Cultura

Gemma Ruiz: “L’assignatura pendent de TV3 és tornar a tenir programes culturals”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 18 abril 2017

Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) és una de les cares televisives més conegudes de la crònica periodística cultural. Fa dues dècades —que es diu aviat!— que parla del sector als telenotícies de TV3. Al setembre passat va fer la seva primera incursió al món literari, amb 'Argelagues' (Ed. 62). La novel·la ressegueix la vida de tres dones de principis del segle XX de la seva pròpia nissaga familiar. L'aposta ha tingut èxit i ja n'ha venut més de 15.000 exemplars. Defensa el servei públic, la mirada feminista, el periodisme per sobre de les pressions i l'accés a la cultura. No s'arronsa davant de cap pregunta. Activa, atenta, concreta, positiva i contundent. Així és ella i així és la nostra conversa.

Més informació

Vicenç Villatoro: “Per a mi, la nació és més important que l’Estat”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 24 agost 2016

Vaig entrevistar fa 10 anys Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) i, quan em rep al seu despatx del CCCB —on fa de director—, el noto relativament poc canviat. Parla amb cautela i amb bones formes. És un dels caps més ben moblats de la intel·lectualitat propera al sobiranisme de centredreta. Ha escrit de tot. Els dietaris, per a mi, són brillants. També algunes novel·les —'La claror del juliol' hauria de ser lectura estiuenca obligada un cop en la vida. Periodista i exdiputat de CiU. Va dirigir l''Avui' i la Corporació Catalana de Mitjans. Fa la pinta d'estar escindit entre el gestor i el creador. Té un volum del filòleg i historiador Jordi Amat sobre la taula: 'La Primavera de Munic' (2016). No parlem de Palestina i el món jueu —quasi millor— ni de llibres —això em fastigueja.

Més informació

Mar Coll: “Tot cinema és polític”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 19 maig 2016

Mar Coll (Barcelona, 1981) és cineasta. Porta més de 10 anys traient el cap en un sector on, a la mínima, te l’escapcen. La vida del cineasta jove és una vida a la contra, una vida de privilegi però també de sacrifici. Guanyar un Goya a la millor direcció novella, un Gaudí i una Biznaga d’Argent —tot per ‘Tres dies amb la família’ (2009)— no t’assegura res. La del cine és una indústria moguda pels homes; i tampoc el cinema en català no hi té un gran espai. Tot plegat: profunda precarietat. A Coll li segueix semblant un miracle haver pogut tirar endavant una pel·lícula més: ‘Tots volem el millor per a ella’ (2013), a més de dos curts. Parlem de cinema i indústria, de cinema i classe. I, és clar, de cinema i gènere.

Més informació

Els 20 llibres amb sentit crític que ens van canviar la vida

  • Marc Font, Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila i Triadú
  • dijous, 21 abril 2016

Aquests són els 20 llibres que ens van canviar la vida i la forma de pensar. Obres bàsiques de Naomi Klein, de Serge Latouche o d'Eduardo Galeano comparteixen prestatgeria virtual al costat de Josep Fontana, de Montserrat Roig o de Lluís Maria Xirinacs. Aquesta és la llibreria particular que CRÍTIC s'enduria a una illa deserta per aquest Sant Jordi.

Més informació

Joni D.: “Com a anarquista, què tinc a perdre amb la independència?”

  • Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 20 abril 2016

Joni D. (Barcelona, 1968) és un tipus petitó i simpàtic. Un sac de nervis. Memòria viva, i mai millor dit, de les lluites socials i de la contracultura barcelonines des d'inicis dels vuitanta. Un amic comú de Palma, l'activista llibertari Peter de Echave, me'l va descriure com "un 'tio' que als 15 semblava que en tingués 30". Ara, a les portes del mig segle, l'home de Fermin Muguruza a Catalunya i impulsor d'empreses musicals com Hace Color o Kasbah Music sembla un xaval. Acaba de publicar 'La Torre de la Serra' (Tigre de Paper, 2016), la seva primera novel·la. Una història farcida de 'flashbacks' on el maquis antifeixista, l'autonomia obrera dels setanta i la lluita de les PAH s'intercalen en la ficció.

Més informació

René (Calle 13): “Alguns il·lusos com jo creiem que podem canviar el món amb la música”

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • diumenge, 31 gener 2016

René Pérez, l'exlíder de Calle 13 i ara impulsant carrera en solitari, és una estrella de la música internacional actual. Aquest artista de Puerto Rico, que va viure de jove a Barcelona, ha revolucionat el 'reggaeton', el 'hip-hop' i, en general, els ritmes llatins amb lletres reivindicatives. Ha passat de rebre Grammies llatins a dojo (n'ha guanyat 24 ja) al Premi Internacional en la Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau que es va celebrar al novembre a Barcelona. Reivindica referents com Eduardo Galeano, Julian Assange, Rubén Blades o Silvio Rodríguez. René, poeta tímid i com aclaparat per la fama, parla en veu baixa en la distància curta. Res a veure amb la imatge d'un cantant de 'hip-hop'.

Més informació