municipals

Anàlisi crítica de les confluències municipals entre la CUP i Podem

  • Text Marc Font | Foto: Àlex Recolons
  • dimarts, 18 setembre 2018

Les eleccions municipals del 2015 van provocar una sacsejada al tauler polític. Diverses candidatures àmplies de l'esquerra transformadora van irrompre amb força i algunes fins i tot van obtenir l'alcaldia de diversos municipis. A l'àrea metropolitana de Barcelona, les confluències entre Podem i la CUP, amb fórmules i grau d'èxit diferents, van generar vuit candidatures: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Cerdanyola, Barberà, Badia del Vallès i Cornellà de Llobregat. Gairebé quatre anys després... quin futur tenen aquestes aliances? Han funcionat, o han entrat en crisi després de la convulsa tardor catalana del 2017 i les disputes en l'àmbit nacional entre la CUP i els Comuns?

Més informació

Com es guanyen sempre les eleccions? Deu ajuntaments catalans governats pel mateix partit des del 1979

  • Text: J. Casellas, M. Riera, M. Romero, C. Serra / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 22 maig 2017

Les anomenades 'alcaldies del canvi' dels Comuns, d'ERC o de la CUP són minoria a les ciutats més poblades de Catalunya. De fet, nombrosos ajuntaments arreu de Catalunya estan governats pel mateix partit des de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. CRÍTIC radiografia les deu ciutats catalanes amb més població on ha manat sempre el mateix color.

Més informació

L’Hospitalet de Llobregat: les ombres de quatre dècades de poder socialista

  • Text: Marc Font / Fotos: Xavi Herrero
  • dimarts, 22 març 2016

L'alcaldia de la segona ciutat de Catalunya només coneix un color polític des del 1979: el del PSC. La formació ha liderat la inqüestionable transformació del municipi, però alhora ha construït un model de govern caracteritzat pel poc diàleg amb l'oposició, per una relació amb les entitats titllada de "clientelar" per nombroses veus i per la confusió entre els interessos del partit i els de la ciutat. Són molts els càrrecs destacats del consistori que tenen un vincle més que estret amb regidors o dirigents destacats de la formació. L'Hospitalet afronta nous projectes mastodòntics, com ara la segona fase de la reforma de la Gran Via, amb una inversió pública prevista de 150 milions, o la creació d'un Districte Cultural que, segons bona part de l'oposició, exemplifiquen una "política d'aparador" allunyada de les necessitats reals de la ciutadania.

Més informació

Nova emergència: pisos buits ocupats per famílies desnonades

  • Jaume Portell
  • dimarts, 14 abril 2015

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), entitats com Càritas o l'Observatori DESC i diversos ajuntaments catalans alerten d'un nou fenomen social en la lluita per l’accés a l'habitatge: pisos buits propietat de bancs, de constructores, de fons voltors o de la Generalitat estan sent ocupats per famílies desnonades o que ja no poden pagar el lloguer. La crisi i la insuficient oferta de pisos de lloguer social estan provocant ocupacions de pisos arreu del territori. Ajuntaments com el de Terrassa o el de Barcelona han detectat que en alguns barris especialment castigats per la crisi el 40% dels pisos buits dels bancs estan sent ocupats. A Catalunya hi ha uns 450.000 pisos buits.

Més informació