Investigació

Quants mossos d’esquadra han estat suspesos de sou i feina els últims 10 anys?

  • Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dilluns, 2 abril 2018

Els Mossos d'Esquadra tornen a ser a l'ull de l'huracà per les seves actuacions polèmiques en les últimes manifestacions independentistes. Tanmateix, les tensions a la policia catalana vénen de lluny. De fet, segons ha pogut esbrinar CRÍTIC, hi ha moltes més sancions a mossos de les que es fan públiques. En el període 2006-2016, la Generalitat va suspendre de sou i feina 688 agents, només 12 de manera permanent. Una setantena van ser castigats per faltes "molt greus" que podrien preveure, segons la Llei de la policia catalana, maltractaments, tortures o discriminació per raó de raça, sexe o lloc de naixement. Interior no ha volgut comentar aquestes dades amb CRÍTIC.

Cinc directius de Ferrocarrils de la Generalitat cobren més del topall legal

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 18 març 2018

Cinc alts directius de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) cobren per sobre del que marca la llei. El 2013, un acord entre CiU i ERC va establir que el màxim que pot percebre un directiu del sector públic no havia de superar el sou d’un conseller, que a principi de 2017 estava fixat en 109.663 euros bruts anuals. Però FGC no ha tingut en compte la limitació, i cinc membres del seu comitè de direcció, començant pel president i pel director general, superen aquest import. Des de Ferrocarrils s’argumenta que, per garantir "un model de sector públic professionalitzat", els salaris dels directius "han de ser competitius amb relació al mercat" i FGC hauria de tenir "certa autonomia de gestió" per poder fixar-los.

El total dels concerts de la Generalitat amb les escoles de l’Opus: 450 milions d’euros públics

  • Text: Laura Aznar / @LauraAzLlu | Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 21 febrer 2018

Des de l'any 2001 i fins al curs escolar vigent, la Generalitat ha destinat un total de 453 milions d’euros a 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei. Les forces independentistes havien arribat a un preacord per no renovar els concerts amb els centres que segreguen per sexes, però el Govern espanyol, via 155, ha anunciat que els convenis seguiran vigents. CRÍTIC ha tingut accés a la quantitat total de diners públics que han rebut aquests centres els últims 17 anys, des del govern de Jordi Pujol, passant pels dos tripartits, per Artur Mas i pel Govern de Junts pel Sí.

Portes giratòries: els fitxatges i les estrelles de La Caixa

  • José Bautista / La Marea
  • diumenge, 11 febrer 2018

El sector bancari a l'Estat espanyol té una importància inqüestionable. El Govern espanyol ha rescatat el seu deute i ha modificat lleis per afavorir alguns dels seus interessos. La seva relació és tan estreta que molts càrrecs polítics han començat o acabat la seva carrera en els consells d'administració dels grans bancs. CaixaBank, el tercer banc més important de l'Estat, és un reflex d'aquesta estreta relació que també abraça el poder judicial.

La nova ‘guerra de l’aigua’: Agbar contra la Multiconsulta de Barcelona

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimarts, 6 febrer 2018

Agbar ha presentat un recurs d'alçada davant de l'Ajuntament de Barcelona perquè no s'admeti a tràmit una pregunta sobre la gestió de l'aigua en la Multiconsulta prevista per al mes de maig a la ciutat. L’empresa ja havia fet servir el paraigua de la Cambra de Concessionaris i Empreses vinculades al Sector Públic per intentar frenar la consulta, però ara ha decidit oposar-s’hi obertament i sense subterfugis. CRÍTIC ha tingut accés al recurs interposat per la multinacional, on assegura que la pregunta que pretén formular l’Ajuntament no és “prou clara”, és “il·legal” i “envaeix competències”. Agbar, de fet, arriba a dir que “la gestió de l’aigua ja és pública”. Comença una nova 'guerra de l’aigua' a Barcelona.

Quins són i on es troben els 1.400 edificis i solars de l’Estat espanyol a Catalunya

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 14 gener 2018

El Govern espanyol té avui gairebé 1.400 béns immobles a Catalunya, la major part dels quals són finques rústiques i solars. Pel que fa als edificis, segons la resposta que n'ha obtingut CRÍTIC arran d'una petició en aplicació de la Llei de transparència, el gruix es reparteix entre comissaries, quarters, edificis dels sindicats, museus i delegacions d'Hisenda. En cas d'una independència de Catalunya, de qui serien propietat els edificis de l'Estat? La Generalitat els hauria de comprar o passaria a ser-ne la propietària sense indemnitzacions? Hi hauria instal·lacions propietat d'Espanya dins d'una república independent catalana?