Reflexions sobre les eleccions del 21-D: boicot o un front popular i democràtic?

Votació en la consulta sobre la independència del 9 de novembre / JORDI BORRÀS

Avui, que sembla un dia d’aquells de reflexió, que tothom mira d’anticipar què pot passar i vol preveure els escenaris millors per a aquests temps incerts que vénen, goso compartir la meva proposta per mirar d’obrir els debats necessaris i començar a reflexionar col·lectivament sobre com actuar les properes setmanes.

En primer lloc, penso que el Govern, més enllà de no trencar la normalitat institucional i reafirmar-se en el no-acatament del 155, cal que realitzi alguns gestos simbòlics de reafirmació de la República Catalana que contribueixin a trencar el marc mental espanyol i aquesta idea que l’Estat pot imposar-se sense gaire esforç a Catalunya. Evidentment, des del món del treball, sobretot des de la funció pública com ja han manifestat alguns sindicats, aquest no-acatament es visualitzarà en els propers dies, però necessitem més compromís explícit del Govern amb i cap a la República.

Un fet importantíssim, i del tot imprescindible, seria que el Govern expliqui de manera immediata el Procés Constituent i hi doni cobertura. No hi ha millor demostració de solidesa que començar els debats sobre com volem que sigui aquesta República Catalana, i, a més, és del tot necessari per implicar aquelles persones i sectors que no volen quedar al marge del procés o que necessiten contraposar models socials, econòmics i, en definitiva, poder participar en la definició d’aquesta República per poder assumir-la. És a dir, el Procés Constituent és un marc agregador que ens permet no solament quedar-nos en una fase resistencialista, sinó passar a posicions propositives i il·lusionants.

I, enmig d’aquest context, i d’un previsible escenari de mobilitzacions contínues en contra de la repressió i de defensa de la República, caldrà que abordem la imposició de la convocatòria electoral del 21-D.

A ningú no se li ha d’escapar que, un cop assumit el fracàs i la incapacitat per poder fer retornar Catalunya a la normalitat constitucional via article 155, com havia exposat primerament Mariano Rajoy, l’Estat espanyol s’ho ha jugat tot a les eleccions del 21-D.

D’una banda, simbòlicament demostren que Catalunya ha tornat a la Constitució participant en unes eleccions autonòmiques convocades per Rajoy i, de l’altra, i molt més important, pretenen destruir el bloc democràtic no solament que ha declarat sinó que a hores d’ara reconeix i defensa la República Catalana. Hi ha una voluntat expressa de provocar divisió i profundes tensions internes, no solament polítiques sinó també socials, a l’hora que hàgim de posicionar-nos i situar-nos amb relació al 21-D.

“Una convocatòria d’eleccions formal feta per Puigdemont on es presenti una candidatura unitària potser situaria l’Estat en un problema”

Però potser tenim una via per desbordar-los. Els bascos ens han ensenyat durant anys a esquivar la repressió i les imposicions de l’Estat espanyol, així que penso que una convocatòria d’eleccions formal feta per Puigdemont on es presenti una candidatura unitària, republicana i constituent potser situaria l’Estat espanyol en un veritable problema. Una candidatura ciutadana que integri persones de partits polítics, de la coalició Junts pel Sí, de la CUP i de Podem, moviments socials com l’ANC, Òmnium, els CDR, del sindicalisme i del moviment estudiantil sumat a les persones represaliades com Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i els que han de venir penso que podria obtenir molt bons resultats donant un missatge de clara victòria enfront del bloc unionista.

Un programa senzill que no tindria res d’autonomista, sinó que hauria de venir a ratificar la República Catalana:

— Validació de la resolució del 27-O que va aprovar el Parlament i, per tant, el reconeixement de la República Catalana com a mostra d’acceptació de la sobirania popular.

— Compromís amb el Procés Constituent i amb la intenció de constituir una República Catalana radicalment democràtica i socialment justa.

— Exigir l’amnistia per a tots els presos polítics catalans.

Aquesta proposta, d’una banda, permet donar un component referendari i constituent a les eleccions del 21-D, mantenint unit el bloc republicà sense que el PDeCAT descavalqui fruit de les pressions internes i, de l’altra, tensiona enormement la candidatura dels Comuns, que s’han posicionat en contra del 155 però que segueixen reclamant un referèndum pactat evitant així acabar integrats dins el bloc unionista pro 155.  Passades les eleccions, estic convençut que podria produir-se una aliança entre la candidatura republicana i En Comú Podem en clau antirepressiva i constituent alhora que es teixeixen vincles fraternals amb l’Estat espanyol.

És a dir, no ens trobaríem davant d’unes eleccions plebiscitàries per la independència, sinó en el terreny d’unes eleccions que haurien de servir per validar o no la decisió que va prendre el Parlament el 27 d’octubre, la República Catalana, el Procés Constituent i l’exigència d’una amnistia per als presos.

