Entrevistes

Magda Oranich: “M’horroritza pensar que l’amnistia del 77 ha acabat servint a la dreta espanyola”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 30 agost 2017

Entrevistar l'advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una tasca fàcil. És una persona oberta i disposada al diàleg, però no senzilla, donada una hiperactivitat entranyable que fa complex, a voltes, centrar els debats. Oranich és una referència indiscutible per entendre la Catalunya que va des del final del franquisme fins avui. Fortament compromesa, com a feminista, com a jurista i com a progressista, amb els drets dels presos polítics en època transitiva, després ha destacat en iniciatives com la ILP Prou, contra la tauromàquia, i en les lluites per la comunitat LGTBI. Si hi ha un nexe entre ETA (pm) i Johan Cruyff, passa per aquesta advocada combativa i simpàtica.

Més informació

Míriam Hatibi: “Pels mitjans, seré la dona del vel que parla de terrorisme. Res més”

  • Text: Laura Aznar | Fotos: Anna Achon
  • dimarts, 22 agost 2017

Fins fa pocs dies, per a molts, Míriam Hatibi (Barcelona, 1993) era una cara desconeguda. Catalana, nascuda a Barcelona i criada a Lleida. Analista de dades en una agència de comunicació, membre activa de la comunitat musulmana i portaveu de la Fundació Ibn Battuta. Després de l'atemptat a la Rambla de Barcelona, la Míriam va posar-se sota els focus per condemnar amb vehemència el terrorisme. Sabia que s'exposava a judicis mediàtics i al flagell de la islamofòbia, però va ser valenta. "Ho fan en nom de la meva religió i això m'obliga a distanciar-me'n", comenta. Amb ella, intentem anar més enllà de l'atemptat i parlem de l'islam, de la convivència, dels mitjans i del feminisme.

Més informació

Arcadi Oliveres: “A la llarga vam veure que la Transició era una veritable enganyifa”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 16 agost 2017

A Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) gairebé no li cal presentació. Economista crític, cristià de base, gran comunicador. Va tenir en Xirinacs de mestre a l'escola, va viure en directe la Caputxinada. Parlava sobre les terribles conseqüències del capitalisme quan gairebé ningú ho feia. Un autèntic 'catedràtic' del pensament crític. Sempre més enllà del poder polític, va predicar al desert dels anys del conformisme. Un protagonista, humil i humà, de la història recent de Catalunya. Ens trobem amb l’Arcadi a la Casa Orlandai, un casal de gestió comunitària a Sarrià, Barcelona. Era l’antiga escola dels seus fills, i tota la família, sobretot el seu fill Marcel, es va implicar per convertir-lo en un espai comunitari.

Més informació

Àngels Martínez Castells: “És increïble que Catalunya Sí Que Es Pot hagi durat dos anys. Hi ha hagut molta tensió”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 8 agost 2017

Un fil roig ens guia per la vida política d'Àngels Martínez Castells. Mollet del Vallès, Lisboa, Leningrad. De Jordi Solé Tura i Manuel Sacristán a Albano-Dante Fachin i Ada Colau. Del PSUC a Podem. De la plaça de la Universitat al Parlament de Catalunya. Aquella noia del col·legi de monges als anys cinquanta va acabar fent la Revolució dels Clavells a Portugal, fent debats interminables en les cèl·lules del PSUC i, sobretot, durant anys i anys, fent classes d'economia a la Universitat de Barcelona des del 1976 fins al 2008. Avui, després de dècades de militància, ocupa per primer cop un càrrec públic com a diputada de Catalunya Sí Que Es Pot. L'experiència, però, per desavinences amb ICV i pels seus vots díscols a favor del referèndum, ha estat convulsa.

Més informació

Pere Portabella: “Tots els poders tenen por d’un referèndum”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 2 agost 2017

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) va implicar-se en la pràctica política en plena dictadura, a través de l'Assemblea de Catalunya. Va participar en el procés constitucional espanyol com a representant de l'Entesa dels Catalans. Portabella és, també, productor i director de cinema. Les seves primeres produccions, com 'El pisito' o 'Viridiana', van desafiar els límits de l'aperturisme franquista. Com a autor, ha apostat per un cinema que es distancia de la narrativa convencional. També ha signat el díptic documental 'Informe general'. El primer film va ser rodat i estrenat poc després de la mort de Franco. El segon reflecteix un present de noves esquerres, de sobiranisme i de reptes com el canvi climàtic.

Més informació

Elisenda Alamany: “Hem passat d’un procés il·lusionador a una exclusió del dubte i de la discrepància”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 25 juliol 2017

La mirada d'Elisenda Alamany (l'Hospitalet de Llobregat, 1983) transmet una certa serenor. La necessita, perquè, com reconeix, ha d'explicar un posicionament no sempre senzill enmig del soroll comunicatiu català. Coportaveu de Catalunya en Comú, la nova formació de l'espai de Xavier Domènech i d'Ada Colau, és una persona bregada en els moviments socials al Vallès Occidental de primers de segle. Aquesta professora de llengua catalana porta anys fent feina com a regidora a la candidatura L'Altraveu per Castellar, ara integrada per una confluència amb gent de Podem, de Procés Constituent i d’EUiA, que fa part per les Candidatures Alternatives del Vallès. De perfil independent i independentista, que no és el mateix, contesta pausada.

Més informació