Entrevistes

Txarango: “Si hem de fer passos cap a la desobediència, comencem per acollir refugiats”

  • Text: Roger Palà / Fotos: Jordi Borràs / Vídeo: Anna Soldevila (Soona Films)
  • dijous, 23 març 2017
portada copy

Subscriptors

Txarango és un dels grups més populars de la música en català. Convertits en fenomen intergeneracional, omplen concerts i acumulen ‘clics’ a YouTube. Ara presenten el seu nou disc, ‘El cor de la terra’, marcat per les experiències viscudes a Palestina, a l’Àfrica i als camps de refugiats de Grècia. Convertits en cooperativa de músics i implicats a fons en la campanya "Casa nostra, casa vostra", Txarango no es tallen a l’hora d'expressar les seves idees sobre la crisi dels refugiats o el procés sobiranista. CRÍTIC ofereix en primícia per als seus subscriptors i subscriptores una entrevista audiovisual i escrita amb un dels grups catalans més rellevants del moment.

Més informació

Ramon Besa: “El mestissatge del Barça de Messi i de Neymar actua contra el sectarisme i el fanatisme”

  • Text: Noel Eduardo i Sergi Picazo / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 21 març 2017
Foto: JORDI BORRÀS

Ramon Besa (Perafita, 1958) és, per sobre de tot, periodista. Les seves cròniques sobre el Barça parlen de futbol, i no de totes les bajanades, els diners i el soroll que envolten el món del futbol. Aquell nen del Lluçanès que havia de ser pagès va acabar sent un dels periodistes catalans més reconeguts: premi Quim Regàs de periodisme (2009) i premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu (2008). Va començar a 'El 9 Nou', va ser cap d'esports de l''Avui' i porta a 'El País' des de l'any 86. Tanmateix, fa una esmena crítica contra el periodisme actual de tuits i titulars fàcils. "Als periodistes de més de 50 anys ens estan fent fora dels mitjans", es lamenta. CRÍTIC, però, vol aprendre d'ell i d'aquella generació de ferro del periodisme català dels anys setanta i vuitanta.

Més informació

Lurdes Vidal: “Denunciem que l’Aràbia Saudita dóna suport al gihadisme, però no volem pagar la benzina més cara”

  • Text: David Forniès / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 14 març 2017
Vidal2

Lurdes Vidal (Ponts, 1974) és responsable de l'àrea de món àrab i mediterrània de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED). El 1998 va viure a Damasc, on va aprofundir en el domini de la llengua àrab després d'haver estudiat traducció i interpretació. Té un coneixement profund i una mirada humanística i crítica sobre els països de les riberes sud i est de la Mediterrània, sobre els quals ha publicat nombrosos estudis i articles en relació amb aspectes com l'islam polític, la democràcia, l'educació o els moviments associatius i les relacions internacionals. També és la redactora en cap d''Afkar/Ideas' (la revista trimestral de l'IEMED) i professora del màster de Món Àrab i Islàmic de la UB.

Més informació

Tània Verge i Isabel Muntané: “Fins ara hem tingut interioritzat que l’autoritat és masculina”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Ivan G. Costa
  • dimarts, 7 març 2017
Foto: IVAN G. COSTA

El 2016, una cinquantena de dones de tots els àmbits decideixen coordinar-se com a col·lectiu sota una pregunta: "On són les dones?" i una voluntat reivindicativa: "Denunciar la discriminació sistemàtica de les opinadores als mitjans de comunicació de Catalunya". Isabel Muntané (Barcelona, 1963), periodista i codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i Tània Verge (Reus, 1978), politòloga i professora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, són dues de les dones que impulsen el col·lectiu. Darrere, Verge i Muntané tenen una llarga trajectòria feminista. Davant, una voluntat: aconseguir que la perspectiva de gènere sigui transversal. Als mitjans i a la societat.

Més informació

Srećko Horvat: “A Europa passa una cosa molt semblant al que va passar a Iugoslàvia”

  • Text: Carlos Delclós / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 1 març 2017
Foto: JORDI BORRÀS

Quan Srećko Horvat (Osijek, Croàcia, 1983) parla de guerra, no ho fa amb frivolitat. El filòsof, escriptor i activista polític va viure els primers vuit anys de la seva vida exiliat a Alemanya. Quan va tornar a Croàcia el 1991, va esclatar la guerra de Iugoslàvia. Avui és conegut com una de les veus més destacades d'una nova generació de pensadors d'esquerres. Ha publicat 10 llibres, que han estat traduïts a més de 15 idiomes, entre els quals 'What does Europe want?', amb Slavoj Žižek, i 'La radicalidad del amor', prologat per Eva Illouz. És un dels fundadors del Subversive Festival de Zagreb i, amb Iannis Varufakis, del moviment paneuropeu Democracy in Europe 2025.

Més informació

Xavier Antich: “Les paraules poden ser instruments de violència i de discriminació extraordinaris”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 21 febrer 2017
Foto: JORDI BORRÀS

He quedat amb Xavier Antich (la Seu d’Urgell, 1962) a la Fundació Tàpies, organisme del qual és president des del 2012. Hi estan enllestint la instal·lació de l’exposició 'Diumenge', d’Oriol Vilanova. Les parets estan entapissades amb milers de postals. Conversem sobre filosofia i ensenyança, que potser són les dues passions de la seva vida. També dels seus mestres, de com s’ensenya filosofia i de com d’important és ensenyar, així, en general. Resseguim també algunes de les idees que exposa als seus articles a l’'Ara' i a 'El Nacional' i al seu últim llibre, 'La voluntat de comprendre' (Arcàdia, 2015), que ens porten a parlar de política i de valors. I dels valors del procés polític català també, és clar.

Més informació