mitjans

Gemma Ruiz: “L’assignatura pendent de TV3 és tornar a tenir programes culturals”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 18 abril 2017

Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) és una de les cares televisives més conegudes de la crònica periodística cultural. Fa dues dècades —que es diu aviat!— que parla del sector als telenotícies de TV3. Al setembre passat va fer la seva primera incursió al món literari, amb 'Argelagues' (Ed. 62). La novel·la ressegueix la vida de tres dones de principis del segle XX de la seva pròpia nissaga familiar. L'aposta ha tingut èxit i ja n'ha venut més de 15.000 exemplars. Defensa el servei públic, la mirada feminista, el periodisme per sobre de les pressions i l'accés a la cultura. No s'arronsa davant de cap pregunta. Activa, atenta, concreta, positiva i contundent. Així és ella i així és la nostra conversa.

Més informació

Lucía Mbomío: “Una negra periodista! Que això sigui notícia em genera contradiccions”

  • Edició: Mar Romero / Foto: Xavi Herrero / Amb el suport de la Xarxa Antirumors
  • dijous, 24 novembre 2016

Ser dona i ser negra: Lucía Asué Mbomío (Madrid, 1981) pot parlar de què suposa exercir el periodisme en un món carregat de prejudicis quan pertanys a dos col·lectius discriminats. És reportera al programa de Televisió Espanyola ‘Aquí en la tierra’ i col·labora amb la revista digital ‘Afroféminas’, creada per donar veu a les dones afrodescendents. Mbomío va ser l’encarregada d'inaugurar la jornada "Periodismes diversos, periodismes transformadors", organitzada per la Xarxa BCN Antirumors. Mbomío, en conversa amb Carme Colomina, cap de la secció d'internacional del diari 'Ara', exposa els problemes, conflictes i dubtes dels periodistes i dels mitjans a l’hora d’abordar la diversitat.

Més informació

Natza Farré: “El micromasclisme és el germen de l’assassinat de les dones”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 23 novembre 2016

Natza Farré (Barcelona, 1972) és guionista del programa d’humor 'La competència', de RAC1, des que va arrencar, el 2009. Es descriu a si mateixa com una persona pessimista i persistent. El món és un lloc hostil on no s’hi sent còmoda: té pressa per canviar-lo i hi ha posat fil a l’agulla. Recentment ha publicat el seu segon llibre, 'Curs de feminisme per microones', on, a través de l’humor, posa sobre paper exemples d’un masclisme sagnant que encara està impregnat a la societat. I ho fa amb una voluntat manifesta: que les dones facin la revolució. A l’obra, com en la vida real, parla amb gran eloqüència i pocs pèls a la llengua. Parlem amb ella del feminisme, de la pervivència del masclisme estructural i del paper dels mitjans de comunicació.

Més informació