Inés Arrimadas: “Espanya és una nació diversa. No penso que Catalunya sigui una nació i Múrcia, Andalusia o Galícia no ho siguin”

  • Text: Marc Font / Foto: Jordi Borràs
  • dijous, 12 novembre 2015

La carrera d'Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) és meteòrica. En només cinc anys ha passat de no formar part de cap partit a convertir-se en la cap de l'oposició al Parlament, com a presidenta del grup de Ciutadans. El bar de la cambra és l'escenari dels escassos 25 minuts que ha tingut CRÍTIC per entrevistar la dirigent de la formació que més ha capitalitzat l'oposició a la independència. No parlem del procés, sinó d'algunes de les propostes de C's, com ara unes mesures econòmiques titllades de neoliberals per economistes crítics. Llicenciada en dret i en administració i direcció d'empreses, Arrimadas va establir-se al Principat el 2008, quan treballava per a la consultoria D'Aleph.

"No sé si Ciutadans ha rebut mai donacions d'empreses privades. Però, de totes maneres, era legal"

El 2008 t’instal·les a Catalunya. Molt aviat comences a estudiar català i avui el parles millor que alguns companys del teu grup parlamentari. Què et decideix a fer-ho?

Si no ho recordo malament, vaig fer un curs a distància de Normalització Lingüística, però no em va agradar gaire. Necessitava més contingut i la meva empresa em va pagar classes de català i vaig començar-les crec que el 2009. Després em vaig treure el nivell B i després el C, amb molt bona nota, per cert. I molt contenta, perquè m’agraden molt les llengües.

El teu pare va ser regidor d’UCD a Jerez de la Frontera. La politització t’arriba a casa?

No. El meu pare només va estar quatre anys de regidor, a la primera legislatura democràtica. Jo vaig néixer el 1981 i, com et pots imaginar, ni me’n recordo d’ell com a regidor. I després no ha tornat a fer política. El tema de la política no m’arriba per vocació. No m’havia imaginat mai que m’hi dedicaria. Va ser molt casual arran d’assistir a un míting [de Ciutadans] el 2010 perquè m’hi va convidar una companya de feina.

Mai abans t’havies sentit propera a cap partit?

Mai de la vida. De fet, era molt crítica amb els partits i per primera vegada vaig veure que n’hi havia un amb el qual m’hi sentia molt identificada, tant per les coses que deia com amb la manera com ho feia. Ara som en una altra època, ja ha canviat la política i tothom parla d’una manera molt fresca, però parlo de l’any 2010, l’època de Rajoy, Rubalcaba, Cayo Lara o Rosa Díez. Aquests eren els nostres referents polítics. I el 2010 també va començar a governar Artur Mas. Encara parlàvem del tripartit! És un canvi molt gran i crec que Ciutadans hi ha contribuït. La meva vinculació amb el partit va ser progressiva, fins que el 2012 ja em vaig presentar de candidata.

L’Estat espanyol és plurinacional?

Jo crec que Espanya és diversa i en aquesta diversitat cultural, lingüística, històrica, poblacional i, fins i tot, geogràfica hi cabem tots.

No m’has contestat la pregunta. Consideres que és plurinacional?

És una nació diversa. I és un projecte comú on tots nosaltres, siguem d’Andalusia, de Catalunya, de Múrcia o de Madrid, podem tenir el nostre espai.

La immensa majoria de la població catalana opina que Catalunya és una nació, sense que això impliqui ser independentista. No hi esteu d’acord?

És que crec que existeix una nació en la qual els catalans hi podem ser amb les nostres particularitats, el nostre tarannà, amb les dues llengües que tenim… Tenim un espai en aquesta nació. No estic d’acord ni amb els que pensen que Espanya és una nació única i que tots som iguals i només tenim una llengua, ni sóc d’aquestes persones que pensen que Catalunya és una nació, però Múrcia, Andalusia o Galícia no ho són. Em trobo al mig. Crec que som una nació molt diversa on tots ens hi podem trobar molt a gust.

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs

“Ara mateix hi ha set països de la UE en què un partit com el nostre té responsabilitats de govern, però aquí sembla que és molt estrany si dius que no ets ni d’esquerres ni de dretes”

En els seus inicis, Ciutadans s’intentava definir com una formació progressista, però ja fa temps que es presenta com un partit ni de dretes ni d’esquerres. En una entrevista a ‘Jot Down’ vas dir que “Ciudadanos pretende encontrar el equilibrio entre igualdad de oportunidades y sensibilidad social, y economía de mercado y libertad de empresa. Y eso es perfectamente posible”. Però no és de dretes abaixar els impostos a les rendes més altes, com proposeu?

