Investigació

Subscriptors

Els directius investigats pel 3% van modificar la puntuació de 10 concursos d’obra pública

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dimecres, 21 juny 2017

Un informe intern elaborat per Infraestructures.cat revela que l'antiga direcció d'aquesta empresa de la Generalitat va modificar la puntuació inicial que els tècnics de l'ens havien atorgat a diverses empreses en el marc de 10 concursos d'obra pública. L'informe, incorporat al sumari del 3%, analitza 30 licitacions de serveis i obres realitzades durant el Govern d'Artur Mas. El document, però, afirma que les modificacions no van afavorir cap empresa en concret. Infraestructures explica que aquesta pràctica es va aturar amb l'entrada de la nova direcció l'any 2016.

Més informació

El cost dels antiavalots: 17,3 milions en furgonetes, armes i munició

  • Text: Laura Aznar / Foto: Jordi Borràs
  • diumenge, 18 juny 2017

En els darrers 10 anys, la Generalitat ha destinat 17,3 milions d’euros a equipar les unitats d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra. D’aquesta quantitat, més de 2 milions han servit per comprar armament: porres, pilotes de goma, llançadors i cartutxos. CRÍTIC ha accedit a la totalitat de la despesa mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública que inicialment va ser denegada. Tot i la insistència d’aquest mitjà, ni els Mossos ni el Departament d’Interior han accedit a comentar les dades “per motius de seguretat”.

Més informació

Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040?

  • Josep Cabayol Virallonga i  Siscu Baiges Planas (SICOM, Solidaritat i Comunicació)
  • dilluns, 5 juny 2017

Alerta climàtica a Catalunya. CRÍTIC radiografia, amb l'ajuda d'una vintena de científics, com serà Catalunya l'any 2040. Els experts, en el Dia Mundial del Medi Ambient, ens avisen: "Totes les persones nascudes aquest segle estan en risc".

Més informació

L’imperi Núñez i Navarro: dècades de conflictes urbanístics i veïnals

  • Text: Laura Aznar. Amb aportacions de Guillem González / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 28 maig 2017

La constructora Núñez i Navarro té 65 anys d’història. Es va fer gran a l'ombra de l’alcalde franquista Josep Maria Porcioles i, encara avui, segueix a l’ull de l’huracà en una Barcelona marcada pel turisme de masses i pels conflictes urbanístics. L’empresa s’ha convertit en una de les majors immobiliàries no cotitzades en borsa de Catalunya. La seva trajectòria, esquitxada pels xocs passats i presents amb el moviment veïnal, exemplifica la pugna entre la Barcelona del negoci i la Barcelona dels barris. I, sovint, hi ha guanyat el negoci. Des de la lluita per la Casa Golferichs, a l'inici de la Transició, fins a l’actual reurbanització de Vallcarca, fiscalitzem la petjada de Núñez i Navarro sobre la ciutat.

Més informació

Com es guanyen sempre les eleccions? Deu ajuntaments catalans governats pel mateix partit des del 1979

  • Text: J. Casellas, M. Riera, M. Romero, C. Serra / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 22 maig 2017

Les anomenades 'alcaldies del canvi' dels Comuns, d'ERC o de la CUP són minoria a les ciutats més poblades de Catalunya. De fet, nombrosos ajuntaments arreu de Catalunya estan governats pel mateix partit des de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. CRÍTIC radiografia les deu ciutats catalanes amb més població on ha manat sempre el mateix color.

Més informació

Madí, l”spin doctor’ dedicat als negocis que mai ha deixat la política

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 15 maig 2017

David Madí, antic cap de campanya i principal assessor d'Artur Mas, va anunciar que deixava la política activa per dedicar-se a l'activitat privada just després que CiU assolís la presidència de la Generalitat l'any 2010. Què ha fet aquests anys? A més d'ocupar càrrecs destacats en multinacionals com Endesa o Deloitte, l'exdirigent convergent és al capdavant de sis empreses i forma part del patronat del Palau de la Música o del consell d'administració del TNC. Mai, però, ha abandonat la seva vocació política. Ha mantingut relacions amb Mas i segueix sent un referent per als sectors liberals de l'antiga CDC. Ara, però, sembla que pot tornar al primer pla.

Més informació