CiU

Com es guanyen sempre les eleccions? Deu ajuntaments catalans governats pel mateix partit des del 1979

  • Text: J. Casellas, M. Riera, M. Romero, C. Serra / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 22 maig 2017

Les anomenades 'alcaldies del canvi' dels Comuns, d'ERC o de la CUP són minoria a les ciutats més poblades de Catalunya. De fet, nombrosos ajuntaments arreu de Catalunya estan governats pel mateix partit des de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. CRÍTIC radiografia les deu ciutats catalanes amb més població on ha manat sempre el mateix color.

Més informació

Joan B. Culla: “M’han arribat a dir que sóc l’historiador del règim. Me la bufa”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 17 novembre 2016

Voldria trobar els apunts d’història de Catalunya del segle XX, l’assignatura que el professor Culla em va impartir a primer de periodisme a la UAB el curs 1997/98. M’agradaria portar-los a l’entrevista amb aquest historiador, articulista i tertulià, que ha escrit llibres sobre Alejandro Lerroux, Israel i Palestina, la dreta catalana, Esquerra Republicana de Catalunya i altres temes d’història contemporània. Escriu a 'El País' i a l’'Ara' i col·labora a TV3 i a Catalunya Ràdio, on esgrimeix el seu verb afinat i categòric, quasi sempre persuasiu i convincent. Parlarem de política, d’ideologia, de partits i d’independència (la del país i la seva pròpia com a pensador i opinador) però també d’història i de què significa ser professor. No trobo els apunts per enlloc: els devia deixar a un company de classe que va suspendre pel setembre.

Més informació

La Diputació de Girona: poder polític clientelar al servei dels partits

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 12 juliol 2016

La Diputació de Girona és l'Administració pública de la demarcació amb un pressupost més elevat i, com a tal, un dels grans nuclis de poder polític de la zona. Històricament ha estat en mans de CiU, que hi ha governat tots els mandats menys un. Veus de l'oposició i periodistes locals li atribueixen poc debat polític, una certa opacitat, un pes important de les subvencions atorgades a dit i pràctiques que poden considerar-se clientelars. A banda, els partits l'aprofiten per col·locar-hi càrrecs amb un sou elevat. Tot plegat, sense menystenir la tasca de suport econòmic i tècnic que ofereix als municipis.

Més informació

Deu mesures del programa econòmic i social de Junts pel Sí que has de conèixer

  • Marc Font
  • dimecres, 30 setembre 2015

CRÍTIC fa una anàlisi crítica de les 10 mesures econòmiques i socials del programa de Junts pel Sí. Precisament la coalició de CDC, ERC i les entitats sobiranistes vol negociar aquests dies el suport al seu futur govern de la CUP, partit que té propostes socials i econòmiques molt allunyades. Tot el programa econòmic de JxSí apareix supeditat a la independència, malgrat que algunes mesures s'haurien pogut portar a terme amb les competències actuals de la Generalitat.

Més informació

Artur Mas: ‘La cursa de fons del noi dels encàrrecs’

  • TExt: Anna Punsoda @AnnaPunsoda / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 23 setembre 2015

L’any 1986 Artur Mas es converteix en el director general més jove de la Generalitat de Catalunya. Aleshores ja tenia a la ment fer carrera política; però, segons explica ell mateix, no creia que arribés mai gaire lluny —ni a conseller— perquè no tenia pedigrí. S’hi estaria uns anys i després entraria a fer de gerent de qualsevol empresa. Mas era el fill d’un senyor que feia ascensors al Poblenou. Venia de la classe mitjana-alta del Maresme. A casa seva no havien fet diners posant-se en política, sinó no posant-s’hi. Què hi tenia a pelar un Artur Mas al costat d’un Joaquim Triadú i Vila-Abadal? O d’un Joan Maria Pujals, que potser no venia de ric però que enlluernava tothom amb el seu carisma?

Més informació

Albano Dante: “No vaig veure etnicisme en les paraules de Pablo Iglesias”

  • Text: Yeray S. Iborra / @truitadeyeray Fotos: Xavi Herrero / @xaviherrero3
  • dilluns, 21 setembre 2015

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és el MacGyver de l’activisme català. Amb un xiclet i un clip va fundar 'Cafèambllet', l’autèntic aixeca-catifes sanitàries. Una investigació sense precedents, 'Artur Mas: on són els meus diners?' (2013), el posa en boca de tots. Dante, quasi filòleg en llengua anglesa –40 crèdits de 'delay'–, ha estat, amb Marta Sibina, garant del periodisme/activisme. Cita el 15-M com un "clic": assemblees, marees i cercles. Gràcies al cercle de sanitat, precisament, inicia la carrera política amb Podem; tot i les simpaties cap a Procés Constituent i la camaraderia amb molts cupaires. Acaba 5è en la llista de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP). Ara el xiclet i el clip no li serveixen: necessita també un 'smartphone'.

Més informació