Data Crític

10 gràfics per entendre què hi ha darrere d’Airbnb

  • Ariadna Trillas / @atrillas
  • diumenge, 2 juliol 2017

L'empresa ja té un valor de 30.000 milions de dòlars, i només a Barcelona va generar l'any passat un impacte de 1.027 milions, amb 17.000 anuncis

AirBnB, la plataforma digital de lloguer d’habitacions o d’apartaments de particulars a turistes, està triomfant. Al mercat té un valor de 30.000 milions de dòlars i a la capital catalana va generar un impacte de 1.027 milions d’euros el 2016, segons les seves pròpies dades. Però la implantació d’Airbnb a Barcelona –amb 17.369 anuncis de lloguer de pisos i d’apartaments a la ciutat aquest mes de juny– ha tingut conseqüències més enllà del turisme: ha contribuït a disparar el preu del lloguer i ha canviat la fisonomia dels barris. La seva implantació, però, també planteja un debat encès sobre la regulació de la seva pràctica perquè una part de l’oferta que recull la plataforma és o bé il·legal –es tracta de pisos sense llicència– o bé alegal –són particulars que deixen l’habitatge on viuen parcialment o totalment. CRÍTIC desgrana en 10 gràfics què hi ha darrere el complex fenomen d’AirBnB.

Els cartells enganxats a les façanes que anuncien la cerca d’un pis per la zona i deixen un número de telèfon mòbil ja no sorprenen ningú. A les bústies dels inquilins s’acumula paperassa d’immobiliàries on es reclamen propietaris i llogaters. Fins i tot es busquen a porta freda: sona el timbre i una jove pregunta al veí si té constància d’algun pis buit a l’immoble, de si l’administrador és el mateix per a tothom o bé s’ofereix per dur a terme una taxació. Encara que, segons les fiances dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), sembli que l’increment del preu del lloguer sigui modest, el cost del metre quadrat ha escalat a la ciutat de Barcelona un 58,7% entre el primer trimestre del 2013 i el primer trimestre del 2017 (d’11,4 a 18,1 euros) tal com consta al portal de referència ‘Idealista.com’.

D’una banda, la rebaixa dels tipus d’interès va fer que la gent amb diners trobés poc atractives les inversions fora del totxo. De l’altra, la bombolla immobiliària i financera espanyola i catalana va petar el 2008, però la baixada de preus de compra dels pisos, en paral·lel a la devaluació salarial i al deteriorament de l’ocupació per als joves, ha impossibilitat encara més l’accés dels joves a un habitatge en propietat. A més, l’absència d’un parc de lloguer social (un 1,5% del total del parc) i l’abundància de pisos buits i no rehabilitats fan pràcticament impossible viure de lloguer. La Generalitat ha implementat l’índex de preus de referència, però no se sap l’efecte que tindrà sobre el mercat de lloguer perquè no és d’obligat compliment, tal com reclamen el Sindicat de Llogaters i altres entitats.

El turisme, una revolució per al lloguer

A aquest panorama s’hi afegeix el turisme. Barcelona rebia l’any 1990, en la febre pre-Jocs Olímpics, 1,73 milions de visitants. A principis dels 2000, la xifra ja havia pujat de manera espectacular i el 2010 va començar amb 7 milions de turistes. Ara se’n comptabilitzen més de 8,3 milions anuals. La crisi va convertir Barcelona en una selva on qui tenia alguna cosa la llogava. En línia amb l’anomenada Llei òmnibus, el 2012 la Generalitat va simplificar els tràmits administratius perquè els propietaris poguessin gestionar apartaments turístics (mai destinats a viure-hi) i habitatges d’ús turístic (per a estades inferiors a un mes). Hi va haver qui va complementar els seus ingressos, qui va fer negoci amb una segona residencia i també van optar per aquesta via els qui tenien diversos pisos en propietat. L’any 2014, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la moratòria de llicències de pisos turístics (a Ciutat Vella ja existia abans). Fins llavors, la capital catalana era una ciutat amb poca oferta de lloguer i una part important de la qual començava a ser acaparada pels pisos per a turistes.

La proporció de pisos turístics –legals o il·legals– a la Dreta de l’Eixample, a la Vila Olímpica i al Poblenou superava una quarta part del total de pisos de lloguer en aquests barris. Són els casos més flagrants que es troben al Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2020 del consistori municipal.