No, jo crec que cal rebaixar els impostos sobretot a les famílies més desafavorides i a les classes mitjanes, que és el que nosaltres proposem…

També a les rendes altes…

Però molt més a les famílies que pitjor ho passen. A més a més, no podem agafar una de les mesures del nostre programa per intentar entendre què volem fer amb aquest país. Proposem també un complement salarial per a les rendes més baixes, per a les persones que, encara que treballin, no arriben a final de mes. Proposem també el contracte d’igualtat d’oportunitats, és a dir, que una persona que comenci a treballar no tingui data de caducitat en el seu contracte, sinó que pugui demostrar a l’empresari que val i que pot contribuir a l’empresa. A més, volem garantir financerament la sanitat i l’educació públiques, blindar-les. Volem reduir l’Administració pública duplicada i destinar-ne els recursos a les polítiques socials, sanitàries i d’ocupació. Crec que tenim un bon projecte per a Espanya. Som en un espai de centralitat política, que al Parlament Europeu està representat pel grup dels Liberals i Demòcrates. Ara mateix hi ha set països de la UE en què un partit com el nostre té responsabilitats de govern, però aquí sembla que és molt estrany si dius que no ets ni d’esquerres ni de dretes. Però hi ha un espai, que és a la centralitat política, i que en l’àmbit econòmic defensa l’economia de mercat i la llibertat d’empresa, que hi ha gent que les posa en dubte, alhora que defensa la igualtat d’oportunitats, els serveis públics i la sensibilitat social. I ho dic perquè això també hi ha gent que ho posa en dubte. Estem en aquest equilibri que mai havia trobat en el PP, el PSOE o Convergència.

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs

“No estic d’acord amb moltes coses de la reforma laboral, però derogar-la seria tornar al que teníem abans, i ja hi havia precarietat, atur i temporalitat”

Alguns economistes s’han mostrat crítics amb la proposta del complement salarial, amb l’argument que pot contribuir a precaritzar encara més el mercat de treball, ja que els empresaris l’aprofitarien per oferir salaris més baixos perquè la diferència la pagaria l’Estat.

No és veritat. Aquesta mesura funciona en països com els Estats Units i en països nòrdics. S’ha demostrat que en models diferents pot tenir un efecte positiu en l’economia. Primer, està pensat per fer aflorar l’economia submergida, ja que estem obligant tant els empresaris com els treballadors a tornar a l’economia real. I això ja és un benefici. I, segon, està pensat per a la gent que cobra salaris més baixos; per tant, no es poden abaixar més perquè hi ha els convenis col·lectius i el salari mínim interprofessional. Ajudaria moltes famílies i moltes persones que tenen contractes intermitents, temporals i que al llarg de l’any no han treballat els 12 mesos. No és una eina perquè l’empresari rebaixi sous. I fomentaria el treball, perquè, com més treballes, més recursos pots obtenir. Hi ha gent que té por davant una proposta nova, perquè entenc que no vol canviar res. No solucionarem la precarietat laboral només amb una proposta. Amb el complement salarial, la reforma de les polítiques actives d’ocupació, ajudar les pimes i autònoms per abaixar els seus impostos i que puguin contractar més gent, tenir el contracte d’igualtat d’oportunitats, invertir en recerca i desenvolupament i crear noves àrees d’ocupació, tenim propostes que fan un bon projecte per a Espanya. Criticar és molt fàcil i el que vull és comparar. Què proposen Podem i el PSOE? Derogar la reforma laboral. No estic d’acord amb moltes coses de la reforma laboral, però derogar-la seria tornar al que teníem abans, i ja hi havia precarietat, atur i temporalitat laboral.

El 2014 al Parlament, Ciutadans va votar en contra d’establir un impost que gravés els dipòsits bancaris i de l’augment de l’impost de successions, i es va abstenir en les votacions en què es va aprovar un impost sobre les emissions de gasos contaminants i la que buscava gravar els operadors d’Internet per afavorir el sector audiovisual. Semblen decisions destinades a protegir sectors poderosos. Ni de dretes ni d’esquerres?

