Ronda

Cultura

Vicenç Villatoro: “Per a mi, la nació és més important que l’Estat”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 24 agost 2016
Foto: JORDI BORRÀS

Vaig entrevistar fa 10 anys Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) i, quan em rep al seu despatx del CCCB —on fa de director—, el noto relativament poc canviat. Parla amb cautela i amb bones formes. És un dels caps més ben moblats de la intel·lectualitat propera al sobiranisme de centredreta. Ha escrit de tot. Els dietaris, per a mi, són brillants. També algunes novel·les —'La claror del juliol' hauria de ser lectura estiuenca obligada un cop en la vida. Periodista i exdiputat de CiU. Va dirigir l''Avui' i la Corporació Catalana de Mitjans. Fa la pinta d'estar escindit entre el gestor i el creador. Té un volum del filòleg i historiador Jordi Amat sobre la taula: 'La Primavera de Munic' (2016). No parlem de Palestina i el món jueu —quasi millor— ni de llibres —això em fastigueja.

Més informació

Mar Coll: “Tot cinema és polític”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 19 maig 2016
Foto: IVAN G. COSTA

Mar Coll (Barcelona, 1981) és cineasta. Porta més de 10 anys traient el cap en un sector on, a la mínima, te l’escapcen. La vida del cineasta jove és una vida a la contra, una vida de privilegi però també de sacrifici. Guanyar un Goya a la millor direcció novella, un Gaudí i una Biznaga d’Argent —tot per ‘Tres dies amb la família’ (2009)— no t’assegura res. La del cine és una indústria moguda pels homes; i tampoc el cinema en català no hi té un gran espai. Tot plegat: profunda precarietat. A Coll li segueix semblant un miracle haver pogut tirar endavant una pel·lícula més: ‘Tots volem el millor per a ella’ (2013), a més de dos curts. Parlem de cinema i indústria, de cinema i classe. I, és clar, de cinema i gènere.

Més informació

Els 20 llibres amb sentit crític que ens van canviar la vida

  • Marc Font, Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila i Triadú
  • dijous, 21 abril 2016
llibres_portada

Aquests són els 20 llibres que ens van canviar la vida i la forma de pensar. Obres bàsiques de Naomi Klein, de Serge Latouche o d'Eduardo Galeano comparteixen prestatgeria virtual al costat de Josep Fontana, de Montserrat Roig o de Lluís Maria Xirinacs. Aquesta és la llibreria particular que CRÍTIC s'enduria a una illa deserta per aquest Sant Jordi.

Més informació

Joni D.: “Com a anarquista, què tinc a perdre amb la independència?”

  • Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 20 abril 2016
Foto: JORDI BORRÀS

Joni D. (Barcelona, 1968) és un tipus petitó i simpàtic. Un sac de nervis. Memòria viva, i mai millor dit, de les lluites socials i de la contracultura barcelonines des d'inicis dels vuitanta. Un amic comú de Palma, l'activista llibertari Peter de Echave, me'l va descriure com "un 'tio' que als 15 semblava que en tingués 30". Ara, a les portes del mig segle, l'home de Fermin Muguruza a Catalunya i impulsor d'empreses musicals com Hace Color o Kasbah Music sembla un xaval. Acaba de publicar 'La Torre de la Serra' (Tigre de Paper, 2016), la seva primera novel·la. Una història farcida de 'flashbacks' on el maquis antifeixista, l'autonomia obrera dels setanta i la lluita de les PAH s'intercalen en la ficció.

Més informació

René (Calle 13): “Alguns il·lusos com jo creiem que podem canviar el món amb la música”

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • diumenge, 31 gener 2016
20151115_130846 copia

René Pérez, l'exlíder de Calle 13 i ara impulsant carrera en solitari, és una estrella de la música internacional actual. Aquest artista de Puerto Rico, que va viure de jove a Barcelona, ha revolucionat el 'reggaeton', el 'hip-hop' i, en general, els ritmes llatins amb lletres reivindicatives. Ha passat de rebre Grammies llatins a dojo (n'ha guanyat 24 ja) al Premi Internacional en la Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau que es va celebrar al novembre a Barcelona. Reivindica referents com Eduardo Galeano, Julian Assange, Rubén Blades o Silvio Rodríguez. René, poeta tímid i com aclaparat per la fama, parla en veu baixa en la distància curta. Res a veure amb la imatge d'un cantant de 'hip-hop'.

Més informació

Bel Olid: “No parlis en femení! Calla i deixa’m parlar a mi”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 22 octubre 2015
Foto: XAVI HERRERO

Bel Olid (Mataró, 1977) és menuda i de verb suau però esgarrapador. Ens rep a l'Ateneu Barcelonès. Tot i la seva joventut, ja porta un grapat d'anys destacant en la traducció i l'escriptura. Els seus llibres 'Una terra solitària' –novel·la– i 'La mala reputació' –contes– han estat un èxit. És professora de traducció a la UAB i presidenta des del març de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Feminista i identificada amb la cultura 'queer'. Fa poc va ser al Parlament de Suècia amb el Diplocat. Pregunto si hi va coincidir amb Bodil Ceballos, eurodiputada verda sueca amb una relació especial amb Catalunya. "Sí, però ja no es diu Ceballos: ara és Bodil Valero. Molt avançats; però, quan canvien de parella masculina, canvien de cognom". Enforquilla una croqueta.

Més informació
Nadal_Ajuntament