Entrevistes

Eulàlia Vintró: “No accepto l’afirmació dels independentistes que Espanya no és democràtica”

  • Text: Antoni Trobat | Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 29 agost 2018

D'Eulàlia Vintró (Barcelona, 1945) en tinc el record de veure-la, de Palma estant, a la TV3 dels anys de Pujol essent jo un infant i un adolescent. Dona forta dels hereus del PSUC, tot i que fou diputada a Madrid i al Parlament, tothom la recorda com la veu d'ICV a la Barcelona de l'era Maragall. Professora de grec a la UB, és d'aquestes dones de la seva generació fermes però seques, malgrat el somriure que l'acompanya durant tota la conversa. En aquell món terriblement masculí, potser no podia ser d'una altra manera. Hi ha gent que muda sense parar. Vintró és un exponent dels que no ho fan. En el bo i en el dolent. Contrària a la independència, afirma que l'expressió "règim del 78" l'ofèn.

Carlos Fernández Liria: “El nacionalisme espanyol és l’origen de tots els problemes”

  • Text: Joan Carbonell | Fotos: David Fernández Moreno
  • dimecres, 22 agost 2018

Carlos Fernández Liria (Saragossa, 1959) és un veterà de l'esquerra madrilenya, estatal i llatinoamericana. Filòsof i professor de la Universitat Complutense de Madrid, ha centrat la seva obra en la filosofia política il·lustrada i en el marxisme. Gran admirador de Julio Anguita, defensa una esquerra radicalment constitucional i republicana enfront una dreta i uns poders econòmics veritablement antisistema. Ens trobem en un bar prop de l'escola dels seus fills. Madrid, mes de maig, i ja fa calor. Entre canyes parlem de la universitat, de l'economia, del poder judicial i del laberint en el qual es troba l'esquerra.

Dolors Bramon: “Els atemptats de Barcelona i de Cambrils no són islam”

  • Text: Núria Vilà | @nurivila1 Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 14 agost 2018

Dolors Bramon (Banyoles, 1943) intenta educar, sempre que la deixen, en l'essència de l'islam. És professora emèrita d'islamologia, i en l'actualitat fa classes a l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Tres anys i mig després de la primera entrevista que li va fer CRÍTIC després de l'atac a 'Charlie Hebdo', creu que, dels atemptats que han vist Europa i l'Orient Mitjà en els darrers anys, incloent-hi els del 17-A a Barcelona i a Cambrils, no n'hem après "gairebé res". L'educació, al seu parer, és l'únic camí.

Gioconda Belli: “La vena autoritària és un gran problema de l’esquerra”

  • Text: Jordi de Miguel | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 7 agost 2018

Malgrat tot (la repressió cruel a les demandes de justícia, la mort de desenes de compatriotes), no perd el somriure. La poeta i novel·lista Gioconda Belli (Nicaragua, 1948) sap que el títol del seu darrer llibre (‘Rebeliones y revelaciones’, Editorial Txalaparta) s’adiu amb la convulsió que sacseja el seu país. Hi ha ràbia i dolor, però també confiança. Militant clandestina des de mitjan anys setanta, Belli es va convertir en una de les cares visibles de l’emblemàtica Revolució Sandinista, primer, i de la crítica a l’autoritarisme del president actual, Daniel Ortega, després. Parlem de literatura i de feminisme. De les esquerres i del poder de la imaginació. Belli riu i mira als ulls quan parla.

Ramón Cotarelo: “Estic segur que a l’octubre hi hauria hagut morts; conec bé els qui dirigeixen l’Estat”

  • Text: Joan Vila i Triadú / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 31 juliol 2018

La pluja no para al jardí de l'hotel de Sant Boi de Llobregat on hem quedat. És una tarda de dissabte, però a Ramón Cotarelo (Madrid, 1943), catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la UNED, escriptor i politòleg molt implicat en el procés, no li fa gens de mandra explicar-se a fons durant el temps que calgui. Comencem parlant d'arrels familiars i acabem analitzant el conflicte Catalunya-Espanya, dins d'aquest Estat que Cotarelo considera fallit i irreformable, tal com explica a 'España quedó atrás' (Ara Llibres). La saviesa acumulada en més de set dècades de professió i traslladada a una quarantena de llibres —acadèmics i no tant— es fa difícil d'encaixar en una conversa.

Carolina del Olmo: “El mètode Estivill em sembla reprovable, però tot depèn del context”

  • Text: Joan Carbonell | Foto: David Fernández
  • dimarts, 24 juliol 2018

L'any 2013, un llibre va anar avançant tímidament entre mares i pares principiants, entre embarassades, entre les feministes en general... Es tracta de '¿Dónde está mi tribu?' (Clave Intelectual, 2013), de Carolina del Olmo (Madrid, 1974), un assaig sobre la maternitat que desmunta la majoria de llibres sobre criança que corren per les llibreries i biblioteques, i aporta tranquil·litat i mirada crítica en un moment de canvis. L'autora, mare de tres fills, ens fa un forat a l'agenda un dia de cada dia. Abans es dedicava als estudis urbans; ara és directora de publicacions al Círculo de Bellas Artes. Ens trobem a la seva feina, al centre d'una frenètica metròpolis com Madrid.