Crític Cerca
Dades

Agregat d’enquestes electorals a Barcelona: guanyaria Trias pels pèls a Ada Colau

La diferència percentual en les nou enquestes publicades en les últimes setmanes entre CiU (22,4%) i Barcelona en Comú (21,4%) és molt reduïda. Això fa que no sigui fàcil predir amb molta seguretat qui serà el guanyador, tot i que amb les dades a la mà, Trias gaudiria de cert avantatge sobre Colau. Les tendències mostrades a les enquestes mostren que en un segon terme apareixerien el PSC, ERC, Ciutadans i el PP. La CUP-Capgirem Barcelona apareix en gairebé totes les enquestes amb dos regidors.

22/05/2015 | 07:00

Aquest és un article per a impacients. Al cap i a la fi, en poc més de 48 hores sabrem la composició real, exacta, dels consistoris de tot el país. Però la majoria de nosaltres no ens podem resistir a la temptació de saber-ho tot abans. És per aquest motiu que ens atrauen tant les enquestes… en la mateixa mesura que les blasmem quan no s’ajusten a una realitat que és molt difícil de preveure.

Ho hem explicat moltes vegades a tothom qui ens ha volgut escoltar, però el problema no és de les enquestes, sinó de les nostres expectatives. L’eina té unes limitacions i els estem demanant més del que ens poden donar. Encara més en aquesta ocasió, en què estan molt condicionades per un escenari de canvi possible i gran inestabilitat política. La irrupció de nous partits (com Podem, en totes les seves formes), la més que probable expansió o estabilització d’alguns que ja gaudeixen de representació a molts ajuntaments (com Ciutadans i les CUP) o les potencials crisis dels partits tradicionalment majoritaris, multipliquen per molt la incertesa inherent a qualsevol tipus de predicció política.

A l’excés de les nostres expectatives cal sumar-hi un altre fenomen no menor: un biaix de percepció. Mentre que ens mirem la política com si fos una pel·lícula, les enquestes no són més que fotogrames solts, estàtics, que fan difícil anticipar què ha de venir i, sobretot, ens obliguen a mirar-nos-els en l’ordre correcte per a que prenguin (una mica de) sentit. Però és que al cap i a la fi, les enquestes no són més que això: fotografies de moments concrets (i com en tota fotografia, la traça del fotògraf, la qualitat de la càmera o la llum tenen efectes en el resultat final).

La suma de tot plegat està provocant grans variacions entre les prediccions que es deriven de les diferents enquestes preelectorals que s’han fet públiques últimament. Un bon exemple és la ciutat de Barcelona, la governabilitat de la qual es troba molt disputada entre Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (Barcelona en Comú, BeC). Mentre que algunes enquestes apunten a Trias com a com a clar guanyador (‘LaVanguardia’, abril; ‘ABC’, maig), altres es decanten per la victòria de Colau (CIS, maig; ‘El País’, maig).

mitjana_enquestes

El gràfic mostra els resultats de les nou enquestes preelectorals pels diferents partits polítics que esperen tenir representació a l’Ajuntament de Barcelona. Les boles mostren la intenció de vot de cada partit segons cada una de les enquestes, i les barres indiquen la mitjana ponderada segons el nombre d’enquestats i el període en què es va portar a terme l’enquesta. Cal tenir en compte que els agregats s’han fet sobre les prediccions fetes per les cases d’enquestes i que per tant estan condicionades per les diferents (mal anomenades) “cuines” que hi hagin pogut aplicar. A més, també cal recordar que sovint les enquestes tenen un marge d’error i que per tant s’ha de tenir en compte que certs moviments amunt o avall del número marcat no s’han de descartar (de fet, serien normals, en sentit estricte).

En els últims mesos s’han publicat fins a nou enquestes, deixant de banda les que aquests dies publica l’edició andorrana d’’El Periódico’. Nou enquestes que presenten importants diferències no només en els resultats, sinó també en la mida de la mostra, les dates en què es va realitzar el treball de camp i el mètode utilitzat per recollir les dades.

Resultat molt igualat i avantatge per Trias

Tal com mostren les barres, la diferència percentual entre CiU (22,4%) i BeC (21,4%) és molt reduïda, mentre que la dispersió presentada per les diferents enquestes (les boletes) és especialment alta per aquestes dues formacions polítiques. Això fa que no sigui fàcil predir amb molta seguretat qui serà el guanyador, tot i que amb les dades a la mà, Trias gaudiria de cert avantatge sobre Colau.

