La lluita contra les agressions sexuals: són efectives les campanyes antimasclistes?

La primavera i l’estiu són les èpoques de l’any en què es concentren més denúncies d’agressions sexuals a Catalunya. Tot i així, no totes les víctimes opten per denunciar, de manera que la xifra total d’abusos és desconeguda. Els últims anys diversos organismes públics han impulsat campanyes antimasclistes per conscienciar la població de la gravetat de la qüestió. Quin impacte tenen per a la ciutadania les campanyes contra el masclisme? Les dades del darrer Balanç de seguretat i activitat policial de la Generalitat, publicat pels Mossos d’Esquadra, confirmen que el 2016 les denúncies d’agressions sexuals van pujar en un 9,43%, cosa que trencava la tendència a la baixa que s’havia registrat des de l’any 2009. Un 100% dels autors són homes, amb un 34% en una franja d’edat de 24 a 34 anys.

Les mateixes fonts asseguren que un 55% de les agressions denunciades es produeixen a la primavera i a l’estiu. De fet, els mesos de juny, de juliol i d’agost són aquells en què més agressions sexuals es denuncien als Mossos d’Esquadra. Un 37% d’aquests casos es produeixen en cap de setmana, i d’aquests un 31% han estat en horari nocturn (de nou del vespre a sis del matí). Més d’un 64% dels casos denunciats es concentren, sobretot, en l’àmbit metropolità, i una de cada tres agressions sexuals té lloc a la ciutat de Barcelona.

Barcelona, un pas per la sensibilització

La sensibilització contra qualsevol tipus de violència masclista és una de les qüestions que treballa la regidoria de Feminismes i LGTBI, de nova creació des de l’entrada al govern de l’equip d’Ada Colau. Entre altres propostes, la regidoria ha impulsat el projecte BCN Antimasclista que, junt amb altres iniciatives, ha creat els estands antimasclistes, amb una prova pilot ara fa un any a les festes de La Mercè de la ciutat.

La campanya ha consistit a habilitar un punt d’informació i atenció a situacions d’assetjament sexista. Els estands, en els quals hi ha quatre persones professionals amb formació i experiència en l’abordatge de les violències masclistes, serveixen per assessorar i/o denunciar assetjaments sexuals o bé discriminacions per raó de gènere i d’orientació sexual. “Els resultats han estat molt positius i s’ha decidit posar-ho en més llocs com ara el Front Marítim i en altres festes majors”, explica Maria Gas, directora de l’àrea de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.

En el cas de l’estand del Front Marítim, des del 29 de juny i fins a l’agost es van atendre 471 persones, 458 a l’estand i 13 en itinerància. D’aquestes 458 persones, 18 casos responen a assessorament per situacions de violència vers les dones i, en 10 ocasions, per orientació sexual. La franja d’edat que més s’ha apropat a l’estand ha estat la compresa entre els 19 i els 25 anys, amb un 44,92%, de les quals un 51% són dones i un 49% són homes. La psicòloga i membre del Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat (CJAC) Raquel Gómez és la coordinadora dels estands antimasclistes i explica que el repte és que “l’actuació d’aquest projecte no es limiti, només, a les festes, sinó que acabi sent un projecte de ciutat”. En aquest mateix sentit, Gas recorda que pròximament hi haurà una reunió on es valoraran els resultats de la campanya i, a més, “es pretén implantar un model coordinat amb accions de prevenció, de sensibilització i d’atenció adaptat a cada barri i districte”.

Són efectives les campanyes antimasclistes?

Violeta Garcia, psicòloga de l’ONG Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), creu que les campanyes, per si soles no erradiquen la violència. “Posar rètols al carrer està molt bé i fa goig, però cal formació, atenció i prevenció, també”, afirma.

Montse Pineda és coordinadora d’incidència política de Creación Positiva, una ONG que treballa per donar atenció a persones afectades pel VIH, que ara ha començat una campanya de sensibilització contra les violències sexuals en espais de festa. Tot i ser els impulsors d’aquesta iniciativa, Pineda es mostra escèptica amb les campanyes i va més enllà: “Les campanyes antimasclistes de vegades són eslògans, sobretot quan no van acompanyades de voluntat política real de transformació“, assegura. Per aquest motiu, creu que “la manera com les institucions generen relacions amb les entitats que fa temps que treballen en aquests temes, per exemple, marca la diferència”.

Alice Coudene ha patit agressions en diferents moments de la seva vida i assegura que gràcies a les campanyes antimasclistes “se sent legítima a l’espai públic”. L’ajuden a estar convençuda que les agressions sexuals no són normals i cal denunciar-les. “Si no hi ha denúncia, no hi ha crim, i, si no hi ha crim, no ha passat res“, recorda Coudene. “Jo vaig trigar anys a fer-ho, tot i que tenia clar que ho havia de fer”, explica. La pressió del seu voltant la va fer callar. Li deien que eren “jocs de nens”, i fins i tot, que potser era “poc sociable i massa sensible”. Però no solament això: quan, després de molt temps de patiment, va tenir la força per fer la denúncia, va perdre la feina, per “fer una mala impressió”.“Ara enteneu per què ens costa tant denunciar?”, conclou Coudene.

Pineda precisa que “l’estima d’haver estat agredida sexualment pesa molt a l’hora de posar la denúncia, més encara que el que passarà després”. El problema, des del seu punt de vista, no és tant que no es denunciï, sinó el mateix model des d’on s’enfronten les agressions sexuals a la societat. Les dificultats per denunciar els fets “són la conseqüència i no la causa”, recorda.

Més enllà de les campanyes: el periodisme com a eina de transformació social

La lluita contra les agressions sexuals té molta feina al davant. El canvi de paradigma no solament recau en campanyes antimasclistes, sinó també en molts agents, entre els quals un de clau: els mitjans de comunicació. L’estudi ‘Dones valentes’, publicat el 2016 amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per la psicòloga Violeta Garcia i la periodista Isabel Muntané, ha parlat amb 14 dones que han patit violència sexual per conèixer com perceben les informacions que apareixen als mitjans sobre la violència masclista tal com l’han patit. Una de les qüestions que subratlla l’estudi és que “molts periodistes cosifiquen les dones i, fins i tot, les fan responsables de les agressions que pateixen“, explica Garcia, que conclou que “la tasca pedagògica dels mitjans de comunicació és nefasta”.

Alice Coudene, que també ha col·laborat en aquest estudi, explica que sovint es troba amb “eufemismes i paraules que no tenen res a veure amb la realitat de la violència”. Des del seu punt de vista, hi ha una manca de formació. “Són temes molt sensibles i fan molt mal a massa gent; per tant, els periodistes han de conèixer les conseqüències del que fan”. Coudene considera que és molt important que els periodistes contactin “amb entitats de suport a les víctimes, i fins i tot amb les víctimes que volem parlar”.