De què parla Ciutadans al Parlament?

Ciutadans es va presentar a les eleccions del 21-D amb la premissa de “posar fi al monotema del procés”. Com a mínim, això és el que deia a la primera línia del seu programa electoral. Però ha predicat amb l’exemple el partit taronja? Per analitzar-ho amb dades, CRÍTIC ha sistematitzat les preguntes parlamentàries escrites i orals dirigides al Govern que ha plantejat el partit d’Albert Rivera durant l’any 2018 i n’ha analitzat el contingut amb l’objectiu de determinar, en cada cas, si la pregunta fa o no referència directa o indirecta al procés sobiranista i a la qüestió nacional.

Des de les eleccions del 21-D i durant l’any 2018, Ciutadans ha fet un total de 1.484 preguntes, segons es desprèn del buidatge de la quarantena de butlletins oficials del Parlament que s’han publicat durant l’últim any. Els BOP recullen les preguntes al Govern que els grups parlamentaris presenten per escrit i també les que fan oralment a les comissions parlamentàries. Un cop dut a terme el buidatge, s’han catalogat les preguntes en 14 camps diferents: territori i sostenibilitat, mitjans de comunicació, educació, salut…

El procés, el tema preferit de C’s

L’anàlisi de cadascun d’aquests camps revela que gairebé una de cada quatre preguntes de C’s al Govern està relacionada de manera directa o indirecta amb el procés. Es tracta d’un total de 352 preguntes que s’hi refereixen.

De les preguntes centrades en el procés, una vuitantena tenen a veure específicament amb la dinàmica política entorn del sobiranisme, ja sigui sobre l’activitat del Govern o sobre l’organització del referèndum. Les hem agrupat sota l’epígraf ‘Política i procés’. Ciutadans pregunta, per exemple, sobre “l’ús partidista dels comptes oficials a les xarxes socials d’organismes que depenen de la Generalitat”, sobre “el pagament d’observadors internacionals per al referèndum de l’1 d’octubre de 2017”, sobre “si s’han desviat diners provinents dels fons de liquidat autonòmic per al procés separatista” o sobre “la coordinació amb els serveis d’emergències francesos per la iniciativa Cims per la Llibertat”, entre moltes d’altres.

Tot i això, la majoria de preguntes estan relacionades amb altres àmbits amb els quals C’s també busca la connexió amb el procés. Això passa amb qüestions relacionades amb l’escola i la llengua, els Mossos d’Esquadra o els mitjans de comunicació, com es pot veure en aquest gràfic.

L’escola catalana i els Mossos, als focus de C’s

El model educatiu i l’escola catalana és l’àmbit que acumula més preguntes relacionades amb el procés, ja que 170 qüestions tenen a veure amb el que C’s considera que és “la politització” de l’escola pública. El gran interès en aquesta temàtica es mostra, per exemple, en la bateria de 20 preguntes que publicava el BOP del 7 de desembre de 2018 “sobre les actuacions fetes arran de la nota de premsa difosa per algunes associacions i agrupacions educatives sobre l’1 d’octubre i el dret a decidir”, “sobre l’ocupació de les escoles durant el cap de setmana de l’1 d’octubre de 2017” o “sobre les actuacions fetes per vetllar per l’objectivitat i el rigor acadèmic dels llibres de text davant la presentació com a “excloents de les pertinences a Catalunya o Espanya”, entre d’altres.

L’actuació dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O també acumula un bon grapat de preguntes (un 12,78%). Per exemple, “sobre el nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra a qui s’ha obert alguna diligència per llurs actuacions durant l’octubre del 2017”, “sobre la capacitat dels serveis jurídics del Departament d’Interior i de l’Administració de la Generalitat per donar suport jurídic als agents dels Mossos d’Esquadra investigats per llurs actuacions durant l’octubre del 2017” o “sobre si va valorar el fet que el major Josep Lluís Trapero estigués processat quan li va proposar que es tornés a fer càrrec del comandament del Cos de Mossos d’Esquadra”.

Pilar Rahola, Vicent Sanchis i ‘Polònia’

Les demandes dels diputats taronja també fan referència als mitjans de comunicació (un 13,06%). Així, en relació amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals les preguntes tenen a veure, per exemple, amb col·laboradors com Pilar Rahola, de qui en pregunta pels “criteris seguits per contractar” la presentadora “per a dos programes de TV3”. Ciutadans també pregunta sobre les entrevistes fetes a dirigents polítics concrets, com la de Vicent Sanchis a la mateixa Inés Arrimadas l’11 de novembre de 2018; “sobre la cobertura informativa dels actes que tenen lloc fora d’Espanya” o “la reiteració d’insults a polítics constitucionalistes per part de col·laboradors dels mitjans de la Corporació”. També hi ha qüestions sobre el programa ‘Polònia’, del qual es pregunta, per exemple, sobre “la paròdia a les famílies catalanes que no volen un sistema d’ensenyament exclusivament monolingüe”.

Així mateix, Ciutadans també fa referència a altres qüestions amb relació als mitjans de comunicació, com “la composició de les audiències i el públic dels programes”, o assumptes de transparència com “els informes 20/2018 i 21/2018 de fiscalització de la Corporació i les seves empreses fets per la Sindicatura de Comptes”. En darrer lloc, la cultura tampoc no s’escapa de ser relacionada amb el sobiranisme. Així, la quota de pantalla i el nombre d’espectadors del cinema en català entre els anys 2015 i 2017″ o les sancions lingüístiques aglutinen un 3,12% del total de preguntes.

I més enllà del “monotema”, què?

Ciutadans també ha presentat 1.132 preguntes parlamentàries que no tenen a veure de manera directa ni indirecta amb el procés. El segon àmbit sobre el qual han presentat més preguntes és el de treball i els afers socials, amb un 18,32% del total de les qüestions. Gènere, habitatge i el benestar de la infància i de l’adolescència són alguns dels assumptes més recurrents pel que fa a aquesta categoria.

El tercer lloc del pòdium l’ocupa la salut, amb un percentatge del 12,3%, i s’hi fan demandes, per exemple, sobre les persones que es troben en llista d’espera per a revisions mèdiques, sobre el nombre d’inspeccions als centres sanitaris entre el 2015 i el 2017 o sobre el pressupost destinat a lluitar contra la vespa asiàtica. El quart tema més tractat és el de la sostenibilitat del territori, i es vincula amb qüestions com l’urbanisme o els transports (un 11,05%), per exemple, sobre l’ús de la línia 9 del metro. Aquest darrer queda seguit de Justícia, Interior i Educació, que recullen un total d’un 8,01%, un 7,07% i un 6,94% de les preguntes respectivament. Agricultura, ramaderia i pesca, polítiques digitals, empresa i coneixement, economia i hisenda, cultura, mitjans públics i relacions exteriors baixen del centenar de preguntes.