Big Data: com gestionem el petroli del segle XXI?

Controlar dades és sinònim de poder. Per això, no és arriscat afirmar que les dades són el petroli del segle XXI. Moltes empreses multinacionals omnipresents a les nostres vides es lucren amb la informació personal que els hi cedim de manera gairebé inconscient. La utilització de les dades i els algoritmes que se’n deriven afecten les decisions que prenem diàriament. Igual que el petroli, generen molta riquesa i canvis tecnològics que poden beneficiar la ciutadania, però també poden escapar del control democràtic, minar la sobirania de molts estats o desestabilitzar regions senceres del món. Obtinguem-ne els beneficis però siguem actius i estiguem previnguts davant les conseqüències nefastes que poden comportar. De la nostra capacitat de gestió, de la nostra estratègia, en dependrà que convertim les dades en una oportunitat per a tothom. Des de la Generalitat de Catalunya hem posat en marxa una estratègia per potenciar els efectes positius de les dades i minimitzar-ne els negatius.

Les dades, especialment si són obertes, i la intel·ligència artificial multipliquen la informació que les administracions públiques, les empreses, les entitats i la ciutadania tenim i faciliten el desenvolupament d’eines de gran potència que milloren les nostres decisions i les nostres vides. Els exemples són incomptables però n’esmentaré dos. D’una banda, la millora de la diagnosi mèdica gràcies al fet de compartir en xarxes mundials dades i evidències que tota la comunitat mèdica internacional pot consultar i actualitzar permanentment. D’altra banda, l’increment constant de la capacitat logística i de distribució de mercaderies, en bona part aconseguida gràcies al fet que els consumidors estem disposats a cedir les nostres dades a operadors especialitzats a aprofitar-les i treure’n el màxim rendiment.

Les dades, les del sector públic i també les de l’àmbit privat, són béns públics que han de ser regulats i protegits

Els riscos també són bastant evidents. Per exemple, la intromissió en la privacitat per part de grans corporacions i dels estats: limiten la nostra llibertat, controlen les nostres vides i restringeixen la nostra autonomia per prendre decisions. Això ho fan accedint a dades personals i aplicant algoritmes opacs que, en lloc de millorar les nostres decisions, introdueixen un biaix d’acord amb interessos aliens a la nostra voluntat. Triem realment les cançons que volem escoltar o estem condicionats per un algoritme opac que no podem controlar? Potser no s’acabarà el món si acabem escoltant una cançó que no volíem per culpa d’un algoritme, però la utilització d’algoritmes opacs pot limitar la capacitat de deliberar i adoptar decisions democràticament en qüestions claus per al bé comú. Als EUA, per exemple, alguns estats fan servir un algoritme per calcular les penes dins els rangs que preveu el codi penal per un delicte. Diversos estudis han demostrat que, malgrat la suposada neutralitat de l’algoritme, el seu efecte ha tingut biaixos perjudicials per als encausats afroamericans. Un estudi de l’organització no governamental ‘ProPublica’ conclou que les persones de raça negra tenien el doble de possibilitats que les blanques a ser classificades per error com d'”alt risc” i ser condemnades a penes més altes. Això és extraordinàriament greu però el problema augmenta per l’opacitat de l’algoritme i el fet que s’escapi de qualsevol control democràtic.

Construir polítiques que permetin aprofitar al màxim el potencial positiu de les dades i limitar-ne l’impacte negatiu és complex. Requereix respostes globals i en xarxa que impliquen entendre que les dades, les que estan en mans del sector públic però també les de l’àmbit privat, són béns públics que han de ser regulats i protegits. La ciutadania les ha de poder disposar, les ha de controlar, garantint-ne sempre el respecte de la privacitat. Si concebem les dades com un bé o una infraestructura pública, limitarem els riscos, que en bona part van associats a la utilització opaca per part de grans corporacions, gairebé monopolis, o d’estats que no tenen l’obligació de rendir comptes.

Una sobirania digital requereix una estratègia global a llarg termini que comprometi actors públics i privats

Hem de ser capaços de dissenyar aquestes polítiques treballant col·laborativament el conjunt d’administracions públiques. Les dades i les evidències que se’n deriven, si estan en mans de la col·lectivitat, ens permetran controlar el nostre futur i millorar les polítiques en benefici del bé comú. Un bon exemple del potencial de posar les dades públiques en mans de la ciutadania és la visualització dels pressupostos municipals. Amb aquesta eina la ciutadania, els periodistes, els activistes o els partits polítics poden consultar i analitzar les dades pressupostàries dels municipis. I no només això, sinó també aprofitar-ne el potencial gràfic per construir relats alternatius a l’oficial, controlar la gestió pressupostària o proposar línies de millora. La mirada de molts sempre és més enriquidora i ens fa més sobirans sobre les decisions que ens afecten.

Aconseguir aquesta sobirania digital requereix una estratègia global a llarg termini que comprometi molts actors públics i privats. Una de les peces és l’estratègia de dades obertes de la Generalitat de Catalunya, aprovada per Acord de Govern el 20 de desembre de 2018, que té la finalitat de donar visibilitat de forma integral a totes les dades de la Generalitat i el seu sector públic. En definitiva, obertura per defecte de totes les dades públiques. L’estratègia, clarament republicana, pretén apoderar la ciutadania per tal que s’impliqui directament en la gestió pública, així com potenciar el valor social de les dades.

L’estratègia de dades obertes ha de ser necessàriament en xarxa i amb una mirada global. Per això, l’Acord de Govern aposta per l’estandardització de les dades generades pel conjunt d’administracions catalanes i es compromet amb l’estratègia global de l’Open Data Charter, l’organització internacional que impulsa les dades obertes i amb la que Catalunya col·labora. A les dades del Portal de Dades Obertes de la Generalitat s’hi incorporaran variables geogràfiques o informació sobre gènere que permetin definir polítiques basades en evidències i sistemes objectius d’avaluació. A més, per assolir una integració plena de les dades que reflecteixi la realitat del país, la Generalitat promourà la incorporació de dades procedents dels ajuntaments i la resta d’ens de les administracions locals.

Evitar el domini arbitrari de les dades és la clau de volta de qualsevol projecte republicà

Si volem incidir realment sobre el sector privat, si volem tractar les dades com una infraestructura o un bé públic independentment del seu origen, cal regular també les dades de les empreses, com a mínim d’aquelles que es relacionen amb el sector públic per mitjà de contractes públics. Per això, els contractes de proveïdors amb la Generalitat de Catalunya hauran d’incloure una clàusula específica per tal que les empreses adjudicatàries facilitin, sempre que no ho impossibiliti algun límit legal, els fitxers de dades relacionats amb el servei en format obert.

L’estratègia de dades obertes és un avenç en l’estratègia global de la sobirania digital. Donar més poder a la ciutadania i evitar el domini arbitrari de les dades és la clau de volta sobre la qual descansa qualsevol projecte republicà. Des de la secretaria de Transparència i Govern Obert, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, treballem intensament perquè el petroli del segle XXI, les dades, es gestioni en benefici del bé comú. Que el control de les dades sigui obert, públic i al servei de la ciutadania o que, per contra, estigui en mans de les grans corporacions és una decisió que no pot esperar, que el país ha d’estar en condicions d’adoptar. Per això treballem cada dia per millorar el nostre projecte de dades obertes, aquesta estratègia global que ens ha de conduir cap a la sobirania digital.

Jordi Foz és Secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog