Negocis

La conquesta catalana (o no) de l’Àfrica al sud del Sàhara

  • Oriol Puig / @oriolpuigce (amb el suport de Quepo)
  • dilluns, 16 octubre 2017

Immersos a Catalunya en un context polític que prioritza la internacionalització, l’Àfrica al sud del Sàhara apareix com un nou mercat potencial per a iniciatives comercials. Apel·lant a un discurs contra la fam i pel desenvolupament sostenible, les empreses catalanes, com la majoria d’occidentals, es basen, tanmateix, en la màxima d’optimització de beneficis, avesats a la tríada: creixement macroeconòmic, augment de la classe mitjana i major consum. Coincidint amb el Dia Mundial contra la fam, CRÍTIC, amb la col·laboració de Quepo, procura desgranar les polítiques comercials de Catalunya a la zona. Contribueixen aquestes a millorar la vida diària de les persones o bé estenen un model d’espoli i d'explotació?

Més informació

Catalunya i Israel: convenis polítics i negocis empresarials polèmics

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 26 març 2017

CRÍTIC ha exercit el dret d'accés a la informació pública per obtenir la relació de tots els convenis entre la Generalitat i institucions d'Israel. Actualment, n'hi ha tretze de vigents. Un informe de l'Observatori de Drets Humans i Empresa, que es presenta dijous, demana que es cancel·lin les relacions comercials amb Israel. Els intercanvis comercials entre Israel i Catalunya no han deixat de créixer. El 2016, les exportacions de les empreses catalanes a l'Estat hebreu van situar-se en 427 milions d'euros. Israel ha estat sovint denunciat per l'ocupació dels territoris palestins i per violació dels drets humans.

Més informació

De l’Aràbia Saudita a Guinea: així fan negocis les empreses espanyoles amb dictadures

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 26 febrer 2017

Centenars d'empreses espanyoles, sobretot les de l'Ibex-35, estan fent negocis suculents amb les pitjors dictadures del món. Des de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs fins a Guinea Equatorial, el Marroc o la Xina. Però... com s'ho fan? L'Estat espanyol és un actor clau en la internacionalització de les multinacionals. Mitjançant missions comercials, assessorament i, sobretot, viatges oficials de presidents del Govern, de ministres o del mateix rei d'Espanya, fomenten amb diners públics l'expansió d'empreses com Acciona, Navantia, Dragados, Repsol, Gas Natural, Iberdrola, Cobega, Indra, la banca i les grans constructores.

Més informació

Refugiats, fronteres i negocis

  • Laia Altarriba
  • dijous, 16 febrer 2017

L'arribada a les costes europees d'un milió de persones el 2015 amb embarcacions precàries — Lampedusa n'ha esdevingut un símbol— ha convertit la gestió de les fronteres en un tema principal de l'agenda política i mediàtica europea. Però ens trobem davant d'un fet excepcional? Què està fent de nou la UE? I qui en surt més beneficiat?

Més informació

El polèmic banc d’inversions Goldman Sachs expandeix els seus negocis a Catalunya

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 2 desembre 2014

El banc d'inversions Goldman Sachs està expandint els seus negocis a Catalunya aprofitant la crisi econòmica. La Generalitat, ajuntaments, la Diputació de Barcelona i diversos consorcis sanitaris han adjudicat els últims quatre anys contractes públics de més de 30 milions a una filial de l'empresa nord-americana anomenada ISS. El banc controla una part del deute públic de la Generalitat, s'ha interessat per l'adquisició de l'habitatge social en mans de l'Incàsol i ha fet negoci amb CaixaBank o Abertis. Goldman Sachs, però, no és una empresa qualsevol: els Estats Units van arribar a acusar-la de frau per les hipoteques 'subprime'.

Més informació

L’Estat espanyol gasta més de 34 milions d’euros anuals en els CIE i l’expulsió d’immigrants

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 4 novembre 2014

La despesa associada als centres d'internament d'estrangers a l'Estat espanyol s'apropa, segons ha pogut esbrinar CRÍTIC a través del BOE i de preguntes parlamentàries, a un mínim de 34 milions d'euros anuals. Deu milions en despeses de funcionament, alimentació i atenció sanitària; deu milions en salaris de la policia; 400.000 euros per a Creu Roja, i dotze milions en vols d'expulsió d'immigrants. Empreses privades com Air Europa, Swift Air, Clínica Madrid o l'ACS de Florentino Pérez han fet negoci amb la política migratòria. El Ministeri de l'Interior no ofereix de forma pública dades concretes del cost dels CIE.

Més informació