom
L’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia anava marcada, des del primer moment, per les promeses de participació, de processos oberts als veïns i la necessitat d’una total transparència. A l’hora de la veritat, les expectatives han quedat molt curtes, per diverses raons; la tendència a confiar en els propis seguidors i la xarxa associada a BeC, l’ofec dels pocs regidors de govern, o els recels respecte a sectors del món de l’empresa, els comerciants o tots aquells que se surten clarament de l’òrbita ideològica dominant. Aquí caldria superar la inacció i el dogmatisme, i això passa sobretot per atendre persones de tots els sectors, i sobretot dels més allunyats del que seria el terreny natural de BeC. Per exemple, gent d’església. O treballadors de la seguretat. O grans empresaris. Atendre i escoltar no vol dir rendir-se; vol dir tenir en compte i governar amb tothom al punt de mira. Jo entenc que les primeres visites d’una alcaldessa d’esquerra podrien ser, precisament, les més imprevisibles.
2. Respectar i potenciar la gestió per damunt de la imatge
Ada Colau ha de canviar la manera de governar si no vol morir de notorietat. No poden continuar els anuncis eufòrics sobre refugiats que no es compleixen; sobre el tramvia que no pot tirar endavant, o sobre vagues de metro que no es resolen. La primera responsabilitat del govern no és sortir a la foto, és gestionar bé la ciutat. Cal confiar en els funcionaris que piquen pedra cada dia, en els tècnics i experts que saben bé de què parlen. Cal creure en la feina, en l’eficiència, en aquella ètica pencaire i sacrificada de la classe treballadora catalana que ens ha convertit en pròspers. No es poden aturar sense més projectes de la ciutat que afecten l’activitat econòmica o els llocs de treball. Els bons anuncis són els que es fan quan les coses s’han complert, no pas els que anticipen coses que no es faran mai.
3. Apostar per la veritable transformació ètica i social
Centrar-se en el fre a la iniciativa empresarial i en la defensa de la venda ambulant (per molt que siguin qüestions a tractar), no poden ser els indicadors d’un govern d’esquerres i de canvi profund. Cal fomentar la meritocràcia i atacar el nepotisme en totes les seves manifestacions i ser els més nets entre els pulcres. Cal desfer la xarxa creada de subvencions en el món de la comunicació, i qüestionar (no pas explotar a conveniència) el paper dels grans grups mediàtics. Com també la renovació de contractes milionaris amb multinacionals o adjudicacions a empreses de l’IBEX35. I també, per descomptat, confiar en el procés democràtic que està vivint el país en aquests moments, el més transformador que mai hem viscut, i deixar de gastar esforços inútils en fer política a Espanya.
4. Dissenyar i divulgar un autèntic projecte de ciutat gran
Barcelona s’ha de poder comparar a París, Londres, Berlín… I això significa que ha de tenir projecte respecte al seu paper al planeta. De fet, Barcelona és tan magnètica que fins i tot podria triar què vol ser quan sigui més gran. El que no podem fer és no triar, o empetitir-nos a base d’aturar-ho tot. Necessitem projecte, somniar, pensar en gran i voler ocupar un lloc al món.
5. Acabar amb les desigualtats tot afavorint la prosperitat
La pobresa no existeix per parlar-ne ni per guanyar eleccions; la pobresa hi és per ser eradicada. I només hi ha una manera de liquidar la misèria, que és generant riquesa ben repartida. Això passa per la creació de llocs de treball, l’impuls a l’empresa, la promoció d’inversions clau. Cal fer viatges internacionals, cal parlar tots els idiomes possibles, tenir les millors escoles i universitats, cal animar la captació de recursos, de talent, de creativitat. L’economia funciona, en gran mesura, a partir de la generació d’estats d’ànim. L’estat d’ànim que volem per a Barcelona és positiu, creatiu, optimista i seductor.
Aquesta és la ciutat que ens cal, i malauradament no la veiem. Encara. Però no hem perdut l’esperança. Encara.
