Entrevistes

Bel Olid: “Sense la col·laboració dels homes que no són assetjadors no anem enlloc”

  • Text: Mar Carrera / Fotos: Berta Alarcó
  • dilluns, 20 novembre 2017

Subscriptors

L’escriptora, traductora i veu mediàtica Bel Olid (Mataró, 1977) repassa els reptes d’una etapa vital, l’adolescència, plena d’extrems i d’obertures, en les expressions de gènere i orientacions sexuals, en el canvi de rols, en la lluita contra el patriarcat. Parla clar i sense por del seu passat, i reconeix que ella mateixa habita una certa posició de “frontera” identitària i ideològica i fins i tot s’autoanomena “impostora” en alguns aspectes. Olid és l’actual presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre d'On Són les Dones. Fa alguns mesos ha tret un nou llibre de títol eloqüent: 'Feminisme de butxaca. Kit de supervivència' (Angle, 2017).

Més informació

Cara a cara entre els politòlegs Jordi Muñoz i Gemma Ubasart sobre el 21-D

  • Entrevista: Sergi Picazo / Transcripció: Anna Adeliño / Fotos: Marià Delàs
  • dimecres, 15 novembre 2017

'La Klau Crítica' d'aquest novembre ha conversat amb els politòlegs Gemma Ubasart i Jordi Muñoz. Gemma Ubasart, professora de la Universitat de Girona i exsecretària general de Podem-Catalunya, i Jordi Muñoz, politòleg i professor de la UB.

Més informació

Lola López: “Qualsevol persona que decideix immolar-se en un atemptat és també una víctima”

  • Text: Saioa Baleztena / Fotos: Jordi Borràs
  • dilluns, 13 novembre 2017

Lola López (Lugo, 1957), una antropòloga a l'Ajuntament de Barcelona. Després de treballar durant dues dècades al Centre d'Estudis Africans i Interculturals, s'ha sumat al projecte d'Ada Colau per ocupar-se de la cartera de comissionada d'Immigració. Parlem amb ella de la gestió de les polèmiques interculturals en una ciutat diversa com Barcelona, de com aborden la diversitat els mitjans de comunicació i les sèries de ficció. Aquesta setmana just es compleixen tres mesos d'un dels capítols més dolorosos que ha patit Catalunya: els atemptats del 17-A.

Més informació

Paola Lo Cascio: “S’ha de trencar la dinàmica de blocs, perquè és molt perjudicial per al país”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 7 novembre 2017

Paola Lo Cascio (Roma, 1975) és professora associada d'història a la UB i membre de l'executiva de Catalunya en Comú. La seva curiositat acadèmica la va portar de La Sapienza de Roma a la Universitat de Barcelona per acabar fent una tesi doctoral sobre els governs de Jordi Pujol. Per tant, és una autèntica experta en un dels fenòmens clau de la nostra història política: el pujolisme. La seva perspectiva sobre la política catalana actual té dues característiques privilegiades: d'una banda, la perspectiva històrica i, de l'altra, el fet de venir d'un país, Itàlia, on tot —absolutament tot!— és possible en política. Amb ella analitzem, amb una mirada històrica, l'actual moment polític del procés.

Més informació

Josep Fontana: “Les revolucions comencen als llocs més desenvolupats, però costa arribar a tota la població”

  • Text: Javier Borràs Arumí / Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 30 octubre 2017

L'historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) ens rep al seu pis del Poble-sec. Seiem a la taula del menjador, davant d'una gran prestatgeria plena de llibres. Fontana acaba de publicar 'El siglo de la revolución' (Editorial Crítica, 2017), un recorregut per la història mundial des del 1914 fins ara, utilitzant com a eix la Revolució Russa d'ara fa un segle. Parlem amb ell sobre els bolxevics, Lenin, Stalin, els comunistes catalans, la Guerra Freda o les revolucions fallides dels anys 60.

Més informació

Jordi Graupera: “L’espai d’allò que hem conegut com a Convergència no pot sobreviure a una involució. No tenen discurs”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 24 octubre 2017

Aquest no és, segurament, el tipus d'entrevista que volia fer a Jordi Graupera (Barcelona, 1981). Filòsof i articulista als principals mitjans del país. Quan en teníem 27 tots dos, record aixecar-me sentint les seves cartes encreuades amb un Quim Monzó histriònic a RAC1. Pujà a trens periodístics on molts altres no pujaren. Tot terreny, vindica la llibertat més que no pas el liberalisme on a vegades molts l'hem encasellat. És una de les veus independentistes més presents. Abans de quedar-hi, mir un 'Silenci? on sortia, una dècada enrere. Ha millorat una barbaritat. Altres estan igual. Xerram del país, de Barna, de pors i de valentia. I, 'off the record', de la síndrome de Sarah Connor.

Més informació