C’s, PSC i ERC, en segon terme

En segon lloc, i força allunyats dels dos primers, trobem Ciutadans, el PSC i ERC amb intencions de vot per sobre el 10% però que en la majoria dels casos no arribarien al 15%. En el cas de Ciutadans, fins i tot en una de les prediccions queda per sota el 10%. Això es pot atribuir sense massa risc a la data de l’enquesta feta per Feedback (al febrer), quan el partit liderat per Albert Rivera encara no havia entrat en la dinàmica a l’alça que ha caracteritzat la formació en els últims mesos.

La CUP: la tendència mostra que entrarien

Per últim, el PP i les CUP segurament acabaran entrant a l’ajuntament amb uns percentatges del 10 i el 5,3% dels vots respectivament. Les prediccions que les diferents cases han fet per al PP varien també molt, gairebé tant com les de Convergència i Barcelona en Comú. Aquestes diferències es poden deure a certs canvis en les intencions de vot del partit en els últims mesos, a causa de l’aparició de Ciutadans. Sense oblidar, en cap cas, que probablement estan afectades pel tradicional vot ocult al partit, que obliga a les diferents cases d’enquestes a passar-los el sedàs de les seves cuines respectives.

Què explica aquestes diferències entre les enquestes?

El gràfic següent mostra les desviacions respecte a la mitjana del partit de cadascuna de les 9 enquestes estudiades.

canvis_intencio_vot

Sí, ho sabem. És un garbuix. Incomprensible a primera vista. Però per a això ens paguen a nosaltres (no per fer gargots, sinó per fer-los intel·ligibles). En el gràfic s’hi entreveuen certes tendències. Per exemple, les enquestes on Barcelona en Comú aconsegueix millors prediccions acostumen a coincidir amb resultats per sota la mitjana del PSC i viceversa (‘El Pais’ de maig per un costat i ‘La Vanguardia’ d’abril i ‘El Periódico’ de maig, per l’altre). Això no obstant, trobem també algunes excepcions com l’enquesta del CIS o la d’’El Mundo’ del maig, on totes dues formacions estan per sobre la seva mitjana. Curiosament, les dues enquestes van realitzar el treball de camp molt a principis de la campanya. Entre el PP i Ciutadans també s’observa una dinàmica similar, tot i que molt més moderada.

En general, les enquestes fetes abans de començar la precampanya situen a BeC per sobre la mitjana, una tendència que es reverteix a finals de maig, amb tot un seguit d’enquestes situant a la formació per sota les prediccions fetes uns mesos abans. No obstant això, l’enquesta de Metroscopia per a ‘El País’ mostra certa recuperació. Caldrà veure, a toro passat, si aquesta és deguda a cert efecte de la campanya o si és un efecte provocat per la cuina o el mètode de Metroscopia. També les CUP semblen haver crescut en les prediccions dels sondejos que s’han fet durant la campanya (especialment els de la SER i ‘El Pais’ de maig).

En conclusió, és probable que en aquest article no diguem res de nou. Però és segur del tot que no ens equivocarem. Les enquestes, preses en el seu conjunt, són un retrat fidel de la inestabilitat del moment polític a la capital catalana. Hi ha dos grans pols d’atracció de vot que es disputaran ser la força més votada, i tot i que qualsevol resultat és possible i esperable, sembla que Trias juga amb cert avantatge. En qualsevol cas, a dia d’avui ja es pot descartar no només una majoria absoluta, sinó una majoria prou folgada de cap opció que li permetés governar sense haver de pactar (ja sigui un pacte de govern o un pacte d’estabilitat, des de fora). I això, nombre exacte de regidors a banda, sí que ho hauran anticipat totes les enquestes.

Nota tècnica:

Els resultats de les diferents enquestes s’han agregat ponderant tant per la mida de la mostra com per la data en què es va realitzar l’enquesta. En primer lloc els resultats de les diferents enquestes s’han ponderat pel número d’entrevistes fetes en cadascun dels casos per tenir en compte que algunes enquestes tenen una mostra més gran que les altres. En segon lloc, les enquestes també s’han ponderat pel nombre de dies entre el treball de camp (dia del mig) i el dia de les eleccions. Com que la intenció és que aquelles enquestes fetes amb més anterioritat a les eleccions tinguin menys influència que aquelles fetes la setmana abans dels comicis, els pesos s’han capgirat, fent que com més dies entremig menys pesi el resultat en la mitjana final. Els dos pesos s’han combinat fent una simple mitjana de forma que cap dels dos criteris pesi més que l’altre.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies