Literatura

Bel Olid: “Sense la col·laboració dels homes que no són assetjadors no anem enlloc”

  • Text: Mar Carrera / Fotos: Berta Alarcó
  • dilluns, 20 novembre 2017

L’escriptora, traductora i veu mediàtica Bel Olid (Mataró, 1977) repassa els reptes d’una etapa vital, l’adolescència, plena d’extrems i d’obertures, en les expressions de gènere i orientacions sexuals, en el canvi de rols, en la lluita contra el patriarcat. Parla clar i sense por del seu passat, i reconeix que ella mateixa habita una certa posició de “frontera” identitària i ideològica i fins i tot s’autoanomena “impostora” en alguns aspectes. Olid és l’actual presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre d'On Són les Dones. Fa alguns mesos ha tret un nou llibre de títol eloqüent: 'Feminisme de butxaca. Kit de supervivència' (Angle, 2017).

Més informació

Maria-Mercè Marçal: la revolta permanent

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 12 novembre 2017

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Murals, pasquins, biografies de Twitter. Qui no ha llegit mai aquest poema? La "Divisa" de Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) és una daga de doble tall: prova la perdurabilitat del vers que transcendeix l’individu; però, alhora, fa opaca la totalitat d’una obra central en la poesia catalana i fixa, o simplifica, la vida de la seva autora. És una vida curta i intensa, travessada pel compromís polític amb l’esquerra independentista, la lluita feminista i la paraula. Però en moviment constant. Amorosa, radical i obsessiva. Qui coneix les rebel·lions de Maria-Mercè Marçal?

Més informació

Montserrat Roig: el fil rebel d’Ariadna

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 novembre 2016

“Un home que mor als 35 anys és, en cada punt de la seva vida, un home que mor als 35 anys”, deia Walter Benjamin. Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida? El pròxim 10 de novembre farà 25 anys que en té 45. A aquella edat, Virginia Woolf no havia escrit ‘Una cambra pròpia’, ni Mercè Rodoreda ‘La plaça del Diamant’. A aquella edat, Roig ja era una autora imprescindible per entendre les vicissituds d’un temps i d’una cultura silenciada. Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. La seva obra periodística i literària segueix sent, 25 anys després de la seva mort, referència viva del compromís amb la memòria.

Més informació

Sergi Pàmies: “M’emprenya la contribució de l’esquerra, que en principi eren els bons, a espatllar-ho tot”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan G. Costa
  • divendres, 23 setembre 2016

Sergi Pàmies (París, 1960) acaba de passar un agost amb la responsabilitat d’un article diari, a l’espai disponible a 'La Vanguardia' per les vacances de Pilar Rahola. Ja ha tornat al seu ritme habitual d’articulisme setmanal. Conversem amb ell a fons i sense pressa sobre la seva trajectòria, infància, família, exili, escriptura i identitat. També sobre cinema, la seva gran passió, i sobre el moment social i polític que vivim, el fracàs de les esquerres, l’amenaça del terrorisme i, encara sort, l’amistat. A més a més, Pàmies, que es confessa "molt crític" amb el procés i també amb l'absència de solucions, aborda qüestions com la censura a l'hora d'escriure.

Més informació

Roc Casagran: “La immersió lingüística a les escoles no és aquesta panacea que ens fan creure”

  • Text: Joan Vila i Triadú @joanvilaitriadu / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 7 juliol 2016

Roc Casagran i Casañas (Sabadell, 1980) és l'escriptor del moment. La seva última novel·la, 'L'amor fora de mapa', va per la tercera edició i ha tingut crítiques molt favorables. Casagran és autor d'una desena d'obres —novel·les, poemaris, un assaig conjunt amb Oleguer Presas, una adaptació del 'Llibre de les bèsties' de Llull...—, treballa de professor de secundària i col·labora amb alguns mitjans de comunicació. Tot i no ser militant de les CUP, els va donar suport tancant la llista de la Crida per Sabadell en les municipals de 2015. Està preocupat, com molta altra gent, per la mala salut del català, i convençut que Catalunya serà independent, encara que també creu que “cal seguir pressionant des de baix”.

Més informació

Svetlana Aleksiévitx: el cisell de la memòria roja

  • Text: Jordi de Miguel Capell @jordidemiguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • divendres, 13 maig 2016

El dia que, a la freda Minsk, una trucada va rompre la quietud del seu pis per confirmar-li que havia estat premiada amb el Nobel de literatura, poc o gens sabíem de Svetlana Aleksiévitx (Ivano-Frankivsk, Ucraïna, 1948). Tot i que, 30 anys abans, el seu primer llibre havia venut dos milions d'exemplars a la Unió Soviètica, aquí era difícil trobar-ne res. L’anunci del premi literari més important del món homenatjava “la seva obra polifònica, un monument al sofriment i al coratge en el nostre temps”. És el temps soviètic, o segons el seu admirat escriptor Varlam Xalàmov, el temps de “la gran batalla perduda per una renovació autèntica de la vida”. Aleksiévitx n'ha esbotzat les fronteres per convertir-se en una de les majors cronistes de l'experiència humana. La seva lectura no deixa indemne.

Més informació