Entrevistes

David Fernàndez: “La Brigada d’Informació és una història de clavegueres, de guerra bruta i de protecció de delinqüents”

  • Text: Laura Aznar | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 22 gener 2019

David Fernàndez (Barcelona, 1974) és periodista, activista i exdiputat de la CUP. I probablement, també, una de les persones més significades en la recerca i dissecció de les entranyes del funcionament de la policia. El seu llibre ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’, publicat el 2006, no ha perdut vigència. Amb ell posem context a les detencions de 16 persones a Girona la setmana passada, orquestrades per la Brigada Provincial d’Informació. Repassem el passat i el present d'aquesta unitat, els seus objectius i la filosofia que impregna el seu 'modus operandi', que Fernàndez descriu, ras i curt: "Vigilar i controlar, disciplinar i castigar, aïllar i perseguir".

Ingrid Guardiola: “S’ha de reivindicar la possibilitat de desaparèixer de les xarxes socials”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 15 gener 2019

Si algú té una mirada crítica, aquesta és Ingrid Guardiola (Girona, 1980). Doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora associada de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona. Les imatges són el seu camp de batalla. Ha publicat un assaig esclaridor: 'L'ull i la navalla'. Advoca per una educació crítica de l'espectador per desvetllar-nos d'una innocència que no ens fa cap bé. Col·labora amb el CCCB i, entre altres projectes, coordina 'Soy cámara', un laboratori de nous formats que reflexiona sobre els temes més urgents de la societat contemporània, posant èmfasi en com es produeixen les imatges. El 2018 es va estrenar com a realitzadora amb el docuassaig 'Casa de ningú'.

Rafael Poch: “Les dretes creixen perquè l’esquerra abandona el terreny social i es concentra en el gènere o en la identitat”

  • Text: Javier Borràs | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 8 gener 2019

Quedem amb Rafael Poch-de-Feliu (Barcelona, 1956) per dinar prop de la Universitat Pompeu Fabra. Ha passat el matí explicant la història de Rússia a un grup de professors de secundària, en un cercle de conferències anual que va iniciar Josep Fontana ja fa anys. Poch, després de donar voltes pel món —Alemanya, l'Europa de l'Est, Rússia, la Xina, de nou Alemanya, França—, torna a viure a la Girona on va créixer, després de 30 anys. Poch ha estat, segurament, el millor corresponsal que hem tingut a Catalunya en les últimes dècades. Parlem de periodisme, de la situació europea, de l'esquerra, de geopolítica mundial i —no hi podia faltar— del procés independentista català.

Jaume Asens: “Si no fos a l’Ajuntament, estaria fent d’advocat dels presos polítics”

  • Text: Roger Palà | Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 17 desembre 2018

Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, és una figura rellevant dels Comuns. Advocat de totes les causes perdudes des de fa 20 anys, és amic de Pablo Iglesias i d'Ada Colau des de la primera militància. Sobiranista i, al mateix temps, firmant del manifest fundacional de Podem i partidari de l'aliança dels sobiranistes amb el PSOE. En aquesta entrevista ens endinsem en la seva trajectòria i personalitat, fugint dels 'trending topics' del moment. Som a les portes d'un nou cicle electoral i Asens es troba en un moment personal de reflexió, que coincideix amb el replantejament intern dels Comuns arran de la marxa de Xavi Domènech.

Joan Garcia del Muro: “Les xarxes s’han convertit en una versió amplificada de la vella ‘rumorologia'”

  • Text i fotos: Jaume Barrull Castellví
  • dilluns, 10 desembre 2018

Si mesclem el pensament postmodern i els algoritmes de les xarxes socials, el resultat és un còctel gens esperançador per a la democràcia: la veritat és una qüestió de gustos i correm el risc que sempre s’imposi el discurs del més fort. Aquest és el fil conductor de 'Good bye, veritat', l'últim llibre de Joan Garcia del Muro (Lleida, 1961), catedràtic de filosofia de l’Institut Obert de Catalunya i professor de la Universitat Ramon Llull. Diu que presenta els assajos a premis per poder-los publicar i, amb aquesta estratègia, s’ha convertit en el filòsof més guardonat en llengua catalana. L'últim premi que ha rebut, el Josep Vallverdú, ha estat precisament amb aquesta aproximació a la veritat.

Enric Ucelay-Da Cal: “L’element llibertari no és un verí que porten els murcians: forma part de la tradició catalana”

  • Text: Javier Borràs Arumí / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 27 novembre 2018

Quedem amb Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, 1948) al Bar Velódromo de Barcelona. Preparar l'entrevista no ha estat fàcil: en què ens hauríem de centrar? En un dels més de quinze llibres que ha publicat? En algun dels seus centenars d'articles que, en la majoria dels casos, donarien per a un altre llibre? Parlarem dels seus orígens com a fill d'exiliats i de com un noi nascut a Nova York acaba essent un dels grans referents en la historiografia catalana. També de Prat de la Riba, de Lerroux, de Macià, de l'esperit llibertari català o del projecte "imperialista" que la Lliga tenia per a Espanya. No parlarem gaire d'actualitat: la història ja ofereix paral·lelismes per si sola.