Anàlisi crítica del 21-D

Segueix la jornada electoral amb #SentitCrític

El 21-D, Catalunya afronta unes eleccions transcendentals. A CRÍTIC farem el seguiment de la jornada electoral d’una manera diferent: amb anàlisi més reposada, seleccionant continguts (propis i també d’altres mitjans) i aportant dades i opinió per a la reflexió col·lectiva.


[23.39] El bloc independentista obté uns resultats similars als del 27-S

Els resultats de la suma del PDECat, d’ERC i de la CUP han estat molt similars als que ja van obtenir les tres forces conjuntament al setembre del 2015, i tampoc no varien gaire respecte als del 2012. Les enquestes apuntaven que un augment de la participació electoral podria perjudicar el percentatge de vot independentista, però no ha estat així, i l’augment dels votants favorables a la unitat d’Espanya no ha comportat canvis gaire significatius en el bloc sobiranista, tal com s’aprecia en aquest gràfic. El que sí que es fa evident és l’important augment dels vots d’ERC, sobretot respecte als resultats que va obtenir el 2012.


[23.20] El ‘cinturó roig’ torna a ser taronja de Ciutadans

Com ja va passar el 27-S, el ‘cinturó roig’ torna a ser taronja. Hi va haver un parèntesi històric durant un instant: va ser morat durant les eleccions espanyoles gràcies a la victòria de Xavier Domènech i del fenomen Podemos. Ara, però, Ciutadans ha aconseguit una victòria a l’àrea metropolitana de Barcelona en el seu conjunt d’una manera clara i contundent. Ha guanyat a la ciutat de Barcelona —la capital— i, de fet, també ho va fer al Baix Llobregat, al Barcelonès, al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. El partit d’Arrimadas ha guanyat amb majories àmplies en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa o Sant Feliu de Llobregat.

El PSC ha rascat una mica de vot i és la segona força al Baix Llobregat, però tampoc no s’ha fet valer com es preveia en algunes enquestes en el seu feu tradicional. Recordem que els socialistes governen la majoria de les ciutats més poblades: l’Hospitalet, Terrassa, Cornellà, Santa Coloma, Sant Boi, Gavà, Esplugues, Rubí…

I qui realment ha patit una davallada ha estat el PP: Xavier García Albiol, de fet, és sisè a Badalona, la seva ciutat.

 


[23.15] ERC aconsegueix el millor resultat en solitari de la seva història

El partit d’Oriol Junqueras ha aconseguit fins a 34 diputats en aquests comicis. Són els millors resultats per als republicans des de l’any 1980.

 

[23.09] El PDECat es manté com la força més votada del bloc sobiranista

Com ha evolucionat el vot convergent? Des dels resultats històrics de principis dels noranta, CiU havia anat perdent pes progressivament en les eleccions a excepció del pic del 2010 i dels resultats obtinguts amb la coalició Junts pel Sí. A l’inici de la campanya, les enquestes vaticinaven que Junts per Catalunya cauria en picat, però els resultats del 21-D li han estat bastant més favorables del que podia semblar en un principi. De fet, el partit de Puigdemont, amb el 21% dels vots, s’ha situat com la segona força política més votada, la primera del bloc sobiranista.


[22.50] Del PSUC als Comuns. Una evolució a la baixa

Mals resultats per a l’esquerra en aquestes eleccions. El partit de Xavier Domènech suma només el 7,3% dels vots. CRÍTIC recull en aquest gràfic com ha evolucionat el percentatge de vot del PSUC, d’ICV, de Catalunya Sí que es Pot i de Catalunya en Comú des del 1980 fins a aquest 21 de desembre.


[22.43] Bloc constitucional i bloc independentista, frec a frec a Tarragona

Amb més del 80% del vot escrutat, Tarragona dibuixa una forta polarització de vot. Ciutadans i ERC, els partits més votats per aquest ordre, es mantenen en 5 escons cada un. C’s, però, aconsegueix passar en més de 13.000 vots els republicans.

El bloc constitucionalista té ara per ara 8 escons a la demarcació, mentre que el bloc independentista —que només té com a representants JxCat i ERC perquè la CUP no aconsegueix esgarrapar cap representant— el sobrepassa en un escó i en té 9. Catalunya en Comú aconsegueix mantenir el seu escó a la província.

