Sales de concerts, festivals, discoteques i bars: quin paper tenen davant les violències sexuals?

  • Meritxell Rigol / @TxellRigol
  • dimarts, 27 febrer 2018
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

3 de cada 10 tocaments sexuals no desitjats tenen lloc en discoteques, bars, festivals, sales de concerts i altres espais d'oci nocturn

Foto: picjumbo.com

Entre els ‘Nasty Mondays’ i els ‘Nitsa Club’ dels dissabtes, l’Apolo suma cada setmana sis nits i milers de persones. És molta la gent que té experiències en aquesta sala musical, una de les més emblemàtiques de Barcelona, i, com en qualsevol altre espai de la ciutat, en alguns casos, la violència sexual ha restat llum a la festa. “És absurd negar l’evidència: l’assetjament i les agressions sexuals hi passen perquè, al conjunt de la societat, passen”, exposa Tamara G. Cascales, responsable d’agenda de l’Apolo.

Al voltant de 3 de cada 10 tocaments sexuals no desitjats tenen lloc en discoteques, bars, festivals, sales de concerts i altres espais d’oci nocturn, segons dades que va recollir l’Ajuntament de Barcelona de l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya del 2016. És al transport públic (amb més del 42,3% dels casos) on tenen lloc més tocaments sexuals sense violència afegida, i més de la meitat dels perpetrats amb violència afegida passen a l’espai públic (més del 55,5% dels casos).

Més de la meitat dels tocaments sexuals amb violència afegida passen a l’espai públic

Si bé els espais d’oci nocturn no són un escenari d’agressions de caràcter sexual especialment destacat respecte d’altres, sí que té tenen un protagonisme especial com a escenari de relacions que poden acabar en una agressió sexual a l’espai públic, al transport públic o en un domicili, els llocs on, amb més freqüència, es produeixen aquestes expressions de la violència masclista. “Els espais d’oci nocturn són grans espais d’assetjament i, sobretot, espais d’apropament i de captació, que pot donar lloc a una agressió més greu quant a les conseqüències per a la víctima”, explica Laura Macaya-Andrés, educadora social experta en gènere que ha participat en l’elaboració del primer protocol contra les agressions sexuals en locals privats d’oci nocturn de l’Estat, presentat recentment per l’Ajuntament de Barcelona.

De festa, agressions més normalitzades

“La jerarquia entre homes i dones no només és simbòlica; no només té a veure amb el fet que allò vinculat a la masculinitat està més ben valorat, sinó que té a veure amb el que és físic, literalment: l’abús dels homes arriba al cos de les dones, pel mer fet de ser-ho“, explica Alizia Pano, activista feminista i formadora en gènere, per situar l’arrel de la violència sexual. “Té a veure amb la jerarquia que organitza la vida social, política, econòmica i cultural, i aquesta jerarquia en la vida, òbviament, també hi és en els espais d’oci nocturn”, especifica Pano, que ha coordinat el punt d’atenció a les agressions sexuals en les darreres festes dels Sanfermines, a Pamplona.

L’Observatori [email protected] adverteix que el context d’oci nocturn té la particularitat d’acollir una alta tolerància a l’assetjament i les agressions de caràcter sexual. Socialment, el consum d’alcohol i altres drogues és llegit com un atenuant per als homes que agredeixen, mentre que, per a les dones que són agredides, el consum es llegeix com un agreujant (a excepció dels casos de submissió química) i tendeix a carregar-les de culpa d’haver patit una agressió masclista. “Per prevenir l’assetjament i les agressions, hem de generar un altre discurs al voltant de com els homes i les dones es relacionen i gaudeixen de l’oci i que hi puguin accedir en clau d’igualtat“, sintetitza Macaya-Andrés com a objectiu entomat a la capital catalana.

Els locals de festa, corresponsables davant la violència masclista

Però, fins a quin punt és responsabilitat de les discoteques, dels bars, dels festivals de música o de les sales de concerts prevenir la violència sexual? Podem esperar que empreses de l’oci nocturn incorporin pràctiques que han tingut lloc en contextos de festa no lucratius? Les fonts consultades coincideixen a apuntar la corresponsabilitat que tenen els locals privats d’oci nocturn en la prevenció de les violències sexuals, així com la seva potencial capacitat d’actuar d’agents preventius.

