Entrevistes

Willy Toledo: “L’esquerra espanyola no ha sabut aprofitar la situació a Catalunya per debilitar el règim que ens oprimeix a tots”

  • Text: Homera Rosetti / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 18 abril 2018

Actor, madrileny, polèmic, irreverent i obertament comunista. Guillermo Toledo (Madrid, 1970), àlies 'Willy', ha passat de ser nominat als Goya i aparèixer en algunes de les sèries amb més èxit a ser vetat al cinema i a la televisió pel seu activisme i opinions polítiques. D'això en fa sis anys, però segueix gaudint de la seva professió al teatre, on les grans productores no hi tenen mà. Aquests dies se'l pot veure al Teatre Lliure de Barcelona, a l'obra 'El sistema solar', de la peruana Mariana de Althaus. Les entrades ja fa temps que s'han esgotat.

Maria Bohigas: “La classe política és de mentalitat obtusa: ha menyspreat la missió i l’ambició intel·lectual”

  • Text: Jordi de Miguel / Fotos: Jordi Borràs
  • dilluns, 9 abril 2018

A 100 metres de la fressa urbana, en ple barri del Carmel, el cant d'un gall roig indica el camí. L'editora de Club Editor, Maria Bohigas (París, 1969), ens rep a la mateixa casa on el seu avi, l'escriptor Joan Sales, va posar fi a l'exili mexicà. És aquí on Bohigas reivindica el seu llegat recuperant clàssics oblidats i promovent noves veus des de l'edició independent de Club Editor. La seva és una de les més lúcides del panorama literari actual.

Carme Herranz: “Amb els Mossos d’Esquadra últimament s’ha estat una mica naïf”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 3 abril 2018

L'històric Col·lectiu Ronda, cooperativa d'advocats fundada fa més de 45 anys, està presidit avui per una dona tres voltes rebel. Carme Herranz (Barcelona, 1972) va començar en la via penal defensant insubmisos als anys 90 i ara li toca defensar treballadors acomiadats, oposar-se a intents de censurar mitjans i a tot tipus de retallades de drets. Els temps han canviat, però potser no tant.

Valtonyc: “Aniré a la presó per pobre i per comunista”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Juan Miguel Morales i Xavier Mercadé​​​​​​
  • dimarts, 27 març 2018

Quedo amb Josep Miquel Arenas, 'Valtonyc' (Sineu, 1993), ben d'hora, potser massa per a un músic. "No és gaire dormilega", m'ha dit Javi Vegas, cantant dels també mallorquins La Gran Orquestra Republicana, que d'ençà que fa un mes i escaig es va fer pública la sentència de tres anys i mig de presó és la seva ombra. Plouen els concerts des que la denúncia efectuada per l’ultradretà Jorge Campos i el seu Círculo Balear –reconvertit en el partit antimallorquí i anticatalanista Actúa Baleares– el situés davant els focus. Ha fet més de 100 cançons. Treballa en una fruiteria al nord de l'illa. Només canviaria "algunes lletres masclistes" dels seus inicis com a cantant.

Màrius Serra: “He tingut la sort de ser un escriptor no subvencionat”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 20 març 2018

Màrius Serra (Barcelona, 1963) m'acull al seu estudi, ple de llibres fins al sostre. La producció d'aquesta cambra és impressionant: més de 10.000 mots encreuats en català publicats a 'La Vanguardia' des dels anys noranta. Més de 25 llibres entre assaig i novel·la i tota mena de col·laboracions als mitjans de comunicació. Llanço la primera pregunta i no para de xerrar: literatura, llengua catalana, política... Serra és un treballador de la paraula: escriptor, 'enigmista' i jugador. No té ni la mica de fanfarroneria, pròpia d'alguns escriptors. Simplement —amb tota la dificultat que això comporta— es tracta d'una persona que pot viure de la seva passió: escriure i jugar en català.

Lolita Bosch: “Sempre he conviscut incòmoda amb la injustícia de ser de classe alta”

  • Text: Albert Forns / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 març 2018

La Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens cita un dilluns a la tarda al Palau de la Música. Hi arriba gelada de conduir amb la moto, i, mentre el Jordi Borràs la retrata, ens explica que cada dia està escrivint als presos, enviant-los poemes, la majoria d'autors llatinoamericans. La Lolita és una de les escriptores més prolífiques del país i una activista incansable en mil i un projectes arreu del món. Com que encara no ens coneixíem, em feia por haver de trencar el gel xerrant d'obvietats mentre li fan les fotos, però de seguida veig que no haig de patir perquè la Lolita xerra per tots tres. "M'agrado molt a les fotos; no cal que me les ensenyis com fan alguns fotògrafs", li diu al Borràs. "No les ensenyo mai!".