Cultura

Maria Aurèlia Capmany: els cent mil rostres de la llibertat

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 23 juliol 2018

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) era única en la seva pluralitat. Prolífica autora de novel·la, d'assaig, de teatre i de cançó; figura clau per a la resistència del feminisme i la cultura catalana durant el franquisme; popular regidora socialista de la seva ciutat. La vida és massa curta per interpretar-hi tots els papers. Maria Aurèlia Capmany se la beu a glopades.

Més informació

Jordi Carrión: “A Espanya és més fàcil trobar els ossos de Cervantes que els de Lorca”

  • Text: Queralt Castillo Cerezuela / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 17 juliol 2018

Jordi Carrión (Tarragona, 1976) viu a cavall entre la ficció, la no-ficció, la novel·la gràfica, el periodisme, l'assaig i la narrativa de viatges. Publica regularment en diversos mitjans, entre els quals l'edició en castellà de 'The New York Times', 'El País', 'La Vanguardia' i 'Letras Libres'. Els seus assaigs 'Librerías' i 'Barcelona: el llibre dels passatges' li han merescut una ovació internacional. A més d'escriure llibres i articles, dirigeix el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Carrión parla sobre cultura i memòria, sobre llibres, llibreries i biblioteques i sobre el periodisme, el final de l'eufòria digital i el plaer de retornar al paper.

Més informació

Desmuntant els tòpics del ‘reggaeton’

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 6 juny 2018

El 'reggaeton' és un dels gèneres musicals més importants del moment. Sona a tot arreu, domina els videoclips més vistos de YouTube i escala a les primeres posicions de Spotify, competint sense por amb la música anglosaxona, l'hegemònica durant el segle XX. Però, darrere d'aquest èxit, hi ha molta gent que rebutja el 'reggaeton'. Hi ha qui la considera una música 'pitjor' que les altres. També es destaca el masclisme de les seves lletres. Tenen fonament totes aquestes crítiques? O n'hi ha algunes que parteixen de posicionaments classistes i racistes? CRÍTIC retrata a fons el gènere llatí més polèmic.

Més informació

Txell Bonet: “La presó preventiva és un pecat, i la distància, una immoralitat”

  • Text: Laura Aznar/ @LauraAzLlu Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 15 maig 2018

Guionista de documentals i de programes del Canal 33. Reportera televisiva i radiofònica. Mare d’un nen d’un any. Companya de Jordi Cuixart. La trajectòria de Txell Bonet (Barcelona, 1975) s'havia forjat, sovint, darrere els focus, però les circumstàncies recents l’han situat en el punt de mira. Fa set mesos que Cuixart va ingressar a Soto del Real, acusat de sedició. Les "visites de vidre", 40 minuts la setmana, són l'única escletxa per mantenir el contacte amb ell. Els separen 650 quilòmetres i sis hores d'AVE i cotxe. Amb Bonet parlem de l'escalada de la repressió, de periodisme, de la presó preventiva, de l'allunyament dels presos i de com afronta la situació que li ha tocat viure.

Més informació

Kiko Amat: “Només la gent que no és de barri glorifica l’extraradi: la gent que ho és el que vol és pirar”

  • Text: S. Picazo / Fotos: I. Giménez / Amb el suport del CCCB
  • dimarts, 8 maig 2018

Kiko Amat (Sant Boi de Llobregat, 1971) és escriptor i codirector del Primera Persona, un festival dins la programació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que s'autodefineix com "unes jornades d'autobiografia en directe: monòlegs tragicòmics, música 'pop', teatre i narrativa". És ja un dels esdeveniments més rellevants per entendre el 'momentum' politicocultural contemporani que es fan a Barcelona. Guardeu-vos l'11 i el 12 de maig. Kiko Amat, que dirigeix el festival amb el periodista Miqui Otero, no és un 'tio' qualsevol: escriptor de la perifèria, 'freak' del món anglosaxó i melòman. Ah, no en parlem a l'entrevista, però acaba de publicar 'Antes del huracán' (Anagrama).

Més informació

Ngũgĩ wa Thiong’o: “La llengua és un camp de batalla”

  • Text: Jordi de Miguel / Fotos: Alba Danés
  • dimarts, 1 maig 2018

Ngũgĩ wa Thiong'o (Kenya, 1938) està cansat. O això sembla. Aquesta és l'última entrevista del seu pas fugaç per Catalunya, propiciat pel Festival MOT. Fins fa poc era un candidat al premi Nobel sense obra en català. Ara, després que l'editorial Raig Verd hi posés remei publicant les seves memòries i dos dels seus assajos més celebrats, és un home sol·licitat. La seva és la veu d'un referent de l'anticolonialisme i de la defensa de les llengües que, com el seu kikuiu natal, han estat marginades pel poder. Potser no està cansat. Potser és, només, un parlar lent i reposat. Ngũgĩ wa Thiong'o té el riure prest i l'ànima juganera.

Més informació