Bona part del suport que té Ciutadans l’ha aconseguit a la capital de la demarcació. A Tarragona, el vot útil dels constitucionalistes sembla clar i ha fet que els taronges hagin superat de llarg el PSC de Josep Fèlix Ballesteros amb més de 13.000 vots de diferència.

Resultats a Tarragona capital amb més del 80% escrutat


[22.35] Què passa a l”Ohio català’?

Tradicionalment, en les eleccions presidencials nord-americanes, qui guanya a l’estat d’Ohio resulta ser el partit guanyador. Quin és l’’Ohio català’? Hi ha certa divisió d’opinions. Els politòlegs del Cercle Gerrymandering expliquen que hem de fixar-nos en la comarca del Vallès Oriental: els resultats de les eleccions en aquest territori són pràcticament idèntics al resultat global. En aquests moments, en aquesta comarca i amb el 70% escrutat, Ciutadans guanya les eleccions, amb el 25,5% dels vots, i ERC és segona força, amb el 22,3%, seguida de Junts per Catalunya, amb el 21,2%. En el global català, C’s té de moment el 25,4% dels vots, i hi ha un frec a frec entre ERC, que té el 21,4%, i JxC, que té el 21,7%. Un resultat, doncs, pràcticament clavat.

Una altra tesi és que qui guanya al poble de Fogars de la Selva és la força que acaba governant Catalunya. Com recordaven a RAC 1, ha estat així en 11 ocasions, incloent-hi els tripartits. En aquesta ocasió, a Fogars, amb el 100% dels vots escrutats, ha guanyat Ciutadans clarament, amb el 31% dels vots. Es mantindrà la tradició? Serà Inés Arrimadas presidenta?


[22.10] L’independentisme suma separadament el mateix percentatge de vot que el 2015

Si el recompte no canvia de manera substancial, Ciutadans serà el partit més votat en les eleccions catalanes. Ara bé: el percentatge de vot independentista es manté relativament estable en relació amb el 2015: de fet, superaria lleugerament el 48% dels vots. El bloc constitucionalista sumaria el 43%, quatre punts més que la suma de Ciutadans, del PSC i del PP el 2015.

En aquests moments, Junts per Catalunya, ERC i la CUP sumarien 70 diputats (Junts pel Sí i la CUP en tenen ara 72), superant la majoria absoluta. La pugna entre ERC i Junts per Catalunya per l’hegemonia del bloc independentista se situaria en un empat gairebé tècnic: la candidatura de Puigdemont tindria l’1% més de vots, però sortiria beneficiada del repartiment d’escons.


[22.05] La província de Lleida es manté independentista

Lleida és la província que més ràpidament està escrutant resultats i ja han sobrepassat el 50%. Amb una participació de més del 80% (gairebé 7 punts per sobre de les eleccions del 2015), la província de Lleida continua sent independentista. Junts per Catalunya encapçala els vots a la província, amb 6 diputats, seguidament d’Esquerra, que n’aconsegueix 5. La suma d’aquests dos partits sobrepassa en un escó els que van aconseguir junts el 2015.

El bloc constitucionalista està representat per Ciutadans i pel PSC, que sumen només 4 diputats (3 el primer i 1 el segon). Ciutadans puja un escó respecte a les darreres eleccions. Aquest nou representant l’ha pres a la CUP que, de moment, acaba de perdre la seva representació a Ponent.

[21.20] Què passa si guanya Ciutadans?

Amb el 15% escrutat, Ciutadans supera per primer cop durant l’escrutini Junts per Catalunya en la primera posició. El més que possible bon resultat del partit d’Inés Arrimadas, robant bona part del vot del PP i concentrant el vot en clau d’unitat d’Espanya, trencaria molts tòpics. Un dels millors resultats els aconsegueix a la província de Barcelona, on lidera l’escrutini, amb el 28% de vots i, per comarques, ja venç al Baix Llobregat (el 32%) i al Barcelonès (el 33%). El bloc format per Ciutadans, pel PSC i pel PP, però, està encara molt lluny d’una majoria absoluta.