Els locals d’oci nocturn poden ser potencials agents preventius per evitar violències sexuals als seus espais

“A diferència del que trobem en espais públics de festa, ni les administracions ni el moviment feminista poden incidir de manera directa en què passa dins dels espais d’oci nocturn privats, per la qual cosa resulta fonamental la implicació de l’empresariat i transmetre-li que a les seves mans té canviar per prevenir la violència sexual en aquests espais, als quals va molta, molta gent al llarg de tot l’any”, emfasitza Gemma Altell, psicòloga social experta en violències masclistes.

Una possible proliferació de protocols de prevenció de l’assetjament en espais privats d’oci nocturn, seguint el que ha passat en els públics gràcies a l’autoorganització del teixit feminista de barris i de municipis, suposaria “un pas més cap a una vida sense violència cap a les dones”, valora Pano. “Som en un moment àlgid del feminisme, que ha situat en primera línia la denúncia de la violència sexual, i cada vegada hi ha més consciència social, per la qual cosa, si es popularitzen els protocols contra la violència sexual als espais d’oci nocturn també privats, estarem afegint una tanca més a aquesta violència de gènere”, encoratja.

Ens preguntem què marca la diferència entre els espais que toleren la violència sexual i els que se’n corresponsabilitzen per contribuir a erradicar-la.

1. Missatges que afavoreixen detectar i actuar davant l’assetjament i les agressions sexuals

Adhesiu per als locals d’oci nocturn de Barcelona / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Vestir l’espai amb missatges com “Aquí no es permeten agressions sexistes” o “Assetjar no és lligar“, a través de cartells i de repartir altres materials, ajuda a visibilitzar i detectar situacions abusives, valoren les expertes consultades. Situar, en zones com l’entrada i els lavabos, missatges de rebuig als comportaments de caràcter sexual abusius és una decisió dels espais d’oci nocturn que contribueix a trencar amb el clima d’impunitat davant l’assetjament i les agressions, a vegades, normalitzades.

El protocol de l’Ajuntament de Barcelona recomana que la cartelleria expliciti que les persones treballadores de la sala són aliades en cas de patir una agressió o assetjament sexual i l’existència de formes específiques d’abordar els abusos quan calgui. “Comunicar que és un espai en què s’aplica el protocol contra la violència sexual ha de comunicar que és un espai que defensa la llibertat sexual i les relacions lliures i consentides i en què, per tant, les persones que hi van poden reclamar que s’actuï adequadament davant d’una agressió o un assetjament”, explica Macaya-Andrés. Per a la coautora del protocol, és clau trencar amb la sensació habitual de desconfiança entre moltes dones, derivada d’experiències anteriors en què han obtingut respostes insatisfactòries per part del personal de l’espai en denunciar un abús.

L’Apolo és una de les primeres sales de Barcelona adherides al protocol de l’Ajuntament i posarà en marxa la campanya de comunicació “No callem“, que, segons explica Tamara G. Cascales, el que busca és “ampliar la responsabilitat davant la violència sexual” i demanar la implicació de la sala i del públic a l’hora de prevenir-la.”En molts casos no t’atreveixes a demanar ajuda per por o vergonya i el que hem de fer és que no només depengui de l’agredida defensar-se”, explica. “Crec que les agredides o la resta d’usuaris de la sala no sabien fins quan han d’aguantar o quan pot donar la veu d’alarma. Amb la campanya estem dient que pots avisar quan no t’agradi la situació”, hi afegeix.

2. Polítiques de promoció en què les dones no són usades com a esquer

“Hi ha violències molt greus, que tothom sap que són agressions, però a vegades costa d’entendre que, perquè s’acabin produint, hi ha d’haver tot un escenari que les faciliti, un escenari en què hi ha violències de baixa identificació, com seria, per exemple, cartelleria publicitària que objectiva les dones amb una gran càrrega sexual”, adverteix Altell.

Cal promocionar el negoci amb imatges que no presentin les dones com a objectes de desig, diu el protocol

Promocionar el negoci amb imatges només de dones presentades com a objectes de desig, en posicions denigrants o de subordinació; diferenciar el preu de l’entrada pel fet de ser dona o home; convidar només les dones a begudes; establir codis de vestimenta obligatoris diferenciats per raó de sexe o gènere o desenvolupar activitats de ball que discriminen per raó de sexe o gènere: són pràctiques presents en alguns locals que, coincideixen les fonts consultades, cal abolir per deslegitimar les actituds basades en una concepció de les dones com a objectes sexuals a la disposició dels homes.