AirBnB, una gran boca que menja de tot

Un dels principals aparadors de tota aquesta oferta és el nou actor que neix a finals del 2008 a San Francisco i a finals de la dècada treu el cap a Barcelona: AirBnB. Es presenta com una plataforma digital que posa en contacte gent que pot cedir una part o tot el pis durant uns quants dies amb viatgers que volen conèixer la seva ciutat. Així és com AirBnB assegura que es teixeix una comunitat de viatgers arreu del món que passen dels hotels i s’allotgen a les cases de la gent de la ciutat.

Però a la pràctica és una gran boca que menja de tot: gent que necessita completar ingressos i lloga una habitació; gent que marxa uns quants dies a casa d’uns amics per aconseguir uns diners del seu pis oferint-lo a AirBnB; gent que lloga una segona residència (o diverses) per a la qual no té llicència d’activitat turística i, per tant, ho fa il·legalment; gent que lloga un pis amb llicència d’ús turístic, fins i tot, com s’ha vist aquests darrers dies, gent que fa veure que és un llogater normal i que després relloga l’immoble a turistes sense que ho sàpiguen els propietaris… El fet que s’anunciïn pisos de lloguer de 80 metres a l’Eixample per 2.500 euros el mes indica que hi ha immobiliàries que convencen els propietaris de pisos que un llogater normal no pagarà aquesta quantitat. Les plataformes de veïns han començat a denunciar aquestes pràctiques de relloguers a les quals plataformes com AirBnB han donat cobertura amb la seva posició de “neutralitat” en l’assumpte.

París és, amb 78.000 anuncis, la destinació més popular d’Airbnb. Després hi ha Londres, Nova York, Rio de Janeiro, Los Angeles… i Barcelona. És la tercera ciutat d’Europa amb més pisos a la plataforma digital. La capital catalana fa anys que treballa per posar-se de moda i certament ho ha aconseguit. Al gràfic següent es pot veure el repartiment de l’oferta reglada d’establiments d’allotjament turístic. L’Eixample concentra un 37% de les places d’hotels, albergs, apartaments turístics, habitatges d’ús turístic i residències de la ciutat. És el principal districte quant a oferta, seguit per Ciutat Vella, que n’acumula un 17,6%; per Sant Martí, que en té un 14,3%, i per Sants, que ja n’ha assolit un 9,6%.

L’aixeta tancada dels pisos turístics legals

L’evolució de l’oferta de pisos turístics s’ha disparat els darrers anys i dóna fe que les il·legalitats i les alegalitats d’AirBnB són només la punta de l’iceberg de l’ofec turístic que viuen els barcelonins. Entre el 2005 i el 2016, la xifra dels pisos turístics legals a Barcelona va passar de 81 a 9.606, una xifra que no ha crescut més des de la moratòria del 2014 de l’Ajuntament, que ja no dóna més llicències.

El mateix passa amb l’evolució de l’oferta d’establiments hotelers a la ciutat. El 1990 hi havia 118 hotels, amb 20.000 places. Ara se’n compten més de 365, que han superat les 62.000 places.

AirBnB es presenta com una possible solució davant d’aquest increment brutal del turisme a Barcelona i la necessitat de donar-li allotjament. L’empresa de San Francisco exhibeix els acords que ha tancat amb dos centenars de ciutats al món on hi desplega la seva activitat a canvi de complir certs límits regulatoris (un màxim de dies perquè els ciutadans no professionals puguin llogar el seu pis, per exemple) i ajudar a recaptar impostos turístics per a la ciutat.

Un marc legislatiu poc concret

L’Ajuntament de Barcelona diu que no es tanca a la possibilitat d’arribar a un acord amb AirBnB, però vol que, d’entrada, accepti complir la legalitat i deixi d’anunciar pisos que no tinguin llicència. La plataforma digital, que es finança cobrant una comissió al visitant i una altra al propietari per cada transacció, s’aferra a una recomanació de la Unió Europea que diu que no està obligada a fer de policia de forma proactiva. És a dir, que l’empresa considera que no s’ha de dedicar a buscar els emplaçaments turístics il·legals que s’anuncien a la seva web perquè, segons addueix, no sap quins pisos són o no són d’ús turístic. En canvi, assegura que, si li arriba l’avís i la confirmació que un dels pisos és il·legal, actuarà. Però és quasi impossible saber de què està feta l’oferta real d’AirBnB.