Ciutadans va entrar al Parlament l’any 2006 amb només tres diputats, liderats per Albert Rivera. En 11 anys multiplicaria per 10 els seus escons situant-se per sobre dels 30.

El periodista Marc Font o l’activista de la PAH del Bages Berni Sorinas analitzen el fenomen de Ciutadans d’aquest 21-D.


[INFO] Comarques amb menys vot independentista el 27-S

La participació puja a les comarques on l’independentisme ha fet menys forat.

Quines són les comarques més hostils per a l’independentisme? L’àrea metropolitana de Barcelona i el Tarragonès, per exemple, són àrees en què les opcions independentistes obtenen resultats especialment baixos. Tot i que hi ha molts matisos, en general parlem de zones en què la població castellanoparlant és majoritària i en què tradicionalment la indústria hi ha tingut un pes important, encara que la situació també es repeteix en nuclis turístics, com Lloret, Blanes, Salou o Vila-seca, entre d’altres. En el referèndum de l’1 d’octubre o en la consulta del 9 de novembre de 2014 també van registrar una participació clarament més baixa que la mitjana catalana.

No us perdeu l’anàlisi sencera que en va fer Marc Font a CRÍTIC.


[ANÀLISI] Preguntes que caldrà començar a respondre a partir de les 21 h

Per Roger Palà

Totes les campanyes electorals són un moment de grans emocions i d’èpica. I la que ha viscut Catalunya durant els últims 15 dies, encara més. Però, a partir d’aquesta nit o matinada, els diferents partits catalans molt probablement hauran de desar els grans discursos al calaix i començar a respondre preguntes que, a data d’avui, no tenen resposta. És l’hora de l’aterratge.

Els partits independentistes hauran de respondre a preguntes com aquestes: si sumen majoria absoluta, sobre la base de quin programa electoral es posaran d’acord per governar? Sobre la base del programa de la CUP, que reivindica “desplegar la República” de manera immediata? Sobre la base del programa d’ERC o de Junts per Catalunya, que no planteja aquest horitzó d’una manera tan clara? Serà possible l’acord entre els tres partits? Qui està disposat a renunciar a què? Què passa si els partits independentistes tenen majoria absoluta d’escons, però no de vots? La via unilateral… Es veurà reforçada si superen el 50%? I una altra pregunta encara més incòmoda: qui serà el president, si es constata que ni Junqueras ni Puigdemont no poden ser investits?

Els partits constitucionalistes, i especialment Ciutadans, també tenen algunes preguntes a respondre. La primera i molt important: les enquestes diuen que Inés Arrimadas pot guanyar les eleccions, en vots i fins i tot en escons, però… serà capaç de construir alguna aliança de Govern que li permeti assolir la presidència de la Generalitat? A què està disposat a cedir Ciutadans per arribar a acords que li permetin desbancar l’independentisme del Govern? Seria imaginable una aliança constitucionalista que fes Iceta president encara que Ciutadans fos el partit més votat?

Els Comuns també tenen moltes preguntes per respondre. Si ni els independentistes ni els constitucionalistes no sumen majoria absoluta… es decantaran per un dels dos blocs? Es reproduirà de nou una situació de ‘pressing’, ara amb els de Xavi Domènech a l’ull de l’huracà? Investirien els Comuns un candidat de la majoria independentista? Qui seria, aquest candidat, si els Comuns veten Puigdemont? Podria ser Junqueras, que ha participat de la via unilateral? L’independentisme té un pla B per facilitar l’acord amb els Comuns?

I, finalment, una pregunta que ara molt pocs formulen, però que potser algú començarà a plantejar depenent de com quedi el mapa electoral aquesta nit: en cas que ens trobem davant d’una situació de bloqueig en què ni l’un ni l’altre bloc no sumin… seria possible una majoria parlamentària interblocs? En altres paraules: algú s’atrevirà a posar sobre la taula la possibilitat d’un tripartit entre ERC, el PSC i els Comuns?


[18.40] Sarrià, Ciutat Vella i les Corts, on més puja la participació de Barcelona

Els districtes de Sarrià (+7,8) i les Corts (+7,1), els dos amb més renda ‘per capita’, i el de Ciutat Vella (+7,5) són els llocs de la ciutat de Barcelona on més ha augmentat la participació en les eleccions catalanes, mentre que els districtes on menys creix la participació són Gràcia —un dels que sempre tenen una participació més alta— i Nou Barris.