“‘Privilegiar-nos’ en entrar als locals en què resultem ser el producte de consum o exigir a les treballadores una indumentària sexualitzadora específica, tenir un tracte seductor o, fins i tot, haver d’aguantar comentaris i tocaments, són pràctiques amb què els locals transmeten el missatge que són espais on les dones són sexualment més accessibles”, denuncia Altell.

3. Personal amb la mirada educada per detectar abusos i eines per intervenir-hi

Rebre formació en perspectiva de gènere que permeti al personal dels espais d’oci nocturn identificar situacions d’assetjament i violència i atendre-les amb les eines adequades, segons la intensitat de l’agressió, és la columna vertebral de la implantació de protocols antiviolència sexual en aquests espais, apunten les expertes. La diferència entre assetjament i agressions lleus i greus, en quins casos s’ha de trucar als cossos de seguretat o com intervenir sense paternalisme, són alguns dels punts que Cascales destaca de la formació amb expertes en perspectiva feminista que han abordat la desena de sales adherides ja al protocol de l’Ajuntament de Barcelona (a més de l’Apolo, Razzmatazz, Plataforma, Sidecar, Tarantos, Arena, Jamboree, Marula i Moog, així com els festivals de música Primavera Sound, Sónar i Cruïlla).

“Moltes persones no identifiquen com una agressió el fet que et tanquin en un lavabo amb una persona, o que t’obliguin a passar per un passadís amb 15 ‘tios’ que et diuen improperis o et toquen, o que algú no em deixi ballar perquè m’està envaint constantment l’espai”, planteja Pano. “La formació ha d’assegurar-nos que tothom parlem del mateix quan parlem de violència sexual“, conclou. La formació també ha de facilitar a les persones propietàries prendre consciència de la necessitat de remirar l’arquitectura de les sales, per tal d’il·luminar millor les zones fosques i/o posar-hi seguretat.

4. Presència de la diversitat de gènere i sexual a l’espai

Promoure la diversitat sexual i de gènere entre les persones treballadores, així com de les persones que es programen als locals d’oci nocturn és una mesura que actua en clau preventiva de les violències sexuals, destaca Macaya-Andrés. “Quan tu programes actuacions o activitats al teu local en què les persones són diverses amb relació al gènere i la sexualitat, el públic acostuma a ser un públic en què la diversitat també hi és present i en què les dinàmiques que s’hi generen són menys sexistes, més respectuoses i que dóna lloc a menys violència sexual”, explica.

Programar DJ o grups musicals amb diversitat d’identitat de gènere i sexual i músiques no masclistes són pràctiques aconsellables

Convidar més dones i persones amb diversitat d’identitat de gènere i sexual com a DJ o grups musicals i posar música que no promogui violències masclistes, sinó relacions més sanes i l’apoderament de les dones i persones amb identitats LGTBIQ, són pràctiques per tal que els missatges de respecte i d’equitat tinguin presència als locals d’oci nocturn i, així, reivindicar-los com a espais lliures de violències de gènere.

5. Respostes adequades davant les situacions abusives

Les persones responsables i treballadores dels locals d’oci nocturn són clau per implementar les eines de detecció i abordatge de possibles assetjaments i per atendre qui pugui patir una agressió durant la nit. “Tothom ha de poder comptar amb les persones que treballen en aquests espais perquè l’acompanyin, si ho necessita, a defensar la seva llibertat sexual, prevenint o actuant contra les agressions sexuals”, exposa Macaya-Andrés. “El fet de saber que ets en un local en què s’aplica un protocol antiviolència sexual, probablement, tindrà un efecte dissuasiu”, hi afegeix.

En el cas del protocol presentat per l’Ajuntament de Barcelona, hi apareixen indicacions sobre com actuar en cas de tenir lloc un assetjament o una agressió sexual que, si bé no totes són recollides al Codi penal, es consideren “legítimament denunciables”. “Han de trobar resposta de l’entorn que, sovint, pot evitar-les o donar suport a l’agredida”, consta al document. “Ens hem d’acostumar que et pugui venir algú d’un local i preguntar-te si estàs bé o si estàs incòmoda. Ha de formar part de la cultura de relació i de preocupació per l’altra i tothom ha de poder prevenir conductes sexistes i abusives”, conclou Macaya-Andrés.

Deixa el teu comentari