Àlex Solà: “La sentència del ‘cas Palau’ és una catarsi que ens desperta de l’oasi català”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Xavi Herrero
  • dilluns, 15 gener 2018

La sentència del 'cas Palau' condemna l'expresident de l’entitat, Fèlix Millet, a 9 anys i 8 mesos de presó, i el seu número dos, Jordi Montull, a 7 anys i mig. Però, més enllà d’això, el tribunal considera provat que Convergència va fer servir el Palau per finançar-se de manera irregular: a través de la institució cultural, CDC va rebre 6,6 milions en comissions il·legals de la constructora Ferrovial, a canvi d’adjudicar obra pública a l’empresa. L’advocat Àlex Solà, que ha liderat l’acusació popular del cas impulsada per la FAVB, valora per a CRÍTIC la sentència i les seves implicacions polítiques. Malgrat que assumeix que el 'cas Palau' ha deixat assumptes pendents, creu que els veïns poden sentir-se'n satisfets.

"El Govern d’Aznar va pagar més subvencions del compte per les obres del Palau, però això no es va investigar i ara ja ha prescrit”

Com valores la sentència?

La primera i única valoració que se’n pot fer en aquests moments és precisament sobre les condemnes, a falta de més estudi. Les condemnes no són de penes tan elevades com les acusacions sostenien, però sí que ho són per tots els delictes pels quals se’ls acusava: no només per l’espoli i la derivació de diners cap a butxaques privades, sinó també per la vehiculació de diners d’una constructora cap a un partit polític a través del Palau. Això és el més rellevant per a nosaltres. I, respecte a CDC, el decomís que se li reclama és exactament per la mateixa xifra que la instrucció havia revelat, de 6.676.000 euros, que és el que nosaltres demanàvem.

Hi ha hagut una rebaixa de les penes significativa en el cas de Millet i de Montull…

La rebaixa de les penes té tres justificacions. Una és que es castiguessin de la mateixa manera tres de conductes diferents: en primer lloc, el fet de quedar-se diners de la fundació; després, la malversació de diners del consorci, i, a l’últim, que es quedessin els diners de l’associació. En lloc de ser tres delictes que sumarien penes, és un sol delicte. El segon motiu és que es va aplicar l’atenuant en la lògica de reparació del dany i l’atenuant en la lògica de confessió. Nosaltres no hi estàvem d’acord, però el fiscal ho va admetre. I encara hi ha una tercera justificació, que és l’atenuant de dilacions indegudes.

I no esteu d’acord amb els motius que justifiquen aquestes rebaixes?

Si som realistes, l’extensió i el compliment efectiu de la pena superen l’esperança de vida dels dos màxims implicats. Podríem pensar que jurídicament tocava una altra cosa, ja que ens sembla que ni hi havia confessió ni hi havia reparació; però, tot i així, com els fets eren tan greus, la pena resultant és de prou gravetat.

No és una sentència ferma i, per tant, es pot recórrer contra aquestes penes. Quin és el procediment que han de seguir ara els acusats?

Ara hi ha un termini comú per a totes les parts per anunciar si volen o no recórrer contra la sentència davant el Tribunal Suprem. Jo penso que les defenses de tots els condemnats hi interposaran recurs.

Foto: XAVI HERRERO

“Ha quedat demostrada la utilització de la institució musical per fer arribar diners de Ferrovial a Convergència”

I aquest procés quant es pot allargar?

La Sala Segona del Tribunal Suprem, que és la que mira els recursos penals, va bastant ràpida. En aquest assumpte hi ha bastants documents a traduir i també hem de tenir en compte que és una sentència de 500 pàgines… Però penso que a finals del 2018 o principis del 2019 ja hi haurà una sentència ferma.

Hi ha la possibilitat que els condemnats no acabin entrant a la presó?

No. Si són vius quan sigui ferma la sentència, aniran a la presó.

Esteu satisfets amb la sentència o teniu previst recórrer contra alguna de les seves conclusions?

Això és molt precipitat de dir, perquè sempre hi ha alguna cosa amb la qual no estàs d’acord i s’ha de valorar si val la pena recórrer, però en termes generals crec que podem dir que sí, que n’estem contents, en el sentit que es reconeixen i es condemnen els delictes pels quals vam fer l’acusació. No es condemna tothom i no es fa amb la intensitat que demanàvem, però la sentència reconeix el nostre relat dels fets. Per tant, en línies generals, no podem amagar la satisfacció.

Es prova que hi va haver un finançament irregular de CDC. Com ha enfocat això la sentència i què ha de fer el partit?

Com ho ha enfocat, no t’ho sé dir perquè encara no m’ho he pogut estudiar amb absolut detall, però el fet que condemnin el tresorer per tràfic d’influències i que hi hagi una pena de decomís per a Convergència exactament de la xifra que havíem demanat a l’escrit d’acusació vol dir que s’ha considerat provada aquesta vehiculació i utilització del Palau per fer arribar diners de la constructora Ferrovial a CDC. Què ha de fer el partit? Ara suposo que recorrerà, tant per la condemna del tresorer com per la pena de decomís que l’afecta, i les seves seus seguiran embargades per assegurar aquest pagament. Haurem d’esperar a veure què dirà el Suprem.