Per res. Això és una interpretació que no es correspon amb la realitat. El tema dels dipòsits bancaris és un despropòsit. Intentar posar un impost només a Catalunya l’únic que faria és que la gent amb un clic a Internet traslladés els seus diners, per exemple, a l’Aragó. Això ho entén tothom, i per això no hi vam estar d’acord. Un impost així té sentit com a mínim a escala estatal, però nosaltres el que proposàvem era establir-lo a escala europea, perquè això sí que es limita molt la mobilitat. La gent normal no traurà els seus diners d’Europa, tot i que alguns polítics nostrats sí que ho han fet. Això va ser una reivindicació política, que sabien que no anava enlloc i que només es va fer per poder dir que s’havien deixat de recaptar no sé quants milions d’euros. Sobre successions tenim la proposta que a tot Espanya puguem arribar a un acord perquè la gent que té més diners el pagui, però que no ho faci la classe mitjana i treballadora. I a Catalunya defensem el mateix. Respecte al tema dels impostos ambientals, ens hem posicionat a favor de la línia europea, en el sentit de qui contamina paga. Hi ha hagut diversos debats i potser això va ser un punt per augmentar aquest impost però sense abordar una reforma integral de la fiscalitat, que és el que demanem. No estem d’acord a apujar o abaixar un impost determinat sense fer una reforma fiscal a Catalunya, quan aquí tenim la pressió fiscal més alta de tot Espanya i no per a les grans empreses, sinó per a les pimes, els autònoms i les famílies. Volem una reforma fiscal integral a tot Espanya, però també a Catalunya perquè tenim competències. I no fer ocurrències d’última hora per intentar fer victimisme, perquè saps que no recaptaràs l’impost, o per escanyar més la butxaca dels catalans.

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs

“La nostra fundació no té activitat. El que hem de fer és tancar-la”

Dieu que esteu en contra de les donacions d’empreses privades als partits, però ja són prohibides per llei.

Des de fa molt poc, però nosaltres ho vam proposar el 2008, molt abans que se’n parlés. Vam oferir un pacte contra la corrupció a la resta de partits i una de les mesures era precisament aquesta.

Entenc, per tant, que Ciutadans no ha rebut mai una donació d’una empresa?

Hum… no ho sé. Però, de totes maneres, això era legal. I el que volem és canviar-ho perquè al final el que passa és que els partits que governen acaben rebent donacions milionàries de grans constructores que han rebut contractes de l’Administració. I a nosaltres això no ens ha passat mai. I crèiem que s’havia d’acabar. Ara el que volem és fer un pas més enllà i és que això afecti també les donacions a les fundacions.

Tribuna Cívica, la fundació de Ciutadans, no ha rebut cap donatiu d’una empresa?

Cap. Ni pública ni privada.

A la vostra web oferiu els comptes de Tribuna Cívica de l’any 2012; però, en canvi, al Ministeri de Cultura ja hi consten els del 2013. Per què no els heu penjat?

Perquè no hi ha moviment. No hi ha cap canvi. El que crec que hem de fer amb la nostra fundació és tancar-la.

No fa res la fundació?

No. Ens diuen que no hem publicat la llista de subvencions que ha rebut i és veritat, perquè no n’hi ha. Tampoc hem publicat la llista de treballadors, perquè no en tenim. Ni la llista de donacions, perquè no n’hi ha hagut. La fundació es va crear en un moment donat, va tenir només l’ingrés de la constitució i a partir d’aquí no n’ha tingut més, ni té treballadors, ni des de fa molts anys té activitat. Suposo que hem de tancar-la o començar-la a fer servir. No hi surten moviments perquè no té activitat.

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs

“Hem condemnat el franquisme al Parlament i el torno a condemnar aquí”

Al cara a cara de ‘Salvados’ amb Pablo Iglesias, Albert Rivera va dir que, si calgués, ell condemnaria el franquisme. Per què el 10 d’octubre de 2013 no ho vau fer en una votació al Parlament?

M’encanta que em facis aquesta pregunta. Aquell dia no vam sortir del Parlament perquè s’estigués votant això, sinó que ho vam fer perquè ens vam indignar perquè la presidenta [Núria de Gispert] ens va treure el torn de paraula sense cap tipus de motiu. Ens va faltar al respecte. Però hem condemnat el franquisme al Parlament. No només es va votar aquell dia. I el torno a condemnar aquí. Aquell dia [el 10 d’octubre de 2013], de fet, vaig fer una condemna claríssima del franquisme.

El 2015 ha estat un any d’una gran expansió de Ciutadans i ara teniu regidors i diputats autonòmics arreu de l’Estat espanyol. El creixement ha estat polèmic en alguns casos i durant la campanya ‘CRÍTIC’ va revelar l’existència de nombrosos candidats del partit vinculats amb la ultradreta.

