Entrevistes

Najat El Hachmi: “Em sembla molt negatiu que per mostrar dubtes sobre el procés sobiranista siguis llençat a la foguera”

  • Júlia Bacardit
  • dijous, 4 juny 2015

Najat El Hachmi és una escriptora catalana nascuda a Nador (Marroc) l'any 1979 i educada des de petita a Vic. És autora de 'Jo també sóc catalana', de 'L'últim patriarca' i de 'La caçadora de cossos', a més d'haver col·laborat en l'edició de diversos llibres. Va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Ramon Llull de novel·la el 2008. A dia d'avui està preparant la seva propera obra, que estarà centrada en la relació d'una noia marroquina amb la seva mare. A més, ha fet de mitjancera cultural amaziga. Parlem amb ella sobre islam i tradició, catalanitats i independències, feminisme i religió. La conversa no defuig les acusacions contra l'islam que fa l'escriptora somali d'origen musulmà Ayaan Hirsi Ali.

Lluís Orriols: “Ni a Catalunya hi ha hagut un gir a l’esquerra ni el procés s’ha debilitat”

  • Javier Muñoz
  • dimecres, 27 maig 2015

Lluís Orriols (Barcelona, 1978) és politòleg, la professió de moda. Després d'una infància a Vic i de doctorar-se per la Universitat d’Oxford, actualment imparteix classes de ciència política a la Universitat Carles III, de Madrid. Orriols, que escriu habitualment a 'El País' i a 'Eldiario.es', ironitza sobre l’auge que ha viscut la seva professió en els darrers anys: “És una moda passatgera. A l’inici de la crisi van ser moda els economistes i parlàvem tot el dia de la prima de risc; ara que hi ha eleccions, som moda els politòlegs, i d’aquí a uns quants mesos els tocarà als sociòlegs”. Avui analitza per a CRÍTIC els resultats de les eleccions i els escenaris de futur que s'albiren en la política catalana i espanyola.

Javier Pérez Andújar: “Detesto aquesta dicotomia entre classe obrera castellanoparlant bona i burgesia catalanista dolenta”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 21 maig 2015

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) és, molt possiblement, un dels grans cronistes d'allò que ell anomena “la Internacional dels blocs de pisos”. Pocs, com aquest filòleg i periodista, han descrit tan acuradament la realitat de les perifèries urbanes del cinturó industrial de Barcelona. Des de la seva estrena com a narrador, el 2007, amb “Los príncipes valientes” , no ha deixat de triomfar, per la seva descripció, entre àcida i tendra, d'allò urbà. El seu 'hit' és, sens dubte, 'Paseos con mi madre' (2011), amb una línia que ha continuat a la recent 'Catalanes todos' (2014). Afirma, sorneguer, que "l'única cosa col·lectiva que ha fet la meva generació és morir-se de sobredosi als portals”. Ens cita en un bar regentat per xinesos “com tot en la vida”.

Manuel Delgado: “És inacceptable que responsables del Model Barcelona formin part de Barcelona en Comú”

  • Text: Marc Font / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 14 maig 2015

L'espai públic, el conflicte urbà, les identitats col·lectives i, sobretot, l'anomenat Model Barcelona són alguns dels temes dels quals ha escrit a fons l'antropòleg Manuel Delgado (Barcelona, 1956). És autor d'obres com 'El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos' (1999), 'Elogi del vianant' (2005) o 'La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del Modelo Barcelona' (2007). Militant d'EUiA de discurs ingovernable, aposta perquè la seva formació s'allunyi d'un vincle “excessiu” amb ICV i no amaga una creixent simpatia cap a la CUP. Rep CRÍTIC un divendres a la tarda al seu despatx del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona —on és professor d'antropologia religiosa— i la tranquil·litat que transmet la facultat en aquell moment contrasta amb unes respostes que no deixen indiferent.

Olga Rodríguez: “Ser periodista en aquest país i voler explicar el que passa té un preu alt”

  • Blanca Blay i Caralp Mariné
  • dijous, 7 maig 2015

Olga Rodríguez (Lleó, 1975) és periodista i corresponsal a l'Orient Mitjà, però fa algun temps va decidir submergir-se en el fenomen que va del 15-M fins a Podem. Denunciar les injustícies forma part del seu ADN periodístic. Parla amb una serenitat que fa posar els pèls de punta. Escriu, entre altres publicacions, a 'ElDiario.es', mitjà del qual és copropietària, i ho fa des de Madrid. La major part de la seva carrera, però, l’ha passat com a enviada especial a l’Afganistan, als Estats Units, a Egipte, a l'Iraq, a l'Iran, a Israel-Palestina, al Líban, a Síria o al Iemen, entre d’altres. Està molt vinculada als moviments socials i, malgrat les divisions, segueix sent partidària de la unitat de l’esquerra madrilenya.

Ermengol Gassiot: “A la CGT pensem que cap Estat no ens farà lliures i alhora que Catalunya té dret a decidir el seu futur”

  • Homera Rosetti
  • dijous, 30 abril 2015

Ermengol Gassiot és professor d’arqueologia a la UAB i des de fa un any secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya. Un dirigent anarcosindicalista jove —43 anys— i atípic. Molt implicat en moviments socials, sobretot des de la seva època a l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. Ara està imputat en un procés penal per les mobilitzacions estudiantils contra el 'pla Bolonya'. La seva veu calmada i paraules senzilles contrasten amb la radicalitat del que diu. Creu que la lluita és al carrer i no confia en les institucions. Ni tan sols si vénen de la mà de l'anomenada “nova política”. Gassiot, des de la CGT, no dubta a fer seves les paraules de Joan Fuster: “La política que no faci el poble serà feta en contra nostre”.