Caldrà veure si, amb una convocatòria formalitzada per Puigdemont amb data 21 de desembre i una candidatura ciutadana com la que plantejo, l’Estat espanyol no prohibeix les eleccions o il·legalitza la candidatura unitària amb el que això representa i el missatge internacional que donaria l’aliança PP-PSOE-C’s. Sens dubte, s’hauria aconseguit tornar a traslladar la pressió cap a l’Estat espanyol mentre la República Catalana fa el seu camí.

“Encara hi ha sobre la taula l’opció de no reconèixer les eleccions imposades des de Madrid, de boicotejar-les”

Cert és, també, que encara hi ha sobre la taula l’opció de no reconèixer les eleccions imposades des de Madrid, de boicotejar-les cívicament i políticament, amb la garantia que no puguin dur-se a terme o que obtinguin una participació molt i molt baixa. Aquest seria l’acte de trencament definitiu, i, de fet, és l’opció que més m’agradaria si durant aquestes setmanes es fan passos ferms en la constitució i defensa de la República Catalana i es planteja una proposta que integri el Govern, el poder local i la xarxa sobiranista que hem anat creant (el control efectiu del territori en un context de no-violència com han demanat diversos organismes internacionals). Aquesta opció, però, cal que sigui unitària i convincent per part de tot el bloc que ara mateix ha assumit la República garantint que cap partit finalment no participarà en les eleccions colonials del 21-D. I, sincerament, he de confessar que em costa visualitzar aquest escenari sobretot si analitzem les decisions i les accions del Govern a partir de divendres al migdia. Amb tot, no és una opció que hàgim de descartar a la lleugera, ni de bon tros, i que dependrà del que succeeixi aquesta setmana.

En definitiva, és urgent que es formalitzi un Front Popular i Democràtic per la República, no solament en clau electoral, que exigeixi i s’impliqui en el procés constituent, que es mobilitzi en la defensa de la República Catalana i en la insubmissió a l’article 155 i que conjuntament valori els dos escenaris possibles que ara mateix són oberts per fer front a les eleccions del 21 de desembre.

No podem esperar gaire més, ja que l’embat de l’Estat espanyol ja ha arribat i cal que la majoria de la gent conegui i assumeixi les decisions en els propers dies, perquè puguin pair-se, perquè siguin participades i vinguin acompanyades de la necessària activació popular i sobretot per evitar retrets o decisions de darrera hora a cop de declaració pública que poden esdevenir profundament desmobilitzadors. No en tingueu cap dubte: “La nostra divisió és la seva victòria, i nosaltres hem vingut a guanyar: visca la República Catalana!”.

David Caño és escriptor i activista.
3 comentaris
  • Ramon Serna Ros 30 d'octubre de 2017 - 9:17

    Crec que hores d’ara som moltes les veus que contemplen el que dius, David. Molt d’acord amb l’arc de forces que detalles, un fet molt possible, amb un/a presidenciable d’ERC. M’atreveixo a proposar Tardà. Tinc els meus dubtes en relació a les anàlisis que apunten que el 21D és el referèndum pactat, de manera que sembli que cap de les parts ha cedit, però segur que haguéssim participat en un referèndum pactat com a confirmació de la proclamació de la República. Possiblement ja no hi ha temps que en Puigdemont convoqui, però no crec que una contraconvocatòria sigui transcendent i, pel que fa al boicot de les eleccions en el cas de major repressió, sempre estem a temps d’organitzar-lo. Molt d’acord també a iniciar el procés constituient per quan implica més mobilització ciutadana i més organització territorial que no pas institucional a nivell de Govern.

  • Arnau M.V 30 d'octubre de 2017 - 10:20

    D’acord en tot, David, excepte en no incloure els Comuns. Crec que és la peça clau per tombar el 155 a les urnes (si aquesta acaba sent l’estrategia). L’agenda municipalista i l’agenda republicana estan igualment enfrontades a un règim del 78 recentralitzador. L’antirepressió, el sobiranisme entès de forma àmplia i el dret a decidir serien l’adhesiu d’aquesta coalició. Els punts en comú podrien ser:

    1-Llibertat dels presos polítics.
    2-Derogació de l’article 155.
    3-Aprovació de totes les lleis catalanes derogades pels tribunals de l’Estat en els darrers anys.
    4-Derogació de la Llei Montoro del Règim local i de la Llei Mordassa.
    5-Convocatoria d’eleccions constituents en un plaç de màxim sis mesos.
    6-Paralització del procés de construcció de la república en cas de que l’Estat accedeixi a un referèndum pactat bilateral.
    7-Compromís amb el Procés Constituent ja en marxa.

  • Arnau M.V 30 d'octubre de 2017 - 16:55

    I aquests punts no tenen perquè significar anar juntes amb coalició, poden ser punts en comú dins de programes i sigles diferents. Diversos però units, això és el que ha estat sempre el sobiranisme i cal recuperar.

Deixa el teu comentari