PSUC

Francesc-Marc Álvaro: “Hi ha molta gent de la CUP que és més de casa bona que jo”

  • Text: Antoni Trobat / Foto: Jordi Borràs
  • dijous, 30 juliol 2015

Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un tipus afable, amb rostre de professor holandès i amb un currículum periodístic envejable. Diuen, alguns, que és un dels pocs que tenen audiència periòdica amb el president Mas. Educat, heterodox i situat políticament a l’espai del sobiranisme liberal, parla a discreció de tot una mica. Mentre esperem per encetar l’entrevista, el biògraf de Jordi Pujol —la seva magnífica 'Ara sí que toca' s’ha reeditat l’any passat—, comenta fets del tot variats: des dels resultats electorals del nacionalisme a Menorca fins a quin ha de ser l’estatus del català i del castellà a la nova República –“Jo no sóc gens ètnic; el culturalisme no fa gaire amb mi”.

Més informació

Pere Camps: “Alguns tapen les vergonyes socials amb la senyera, i hi ha qui tapa les vergonyes nacionals amb la bandera roja”

  • Roger Palà i Sergi Picazo
  • dijous, 9 juliol 2015

A Pere Camps el defineixen com a promotor cultural. L’etiqueta, però, es queda curta. La primera militància clandestina del director de Barnasants va ser al sector del metall de CCOO. Va conèixer de primera mà la força de la cançó als mítics recitals de Llach, de Raimon i de Pi de la Serra al Palau d'Esports durant els setanta. L’any 95 va muntar BarnaSants, convertit avui en referència de la cançó d’autor a Catalunya, a Europa i ara també a l’Amèrica Llatina. Camps és, sobretot, un activista. I avui té dues grans preocupacions: la reivindicació de la cultura i la unitat de l’esquerra. Ens cita per dinar un dijous plujós, i la conversa s’allarga fins a mitja tarda. Si una cosa té Pere Camps, és un verb loquaç.

Més informació

Javier Pérez Andújar: “Detesto aquesta dicotomia entre classe obrera castellanoparlant bona i burgesia catalanista dolenta”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 21 maig 2015

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) és, molt possiblement, un dels grans cronistes d'allò que ell anomena “la Internacional dels blocs de pisos”. Pocs, com aquest filòleg i periodista, han descrit tan acuradament la realitat de les perifèries urbanes del cinturó industrial de Barcelona. Des de la seva estrena com a narrador, el 2007, amb “Los príncipes valientes” , no ha deixat de triomfar, per la seva descripció, entre àcida i tendra, d'allò urbà. El seu 'hit' és, sens dubte, 'Paseos con mi madre' (2011), amb una línia que ha continuat a la recent 'Catalanes todos' (2014). Afirma, sorneguer, que "l'única cosa col·lectiva que ha fet la meva generació és morir-se de sobredosi als portals”. Ens cita en un bar regentat per xinesos “com tot en la vida”.

Més informació

Enric Juliana: “Pujol és el polític català més important del segle XX. La seva figura tornarà”

  • Roger Palà
  • dijous, 19 març 2015

“No se com se la prendran, aquesta entrevista, els lectors de CRÍTIC: pensa que jo sóc un senyor de 'La Vanguardia'”. Així es defineix Enric Juliana (Badalona, 1957), periodista i director adjunt del rotatiu del Grup Godó. Al capdavant de la delegació a Madrid del diari, Juliana és un dels analistes polítics més fins del periodisme català. S'hi pot combregar en major o menor mesura, però ningú no li pot negar agudesa, argumentari, i intel·ligència. Als anys setanta va militar al PSUC. Recela del sobiranisme hiperventilat. Veu en Podem un factor de canvi molt rellevant. “Bàsicament, sé parlar de política, una mica d'Itàlia i del Vaticà i una mica de política europea”. En aquesta extensa entrevista analitzem el que està venint: Catalunya, Espanya, any 15.

Més informació

L’Ovidi està constipat

  • Feliu Ventura / @FeliuVentura
  • dimarts, 10 març 2015

El 10 de març es compleixen 20 anys de la mort d’Ovidi Montllor. Dues dècades després, se succeeixen homenatges a la figura del cantautor d’Alcoi. Hem demanat al cantautor de Xàtiva Feliu Ventura que viatgi en el temps i en l'espai fins on va començar tot: Alcoi, 1968. El resultat és aquest reportatge, amb un títol que homenatja el mític perfil de Gay Talese sobre Frank Sinatra, publicat l’any 1966 a la revista 'Esquire'. Amb fotografies i material inèdit, a mig camí del periodisme d’investigació i de la crònica literària, Feliu Ventura ens explica per què Ovidi està constipat.

Més informació

Toti Soler: “L’Ovidi sempre parlava clar, i això tard o d’hora en aquest país t’ho fan pagar”

  • Roger Palà
  • dijous, 22 gener 2015

El nom del guitarrista Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) resta íntimament lligat per sempre al del cantautor Ovidi Montllor, del qual aquest 2015 es compleix el vintè aniversari de la mort. En un moment en què tot va molt ràpidament, la virtuosa guitarra d'en Toti proposa anar contra corrent: aturar-se i mirar cap endins. Dissabte 24 inaugura el cicle BarnaSants amb 'L’Ovidi, poema sense acabar', al costat de la cantant Gemma Humet i de l'actor Joan Massotkleiner. Un homenatge al seu amic de l’ànima i a la seva forma d’entendre la cançó i la vida.

Més informació