Aquests 6,6 milions, els haurà d’abonar el PDECat?

Crec que CDC segueix existint com a titular de drets i obligacions i, per tant, com a titular de les seus embargades. Penso que el PDECat és una altra entitat i que Convergència no es pot liquidar fins que no se sàpiga quant ha de pagar i ho pagui.

Foto: XAVI HERRERO

“Que els directius de Ferrovial no hagin estat condemnats quedarà com un assumpte pendent”

Quins són els assumptes pendents que deixa aquesta sentència? Més enllà de Torrent i d’Osàcar, hi ha gent que no ha estat identificada o branques del cas que no s’han investigat…

Nosaltres vam denunciar des del principi que en el cas hi havia assumptes pendents. No s’han resolt tota una sèrie d’apropiacions de subvencions del Ministeri de Cultura, i aquí nosaltres sostenim que hi va haver una connivència entre el Palau i el Govern de José María Aznar per pagar més subvencions del que costaven les obres i que aquests diners es van desviar. Però tot això no podia ser part de la sentència perquè no va ser part del procés; en va quedar fora i ha prescrit. D’altra banda, també hem d’analitzar que s’hagin absolt els dos acusats de Ferrovial. No sé què és el que explica l’absolució. És cert que hi havia un tema de prescripció, però que Ferrovial no estigui condemnada deixa un cap per lligar.

A què atribueixes que la relació Millet-Aznar-FAES no s’investigués?

Com que aquesta relació no ha estat objecte del judici, s’ha impedit que hi hagi una investigació, que era necessària, com va ser necessària la investigació que ha permès establir el finançament il·legal de Convergència. Però sobre això mai s’hi podrà fer res perquè ha prescrit. Quan nosaltres vam insistir que s’investigués el tema amb el mateix ímpetu que s’havia investigat la qüestió de Convergència, en aquell moment hi havia una certa pressió per tancar la instrucció. Els veïns ens vam trobar sols reclamant això; se’ns va traspassar la pressió que apareixíem com a causants del retard de la instrucció i de la causa.

Com valores el pas al costat de Mas la setmana passada? Creus que existeix una connexió entre això i el fet que la sentència del ‘cas Palau’ sortís avui?

No et sé dir si és la causa principal o és una causa concurrent que alguna cosa hi té a veure, segurament. De tota manera, el que sí que és rellevant és que segueix sostenint l’honorabilitat i l’honestedat del senyor Osàcar. Nosaltres també pensem que Osàcar no es va posar un cèntim d’euro a la butxaca mentre era tresorer, però això no vol dir que sigui honest, perquè fer trampes en el finançament d’un partit polític és pervertir les regles de la igualtat de concurrència en la democràcia, i això també afecta l’honestedat. No sabrem per què ha pres aquesta decisió, però sí que sabem que ell seguia posant la mà al foc per l’honestedat del senyor Osàcar i, en aquest sentit, ha quedat provada la seva participació en un sistema de finançament il·legal de partits polítics, i això no és ser honest. Fins que no fem el pas de reconèixer això, aquest país no avançarà per la via correcta.

Foto: XAVI HERRERO

“Qui va col·locar Daniel Osàcar va ser Germà Gordó. Veurem si n’ha de donar alguna explicació política”

Existeixen polítics en actiu (o que ho hagin estat recentment) i que, d’alguna manera, hagin estat involucrats en el ‘cas Palau’, encara que la sentència no els contempli? Quins creieu que haurien d’assumir responsabilitats?

Durant el judici va quedar clar que, quan mor Carles Torrent, qui posa Daniel Osàcar i el fa anar pels mateixos camins i fer servir la mateixa mecànica va ser Germà Gordó, llavors gerent de CDC. Haurem de veure si n’haurà de donar alguna explicació des de punt de vista polític.

Recordo el ‘cas Filesa’ i el ‘cas Treball’, en els quals estaven involucrats el PSOE i Unió, respectivament, i que van acabar amb indults. Pot passar això mateix també amb CDC?

No t’ho sé dir. És una decisió que li correspon al Govern de l’Estat en el moment que hi hagi sentència ferma. Que al cap d’algun temps es fes una mena d’indult ha estat una pràctica habitual. El tresorer de CDC és un home molt gran, així que probablement no caldrà, perquè el tractament penitenciari ja farà que surti de la presó abans del compliment efectiu de la pena. Hi entrarà si és viu, però no complirà tota la condemna.

Quina significació política té la sentència del ‘cas Palau’?

La tesi de l’acusació popular i de la Fiscalia quant al finançament irregular de CDC la recull la sentència amb les condemnes, i això no deixa de ser un primer pas en la història judicial espanyola. És molt important. Hi haurà un abans i un després del precedent del ‘cas Palau’ i la sentència és el final d’aquest cas. Jo crec que té una funció catàrtica des de molts punts de vista, també per despertar els que estaven confortablement establerts en una mena d’oasi català. La sentència és el penúltim episodi d’aquesta catarsi; l’últim serà la sentència ferma i les entrades a la presó, però sí, jo crec que sí, que hi haurà un abans i un després. Això espero.

Inicia sessió per poder descarregar l'entrevista en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari