Ada Colau: “No hi ha democràcia real sense un periodisme independent”

  • Sergi Picazo i Pere Llibre
  • dijous, 12 juny 2014

En el marc del llançament de Crític vam realitzar el cicle Converses sobre #SentitCrític amb periodistes, acadèmics i activistes socials que apareixien al vídeo de promoció de la campanya de promoció. La primera conversa, fruit de la gravació del vídeo, va ser amb la filòsofa i activista Ada Colau (Barcelona, 1974), una de les impulsores de la candidatura Guanyem i exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. En aquesta entrevista, Colau reflexiona sobre el periodisme, els mitjans de comunicació majoritàries i el paper dels mitjans alternatius.

Què és per a vostè el sentit crític?

Tenir sentit crític és condició necessària per tenir una vida digna i saludable. Sense sentit crític no qüestionem la realitat i aleshores la realitat no es mourà mai. Perquè millori la nostra vida és imprescindible tenir sentit crític.

Sentit crític i periodisme haurien d’anar junts?

El periodisme no s’hauria de concebre sense sentit crític. Qüestionar les veritats del poder i les versions oficials hauria de formar part de l’essència del periodisme. No hi ha una única versió de les coses com ens volen fer creure. El sentit crític és intrínsec al bon periodisme. Malauradament vivim temps en què això no és així. Massa cops el periodisme oficial és simple propaganda i es dedica a repetir el discurs dels poders polítics o econòmics a través de rodes de premsa. Més que mai necessitem un periodisme crític: no com a periodisme alternatiu, sinó com a periodisme real.

Creu que els mitjans de comunicació no alimenten el sentit crític de la ciutadania?

Vivim temps fatals per a la democràcia, el periodisme i la llibertat d’expressió. Hi ha una concentració de poder enorme en unes poques mans. Tristament els grans mitjans de comunicació ja formen part del món pervers del poder econòmic i polític; no són un contrapoder. Estem lluny de tenir un periodisme independent i crític just quan el necessitem més que mai ja que estem veient com la democràcia està en risc. Necessitem fer un pas endavant en reclam d’una democràcia real i allà també necessitarem els periodistes. Cal sacsejar el món dels mitjans de comunicació a Catalunya.

A més del bon exemple de la Directa i d’altres mitjans alternatius… És possible fer avui dia un periodisme professional i crític fora dels mass media?

Estic convençuda que hi ha esperança. La ciutadania ja està demanant un periodisme més crític als mitjans de comunicació perquè expliquin versions alternatives a la versió del poder. La gent, fins i tot, comença a deixar de mirar alguns programes de televisió perquè donen per fet que la premsa oficial els enganya. En els últims anys han sorgit experiències interessants on els mateixos periodistes, farts de rebre ordres dels seus superiors, formen cooperatives o treballen conjuntament per fer el periodisme que la societat està demanant.

La mala imatge del periodisme actualment també és responsabilitat dels periodistes, i no només de les empreses?

Els mateixos periodistes s’han de rebel·lar. El periodisme oficial hegemònic segueix donant veu als partits polítics, que només busquen autoreproduir-se en el poder, i en canvi menyspreen els moviments socials i les iniciatives ciutadanes. És un traïció al dret a la informació. Però també és la seva condemna. El periodisme seguidista, fast food i que només dona veu a la versió oficial acabarà precaritzant la feina dels periodistes. Moriran triturats pel pensament únic. Qui realment cregui en el periodisme avui l’únic que pot fer és intentar crear espais on fer periodisme de veritat… i aquests no seran als mitjans hegemònics actuals.

Què pot fer la ciutadania per defensar el seu dret a la informació?

No hi ha democràcia real sense dret a la informació i sense un periodisme independent. És corresponsabilitat de tota la ciutadania lluitar per aconseguir-ho. Tenim dret a uns mitjans de comunicació que responguin davant la ciutadania i no davant d’un consell d’administració. Si no hi ha ciutadania organitzada aquest dret, com la resta de drets, no caurà del cel. Hem d’impulsar mitjans que neixen amb esperit crític i boicotejar els mitjans que sistemàticament ens menteixen. Si seguim mirant determinats programes de televisió no hi haurà cap incentiu per canviar les seves males pràctiques.

Es considera vostè una ciutadana crítica?

Sí. Crítica però encara no prou. El que jo vull ensenyar al meu fill és a qüestionar sempre la realitat, l’aparença de les coses. Sempre és necessari investigar per trobar allò que algú t’està intentant amagar per poder-te formar una opinió.

Inicia sessió per poder descarregar l'entrevista en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari