Les dones musulmanes, la diana de la islamofòbia

  • Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • dimecres, 19 desembre 2018
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

El 2016, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia va registrar 573 agressions i discriminacions per aquest motiu a l'Estat espanyol. Catalunya encapçala el rànquing de casos d'islamofòbia

Foto: AJUNTAMENT DE BARCELONA

La feina, els mitjans de comunicació, l’escola, les xarxes socials o els carrers són alguns dels espais a través dels quals es reprodueixen les actituds islamòfobes. Malgrat que hi ha poques dades disponibles, l’any 2016 la Plataforma Ciutadana conta la Islamofòbia (PCI), una associació que treballa per erradicar aquestes discriminacions en tots els àmbits, va concloure que Catalunya és la comunitat autònoma on es produeixen més incidents d’aquest tipus. A tot l’Estat, la Plataforma va registrar un total de 573 casos, més del doble que l’any anterior. La meitat de les discriminacions es van produir via Internet i xarxes socials.

A la vegada, el Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona també constata aquest augment. Tot i que recull només els casos que s’han denunciat i, per tant, no visibilitza les agressions que no es notifiquen ni es persegueixen, el 2015 va rebre un total de 232 denúncies, un 19% més que el 2014 i quasi un 40% més que el 2013. Un 12% dels casos denunciats van ser per motivacions religioses.

Si bé totes les persones musulmanes estan exposades a la islamofòbia, les dones són el blanc més fàcil i esdevenen les principals víctimes dels atacs. Així ho va concloure l’estudi ‘La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes a Barcelona. Expressions i problemàtiques’, encarregat per l’Ajuntament, que feia un diagnòstic de la situació a la ciutat. “Les dones viuen la islamofòbia d’una manera encara més dura que els homes: amb agressions al carrer, discriminació laboral i en l’àmbit educatiu”, explica Ariadna Solé, membre del col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), doctora en antropologia social i una de les autores de l’informe. “Un factor clau és el tema del mocador, perquè les que el porten són molt visibles com a musulmanes. Moltes ho fan en un sentit reivindicatiu i algunes, en certa manera, també per protecció, però acaba generant l’efecte contrari, perquè les sobreexposa a la mirada dels altres”, continua Solé, que insisteix en la necessitat de fer prevenció i formació sobre l’islam com a garantia per eliminar els estereotips que afecten sobretot les musulmanes.

Les conclusions de l’estudi es van incorporar al Pla de lluita contra la islamofòbia que va impulsar el consistori. Es tracta d’una mesura de govern pionera a l’Estat espanyol que es va afegir al programa “Barcelona, ciutat de drets” i que es va definir conjuntament amb la participació de diferents entitats del teixit associatiu que lluiten contra les discriminacions relacionades amb l’islam.

La comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, explica que el Pla s’articula en tres branques: fer visible que la islamofòbia “és un eix de discriminació molt fort”; presentar una imatge realista de l’islam i les persones musulmanes “que trenqui estereotipis i idees esbiaixades”, i acompanyar les víctimes a l’hora de denunciar aquestes actituds.

Les dones que porten el vel, les principals víctimes de la islamofòbia

La constatació que les dones són les que més pateixen aquesta forma de discriminació va fer que el Pla incorporés de manera transversal la mirada de gènere. “Si totes les dones patim violències, imagina’t les que són de classe baixa, o les que tenen una orientació sexual, un color de pell o un origen diferent. Algunes musulmanes són la suma de tot això, de manera que ja no parlem d’una discriminació doble, sinó que es pot multiplicar per 100”, exposa Fátima Hassoun, membre del col·lectiu Safi. Des del seu punt de vista, la creació d’un pla per abordar la islamofòbia “que patim tots els musulmans” que, a més, se centra en les especificitats de les opressions que pateixen les dones, “és un enfocament nou que em sembla molt necessari”.

Amb la voluntat de fer visible que les actituds islamòfobes contra les dones es perpetuen en diferents àmbits, malgrat disposar d’una llei garantista amb la llibertat de creença i de culte, l’Ajuntament també ha impulsat algunes accions de sensibilització. Un exemple d’això és l’àudio que ha difós el consistori a través de les xarxes socials que recull el testimoni d’una estudiant musulmana que va ser rebutjada per l’empresa on havia de començar a fer pràctiques pel fet de portar el vel. A més, en el seu relat la noia també destaca altres mostres de la discriminació quotidiana que assumeixen aquestes persones, amb exemples com “quan sóc a l’autobús, ningú vol posar-se al meu costat, ningú vol parlar amb mi… M’afecta molt”.

Per Fátima Hassoun, el vel és l’excusa que troben algunes persones per assignar estereotips a les dones musulmanes, i això crea el caldo de cultiu perfecte per discriminar-les. “Se’ns pressuposa oprimides, incultes, analfabetes, incapaces, sense autonomia i sotmeses al marit, al pare o al germà”, rebla. “Aquesta és la discriminació subtil, l’acceptada socialment, però moltes vegades va més enllà i s’expressa també en aspectes bàsics de la vida”, hi afegeix Hassoun, que recorda que hi ha moltes dones musulmanes que es veuen forçades a treure’s el vel per accedir al mercat laboral o a l’educació. “Això també és violència i atempta contra els drets humans”, sentencia.

Amb aquesta denúncia hi coincideix la comissionada Lola López, que diu que l’àudio de l’estudiant rebutjada per l’empresa “és un cas real i comú”. És per això que, quan l’Ajuntament va rebre aquesta informació, es va posar en marxa. “Vam fer un conveni amb l’escola d’aquesta alumna i amb altres escoles per tal que les noies poguessin fer les pràctiques al mateix consistori”, explica López.

Acompanyament en les denúncies

Hi ha encara poques dades disponibles sobre les discriminacions o agressions islamòfobes, i això s’explica, sobretot, perquè es produeixen poques denúncies i perquè no es categoritzen com a tals. “Hi ha pocs casos que es porten als jutjats, i a banda, la Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació no té una categoria específica quan fa els seus informes sobre islamofòbia, així que no es poden saber quants casos n’hi ha”, planteja l’antropòloga Ariadna Solé.

El mateix Pla també constata la manca de dades a Barcelona sobre delictes i discursos d’odi en general, i d’islamofòbia en particular. Aquest fet dificulta la possibilitat d’intervenir a través de polítiques públiques. A la vegada, les víctimes encara tenen poca informació sobre els seus drets quan es troben davant de situacions islamòfobes, les normalitzen o bé els genera recel el fet de denunciar per por de represàlies o per desconfiança en el sistema o en la policia.

És per això que la mesura va decidir incorporar la “tercera branca”, relativa a l’acompanyament i l’apoderament de les persones (i, en particular, de les dones musulmanes) en la denúncia de la islamofòbia. En aquest sentit, el consistori ha apostat per donar major visibilitat als mecanismes a través dels quals es poden canalitzar les agressions i les discriminacions, com el Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, i als espais municipals on es poden fer consultes i engegar denúncies. En paral·lel, ha donat impuls a la tasca de l’Oficina per la No Discriminació (OND) com a font d’informació, formació i assessorament sobre els delictes i discursos d’odi. Per atendre les necessitats específiques de les dones, a més, el Pla tenia previst planificar sistemes d’accés específics i adaptats a les realitats amb què conviuen en la seva quotidianitat, que es coordinaran amb serveis com els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) o el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD).

La comissionada Lola López destaca, com a exemple d’aquesta voluntat de suport i acompanyament, el fet que l’Ajuntament es va personar com a acusació popular en un cas del 2016, quan una dona musulmana embarassada va ser agredida a Ciutat Vella per dos homes que van donar-li una puntada de peu a l’abdomen. El consistori va posar el cas en coneixement de la Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació i els dos autors de l’agressió van ser condemnats a penes d’un any de presó per un delicte d’odi i un delicte lleu de lesions.

La mesura de govern va començar a treballar-se al gener del 2017 i les diferents actuacions que incorporava es van calendaritzar fins al juny del 2018. Globalment, les entitats que van participar en la seva definició creuen que s’ha avançat en la necessitat de posar llum sobre les discriminacions que encara pateixen les dones musulmanes. “El Pla és un pas endavant per reconèixer que hi ha drets que se’ns estan negant i que no se’ns protegeixen”, afirma Fátima Hassoun; “això és important perquè estem cansades de sentir-nos desprotegides o d’haver de justificar amb la cultura el fet que portem el vel. Som així perquè ens dona la gana”.

Deixa el teu comentari