Els pressupostos de Salut són totalment insuficients i obliden aspectes estratègics

salut05

Professionals sanitaris atenent un pacient en un hospital públic / INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

S’havia anunciat en els pressupostos de la Generalitat per al 2017 un augment en Salut de 408 milions d’euros, que era ja pobre perquè estava per sota de la despesa real de 2016, i molt per sota dels 1.500 milions d’euros retallats els darrers anys, que és el que calia recuperar. Però ara sembla que només es preveu un augment de 364 milions d’euros (4%) per a la sanitat.

Entre aquest augment hi ha 128 milions d’euros per a increment de receptes; el pla de xoc de llistes s’ha rebaixat a 35 milions d’euros; l’increment en salut mental s’ha xifrat en 99 milions d’euros (entre altres coses, per al centre Numància, ja fet), i per a inversions, reposicions i obres hi ha 22 milions d’euros més.

D’altra banda, i això és molt més greu, no es preveu ni a l’Institut Català de la Salut (ICS) ni als centres concertats cap increment de sous (per poder recuperar el nivell salarial retallat), ni tampoc la paga pendent, ni tampoc posar en plantilla nous professionals. Aquest darrer punt, el considero gravíssim, perquè, si perdem els professionals, el sistema s’enfonsa. Per a reposicions i manteniment, l’increment de 22 milions d’euros és totalment insuficient, vist l’estat actual dels equipaments.

L’atenció primària i comunitària es queda pràcticament igual, quan hauria d’incrementar-se, si més no, en 600 milions d’euros (un 25% del pressupost de Salut) si volem que arribi a fer, amb més qualitat, tot el que cal per descarregar els hospitals de funcions i tasques que no haurien de fer (cronicitat, envelliment, urgències menors, domicilis, etc.).

L’àmbit sociosanitari es queda igual com estava, el mateix que passa amb l’atenció primària, quan el primer àmbit esmentat hauria de créixer en qualitat i en quantitat, sobretot l’atenció a subaguts, convalescència, atenció de dia i domiciliària, juntament amb la primària, per atendre bé les noves necessitats i descarregar els hospitals d’aguts d’allò que no han de fer.

Només amb aquestes prioritats estratègiques de canvi de model, actualment massa ‘hospitalocèntric’ i molt medicalitzat, és a dir, centrant el sistema en l’atenció primària i comunitària, en la salut mental comunitària i l’atenció social i sanitària coordinada, per fer front a les necessitats de cronicitat i cura actuals, recuperant evidentment el pressupost de despesa de 2010 i revertint els concerts amb centres privats que fan negoci amb la nostra salut, podrem anar caminant cap al nou model de sistema sanitari públic del Servei Nacional de Salut que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten.

Josep Martí és metge i membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris)

Deixa el teu comentari