Entrevistes

Vidal Aragonés: “Es pot ser independentista i sentir-se andalús, castellà o espanyol”

  • Text: Àngel Ferrero / Fotos: Ivan Giménez
  • diumenge, 11 març 2018

"Un camp de garrofers". Això era gairebé Cornellà de Llobregat fins que a partir dels anys cinquanta i seixanta va haver d'acollir milers d'immigrants d'origen andalús, castellà, gallec o extremeny. Vidal Aragonés (1978) ens parla de Sant Ildefons, el barri de Cornellà on va néixer, amb un orgull sincer. Hem quedat amb ell per passejar-hi un dissabte fred. L'ara diputat de la CUP en coneix gairebé cada cantonada, i rere cada cantonada hi ha una història. Aquí va néixer i créixer, i aquí va començar a militar, de molt jove, en el moviment estudiantil. Conversem sobre la seva trajectòria personal i política, sobre el paper de l'esquerra als barris i el present i futur de l'independentisme.

Mercè Otero i Mireia Bofill: “El feminisme no és una moda. Al segle XIV ja hi érem!”

  • Text: Laura Aznar i Laia Soldevila / Fotos: Laia Soldevila
  • dimarts, 6 març 2018

L’escriptora Mireia Bofill (Santiago de Xile, 1944) i la professora Mercè Otero (Barcelona, 1947) són dues dones cabdals del fil violeta del feminisme a Catalunya. La seva consciència es va despertar en ple franquisme i no ha deixat de créixer des de llavors, creant projectes, teixint xarxa i traspassant els aprenentatges a les noves generacions. En aquest diàleg entre elles, repassem més de mig segle de lluita a casa nostra. Parlem de com van marcar-les les dones del seu cercle familiar i veïnal, de la seva participació en els moviments socials per començar a organitzar-se i de la gran fita que han aconseguit les feministes: posar en el centre el sosteniment de la vida.

Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar”

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Jordi Borràs
  • dimarts, 27 febrer 2018

Genís Roca (Girona, 1966) és arqueòleg, especialitzat en el paleolític, i ha excavat vaixells romans, pobles ibèrics i necròpolis medievals. Això, segons explica, és el que l'ha portat a entendre la revolució tecnològica digital que estem vivint/patint avui dia. "El canvi social que vindrà serà brutal", avisa. "Pot venir una època de foscor o un món millor. Dependrà de la nostra capacitat per lluitar", insisteix durant tota l'entrevista. Roca porta sempre una barba espessa i ulleres de pasta, s'ha convertit en un guru tecnològic i té una empresa d'assessoria digital. Va col·laborar en projectes pioners com la UOC o Infonomia. Ara fot un cop de mà en multitud de projectes. Entre aquests, CRÍTIC.

Vandana Shiva: “No m’agrada la paraula capitalisme; prefereixo dir-ne colonialisme o robatori”

  • Text: Queralt Castillo Cerezuela / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 20 febrer 2018

L'ecofeminista i activista Vandana Shiva (Dehradun, Índia, 1952) és un dels símbols de la lluita en defensa del planeta. Anticapitalista i convençuda de la necessitat d’un canvi de paradigma radical que aboleixi el sistema de consum actual, Shiva planta cara a les transnacionals que s’han apropiat el bé més preuat: els recursos naturals. L’editorial Capitán Swing li ha publicat '¿Quién alimenta realmente al mundo?' i al de gener va ser al CCCB per presentar-lo. El llibre tracta dels problemes dels monocultius, la importància de la biodiversitat de les llavors o com un consum ecològic i responsable pot enderrocar les corporacions que controlen la producció.

Paul Nicholson: “No vaig mai als supermercats, i amb molt d’orgull!”

  • Text: Gustavo Duch / Fotos: Ivan Giménez
  • dijous, 15 febrer 2018

Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l'activista José Bové, en aquells dies l'’enfant terrible' dels McDonald's. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s'amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L'estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m'uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de La Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles.

Julià de Jòdar: “Les nostres elits no han cregut en el poder de la gent”

  • Text: Antoni Trobat. Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 febrer 2018

Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és un intel·lectual singular. Conegut per uns com a exdiputat de la CUP –dimití juntament amb Josep Manel Busqueta, el 2016, després de les negociacions que acabaren amb el pas al costat d'Artur Mas– i per altres com a escriptor consagrat enmig de l'univers dels lletraferits catalans, en realitat se'n saben relativament poques coses. Entro a casa seva, al carrer Casp, i m'ofereix una tassa de te verd en una cambra espaiosa però farcida de llibres. Visualitzo de tot: molt art i molta filosofia, una traducció italiana de Saul Bellow, una mena de tapís medieval anglès i una portada de 'Serra d'Or' amb Ferrater. Li reconec que l'he llegit poc –només dues obres. La conversa comença a la Badalona dels anys vint.