Com celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa un diari turc

Can Dündar, periodista turc amenaçat / WAN-IFRA

El costum del president turc, Recep Tayyip Erdogan, de confiscar els cigarrets i arrencar dels seus propietaris la promesa de deixar-ho va afectar, com és ben sabut, el ministre d’Afers Exteriors de Bulgària el 2016, i va inspirar el columnista del diari ‘Cumhuriyet‘ Kadri Gürsel, que va escriure l’article “Erdogan vol esdevenir un nou pare per als turcs”. La setmana passada, Gürsel va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó pels seus comentaris, que incloïen la frase “Turquia tan sols necessita un jove rebel com Muhammad Buazizi, que va encendre l’espurna que va enderrocar el dictador tunisià”.

“Pau a casa, pau al món”, diu la famosa màxima d’Atatürk. El 2016, el columnista de ‘Cumhuriyet’ Aydın Engin va fer al·lusió al fundador de la República de Turquia amb el seu article “Pau al món, però a casa què?’, publicat dos dies abans de l’intent de cop d’Estat. Va resultar que els colpistes es feien dir “Consell per la Pau a Casa”. La setmana passada, Engin va ser condemnat a set anys i sis mesos de presó per un “missatge subliminar”.

El dibuixant de ‘Cumhuriyet’ Musa Kart va reservar unes vacances a Bodrum després de veure un anunci al diari. L’empresa turística va començar a ser investigada per lligams amb els seguidors de Fethullah Gülen, acusat pel Govern de ser l’organitzador de l’intent de cop, i Kart va ser degudament arrestat en la mateixa investigació. En la seva defensa va declarar: “I així em vaig trobar; esperava passar tres dies en una habitació amb vistes al mar a Bodrum, i, en canvi, em van donar nou mesos en una habitació amb vistes a una paret de ciment a Silivri” [localitat propera a Istanbul on es troba una de les principals presons del país]. La setmana passada va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

Güray Öz, defensor del lector de ‘Cumhuriyet’, va ser arrestat per haver trucat per telèfon a algú amb lligams amb Gülen. Durant el judici, Öz va admetre haver parlat un cop amb la persona en qüestió per encarregar un sopar d’aniversari: va resultar que l’interlocutor regentava un restaurant de menjars preparats. En la seva declaració de defensa, Öz va preguntar com podia pensar-se que ell sabia que comanava pizzes a un individu sota investigació. La setmana passada va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

Şenol Buran, el noi que servia el te a ‘Cumhuriyet’, va fer tard a la feina un dia a causa de tancaments de carreteres ordenats amb el propòsit d’obrir el pas al president. El cap de seguretat del diari va informar de la seva exclamació de frustració, que li va fer dir que no li serviria una tassa a Erdogan si es deixés caure per allà. Buran va ser arrestat al matí següent per “insultar el president”.

Akın Atalay és el president del Comitè Executiu de ‘Cumhuriyet’. El fiscal, acusant ‘Cumhuriyet’ de sol·licitar ajuts europeus, li va preguntar: “Com preteneu mantenir la independència si us beneficieu d’aquests ajuts?”. Atalay va assenyalar que “el 80% dels jutges i fiscals de Turquia es van formar gràcies a aquests ajuts europeus. Ha qüestionat això la seva independència?”. La setmana passada va ser sentenciat a set anys i tres mesos de presó per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

Murat Sabuncu, director de ‘Cumhuriyet’, va reaccionar a un acte polític posterior a l’intent de cop, del qual va ser exclòs l’HDP [partir turc d’esquerres i defensor de les minories]. El seu titular, “Democràcia deficient”, va ser declarat “sediciós” pel fiscal. La setmana passada va ser condemnat a set anys i sis mesos per “col·laboració i complicitat amb organització terrorista”.

I jo, antic director de ‘Cumhuriyet’, vaig ser jutjat sota els càrrecs de “desplaçar el logotip del diari i alterar la seva línia editorial” per “publicar una notícia lligada a Gülen a la portada amb una fotografia” i “publicar el mateix titular que un diari gülenista el mateix dia”. Com que visc a l’estranger, encara s’ha de dictar sentència. Els meus advocats van assenyalar en va que ni la línia editorial, ni per descomptat quina notícia s’ha de publicar en quina pàgina i sota quin titular, són qüestions que correspongui decidir a la Fiscalia.

La setmana passada, un diluvi de càstig va caure sobre els treballadors de ‘Cumhuriyet’, aquest darrer bastió de la llibertat de premsa a Turquia, des del director fins als redactors… Malgrat l’alliberament condicional dels condemnats, pendent d’apel·lació, tots tenen prohibit viatjar a l’estranger.

Turquia “celebra” el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa com la presó de periodistes més gran del món.

Can Dündar és l’antic director de ‘Cumhuriyet’, el diari més antic de Turquia. Guardonat amb el premi Ploma d’Or 2017 de l’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies, WAN-IFRA.

***

Aquest editorial s’ha posat a la disposició de tots els mitjans que el vulguin publicar el 3 de maig a través de l’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies, WAN-IFRA, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

La traducció al català ha estat possible gràcies a Miquel Àngel Llauger i al PEN Català.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog