Investigació

Un informe policial inèdit revela que la Brigada d’Informació va coordinar l’operatiu contra l’1 d’octubre

  • Text: Roger Palà | @rogerpala Foto: Robert Bonet
  • diumenge, 25 novembre 2018

Un informe de la policia espanyola al qual ha tingut accés CRÍTIC en exclusiva revela que la Brigada d'Informació va coordinar sobre el terreny l'operatiu per evitar les votacions als col·legis electorals durant el referèndum de l'1 d'octubre. L'informe, incorporat a la causa judicial que investiga possibles abusos policials durant l'1-O a Barcelona, també revela que existia una "ordre d'execució operativa" fins ara desconeguda i que la policia no ha facilitat al jutge. Un document que podria canviar el curs de la investigació sobre la repressió de l'1-O.

L’informe policial sobre les pilotes de goma de l’1-O, al descobert: 17 trets i molta opacitat

  • Text: Roger Palà | @rogerpala / Foto: Jordi Play / ACN
  • dilluns, 19 novembre 2018

La repressió del referèndum de l'1-O a Barcelona no va ser només a base d'empentes i cops de porra. La Policia Nacional també va disparar 17 bales de goma i 59 cartutxos de projecció ('salves' sonores), obviant la prohibició d'emprar aquest material aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2013. Així queda reflectit en un informe fins ara inèdit elaborat pel responsable de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP), al qual ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC. El dimarts 20 i el dijous 22 de novembre declaren com a investigats davant del jutge vuit dels escopeters que van obrir foc en el marc de l'operatiu.

La ‘causa del 13’: així ha funcionat el ‘submarí’ de l’Estat contra el procés

  • Roger Palà | @rogerpala
  • diumenge, 4 novembre 2018

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del Jutjat d'Instrucció núm. 13 de Barcelona, ha mort aquest cap de setmana als 71 anys. Des del febrer del 2017, instruïa una causa sobre el referèndum de l'1 d'octubre que ja suma més de 40 investigats, 15.000 folis i un ampli ventall de suposats delictes, entre els quals hi ha l'assalt a la conselleria d'Economia el 20-S. Les defenses dels investigats asseguren que, avui dia, encara no saben de què s'imputa els seus clients, per la qual cosa alguns d'ells ja han demanat la nul·litat de la causa. Qui reprendrà ara la instrucció del cas? Mentrestant, CRÍTIC explica les claus del procés judicial més complex i fosc que s'ha instruït mai contra l'independentisme.

Qui són i què van fer els policies més agressius de l’1-O a Barcelona

  • Text: Roger Palà i Laura Aznar / Foto: Jordi Play / ACN
  • diumenge, 30 setembre 2018

Les imatges de la repressió policial de l'1 d'octubre de 2017 van fer la volta al món. Però, més enllà de la multitud de vídeos i de fotografies que s'han viralitzat d'aquella jornada, sabem poques coses concretes dels policies que les van protagonitzar. Qui són i quines agressions concretes van cometre? CRÍTIC ha tingut accés a vuit interlocutòries del Jutjat núm. 7 de Barcelona que imputen un total de 24 agents per la seva actuació durant la repressió del referèndum a la capital catalana. L'actuació de cinc d'ells, especialment greu, està documentada gràficament. En aquest article us expliquem què van fer i per què el jutge ha decidit investigar-los.

20-S: crònica del setge a la CUP

  • Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • diumenge, 16 setembre 2018

El 20 de setembre de 2017 va ser el dia que tot va esclatar. La Guàrdia Civil va entrar a la seu del Departament d'Economia buscant informació per bloquejar la logística del referèndum. Va ser l'inici d'una revolta ciutadana que va culminar l'1-O. Però aquella jornada la policia també va intentar irrompre sense ordre judicial a la seu de la CUP a Barcelona. No va tenir èxit: la resistència no violenta de centenars de militants va frustrar la intervenció. Què va passar durant aquelles set hores de setge? Quines eren les intencions de la policia? Com va organitzar-se la CUP per fer-hi front?

Els barracons s’enquisten a l’escola catalana

  • Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • dimecres, 12 setembre 2018

El nou curs començarà amb 1.015 barracons en 422 escoles, gairebé els mateixos que l’any anterior. Però el que en teoria hauria de ser una solució provisional s'ha convertit en un mal crònic. CRÍTIC ha tingut accés a dades inèdites que demostren l’enquistament del problema: la meitat dels centres amb barracons els tenen instal·lats des de fa més de 10 anys, i en escoles de barris com Llefià, a Badalona; a Santa Cristina d’Aro, o a Mollerussa, n'hi ha des d'abans de l'any 2000. Les empreses de Florentino Pérez figuren entre les més beneficiades per fabricar-los.