El ‘passing’: es normalitza el col·lectiu ‘trans’ a canvi de la invisibilització?

  • Saioa Baleztena / @SaioB
  • dimarts, 14 novembre 2017
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

Miquel Missé: "El repte és trencar amb els mandats que estableixen una concordança entre cos, identitat, expressió o desig"

Cartell de la manifestació de lluita transgènere, transexual i intersex a Barcelona el 2011 / FEMINISTES INDIGNADES

Davant la por i, sovint, el desconeixement hem crescut en una societat que tendeix a etiquetar les conductes, i les persones. Tant és així que davant la diversitat d’identitat, és la societat qui dictamina quin sexe i gènere s’han de correspondre als gèneres que s’ajusten al sistema binari entre home i dona. Davant d’aquest escenari, moltes persones que neixen amb múltiples identitats que surten dels patrons imposats per la societat, es resisteixen a encaixar la seva identitat en el dualisme de gèneres.

Lluny de l’opció de transicionar sense grans canvis físics, i sota la pressió social, aquestes persones tenen la temptació d’adoptar, de vegades lliurement i d’altres de manera imposada, vestimentes, hàbits i, fins i tot, fer-se operacions quirúrgiques que reforcen els estereotips associats a un dels gèneres, a canvi de passar desapercebuts a la societat. Però, fins a quin punt es normalitza el col·lectiu ‘trans’ a canvi d’aquest fenomen que s’anomena ‘passing’?

Sofia Bengoetxea

Sofia Bengoetxea, pensa que “posar l’accent en el ‘passing’ i concebre la persona transsexual com algú que ha de ser indistingible del gènere al qual es transita, és afegir un plus d’esforç i patiment“. Ella ha viscut com a home gairebé tota la seva vida, va veure que amb el transvestisme podia expressar la seva “part femenina a temps parcial, en un viatge d’home a dona per retornar novament a l’home”. En canvi, explica que “aquesta part femenina va anar creixent i, a partir d’una crisi personal als 55 anys,” va descobrir la necessitat de ser dona. “El ‘passing’, per tant, dóna confort, i sostreu les mirades dels altres proporcionant seguretat”, afirma. Ara bé, “aquesta seguretat implica un gran esforç, amb cirurgies estètiques per retocar la cara, la nou del coll, de les cordes bucals, mastectomies i logopedes entre d’altres”, recorda.

Segons Miquel Missé, sociòleg i activista ‘trans’, “que un col·lectiu històricament estigmatitzat guanyi en reconeixement social és una bona notícia“. Ara bé, com Bengoetxea, creu que “és interessant analitzar si el reconeixement d’algunes experiències ‘trans’ més invisibles van en detriment de reconèixer les persones ‘trans’ que són visibles”. Tanmateix destaca que el que cal és “defensar el reconeixement dels diversos itineraris en relació al gènere independentment del seu resultat”.

L’activista ‘trans’ mexicana Sabrina Sánchez, en canvi pensa que, hi ha qui “per sobreviure a aquest món hostil cap a la diversitat, opta per la invisibilització”. Veu el passing com “una estratègia de supervivència”, que sens dubte, “ha d’estar respectada”, sentència.

Societat trànsfoba?

Miquel Missé

Tot i que els darrers temps s’han fet progressos importants en matèria de drets humans cap a la normalització de les persones LGTBI –com la Declaració de Principis de Yogyakarta de l’ONU el 2007 o la Llei 11/2014 del 10 d’octubre a Catalunya– entre d’altres, encara hi ha molts reptes per assolir. Quin espai deixa la nostra societat perquè les persones ‘trans’ visquin amb normalitat?

Missé creu que “estem lluny del que suposa una societat compromesa contra la transfòbia i les violències de gènere en general”. Tanmateix, Sánchez pensa que tot i que “hi ha progressos a la societat, encara que pocs” sent “una mica més de respecte”, en aquest sentit. Però, és la nostra societat avui en dia menys trànsfoba?

Bengoetxea, és optimista i creu que “la societat catalana és menys trànsfoba ara“. Recorda com, cap al 1977, va arribar a conèixer “un col·lectiu abocat a la precarietat per culpa de l’estigmatització social”. En canvi, segons ella, avui en dia les seves amigues “conserven les seves feines i els afectes familiars quan transiten”.

El llarg camí cap a la normalització

En qualsevol cas, encara hi ha molta feina a fer cap a l’acceptació normalització d’aquest col·lectiu. Missé assegura que “el repte és trencar amb els mandats socials que estableixen una concordança entre cos, identitat, expressió o desig, posar en qüestió l’essencialisme del gènere i la sexualitat i promoure que les persones explorin les seves múltiples identitats amb llibertat, sense càstigs socials”.

Sabrina Sánchez

Però no només això. Les tres veus comparteixen que la implicació de les institucions catalanes serà imprescindible. Sánchez, apunta que “les polítiques de protecció del col·lectiu ‘trans’ han d’anar acompanyades d’altres polítiques, com ara, la descriminalització del treball sexual o de promoure opcions laborals al col·lectiu”. Bengoetxea, hi està d’acord, i pensa que “les institucions catalanes han de vetllar perquè no hi hagi discriminacions per raó d’identitat, o expressió de gènere, i combatre la transfòbia”.

Missé, en canvi, va més enllà i demana a les institucions catalanes que decideixin “que entenen elles per normalització”. Perquè, de vegades, segons ell, “sembla que les polítiques públiques estiguin més orientades a fer accions perquè les persones ‘trans’ estiguin més normalitzades i no tant en posar en qüestió la normalitat que les exclou“.

Sigui com sigui, segons l’Informe de l’estat de la LGTBIfòbia a Catalunya, el 2016 va ser l’any de “la visibilitat del col·lectiu ‘trans’, la seva realitat i l’inici del camí cap a la despatologització“. Entre altres motius, gràcies al nou model d’atenció a la salut de les persones ‘trans’, dissenyat per la ‘Plataforma Trans*forma la Salut’ i acollit pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Tot i això vivim en una societat que, com veiem, encara té molta feina a fer cap a la normalització del col·lectiu ‘trans’. I, segons l’informe de l’Observatori Contra l’Homofòbia, caldria implementar aquesta model “en altres àmbits, com l’àmbit laboral o l’educatiu on encara es produeixen situacions de vulneració de drets que caldrà treballar”.

Deixa el teu comentari