Els districtes amb un millor percentatge de participació en general a Barcelona segueixen sent ara Sarrià (el 73%) i les Corts (el 73%).


[18.24] La participació creix més al Segrià, al Barcelonès i al Baix Llobregat

La participació, en el segon avanç de les 18 hores, a Catalunya era cinc punts superior a la de la mateixa hora que el 27-S de 2015. Però hi ha diferències importants entre comarques. On puja més és al Segrià (+7,7), a la Terra Alta (7,5), a la Ribera d’Ebre (+6,4), al Barcelonès (+6,3) i al Baix Llobregat (+6,2). Totes aquestes comarques estan per sobre de la mitjana de Catalunya. Atenció, però: en totes el 27-S hi va guanyar Junts pel Sí, però aleshores també hi van obtenir bons resultats C’s, el PSC i el PP.

La participació ha baixat lleugerament al Pallars Sobirà i puja poc més d’un punt a l’Alta Ribagorça (+1,5), al Pla de l’Estany (+0,7), al Moianès (+0,5) o a la Cerdanya (+0,2).


[OPINIÓ] Què pensen els moviments socials de les eleccions?

‘La Directa’ publica un article on recull la perspectiva d’11 activistes de col·lectius diversos, com la Marea Blanca o la plataforma Tanquem els CIE, sobre les eleccions. Valoren el context en què se celebren, reflexionen sobre els escenaris de futur i assenyalen quines són les seves reivindicacions principals. Molt interessant.


[13.45] Podem extreure conclusions de les primeres dades de participació?

‘A priori’, no. A les 13 h s’han fet públiques les primeres dades de participació. Tradicionalment, aquestes dades es comparen sempre amb les de comicis anteriors per mirar de treure conclusions sobre si hi haurà o no un increment de participació. Però, com que aquestes eleccions se celebren en un dia feiner, és difícil i arriscat extreure’n conclusions. Podeu veure les dades en aquests gràfics que comparteix la politòloga Sílvia Claveria, on la participació, en global, es manté més o menys estable respecte al 27-S.

Si mirem per comarques, però, veiem que la participació creix respecte al 27-S al Barcelonès, al Baix Llobregat o al Tarragonès (‘a priori’, zones més ‘complicades’ per a l’independentisme) però també creix a les Garrigues. Així ho ha compartit la politòloga Gemma Ubasart.

El periodista i col·laborador de CRÍTIC Marc Font també subratlla la importància de saber on puja i on baixa la participació. Font destaca la caiguda de participació en comarques tradicionalment independentistes, però aporta dades per afirmar que la mobilització dels partits partidaris de la unitat d’Espanya “no és uniforme”:

El politòleg Pepe Fernández Albertos i l’expert de dades Kiko Llaneres apunten una hipòtesi que, segons diuen, cal agafar amb molta cautela. I si la notícia del dia acaba sent no una gran participació, sinó una certa desmobilització del votant independentista? Per avalar la tesi, apunten en aquest gràfic que la participació baixa més allà on Junts pel Sí i la CUP van fer millors resultats el 27-S.


[DADES] Seguiment dels resultats al minut a la web de ‘Setembre’

Els companys de ‘Setembre’, mitjà impulsat per la cooperativa Dies d’Agost, han habilitat a la seva web la possibilitat de fer un seguiment dels resultats al minut, municipi per municipi i comarca per comarca.


[DADES] La majoria de votants de la CUP prefereixen Puigdemont a Junqueras?

Atenció a les dades sobre a qui prefereixen de president els votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Sorprenent!


 [INFO] La importància de la participació el 21-D

Bona part de l’estratègia dels partits que defensen la unitat d’Espanya s’ha centrat en la mobilització del que sovint anomenen “majoria silenciosa”. Les manifestacions espanyolistes que s’han vist els darrers mesos arreu del territori només han fet que esperonar aquesta idea. Les enquestes també apunten a un augment dels possibles votants de C’s, del PSC i del PP. Ho expliquen els politòlegs i investigadors Marc Guinjoan i Toni Rodon, d’El Pati Descobert.


