Cultura

Maria-Mercè Marçal: la revolta permanent

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 12 novembre 2017

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Murals, pasquins, biografies de Twitter. Qui no ha llegit mai aquest poema? La "Divisa" de Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) és una daga de doble tall: prova la perdurabilitat del vers que transcendeix l’individu; però, alhora, fa opaca la totalitat d’una obra central en la poesia catalana i fixa, o simplifica, la vida de la seva autora. És una vida curta i intensa, travessada pel compromís polític amb l’esquerra independentista, la lluita feminista i la paraula. Però en moviment constant. Amorosa, radical i obsessiva. Qui coneix les rebel·lions de Maria-Mercè Marçal?

Més informació

Sergi López: “La CUP té el sentit comú de part seva”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 13 setembre 2017

Quedem amb Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) en un bar de la plaça de la Vila de la seva ciutat. Sembla que hi tingui la seva oficina, la seva base d'operacions. López és segurament l'actor català més internacional —qui signa això l'ha vist en un camp de refugiats de Turquia ser aclamat per refugiades kurdes que el recordaven de films francesos emesos en canals sirians. És un perfil peculiar. Modest i humil sense 'posturejos'. Compromès —potser massa?— amb la CUP. Un tipus que va trobar que fer de dolent a l'última edició de James Bond era fer el joc "al capitalisme i a l'imperialisme". Directors com Isabel Coixet o Guillermo del Toro n'han avalat una tècnica que ell vindica innata, casual.

Més informació

Isona Passola: “Faré el salt a la política si puc ser útil al país”

  • Text: Carina Bellver / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 5 setembre 2017

Isona Passola (Barcelona, 1953) em rep asseguda a la mateixa taula de treball on s'han configurat els protagonistes de pel·lícules amb tant d'èxit com 'Pa negre' o 'Incerta glòria'. Hiperactiva, creativa i pencaire, la Passola contagia passió quan parla de cinema, de cultura, d'independència. Aquests tres termes són, per ella, indestriables en la seva lluita personal, com a productora i cineasta, per defensar una gesta que ara mateix no és gens senzilla: rodar cinema en la nostra llengua. La normalització lingüística —adverteix amb vehemència— és una necessitat per a Catalunya, un país del qual confessa que vol ser una peça útil perquè pugui ser un Estat independent.

Més informació

Gemma Ruiz: “L’assignatura pendent de TV3 és tornar a tenir programes culturals”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 18 abril 2017

Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) és una de les cares televisives més conegudes de la crònica periodística cultural. Fa dues dècades —que es diu aviat!— que parla del sector als telenotícies de TV3. Al setembre passat va fer la seva primera incursió al món literari, amb 'Argelagues' (Ed. 62). La novel·la ressegueix la vida de tres dones de principis del segle XX de la seva pròpia nissaga familiar. L'aposta ha tingut èxit i ja n'ha venut més de 15.000 exemplars. Defensa el servei públic, la mirada feminista, el periodisme per sobre de les pressions i l'accés a la cultura. No s'arronsa davant de cap pregunta. Activa, atenta, concreta, positiva i contundent. Així és ella i així és la nostra conversa.

Més informació

Vicenç Villatoro: “Per a mi, la nació és més important que l’Estat”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 24 agost 2016

Vaig entrevistar fa 10 anys Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) i, quan em rep al seu despatx del CCCB —on fa de director—, el noto relativament poc canviat. Parla amb cautela i amb bones formes. És un dels caps més ben moblats de la intel·lectualitat propera al sobiranisme de centredreta. Ha escrit de tot. Els dietaris, per a mi, són brillants. També algunes novel·les —'La claror del juliol' hauria de ser lectura estiuenca obligada un cop en la vida. Periodista i exdiputat de CiU. Va dirigir l''Avui' i la Corporació Catalana de Mitjans. Fa la pinta d'estar escindit entre el gestor i el creador. Té un volum del filòleg i historiador Jordi Amat sobre la taula: 'La Primavera de Munic' (2016). No parlem de Palestina i el món jueu —quasi millor— ni de llibres —això em fastigueja.

Més informació

Mar Coll: “Tot cinema és polític”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 19 maig 2016

Mar Coll (Barcelona, 1981) és cineasta. Porta més de 10 anys traient el cap en un sector on, a la mínima, te l’escapcen. La vida del cineasta jove és una vida a la contra, una vida de privilegi però també de sacrifici. Guanyar un Goya a la millor direcció novella, un Gaudí i una Biznaga d’Argent —tot per ‘Tres dies amb la família’ (2009)— no t’assegura res. La del cine és una indústria moguda pels homes; i tampoc el cinema en català no hi té un gran espai. Tot plegat: profunda precarietat. A Coll li segueix semblant un miracle haver pogut tirar endavant una pel·lícula més: ‘Tots volem el millor per a ella’ (2013), a més de dos curts. Parlem de cinema i indústria, de cinema i classe. I, és clar, de cinema i gènere.

Més informació