10 claus per entendre l’escàndol de les converses secretes de Fernández Diaz i l’Oficina Antifrau

1) Tornen les clavegueres de l’Estat.

Interior conspirant per fer guerra bruta informativa i judicial contra l’independentisme. Els moviments socials a Catalunya i País Basc porten anys denunciant operacions polítiques de la Policia. Pocs es creien el que denunciaven. Molts ho menyspreaven. Ara ja tothom ho veu. Bé! Tot això no és gens nou. L’ús de les estructures de l’Estat -policia, jutges, alguns mitjans de comunicació públics i privats- per atacar l’independentisme -basc, català o gallec- o els moviments socials alternatius no és cap novetat pels que porten anys en això de la ruptura. No cal anar-nos-en als anys de la Transició. Us recomano llegir ‘Cròniques del sis’, llibre sobre els baixos fons politicopolicials des de mitjans anys 90, del periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez per saber més de les clavegueres.

2) La X és Mariano Rajoy.

La pregunta és: qui grava, i per què les grava, les converses al despatx de màxima seguretat del Ministeri de l’Interior? Hauria de ser el lloc més segur, confidencial i secret d’Espanya. Qui sabia de l’existència d’aquestes converses? “Mariano Rajoy ho sap tot”. Això assegura en la conversa el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. La X de l’organigrama era, doncs, Mariano Rajoy? Aquest escàndol serà el ‘watergate’ del Partit Popular. Ha de dimitir Fernández Díaz o ha de dimitir Rajoy? Aquest escàndol deixa molt tocada la possibilitat que Ciutadans i PSOE acceptin la investidura de Rajoy com a president del govern pels pròxims quatre anys després del 26-J. Quina por fa la Seguretat de l’Estat…

3) A qui beneficia electoralment l’escàndol en campanya?

Dependrà del frame mental, i mediàtic, que s’instal·li en els dies que vénen: frame ‘atac al Procés’? O frame ‘Contra el PP: fora la màfia’. Teòricament, hauria de beneficiar l’independentisme, i de retruc, hauria de perjudicar el PP, sobretot a Catalunya. Les gravacions revelen una conxorxa de l’Estat contra ERC i Convergència. Les víctimes són, sens dubte, els partits independentistes catalans. Però els ciutadans no són ximples: si algun partit intenta treure’n rèdit electoral de forma massa descarada pot ser perjudicat.

Les mentides propagandístiques llançades pel govern del PP, la UDEF (com les mentides sobre els comptes a l’estranger d’Artur Mas o Xavier Trias) o mitjans de comunicació afins eren només la punta de l’iceberg d’una operació d’Estat contra l’independentisme. Difícilment generarà arreu de l’Estat un efecte de vot contra el PP com el que va generar l’atemptat terrorista de l’11M: com deia el professor de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, Ismael Peña-López, “perquè des de l’ala dreta espanyolista pot ser vist com una manera més de combatre la sedició, contra la que tot s’hi val”.

4) Casos de corrupció a CDC… però no a ERC

Les clavegueres de l’Estat porten investigant Convergència des de 2010. Clarament, des del gir independentista. És una qüestió indignant: per què abans no investigaven? Per què esclata el cas Pujol després de declarar-se independentista? L’Estat coneixia informacions sobre un possible finançament poc legal de Convergència… i no deia res? El president Puigdemont parla ja de ‘GAL informatiu’ però l’estratègia de victimització de la federació grinyola una mica quan el partit ha tingut la seu embargada per pagar la fiança pel cas Palau, l’exsecretari general Oriol Pujol està presumptament implicat en el cas ITV i s’han demostrat donacions anònimes milionàries d’empreses a través de la seva fundació. Per cert, això del ‘GAL mediàtic’ tampoc és nou: ja es deia el gener de 2013. De fet, però, hi ha un detall important com ja explicava Roger Palà fa uns mesos: D’acord, és guerra bruta, però… per què no entren mai a la seu d’ERC o de la CUP? De fet, les clavegueres de l’Estat porten investigant Esquerra Republicana de Catalunya des de fa dècades, i no han trobat res de res. Dirigents molt rellevants dels republicans m’asseguren que saben que l’Estat els perseguia, els mirava amb lupa, els controlava els comptes, els feia seguiments des de fa dècades. Mai, malgrat els recursos policials i judicials que segurament s’hi han destinat, han trobat ni una insinuació de corrupció a ERC. Això diu molt d’ERC.

5) Filtració de l’entorn del PSC?

El director de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso ha insinuat que la filtració de les converses prové de l’entorn del PSOE o del PSC. Són acusacions molt greus sense aportar-ne cap prova. Tot i això, De Alfonso sí insinua una informació col·lateral interessant: fa una setmana va fer públic que l’Oficina Antifrau està investigant un possible cas de finançament il·legal del PSC arran del cas Inipro. Precisament CRÍTIC va publicar una informació molt rellevant sobre aquesta espinosa qüestió: Ajuntaments del PSC adjudiquen contractes milionaris a una empresa investigada per frau.

