Negocis

El negoci de la mort: oligopoli, preus desorbitats i poc servei públic

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 14 octubre 2018

Subscriptors

El sector dels serveis funeraris, que a Catalunya mou centenars de milions d'euros anuals, està sota sospita. Més del 60% del mercat el controlen només una desena d'empreses. La mateixa Generalitat considera el sector poc transparent i mancat de competència, factors que repercuteixen en preus molt elevats, que a Barcelona poden superar els 6.000 euros. Què inclouen aquests preus i què no? Qui se'n beneficia? Són possibles les funeràries públiques? Manresa, Barcelona o Girona han modificat les ordenances municipals per ampliar l'oferta, però de moment sense gaire èxit. Hi ha alternatives? CRÍTIC i la revista 'Opcions' posen llum a l'opac món dels serveis funeraris i les empreses que copen el mercat.

Més informació

La llotja del Camp Nou: diners, poder i molts contactes

  • Text: Marc Font | Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 27 maig 2018

El Futbol Club Barcelona és la marca catalana més coneguda a escala global. L'entitat gaudeix d'un enorme seguiment mediàtic i la llotja del Camp Nou s'ha convertit en un dels símbols del poder a Catalunya i en un lloc habitual de relació entre l'elit econòmica i empresarial. Com funciona? Qui hi va? Quina importància tenen les grans empreses i els visitants VIP en el negoci del club? CRÍTIC retrata un espai que, des del mandat de Joan Laporta, està vetat a la premsa.

Més informació

La conquesta catalana (o no) de l’Àfrica al sud del Sàhara

  • Oriol Puig / @oriolpuigce (amb el suport de Quepo)
  • dilluns, 16 octubre 2017

Immersos a Catalunya en un context polític que prioritza la internacionalització, l’Àfrica al sud del Sàhara apareix com un nou mercat potencial per a iniciatives comercials. Apel·lant a un discurs contra la fam i pel desenvolupament sostenible, les empreses catalanes, com la majoria d’occidentals, es basen, tanmateix, en la màxima d’optimització de beneficis, avesats a la tríada: creixement macroeconòmic, augment de la classe mitjana i major consum. Coincidint amb el Dia Mundial contra la fam, CRÍTIC, amb la col·laboració de Quepo, procura desgranar les polítiques comercials de Catalunya a la zona. Contribueixen aquestes a millorar la vida diària de les persones o bé estenen un model d’espoli i d'explotació?

Més informació

Catalunya i Israel: convenis polítics i negocis empresarials polèmics

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 26 març 2017

CRÍTIC ha exercit el dret d'accés a la informació pública per obtenir la relació de tots els convenis entre la Generalitat i institucions d'Israel. Actualment, n'hi ha tretze de vigents. Un informe de l'Observatori de Drets Humans i Empresa, que es presenta dijous, demana que es cancel·lin les relacions comercials amb Israel. Els intercanvis comercials entre Israel i Catalunya no han deixat de créixer. El 2016, les exportacions de les empreses catalanes a l'Estat hebreu van situar-se en 427 milions d'euros. Israel ha estat sovint denunciat per l'ocupació dels territoris palestins i per violació dels drets humans.

Més informació

De l’Aràbia Saudita a Guinea: així fan negocis les empreses espanyoles amb dictadures

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 26 febrer 2017

Centenars d'empreses espanyoles, sobretot les de l'Ibex-35, estan fent negocis suculents amb les pitjors dictadures del món. Des de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs fins a Guinea Equatorial, el Marroc o la Xina. Però... com s'ho fan? L'Estat espanyol és un actor clau en la internacionalització de les multinacionals. Mitjançant missions comercials, assessorament i, sobretot, viatges oficials de presidents del Govern, de ministres o del mateix rei d'Espanya, fomenten amb diners públics l'expansió d'empreses com Acciona, Navantia, Dragados, Repsol, Gas Natural, Iberdrola, Cobega, Indra, la banca i les grans constructores.

Més informació

Refugiats, fronteres i negocis

  • Laia Altarriba
  • dijous, 16 febrer 2017

L'arribada a les costes europees d'un milió de persones el 2015 amb embarcacions precàries — Lampedusa n'ha esdevingut un símbol— ha convertit la gestió de les fronteres en un tema principal de l'agenda política i mediàtica europea. Però ens trobem davant d'un fet excepcional? Què està fent de nou la UE? I qui en surt més beneficiat?

Més informació