Investigació

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

  • Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González
  • diumenge, 22 juliol 2018

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d'habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l'actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d'aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l'alimentació com un negoci o l'entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Les ‘portes giratòries’ dels polítics a les grans empreses energètiques

  • José Bautista, Dani Domínguez i Eduardo Robaina / 'La Marea'
  • diumenge, 15 juliol 2018

El sector de l'energia és un camp adobat per a les 'portes giratòries' entre la política i la gran empresa. Ara, per primera vegada, una investigació periodística impulsada per 'La Marea' revela amb detall la magnitud global del fenomen. Endesa n’és només un exemple: per la seva plantilla hi han passat almenys un president, cinc ministres i una llarga llista d’alts càrrecs públics, des de secretaris d’Estat fins a consellers autonòmics. N'hi ha molts més a Repsol, Enagás o Red Eléctrica. CRÍTIC avança en català el reportatge complet sobre les 'portes giratòries' a les altes esferes de l'energia.

Quant va costar la Delegació del Govern durant l’era Rajoy: sous, assessors i seguretat privada

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 8 juliol 2018

L'aplicació de l'article 155 va situar el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, en un rol preeminent. Però... quant costa mantenir la infraestructura de l'Estat a Catalunya? CRÍTIC ha tingut accés al pressupost de la Delegació del Govern i als 30 contractes principals que ha adjudicat durant el mandat de Rajoy, així com a la llista d'assessors i de personal eventual a sou de l'organisme. Exdiputats al Parlament, antics regidors i responsables sectorials del PP hi han trobat aixopluc. De les dades se'n desprèn que, com a delegat del Govern, Millo cobrava més que l'expresident espanyol.

El Port de Barcelona, sota la lupa: negocis, conflictes amb l’Estat i… l’ombra del 3%

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • diumenge, 1 juliol 2018

El Port de Barcelona és una les empreses/institucions/'lobbies' més poderosos de Catalunya i, probablement, de tot l'Estat. I, tanmateix, apareix poquíssim a les portades de premsa. Les polèmiques dels últims anys, però, han començat a surar: investigació per estafa en la construcció dels dics; acusacions de vincles amb el 3%; inversions des de Qatar, Rússia o la Xina; ús d'espai públic per a turisme de luxe; detencions per narcotràfic i ser un punt d'entrada de la cocaïna. Tot això passa lluny de les mirades indiscretes dels barcelonins.

Trias va ignorar informes que advertien dels riscos d’adjudicar l’aigua a Agbar

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 25 juny 2018

L’Ajuntament de Xavier Trias tenia informes municipals que advertien dels perills de la creació d’una empresa publicoprivada entre Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per gestionar l'aigua. CRÍTIC ha tingut accés a tres documents interns datats del setembre del 2012 que avisaven, entre altres qüestions, dels riscos de no realitzar un procés de “concurrència pública” per decidir-ne la gestió. L’Ajuntament no en va fer cas i l’AMB, governada llavors per CiU i pel PSC, va decidir tirar endavant el projecte. El 2016, el TSJC va anul·lar l’operació, recollint en gran part els mateixos arguments que Trias va ignorar.

370 milions d’euros en contractes ‘a dit’ de la Generalitat per gestionar centres de menors

  • Text: Ferran Moreno / Roger Palà | Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 24 juny 2018

Els centres de menors són a l'ull de l'huracà després de l'emissió del documental 'Desemparats', de TV3. La majoria d'aquests equipaments són gestionats per fundacions i entitats sense ànim de lucre. Però el sector mou molts diners, i no sempre de forma transparent: les dades analitzades per CRÍTIC revelen que 4 grans grups i 7 entitats han rebut 370 milions els últims 10 anys amb contractes negociats sense publicitat. Les entitats del tercer sector defensen la seva gestió però al mateix temps proposen un nou model d'acció concertada que garanteixi que ningú no es lucri prestant serveis socials.