Entrevistes

Òscar Dalmau: “Hem fet conya del Conde de Godó i no ha passat res”

  • Blanca Blay i Caralp Mariné
  • divendres, 13 març 2015

Òscar Dalmau (Barcelona, 1974) és humorista, guionista i comunicador. Té ja 40 anys. Cada migdia ironitza sobre l’actualitat social i política al programa 'La competència, de Rac1, on és la veu de personatges com l’Angelines o en Jep Cabestany, i als vespres ens ajuda a destrossar una mica menys el català des d''El gran dictat' a TV3. Entén l’humor com una eina reivindicativa i el considera un acte de supervivència. En aquesta entrevista li estirem la llengua per parlar de política tot i que en el fons ell és un amant del 'pop' català dels seixanta i l'encanta punxar música sota el nom de Phil Musical. Va començar de becari a El Terrat i, després, ha treballat a Catalunya Ràdio i a TV3 durant molts anys.

Simona Levi: “Els Pujol han salvat part de la fortuna gràcies a la cúpula d’Hisenda”

  • Sergi Picazo
  • dijous, 5 març 2015

Simona Levi (Torí, 1966) és una activista 24 hores i artista multidisciplinària. Li van posar Simona per Simone de Beauvoir. Prové d'una família d'intel·lectuals d'esquerres, entre els quals hi havia Primo Levi, autor de 'Si això és un home'. El 1990 va aterrar a Barcelona. Avui, des d'un local sense llum però amb ordinadors portàtils del barri del Raval, intenta fer la revolució global. Creu que Internet representa "un canvi de paradigma" per a qualsevol persona que vulgui canviar la seva societat. Trajectòria política impossible de resumir: des de les lluites estudiantils a l'època de la crisi de la Fiat fins a fundar el Partit X. Propera estació: el Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya.

Víctor Lenore: “Hauríem de començar a dir cultura a ocupar un edifici abandonat, militar a la PAH o muntar un sindicat”

  • Olga Ábalos
  • dijous, 26 febrer 2015

Són els 'hipsters' una cultura dominant? Aquesta és la pregunta que el periodista Víctor Lenore (Sòria, 1972) aborda en el seu darrer llibre, 'Indies, hipsters y gafapastas' (Capitan Swing, 2014). Lenore hi explica com la forma de vida i estètica d'aquesta suposada minoria contracultural és en el fons una nova manera de consumisme amb un vernís d'excel·lència.

Mònica Terribas: “Seríem uns irresponsables si des d’El Matí de Catalunya Ràdio no abordéssim amb profunditat el procés”

  • Roger Palà
  • dijous, 19 febrer 2015

Mònica Terribas és una de les veus referencials del periodisme català. Als seus 47 anys, ha dirigit una televisió, un diari i, des del setembre de 2013, és la veu i el cervell del vaixell insígnia de la ràdio pública: 'El matí de Catalunya Ràdio'. Terribas defensa a capa i espasa un model que fuig del que anomena “l’espectacle de la paraula”. Entén l'ofici com un servei públic. No vol acomodar-se. "Sempre hi ha persones que estiren el carro per molt que diguin que les coses no canviaran". Ella n'és una.

Martí Sales: “La gent de la cultura no tenim ni un puto duro!”

  • Yeray S. Iborra / @truitadeyeray
  • dijous, 12 febrer 2015

Martí Sales (Barcelona, 1979) és poeta, traductor, escriptor i “ha vociferat amb la banda de 'punk-rock' barcelonina Surfing Sirles”. En poesia, va guanyar els Premis Vila de Lloseta amb 'Huckleberry Finn' i va ser codirector del Barcelona Poesia. En narrativa, va debutar amb 'Dies feliços' i va fer un retrat coral de l’escena musical catalana a 'Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans'. De família de lletres –el seu avi oncle era Joan Sales, el d’'Incerta glòria'–, mai no li ha pesat gaire el cognom. Fa política quan escriu, quan canta... i quan compra el pa.

David Segarra: “Els valencians no som corruptes ni botiflers, sinó un poble valent i insurgent”

  • Allosa Ajanovic
  • dijous, 5 febrer 2015

David Segarra (València, 1976) és documentalista, periodista i dissenyador gràfic. La seva carrera professional està lligada a l’activisme social i als mitjans alternatius, com el periòdic en valencià 'L’Avanç', que va fundar l’any 1999. El compromís amb la defensa dels pobles oprimits l’ha portat arreu del món. Podem trobar les petjades del seu treball als barris populars des de Caracas fins a l’Orient Pròxim. Allà la seva relació amb Palestina, marcada a foc per l’Exèrcit israelià, l’ha portat a publicar un llibre de fotografies de la Franja de Gaza ('Náixer, viure i morir a Gaza', de l’Editorial Sembra Llibres). També li queda temps per mirar cap a casa, defensant activament la cultura i la llengua al País Valencià.