L’empresa assegura que 7 de cada 10 pisos oferts són per compartir casa, no apartaments turístics. El govern d’Ada Colau va difondre un estudi a finals del 2016 on apuntava que gairebé un 40% de l’oferta de Barcelona anunciada a la plataforma digital era il·legal. Però una part d’aquesta oferta il·legal seria realment alegal, segons va considerar el jutge que va anul·lar una multa de la Generalitat de 30.000 euros a la plataforma. La sentència considera que, si un ciutadà vol llogar una habitació que no utilitza o el pis on viu habitualment durant un cap de setmana, no hi ha cap marc legal que li ho impedeixi. Aquest és, de fet, l’argument d’AirBnB, que es queixa que el concepte de legal i il·legal es tracti només en funció de tenir o no llicències d’ús turístic. Com que la legislació d’aquest aspecte és una competència autonòmica, la Generalitat ja està treballant en una nova normativa que reguli millor els usos de l’habitatge. La llei fa més d’un any i mig que és sobre la taula i, pressionat per les administracions locals, el Govern s’ha compromès a tenir-la a la tardor. De moment, per actuar sobre la qüestió, ha donat cert marge als ajuntaments com el de Barcelona, que ja ha multat dues vegades per 600.000 euros AirBnB, de moment sense gaire èxit.

Un amfitrió, múltiples propietats

‘InsideAirbnb’ és una de les webs que analitzen les dades d’AirBnB. Segons les seves dades, aquest mes de juny a Barcelona hi ha una oferta total de 17.369 anuncis a la plataforma, amb un preu mitjà de 84 euros la nit. Un 50,04% ofereix el pis sencer, i l’altra meitat, alguna habitació. En un 57% dels casos, els anuncis tenen amfitrions repetits. “Això significa que l’amfitrió pot anunciar separadament habitacions diferents d’un mateix apartament, o diferents apartaments o cases senceres”, explicita ‘InsideAirbnb’. Però aquest portal també especifica que els amfitrions amb llistats múltiples “és més probable que gestionin un negoci, que siguin professionals”. ‘InsideAirbnb’ considera que amb l’oferta que ofereixen és improbable que visquin a l’immoble i pot ser que violin la normativa de lloguers de curta durada que protegeix l’habitatge residencial.

L’Eixample és el districte on hi ha els propietaris que més anuncis acumulen (63,8%). El segueixen els de Sant Martí, Sants i Ciutat Vella. Precisament en aquest districte és on es fa més visible l’aglomeració d’apartaments turístics, fins al punt que AirBnB s’ha compromès a partir d’ara a eliminar un 20% d’anuncis al nucli antic. L’objectiu és complir la nova política de posar fi a aquest “multilisting” i fer que cada amfitrió només pugui anunciar un pis o una habitació. Aquesta decisió ha enfurismat els propietaris d’apartaments turístics legals que també es veuen afectats per la mesura. Tot i la decisió d’AirBnB a Ciutat Vella, l’Ajuntament d’Ada Colau considera que la iniciativa de l’empresa és insuficient.

El líder del mercat sense cap llit en propietat

Mentrestant, la plataforma treu pit i publica les bones xifres del seu negoci. Fa quatre anys va allotjar 227.000 turistes a Barcelona, amb un impacte per a la ciutat de 128 milions d’euros. El 2016, els visitants van ser 1,3 milions, i l’impacte va ser de 1.027 milions.

Amb el relat de conèixer experiències i les cases dels altres, ja sigui un petit apartament o un castell, AirBnB s’ha convertit en un actor turístic que val més que les grans cadenes hoteleres… sense tenir cap llit propi. El seu valor és de 30.000 milions de dòlars, segons Google Finance.

Els inversors adoren la plataforma i ja han aixecat una nova ronda de capital, a pesar que AirBnB no fa públiques dades internes. Segons The Financial Times, Airbnb es belluga ja en terreny dels números vermells.

Tanmateix, i tot i les queixes del Gremi d’Hotels barceloní, l’imperi AirBnB no sembla que hagi perjudicat la rendibilitat hotelera a Barcelona, tal com mostren els números del sector.

Deixa el teu comentari