Feminisme

Tània Verge i Isabel Muntané: “Fins ara hem tingut interioritzat que l’autoritat és masculina”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Ivan G. Costa
  • dimarts, 7 març 2017

El 2016, una cinquantena de dones de tots els àmbits decideixen coordinar-se com a col·lectiu sota una pregunta: "On són les dones?" i una voluntat reivindicativa: "Denunciar la discriminació sistemàtica de les opinadores als mitjans de comunicació de Catalunya". Isabel Muntané (Barcelona, 1963), periodista i codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i Tània Verge (Reus, 1978), politòloga i professora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, són dues de les dones que impulsen el col·lectiu. Darrere, Verge i Muntané tenen una llarga trajectòria feminista. Davant, una voluntat: aconseguir que la perspectiva de gènere sigui transversal. Als mitjans i a la societat.

Més informació

A pas lent contra el patriarcat als països de la Mediterrània

  • Mar Carrera
  • dilluns, 6 març 2017

La igualtat de gènere efectiva és una fita llunyana en tots els països de la Mediterrània, tot i que alguns, almenys sobre el paper, semblen tenir-la més a prop. CRÍTIC posa el focus en les discriminacions en l'àmbit laboral i analitza l'impacte de la violència masclista.

Més informació

El col·lectiu On Són les Dones denuncia que només un 18% d’articles d’opinió a la premsa estan signats per dones

  • Isabel Muntané / @imuntan
  • dimarts, 21 febrer 2017

Les dones estan infrarepresentades als espais d'opinió dels mitjans de comunicació catalans. Així ho constata el primer informe semestral, entre els passats mesos de juny i de desembre de 2016, que publica el col·lectiu #OnSónLesDones. L'informe, que es presenta avui dimarts, i al qual ha tingut accés en primícia CRÍTIC, constata que només les tertúlies del programa de la televisió pública 'Més 324' han aconseguit la paritat real, amb el 48% de dones a les tertúlies del desembre passat.

Més informació

Natza Farré: “El micromasclisme és el germen de l’assassinat de les dones”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 23 novembre 2016

Natza Farré (Barcelona, 1972) és guionista del programa d’humor 'La competència', de RAC1, des que va arrencar, el 2009. Es descriu a si mateixa com una persona pessimista i persistent. El món és un lloc hostil on no s’hi sent còmoda: té pressa per canviar-lo i hi ha posat fil a l’agulla. Recentment ha publicat el seu segon llibre, 'Curs de feminisme per microones', on, a través de l’humor, posa sobre paper exemples d’un masclisme sagnant que encara està impregnat a la societat. I ho fa amb una voluntat manifesta: que les dones facin la revolució. A l’obra, com en la vida real, parla amb gran eloqüència i pocs pèls a la llengua. Parlem amb ella del feminisme, de la pervivència del masclisme estructural i del paper dels mitjans de comunicació.

Més informació

Montserrat Roig: el fil rebel d’Ariadna

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 novembre 2016

“Un home que mor als 35 anys és, en cada punt de la seva vida, un home que mor als 35 anys”, deia Walter Benjamin. Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida? El pròxim 10 de novembre farà 25 anys que en té 45. A aquella edat, Virginia Woolf no havia escrit ‘Una cambra pròpia’, ni Mercè Rodoreda ‘La plaça del Diamant’. A aquella edat, Roig ja era una autora imprescindible per entendre les vicissituds d’un temps i d’una cultura silenciada. Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. La seva obra periodística i literària segueix sent, 25 anys després de la seva mort, referència viva del compromís amb la memòria.

Més informació

Deu apunts imprescindibles per conèixer a fons el Kurdistan (abans i després del cop d’Estat turc)

  • David Forniès i Antoni Trobat
  • divendres, 29 juliol 2016

Estem a punt d'encetar el mes d'agost i són alguns, segurament no pocs, els catalans i catalanes de l'espai de l'esquerra alternativa –dels Comuns a la CUP i el món llibertari; d'ERC a l'oenagenisme i els moviments socials crítics– que es plantegen de visitar el Kurdistan. No ve de nou. És la zona del món, encara que sigui poc políticament correcte esmentar-ho, que és a l'ull de l'huracà de l'esquerra catalana des de fa un quant temps. Com ho va ser el Mèxic zapatista o la Bòsnia escorxada dels anys noranta. Com la Nicaragua dels vuitanta. Com Palestina o els països llatinoamericans amb governs bolivarians dins la primera dècada d'aquest segle.

Més informació