Entrevistes

Diàleg entre Marina Garcés i Ivan Miró: de la ‘ciutat princesa’ a la ‘ciutat cooperativa’

  • Preguntes: Sergi Picazo / Edició: Maria Lemus / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 20 novembre 2018

Subscriptors

Trenquem la gàbia de l'impossible. Parlem sobre ciutats que cooperen i ciutats princeses. Parlem de ciutats 'vivibles'. Parlem de les ciutats on ens agradaria viure en un futur possible. Això és una conversa —amb guió— amb el sociòleg Ivan Miró, autor del llibre 'Ciutats cooperatives' (Icaria) i cooperativista de base a La Ciutat Invisible, i amb la filòsofa Marina Garcés, professora actualment de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autora del llibre 'Ciutat Princesa' (Galaxia Gutenberg). Aquesta entrevista diàleg es va fer aprofitant la presentació de la nova revista 'Ciutats', editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions, al local de l'antiga cooperativa La Lleialtat Santsenca al barri de Sants de Barcelona.

Itziar González: “No hi ha democràcia possible amb aquest sistema”

  • Text: Elisenda Ariza | Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 13 novembre 2018

Quedem amb Itziar González (Barcelona, 1967) davant el Palau de la Virreina, on el projecte cooperatiu km-Zero, del qual ella és la cara més visible, ha estat treballant les propostes per rehabilitar la Rambla. L'entrevista, però, serà en el vestíbul d'un hotel perquè l'arquitecta reivindica els 'halls' dels hotels com a espai col·lectiu. González ha dedicat la seva carrera a la rehabilitació d'edificis i d'espais públics, tot i que és més coneguda pel fet de ser la regidora que va aturar la construcció de l'hotel del Palau de la Música i va denunciar un cas de corrupció. Es considera utòpica i està convençuda que el futur de la política passa per una aliança entre ciutadans, experts i treballadors de l'Administració.

Jenn Díaz: “La República passa pel Baix Llobregat”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 6 novembre 2018

Jenn Díaz (Sant Feliu de Llobregat, 1988) sorprèn. Per una maduresa literària i política d'una dona jove. Per un discurs potser majoritari però difícil d'escoltar. Viu amb intensitat les seves apostes: escriure en castellà i en català, viure de la literatura i entrar al Parlament com a independent a les llistes d'ERC. Les dones són protagonistes de les seves novel·les: fortes, algunes de callades, altres de valentes. També les geografies ibèriques: Extremadura, Catalunya... Políticament té el seu propi mandat: feminitzar la política, desinstitucionalitzar la cultura i posar a l'agenda les famílies diverses. Sense oblidar una divisa fonamental: enllaçar l'independentisme i l'àrea metropolitana —amb el seu Baix Llobregat— per aconseguir progrés social.

José Montilla: “L’Estat no negociarà la independència si té els aliats, el dret i la força de part seva”

  • Text: Roger Palà i Laia Soldevila | Fotos: Jordi Borràs
  • diumenge, 28 octubre 2018

José Montilla (Iznájar, 1955) és algú que ha tocat poder. En política, ha fet tots els papers de l'auca. Ha estat alcalde de Cornellà, president de la Diputació de Barcelona, ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, president de la Generalitat durant el segon tripartit i, des de fa set anys, senador a Madrid. Sempre sota el paraigua del PSC. Va ser un dels primers a parlar de "desafecció" entre Catalunya i Espanya. Montilla és un home moderat i serè. Poc èpic. Oposat a la DUI, al 155 i a l'empresonament preventiu dels polítics sobiranistes. D'una tradició socialdemòcrata catalana molt avesada al pacte i a l'entesa. Defensa que no es pot viure del passat i de l'enyorança.

Pere Rusiñol: “Hem d’assumir que l’alternativa al capitalisme no està a punt”

  • Text: Marc Font | Fotos: Xavi Herrero
  • dimecres, 24 octubre 2018

Després de passar per l''Avui', 'El Periódico', 'El País' i 'Público' —del que va ser adjunt a la direcció—, fa més de cinc anys que Pere Rusiñol (Artés, 1972) va convertir-se en un dels impulsors d''Alternativas Económicas', revista cooperativa que dirigeix des de fa un parell de mesos. Defensor que els periodistes formin part de la propietat dels mitjans, també s'encarrega de la secció 'reality news' de la revista 'Mongolia' i és autor del llibre 'Papel mojado', dedicat a explicar la crisi de la premsa a l'Estat. Amb ell parlem d'economia, del poder del sector financer, de les alternatives —en plural— al capitalisme que a petita escala es consoliden, i de la situació actual del periodisme i dels mitjans de comunicació.

Patricia López: “Jueces, policías, periodistas y políticos trabajan en una organización criminal en contra del Estado de derecho”

  • Texto: Marc Font | Fotos: Ivan Giménez
  • dijous, 18 octubre 2018

Patricia López se ha convertido en uno de los grandes referentes del periodismo de investigación en España. Acumula una larga trayectoria profesional, pero es últimamente que se ha hecho muy conocida a raíz de sus informaciones en 'Público' sobre lo que se ha conocido como las 'cloacas de Interior', una trama policial corrupta con la participación de políticos y de empresarios. Hablamos con ella en profundidad sobre periodismo, los costes personales que tiene destapar casos que muestran la realidad del Estado profundo -ha recibido querellas de algunos de los policías de la red - o el proceso independentista y sobre cómo se ve éste en Madrid.