Enric Juliana

Enric Juliana: “El PDeCAT intentarà altre cop la càpsula de Junts pel Sí”

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dimarts, 30 maig 2017

L'editorial Icaria i CRÍTIC presenten el llibre 'Esperant els robots', una conversa entre el subdirector de 'La Vanguardia' Enric Juliana i el periodista Roger Palà. CRÍTIC i Juliana han cultivat des del 2015 una complicitat discreta, que s'ha plasmat en entrevistes, una col·laboració a la revista 'Vell/Nou' i unes concorregudes #BirresCrítiques a finals del 2016. Del contacte intergeneracional, n'ha nascut un llibre que analitza el moment polític actual. Separatista amic de Podem per la caverna, i 'criptoespanyolista' per alguns 'indepes', Juliana aporta una mirada crítica sobre una Catalunya que veu "plena de propaganda". CRÍTIC avança en format escrit i audiovisual la part catalana d''Esperant els robots'.

Més informació

La columna i el poder: una història crítica de ‘La Vanguardia’ (i 2)

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 16 gener 2017

'La Vanguardia' ha estat, durant els darrers 37 anys de Govern autonòmic, el diari més llegit i influent a Catalunya. Pujol va intentar controlar-la, Aznar s'hi va apropar, el tripartit hi va xocar, l'independentisme va intentar entrar-hi... però 'La Vanguardia' s'ha mantingut, a grans trets, en la seva línia de sempre: al costat del poder, però marcant perfil i distància pròpia. La família Godó, tot i la relació amb grups econòmics com La Caixa, segueix controlant les regnes del diari amb mà de ferro.

Més informació

Enric Juliana: “Pujol és el polític català més important del segle XX. La seva figura tornarà”

  • Roger Palà
  • dijous, 19 març 2015

“No se com se la prendran, aquesta entrevista, els lectors de CRÍTIC: pensa que jo sóc un senyor de 'La Vanguardia'”. Així es defineix Enric Juliana (Badalona, 1957), periodista i director adjunt del rotatiu del Grup Godó. Al capdavant de la delegació a Madrid del diari, Juliana és un dels analistes polítics més fins del periodisme català. S'hi pot combregar en major o menor mesura, però ningú no li pot negar agudesa, argumentari, i intel·ligència. Als anys setanta va militar al PSUC. Recela del sobiranisme hiperventilat. Veu en Podem un factor de canvi molt rellevant. “Bàsicament, sé parlar de política, una mica d'Itàlia i del Vaticà i una mica de política europea”. En aquesta extensa entrevista analitzem el que està venint: Catalunya, Espanya, any 15.

Més informació