Ronda

Feminisme

Natza Farré: “El micromasclisme és el germen de l’assassinat de les dones”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 23 novembre 2016
Foto: JORDI BORRÀS

Natza Farré (Barcelona, 1972) és guionista del programa d’humor 'La competència', de RAC1, des que va arrencar, el 2009. Es descriu a si mateixa com una persona pessimista i persistent. El món és un lloc hostil on no s’hi sent còmoda: té pressa per canviar-lo i hi ha posat fil a l’agulla. Recentment ha publicat el seu segon llibre, 'Curs de feminisme per microones', on, a través de l’humor, posa sobre paper exemples d’un masclisme sagnant que encara està impregnat a la societat. I ho fa amb una voluntat manifesta: que les dones facin la revolució. A l’obra, com en la vida real, parla amb gran eloqüència i pocs pèls a la llengua. Parlem amb ella del feminisme, de la pervivència del masclisme estructural i del paper dels mitjans de comunicació.

Més informació

Montserrat Roig: el fil rebel d’Ariadna

  • Text: Jordi de Miguel @jordidemiguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 novembre 2016
JORDI BORRÀS

“Un home que mor als 35 anys és, en cada punt de la seva vida, un home que mor als 35 anys”, deia Walter Benjamin. Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida? El pròxim 10 de novembre farà 25 anys que en té 45. A aquella edat, Virginia Woolf no havia escrit ‘Una cambra pròpia’, ni Mercè Rodoreda ‘La plaça del Diamant’. A aquella edat, Roig ja era una autora imprescindible per entendre les vicissituds d’un temps i d’una cultura silenciada. Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. La seva obra periodística i literària segueix sent, 25 anys després de la seva mort, referència viva del compromís amb la memòria.

Més informació

Deu apunts imprescindibles per conèixer a fons el Kurdistan (abans i després del cop d’Estat turc)

  • David Forniès i Antoni Trobat
  • divendres, 29 juliol 2016
eaba26de991d4f008db31bdf2db21e6b_18 (1)

Estem a punt d'encetar el mes d'agost i són alguns, segurament no pocs, els catalans i catalanes de l'espai de l'esquerra alternativa –dels Comuns a la CUP i el món llibertari; d'ERC a l'oenagenisme i els moviments socials crítics– que es plantegen de visitar el Kurdistan. No ve de nou. És la zona del món, encara que sigui poc políticament correcte esmentar-ho, que és a l'ull de l'huracà de l'esquerra catalana des de fa un quant temps. Com ho va ser el Mèxic zapatista o la Bòsnia escorxada dels anys noranta. Com la Nicaragua dels vuitanta. Com Palestina o els països llatinoamericans amb governs bolivarians dins la primera dècada d'aquest segle.

Més informació

Cinc anys de retallades als jutjats de violència de gènere

  • Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dimecres, 20 juliol 2016
violenciadones

La plantilla dels jutjats exclusius o amb funcions de violència envers les dones ha patit una reducció passant dels 467 efectius de l'any 2010 als 448 del 2015. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, la davallada més important dels últims cinc anys va ser el 2011: quan CiU va tornar al Govern. Entitats socials i de dones de Catalunya denuncien que aquest és un dels principals efectes de les retallades del Govern de la Generalitat sobre les polítiques de gènere, però no és l’únic que els preocupa. La lluita contra la violència de gènere també pateix l'austeritat.

Més informació

Per què les dones cobren menys que els homes?

  • Maria Freixanet i Marta Cels
  • dimarts, 8 març 2016
IQ graficas 2016 OCUPACIO crisis-ALTA (2)

El dibuix del panorama laboral és devastador, i no afecta tothom igual. Hi ha diferències pel que fa a l’edat, l’origen i el sexe. Les dones cobren una quarta part menys que els homes, un 18,7% menys si ho comptem per hora treballada. Això, malgrat que entre la població de més de 20 anys les dones universitàries són majoria. Quines són, doncs, les raons de la desigualtat de gènere al món laboral?

Més informació

Empar Moliner: “Al meu país, les putes i els camells no parlen en català”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 3 març 2016
empar portada 01

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) és escriptora. De curta o de llarga empremta. Ha escrit dues novel·les, dos reculls de relats… ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’ (Proa, 2015), l’últim, s’ha endut el Mercè Rodoreda, que se suma al Josep Pla de fa setze anys. De les activitats que fa diàriament, les que més l’omplen són el ‘running’ i el columnisme; forma part del club selecte de signatures amb tribuna —’Avui’, ‘El País’ i, en l’actualitat, l’'Ara’— des de principis dels 2000. Moliner és també una bèstia escènica. Ha passejat la seva irreverència, visió àcida i proselitisme de l’hedonisme a 'Crónicas marcianas' o a 'Els matins'. Una trajectòria regada pels millors vins, com aquesta conversa.

Més informació
Nadal_Ajuntament