cinema

Sergi López: “La CUP té el sentit comú de part seva”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 13 setembre 2017

Quedem amb Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) en un bar de la plaça de la Vila de la seva ciutat. Sembla que hi tingui la seva oficina, la seva base d'operacions. López és segurament l'actor català més internacional —qui signa això l'ha vist en un camp de refugiats de Turquia ser aclamat per refugiades kurdes que el recordaven de films francesos emesos en canals sirians. És un perfil peculiar. Modest i humil sense 'posturejos'. Compromès —potser massa?— amb la CUP. Un tipus que va trobar que fer de dolent a l'última edició de James Bond era fer el joc "al capitalisme i a l'imperialisme". Directors com Isabel Coixet o Guillermo del Toro n'han avalat una tècnica que ell vindica innata, casual.

Més informació

Isona Passola: “Faré el salt a la política si puc ser útil al país”

  • Text: Carina Bellver / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 5 setembre 2017

Isona Passola (Barcelona, 1953) em rep asseguda a la mateixa taula de treball on s'han configurat els protagonistes de pel·lícules amb tant d'èxit com 'Pa negre' o 'Incerta glòria'. Hiperactiva, creativa i pencaire, la Passola contagia passió quan parla de cinema, de cultura, d'independència. Aquests tres termes són, per ella, indestriables en la seva lluita personal, com a productora i cineasta, per defensar una gesta que ara mateix no és gens senzilla: rodar cinema en la nostra llengua. La normalització lingüística —adverteix amb vehemència— és una necessitat per a Catalunya, un país del qual confessa que vol ser una peça útil perquè pugui ser un Estat independent.

Més informació

Pere Portabella: “Tots els poders tenen por d’un referèndum”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 2 agost 2017

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) va implicar-se en la pràctica política en plena dictadura, a través de l'Assemblea de Catalunya. Va participar en el procés constitucional espanyol com a representant de l'Entesa dels Catalans. Portabella és, també, productor i director de cinema. Les seves primeres produccions, com 'El pisito' o 'Viridiana', van desafiar els límits de l'aperturisme franquista. Com a autor, ha apostat per un cinema que es distancia de la narrativa convencional. També ha signat el díptic documental 'Informe general'. El primer film va ser rodat i estrenat poc després de la mort de Franco. El segon reflecteix un present de noves esquerres, de sobiranisme i de reptes com el canvi climàtic.

Més informació

Sergi Pàmies: “M’emprenya la contribució de l’esquerra, que en principi eren els bons, a espatllar-ho tot”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan G. Costa
  • divendres, 23 setembre 2016

Sergi Pàmies (París, 1960) acaba de passar un agost amb la responsabilitat d’un article diari, a l’espai disponible a 'La Vanguardia' per les vacances de Pilar Rahola. Ja ha tornat al seu ritme habitual d’articulisme setmanal. Conversem amb ell a fons i sense pressa sobre la seva trajectòria, infància, família, exili, escriptura i identitat. També sobre cinema, la seva gran passió, i sobre el moment social i polític que vivim, el fracàs de les esquerres, l’amenaça del terrorisme i, encara sort, l’amistat. A més a més, Pàmies, que es confessa "molt crític" amb el procés i també amb l'absència de solucions, aborda qüestions com la censura a l'hora d'escriure.

Més informació

Mar Coll: “Tot cinema és polític”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 19 maig 2016

Mar Coll (Barcelona, 1981) és cineasta. Porta més de 10 anys traient el cap en un sector on, a la mínima, te l’escapcen. La vida del cineasta jove és una vida a la contra, una vida de privilegi però també de sacrifici. Guanyar un Goya a la millor direcció novella, un Gaudí i una Biznaga d’Argent —tot per ‘Tres dies amb la família’ (2009)— no t’assegura res. La del cine és una indústria moguda pels homes; i tampoc el cinema en català no hi té un gran espai. Tot plegat: profunda precarietat. A Coll li segueix semblant un miracle haver pogut tirar endavant una pel·lícula més: ‘Tots volem el millor per a ella’ (2013), a més de dos curts. Parlem de cinema i indústria, de cinema i classe. I, és clar, de cinema i gènere.

Més informació