Ronda

Literatura

Montserrat Roig: el fil rebel d’Ariadna

  • Text: Jordi de Miguel @jordidemiguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 novembre 2016
JORDI BORRÀS

“Un home que mor als 35 anys és, en cada punt de la seva vida, un home que mor als 35 anys”, deia Walter Benjamin. Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida? El pròxim 10 de novembre farà 25 anys que en té 45. A aquella edat, Virginia Woolf no havia escrit ‘Una cambra pròpia’, ni Mercè Rodoreda ‘La plaça del Diamant’. A aquella edat, Roig ja era una autora imprescindible per entendre les vicissituds d’un temps i d’una cultura silenciada. Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. La seva obra periodística i literària segueix sent, 25 anys després de la seva mort, referència viva del compromís amb la memòria.

Més informació

Sergi Pàmies: “M’emprenya la contribució de l’esquerra, que en principi eren els bons, a espatllar-ho tot”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan G. Costa
  • divendres, 23 setembre 2016
Foto: IVAN G. COSTA

Sergi Pàmies (París, 1960) acaba de passar un agost amb la responsabilitat d’un article diari, a l’espai disponible a 'La Vanguardia' per les vacances de Pilar Rahola. Ja ha tornat al seu ritme habitual d’articulisme setmanal. Conversem amb ell a fons i sense pressa sobre la seva trajectòria, infància, família, exili, escriptura i identitat. També sobre cinema, la seva gran passió, i sobre el moment social i polític que vivim, el fracàs de les esquerres, l’amenaça del terrorisme i, encara sort, l’amistat. A més a més, Pàmies, que es confessa "molt crític" amb el procés i també amb l'absència de solucions, aborda qüestions com la censura a l'hora d'escriure.

Més informació

Roc Casagran: “La immersió lingüística a les escoles no és aquesta panacea que ens fan creure”

  • Text: Joan Vila i Triadú @joanvilaitriadu / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 7 juliol 2016
Roc Casagran portada

Roc Casagran i Casañas (Sabadell, 1980) és l'escriptor del moment. La seva última novel·la, 'L'amor fora de mapa', va per la tercera edició i ha tingut crítiques molt favorables. Casagran és autor d'una desena d'obres —novel·les, poemaris, un assaig conjunt amb Oleguer Presas, una adaptació del 'Llibre de les bèsties' de Llull...—, treballa de professor de secundària i col·labora amb alguns mitjans de comunicació. Tot i no ser militant de les CUP, els va donar suport tancant la llista de la Crida per Sabadell en les municipals de 2015. Està preocupat, com molta altra gent, per la mala salut del català, i convençut que Catalunya serà independent, encara que també creu que “cal seguir pressionant des de baix”.

Més informació

Svetlana Aleksiévitx: el cisell de la memòria roja

  • Text: Jordi de Miguel Capell @jordidemiguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • divendres, 13 maig 2016
Svetlana Aleksiévitx

El dia que, a la freda Minsk, una trucada va rompre la quietud del seu pis per confirmar-li que havia estat premiada amb el Nobel de literatura, poc o gens sabíem de Svetlana Aleksiévitx (Ivano-Frankivsk, Ucraïna, 1948). Tot i que, 30 anys abans, el seu primer llibre havia venut dos milions d'exemplars a la Unió Soviètica, aquí era difícil trobar-ne res. L’anunci del premi literari més important del món homenatjava “la seva obra polifònica, un monument al sofriment i al coratge en el nostre temps”. És el temps soviètic, o segons el seu admirat escriptor Varlam Xalàmov, el temps de “la gran batalla perduda per una renovació autèntica de la vida”. Aleksiévitx n'ha esbotzat les fronteres per convertir-se en una de les majors cronistes de l'experiència humana. La seva lectura no deixa indemne.

Més informació

Miqui Otero: “A Barcelona ja no queda roba estesa als balcons; Barcelona està sempre posant per a la foto”

  • Text: Yeray S. Iborra / Foto: Jordi Borràs
  • dilluns, 18 abril 2016
Sin-título-1

Miqui Otero (Barcelona, 1980) és escriptor. Aquesta és la categoria que millor engloba la seva manera de viure, enfocada al relat (factici o fictici). Fill de gallecs, des de petit escriu inquiet i des de jove aplica les eines de la literatura al periodisme (‘El País Semanal’, 'Cultura/s' o ‘ADN’) i les tècniques periodístiques a la narrativa: ‘Hilo musical’, ‘La cápsula del tiempo’ i —l’última novel·la— ‘Rayos’ li han procurat fama de promesa, bevedor de la crònica urbana de Marsé, de Casavella o de Montalbán. Tot i que, si li dius “promesa” a la cara, es tocarà el serrell i mirarà el sostre. Otero no és un 'tio' d’elogis; ell prefereix passejar de tema en tema, aturant-se a cada cantonada. Com ho faria al seu Raval, on tot té un vernís polític.

Més informació

Empar Moliner: “Al meu país, les putes i els camells no parlen en català”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 3 març 2016
empar portada 01

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) és escriptora. De curta o de llarga empremta. Ha escrit dues novel·les, dos reculls de relats… ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’ (Proa, 2015), l’últim, s’ha endut el Mercè Rodoreda, que se suma al Josep Pla de fa setze anys. De les activitats que fa diàriament, les que més l’omplen són el ‘running’ i el columnisme; forma part del club selecte de signatures amb tribuna —’Avui’, ‘El País’ i, en l’actualitat, l’'Ara’— des de principis dels 2000. Moliner és també una bèstia escènica. Ha passejat la seva irreverència, visió àcida i proselitisme de l’hedonisme a 'Crónicas marcianas' o a 'Els matins'. Una trajectòria regada pels millors vins, com aquesta conversa.

Més informació
Nadal_Ajuntament