[INFO] Les zones hostils per a l’independentisme

Una de les grans incògnites d’aquestes eleccions és si es mantindrà una majoria independentista al Parlament. Perquè això passi, les tres formacions que defensen aquesta opció (Junts per Catalunya, ERC i la CUP) necessiten apropar-se als resultats obtinguts en els comicis del 27 de setembre de 2015, quan entre Junts pel Sí i el partit de l’esquerra independentista van sumar gairebé el 48% dels vots. Però a Catalunya hi ha zones tradicionalment hostils —electoralment parlant— per a l’independentisme. Quines són? Marc Font en cita 10 en aquesta anàlisi publicada a CRÍTIC.


[INFO] I si les enquestes fallen en el cas dels Comuns i de Ciutadans?

Els indecisos i el canvi de vot entre les diferents opcions polítiques no són els dos únics elements que poden alterar les conclusions de les enquestes publicades. En aquestes eleccions hi ha un tercer factor que pot fer que Ciutadans estigui sobrerepresentat en els sondejos, i Ciutadans, infrarepresentat: la combinació entre la distorsió del calendari català i l’espanyol i la irrupció de Podem i de C’s com a dos partits nous al Congrés. Pau Canaleta ho explica en aquest article d’opinió a CRÍTIC.


NÀLISI] Autocrítica i crítica

Sergi Picazo i Roger Palà han publicat en el número especial imprès de ‘Jornada’ aquest article en què fan balanç de l’octubre més calent dels últims 40 anys.


[OPINIÓ] Simona Levi i Sergio Salgado: “Por qué votar independentista el #21D aunque no lo seas”

“Si el ‘bloc del 155’ té un únic vot més que el “bloc independentista”, els seus líders es comportaran com els vencedors en un país ocupat. Si és a la inversa, tindrem un context en què hi hagi la legitimitat pel diàleg, perquè Catalunya sigui escoltada i no sigui una simple colònia. Si arriba a solucionar-se l’actual situació, no serà gràcies als que s’han mantingut equidistants repetint ‘mantres’ irrealitzables com ‘referèndum pactat’, sinó a la gent de qualsevol dels bàndols que no accepta la brutalitat d’un govern que es nega a una solució”. Simona Levi i Sergio Salgado expliquen en aquesta opinió a ‘Público’ algunes de les raons per les quals votaran a favor de la independència el 21-D malgrat que no siguin independentistes


[OPINIÓ] Toni Soler: “Per evitar la revenja”

Que el sobiranisme mantingui el poder seria una bona notícia per al conjunt del país, per una raó bàsica: en els pròxims anys tocarà plantar cara a desafiaments molt grossos, plasmar —en la mesura del possible— les aspiracions dels votants i, al mateix temps, fer un esforç enorme de diàleg intern, de recosir i de curar ferides. I això no ho pot fer el bloc del 155. No pas perquè el seu ideari no sigui legítim, sinó perquè el PP, C’s i el PSOE s’han beneficiat d’una situació irregular, per no dir il·legal, basada en la usurpació de les institucions democràtiques i en la convocatòria d’unes eleccions en què ha desaparegut la igualtat d’oportunitats que la Llei electoral empara”. Aquest és un fragment de l’article d’opinió de Toni Soler que publica el diari ‘Ara’.


[OPINIÓ] Enric Juliana: “El Estado ya no teme el 155”

“Independentistes sense independència. Republicans sense república. Unionistes sense unió. Aquesta és la triple paradoxa amb què conclou la campanya electoral. Encara que revalidin la majoria absoluta, els independentistes no declararan per segona vegada la república que no ha reconegut ningú al món i que ells mateixos van deixar caure poques hores després de la seva fúnebre proclamació al Parlament. La suposada finestra d’oportunitat de la independència estava pintada en una paret de totxana (l’Estat espanyol), aixecada sobre una placa de formigó (la Unió Europea), subjectada per una estructura metàl·lica (els Estats Units i l’OTAN).” Aquestes són algunes de les reflexions d’Enric Juliana, un dia abans de les eleccions, en aquest article de ‘La Vanguardia’.