Versió reduïda i adaptada del poema ‘Fora Catalans dels Països Catalans’ de Martí Sales

Versió reduïda, adaptada i força espatllada del poema original titulat ‘Fora Catalans dels Països Catalans‘ fet pel poeta Martí Sales.

#Ovidi3

Quin cony de Països Catalans és el que tan abrandadament reivindiqueu?
L’avorriment i l’estultícia feta poble?
On són l’escatologia i el glamur que ens caracteritzaven?
On és l’esperit del Xino d’en Vallmitjana i d’en Casavella?
I la picaresca de sota Montjuïc? I la salabror quinqui de la Barceloneta?
On heu deixat l’alegria rumbera dels gitanos de Gràcia, eh?

Si no tenim això, si ja no som ni això,
si ja no som el que érem,
fem-nos fora, auto-exiliem-nos,
fotem el camp:
fora catalans dels Països Catalans!

Preferim les picants espècies d’orient i les discoteques llatines on la gent es pega, sí,
però almenys ballen! Preferim els sevillanos que parlen amb la zeta, preferim els avis que parlen i escriuen en català pre-fabrià! JUNTEM-NOS

Universal i ultra-local, la catalanitat és viatjar molt i dir que tot és una merda
és desitjar secretament fotre el camp però tornar sempre
és en Francesc Pujols fotent-li el dit a la xona de la Lídia de Cadaqués
són en Dalí i en Lorca tocant-se gens dissimuladament el cul
és en Josep Pla pelant-se-la davant d’un plat de seques
és l’Aladi i la Santpere cantant a duet “El vestir d’en Pasqual”
és dur la Moreneta tatuada al pit i fer màgia negra
és mirar-se molt el melic i no netejar-se’l mai

Però el més important:

A la Calva d’en Duran
els meus ous van rebotant!

Volem un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre, canalla, de llargues sobretaules i infinits vermuts, de festes majors, envelats i res de macroespectacles, de taverna i sala de festes, d’ateneus populars i de sardinades a la platja, d’Einstein al carrer Canuda i de Miles Davis al Palau de la Música, del modernisme més passat per absenta i del romànic de la cara fosca del Pirineu, de les revoltes populars i les organitzacions secretes, de l’allioli i de la becada, del Delta lisèrgic i del Montseny satànic!

Volem el país que va engendrar Ausiàs March i en Santos, Budellam, Puigserver, Miró i Dioptria, Cassasses, la Carmen Amaya i la puta mare que els va parir a tots!

Espitregats o amb corbata de seda, (fora caspa botiguera!),
o els carrers o els palaus!

De les barricades al cel
(de neó
del Paral·lel)
O ARA O MAI!

**************

Versió reduïda, adaptada al País Valencià i força espatllada del poema ‘Fora Catalans dels Països Catalans’ de Martí Sales.

#Ovidi3

Quin cony de Països Catalans és el que tan abrandadament reivindiqueu?
L’avorriment i l’estultícia feta poble?
On són l’escatologia i el glamur que ens caracteritzaven?
On és l’esperit del Xino de Velluters i d’en Tàrrega?
I la picaresca de Sant Marcel·lí? I la salabror quinqui del Cabanyal?
On heu deixat l’alegria rumbera dels gitanos de la Coma, eh!?

Si no tenim això, si ja no som ni això,
si ja no som el que érem,
fem-nos fora, auto-exiliem-nos,
fotem el camp:
fora catalans dels Països Catalans!

Preferim les picants espècies d’orient i les discoteques llatines on la gent es pega, sí,
però almenys ballen! Preferim els sevillanos que parlen amb la zeta, preferim els avis que parlen i escriuen en català pre-fabrià! JUNTEM-NOS

Universal i ultra-local, la valencianitat és viatjar molt i dir que enlloc saben fer paella.
és desitjar secretament fotre el camp però tornar sempre
és en Ferran Torrent fotent-li el dit a la xona de la Rossita Amores
són en Fuster i en Paco Muñoz tocant-se gens dissimuladament el cul
és en Raimon pelant-se-la davant d’una fideuà a l’Arenal de Xàbia.
és en Monleón i la Piquer cantant a duet “Orxatera Valenciana”
és dur la Japerudeta tatuada al pit i fer màgia negra
és mirar-se molt el melic i no netejar-se’l mai

Però el més important de tot:
On són els garitos del Carme?
QUÈ N’HEU FET DELS GARITOS DEL CARME?!!
Calia lo de Russafa? Això és Precís?

Volem un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre, canalla, de llargues sobretaules i infinits vermuts, de festes majors, envelats i res de macroespectacles, de taverna i sala de festes, d’ateneus populars i de sardinades a la platja, d’Einstein al carrer de la Pau i de Miles Davis al Palau de la Música, del modernisme més passat per l’absenta i la cassalla i del Mossàrab de la cara fosca de l’Alcoià, de les revoltes populars, de la Tomatina i les organitzacions secretes, de l’allioli i de la becada, del Palmar lisèrgic i de la Mariola satànica!

Volem el país que va engendrar Ausiàs March i en Santos, Budellam, Puigserver, Miró, Cassasses, l’Ovidi, l’Estellés, l’Eugeni Alemany, Bartual, la Carmen Amaya i la puta mare que els va parir a tots!

Espitregats o amb corbata de seda, (fora caspa botiguera!),
o els carrers o els palaus!

De les barricades al cel
(de neó
del Romaní)
O ARA O MAI!

 

David Caño és poeta i activista, i aquesta versió adaptada del poema de Martí Sales apareix en l’espectacle Ovidi 3 fet conjuntament entre Borja Penalba, David Fernàndez i ell.
Un comentari
  • Manel Ballester 22 d'abril de 2016 - 13:53

    És díver, però vaja, no passarà als annals de la literatura en català d’aquí 100 anys.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog