Entrevistes

Jordi Carrión: “A Espanya és més fàcil trobar els ossos de Cervantes que els de Lorca”

  • Text: Queralt Castillo Cerezuela / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 17 juliol 2018

Jordi Carrión (Tarragona, 1976) viu a cavall entre la ficció, la no-ficció, la novel·la gràfica, el periodisme, l'assaig i la narrativa de viatges. Publica regularment en diversos mitjans, entre els quals l'edició en castellà de 'The New York Times', 'El País', 'La Vanguardia' i 'Letras Libres'. Els seus assaigs 'Librerías' i 'Barcelona: el llibre dels passatges' li han merescut una ovació internacional. A més d'escriure llibres i articles, dirigeix el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Carrión parla sobre cultura i memòria, sobre llibres, llibreries i biblioteques i sobre el periodisme, el final de l'eufòria digital i el plaer de retornar al paper.

David Carabén: “No tots els artistes han de ser compromesos políticament”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 10 juliol 2018

Per preparar-me l'entrevista a David Carabén (Barcelona, 1972), cantant de Mishima, rellegeixo 'Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans' (Ara Llibres, 2012), un volum de converses de Martí Sales amb gent interessant de l'escena catalana que va tenir menys impacte del que seria desitjable. Li ho explico en una taula del Bar Bagoa, a la plaça Letamendi. Ens observa un 'lacón' gallec gegantí. Carabén és el que els francesos en diuen 'charmant'. Xerraire, simpàtic, format i educat. Li deu venir de la branca paterna. No hi ha gaires músics, així. Parlem d'ell, de tendències culturals, de la comunicació, de la seva generació. De l'anunci al Banc de Sabadell, no: seria un tòpic.

Gabriel Rufián: “Mi obsesión es que el discurso de ERC se entienda desde Segovia hasta Vic”

  • Texto: Roger Palà / Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 9 juliol 2018

“Me gustaría que en los actos de Esquerra hubiera una bandera republicana tricolor. No imagino actos de Alberto Garzón con una estelada”

Gabriel Rufián: “Una llista unitària entre el PDeCAT i ERC li regalaria l’alcaldia de Barcelona a Ada Colau”

  • Text: Roger Palà | Foto: Ivan Giménez
  • dimarts, 3 juliol 2018

Pocs polítics aixequen tantes passions com Gabriel Rufián (Barcelona, 1982). O l'estimes o l'odies, però resulta difícil trobar un terme mitjà. Amb un lideratge forjat entre l'activisme a les xarxes socials i la societat civil sobiranista, el fenomen Rufián va caure com una bomba enmig del Congrés. Ara, el número 1 d'ERC a Madrid passeja les seves opinions contundents pels platós de mig Espanya. Diu que la seva obsessió és que a Esquerra se l'entengui a Vic però també a Segòvia o a Jaén. Parlem amb ell del debat intern a ERC, de les relacions (tenses?) entre els partits 'indepes', de nacionalisme identitari i de republicanisme d'esquerres... I del 'Frente Nacional Naranja' i els seus trols de Twitter.

Antonio Maestre: “Me asusta tremendamente el ascenso del nacionalismo español en los barrios populares”

  • Texto: Homera Rosetti / Fotos: Ivan Giménez
  • diumenge, 1 juliol 2018

Antonio Maestre (Getafe, 1979) creció en un barrio popular de Fuenlabrada y hoy compagina el periodismo reflexivo y de investigación en 'La Marea' con apariciones en tertulias televisivas. A pesar del contraste, dice que son trabajos "complementarios". El primero le permite escribir análisis en profundidad; el otro le proporciona impacto mediático y le paga las facturas. Sus orígenes de clase le han marcado la forma de ver y explicar el mundo.

Eva Millet: “Sobreestimular i hiperprotegir els fills els treu autonomia”

  • Text: Elisenda Ariza | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 26 juny 2018

La periodista Eva Millet (Barcelona, 1968) fa 15 anys que es dedica a temes d'educació, publica al setmanari de 'La Vanguardia' i té un blog sobre el tema, educa2.info. Hi analitza, sobretot, el fenomen de la hiperpaternitat, al qual ha dedicat dos llibres, 'Hiperpaternidad' (2016) i 'Hiperniños: ¿hijos perfectos o hipohijos' (2018, ambdós a Plataforma Editorial). Davant de modes i tendències en l'àmbit de la criança, pur màrqueting segons Millet, la periodista afirma que no es pot professionalitzar quelcom de natural com és l'educació dels fills.