Crec que a qualsevol partit li pot passar que vingui una persona que no saps què ha fet en la seva vida. Però nosaltres hem fet una cosa bona, que és reaccionar. Altres partits, quan tenen un problema, el que fan és tapar-lo, justificar-lo i dir que no passa res. En canvi, a nosaltres, quan hem detectat que una persona no compleix el nostre ideari o no és digna d’estar a la nostra organització, no ens ha tremolat el pols per expulsar-la del partit. I no només amb aquest tema. Pensem que fer primàries és un molt bon filtre i volem que siguin obligatòries per a tots els partits. Penses que en un poble la gent que fa primàries no coneix el passat dels que es presenten? Però és clar que pot passar que hi hagi persones que no tinguin un comportament adient i el que has de fer és reaccionar. I aquesta és la diferència entre nosaltres i els altres partits.

“Considerem que una persona en situació irregular no ha de tenir la mateixa assistència sanitària que la resta”

Qualsevol persona ha de tenir accés a la sanitat universal i gratuïta amb independència de la seva situació administrativa?

La sanitat no es toca; és, amb l’educació, el millor que podem tenir en un país. Per tant, ha de ser universal, amb independència de la situació administrativa que tinguis. Ara bé, una persona en situació irregular ha de tenir tota l’assistència sanitària, com algú que tingui permís de residència? Considerem que no. No la té aquí i no la té en cap país de la Unió Europea. El que proposem és que [les persones] en situació administrativa irregular tinguin la protecció que diu l’OMS, que és completa per a dones embarassades i nens, i per a la resta que tinguin atenció per a les malalties greus, les situacions d’urgències i les afectacions que puguin posar en perill la salut pública. Això és la cobertura més progressista que hi ha a tota la UE. No hi ha cap país de la UE que tingui la mateixa cobertura sanitària per a les persones que estiguin en situació regular que per a les persones que estiguin en una situació irregular.

Inicia sessió per poder descarregar l'entrevista en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
5 comentaris
  • Subscriptor Xavier Diez Rodríguez 12 de novembre de 2015 - 10:39

    Havia sentit una vegada que hi ha programes informàtics capaços de redactar articles per sí sols. El que mai m’havia imaginat que hi hagués programes que suplantessin entrevistats. A banda de l’exercici de Catenaccio, aquesta és l’entrevista més avorrida que he llegit a Crític, i no per demèrit dels entrevistadors…
    Per cert, felicitats a Jordi Borràs. Veig que ha fet una mirada fotogràfica que recorda a Goya retratant els Borbó.

  • Subscriptor Hemidactylus 13 de novembre de 2015 - 13:44

    “No estic d’acord ni amb els que pensen que Espanya és una nació única i que tots som iguals i només tenim una llengua, ni sóc d’aquestes persones que pensen que Catalunya és una nació, però Múrcia, Andalusia o Galícia no ho són. Em trobo al mig”
    Ciutadadanos modernitzant el discurs i venent com a “punt mig” estar en contra de la immersió lingüística, demanar a galícia que el gallec deixi de ser oficial en nom de la igualtat, i denunciar que hi hagi cartells de les botigues com a mínim en català però no també en castellà. Seria divertit i dóna per molts acudits si no fos perquè hi ha gent que s’ho creu, que això és un punt mig.

  • Subscriptor Manel Ballester 14 de novembre de 2015 - 11:27

    En aquesta noia algú hauria de recomanar-li un bon parell de llibres d’història bàsica del país on viu. El Fontana mateix li pot servir de guia.
    Deunidó.

  • Joanot47 15 de novembre de 2015 - 11:29

    Aquesta nineta és una petarda sense fre a la llengua. No té fons intel·lectual sinó consignes. No té educació política, ni històrica i només representa els interessos dels immigrants espanyols que mai s’han sentit catalans ni se’n sentiran, encara que hi hagen nascut a Catalunya, i que funcionen com a casta de colonització. Els seus arguments són populistes i quan jo la sent parlar em ve a la memòria aquell Felipe González que volia traure’ns de l’OTAN i que ens hi acabà ficant…

    • Beatriz 15 de novembre de 2015 - 23:53

      Jo el que trobo vergonyós i de molt poca ètica és que anomenis “nineta” a una dona política. És jove però igual que altres homes polícitcs i a ells segur que no els dius “ninets”…

Deixa el teu comentari