6) El paper del diari Público

La filtració la publica el diari Público, un mitjà d’àmbit estatal. És important que la informació hagi estat publicada per periodistes des de Madrid, i que no s’hagi publicat només a Catalunya. És important que ho publiqui un digital que no està dins l’òrbita de l’independentisme i que ha estat justament titllat de ser més aviat pro Podemos. Tot i això, cal dir que la web de Público és propietat d’una empresa vinculada a Jaume Roures i alguns directius de Mediapro: per tant, un grup mediàtic amb seu central a Barcelona. Tanmateix, De Alfonso creu que estarien darrere de la filtració perquè, segons ell, Público és un diari proper als socialistes. Aquí, crec que es confon, perquè el diari és més proper a Podemos. Li recomano llegir l’entrevista a Jaume Roures publicada per CRÍTIC: “Jo vaig votar la CUP amb David Fernàndez. Però ara voto Podem”

7) Policies, jutges i grup Planeta

“Estat, règim i govern són tres coses diferents”, deia el politòleg Jordi Muñoz. L’independentisme, els moviments socials o qualsevol que proposi una ruptura amb l’statu quo no té davant el govern, i ni tan sols el règim, sinó l’Estat, tot l’aparell de l’Estat: policies, jutges, alts funcionaris, ambaixadors… i tot l’entorn mediàtic proper al poder. Poca broma! Una informació rellevant, que ha passat un pèl desapercebuda als grans mitjans, són els vincles entre Planeta i el desaparegut editor José Manuel Lara i els aparells de l’Estat o, en aquest cas, de l’Oficina Antifrau. És normal que el director d’una oficina contra la corrupció, que depèn del Parlament i té treballadors públics, encarregui una investigació a un grup privat de comunicació? “De tot plegat, una de les coses més inquietants és que el grup Planeta tinga un grup parapolicial operant”, comentava Muñoz, i, afegeixo jo, que pugui conspirar/treballar seguint ordres del ministeri o de l’Oficina Antifrau.

8) Telèfons punxats: tot molt normal

El director de l’Oficina Antifrau diu que té el telèfon punxat. S’entén, tot i que no ho va dir, que estaria punxat per la policia espanyola. De Alfonso assegurava ahir en les entrevistes davant dels mitjans de comunicació que ha monitoritzat el mòbil tres cops. L’home encarregat d’investigar el frau, la corrupció i les males praxis dels partits polítics a Catalunya reconeix que té el telèfon punxat per la policia espanyola. Tot molt normal en un país democràtic.

9) De Alfonso, nomenat després del pacte CiU-PP

La majoria de partits polítics catalans demanaran la dimissió del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Aquest magistrat de l’òrbita conservadora va ser designat durant el govern d’Artur Mas poc després del pacte CiU-PP de l’any 2011. Sembla que fa segles… però només fa cinc anys. El seu nomenament al Parlament va tenir els vots a favor de CiU, PP, PSC i Ciutadans. Van abstenir-se ERC i ICV-EUiA i va votar-hi en contra Solidaritat. El dia de les votacions, la portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats, va dir: “Sembla que Duran i Lleida s’ha tornat a sortir amb la seva” (via Arturo Puente, periodista de Catalunya Plural). Qui va, realment, col·locar De Alfonso en una posició tan important? Va substituir el desaparegut David Martínez Madero, proposat pel govern tripartit de PSC, ERC i ICV-EUiA, que va morir de forma sobtada. El mandat del director de l’Oficina Antifrau és de nou anys des de la data en què és elegit i no pot renovar el càrrec.

10) Quatre hores de gravacions secretes

Per cert… un avís: Público té 4 hores de gravació de les dues reunions entre Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau catalana. Prometen que el resultat final serà encara més fort. Queden encara tres dies per les eleccions del 26J.

3 comentaris
  • Jordi Andreu Batallé 22 de juny de 2016 - 20:50

    És interessant destacar que en la búsqueda de corrupció en l’época del tripartit, quan els indicis apuntaven a una responsabilitat del PSC i no d’ERC el tema es descartava automàticament. Això posa de manifest una connivència PP PSOE per tapar-se mutuament els casos de corrupció. Recordeu per exemple el cas Hotel del Palau, que ha rebut sentències condemnatòries a les instàncies inferiors però que s’ha parat al suprem.

  • Guillem Galera i Léger 23 de juny de 2016 - 6:01

    Benvolgut amic Picazo,
    Com que, poc o molt, lectors, subscriptors i autors del CRÍTIC, ja ens ha canviat la veu, vull dir que ja no anem amb el lliri a la mà, el “Marcelo gate” aquest m’escandalitza entre zero i poc. És a dir, què espereu per part dels dirigents d’una organització criminal, al capdavant de la cleptocràcia espanyola, recolzats per milions de votants, passi el que passi, que davant el risc de secessió, esperin asseguts a veure què passa? Després del GAL, de la ràtzia “garzoniana” de 1992, del cas Scala?
    Si la França d’esquerres i democràtica (ehem) va enfonsar el Rainbow Warrior I el 1985 a través dels serveis secrets i per ordre de François Mitterand, si l’Alemanya Federal (la capitalista i democràtica, ehem) va promoure els suïcidis dels militants de la Fracció de l’Exèrcit Roig a la presó, esperem algun comportament modèlic del Monasterio del Interior?
    A mi el que em sembla greu és que els serveis d’informació catalans (?), si existeixen, semblen tenir tanta informació com jo mateix, zero, en afers prou importants com el de la Camarga o el que el diari d’en Roures ens exposa.

  • Xavier Boix Roca 25 de juny de 2016 - 21:37

    I si són els serveis d’informació catalans? No és estrany que tot el que ha sortit sigui només de les forces independentistes la setmana abans del 26J? Què en treu la policia espanyola d’aquesta jugada? I Podem? I el PSOE?

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Sergi Picazo Espai dedicat a la reflexió sobre política, moviments socials i el periodisme en una època convulsa. Temps difícils de neofranquismes, desnonaments, malnutricions, Millets i Bárcenas, consultes prohibides, 23% d’atur i 4% en sobres.

Cerca al blog

Correu: [email protected] Twitter: @sergipicazo Facebook.com/SergiPicazo Youtube.com/SergiPicazo