Investigació

Trapote va admetre el 1974 davant del jutge que havia disparat a l’esquena a un obrer de Badalona

  • Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • diumenge, 17 març 2019

De manera "reflexa" i "per l'esquena". Sebastián Trapote, cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1 d'Octubre, va admetre personalment, l'any 1974 i davant del jutge d'instrucció, que era l'autor del tret que va acabar amb la vida del mecànic de Badalona José Luis Herrero, en el que va ser un dels nombrosos casos de violència policial del tardofranquisme. La declaració de Trapote, fins avui inèdita, forma part del contingut del sumari del cas, al qual ha pogut accedir CRÍTIC. L'excap de la policia va declarar com a testimoni el 6 de març davant del Tribunal Suprem en el marc del judici contra el procés, i va defensar la tesi de la rebel·lió durant l'1-O.

El cap de la Policia Nacional durant l’1-O va ser acusat de la mort d’un obrer l’any 1974

  • Text: Laura Aznar amb l’assessorament de David Ballester
  • dilluns, 4 març 2019

El cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, Sebastián Trapote, declara com a testimoni aquesta setmana davant del Tribunal Suprem. Va jubilar-se el 2018 i la seva carrera està farcida de condecoracions. Però també té una cara fosca: al juny del 1974, Trapote va ser l'autor del tret que va matar l'obrer de Badalona José Luis Herrero, en un dels molts episodis de violència policial del final de la dictadura. El policia, que llavors tenia poc més de 20 anys, es va beneficiar dels indults del 1975 i del 1977, i mai no va arribar a ser jutjat. CRÍTIC, amb la col·laboració de l'historiador David Ballester, revela a partir de documents judicials i policials la història oculta de Sebastián Trapote.

Els sous, les dietes i les factures de la Fundació Mobile World Capital

  • Roger Palà | @rogerpala
  • diumenge, 24 febrer 2019

Des de l'any 2012, el Mobile World Congress atreu cada any milers de visitants. El gran esdeveniment mundial de la tecnologia mòbil, que se celebra aquesta setmana a Barcelona, va tenir el 2018 un impacte de 471 milions d'euros, segons dades de l'organització. Però tot això té un preu per a les administracions públiques, que, per fer possible l'esdeveniment, injecten cada any 15 milions a la Fundació Mobile World Capital. A què es dediquen aquests recursos? CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a informació interna d'aquesta Fundació, obtinguda a través d'una petició de dret d'accés a la informació pública realitzada per l'associació ciutadana Transparència, Sanitat i Pensions. Us expliquem els salaris, les dietes i les factures del Mobile.

Un jutge investiga l’excap de la Brimo per les càrregues contra independentistes a Girona

  • Text: Roger Palà | @rogerpala. Fotos: Jordi Borràs | @jordiborras
  • diumenge, 3 febrer 2019

La gestió de Miquel Buch al capdavant del Departament d'Interior segueix sent turbulenta. Ara se li obre un nou front: segons ha pogut saber CRÍTIC, el Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Girona investiga l'excap dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra Carles Hernández per la seva actuació durant les càrregues contra manifestants independentistes a Girona el 6 de desembre passat. Tres dies després de declarar davant del jutge, Hernández va ser ascendit: ara és el sotscap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos.

25 morts durant la Transició (violenta) als Països Catalans que han caigut en l’oblit

  • Laura Aznar, Roger Palà i Sergi Picazo | Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 27 gener 2019

Quaranta anys després, no hi ha hagut cap acte institucional per recordar les víctimes oblidades de la Transició. Ni la Generalitat ni l'Estat no tenen previst fer-los cap homenatge oficial. Pocs catalans recorden aquells noms. CRÍTIC ha fet una recerca per posar llum sobre 25 morts als Països Catalans entre el 1976 i el 1982 a causa de l'actuació de la Policia i de l'extrema dreta. Uns noms que, en la gran majoria dels casos, corren el risc d'acabar en l'oblit.

“Esos hijos de puta no eran pacíficos”: nous vídeos de la repressió l’1-O des de les càmeres de la Policia Nacional

  • Laura Aznar / Roger Palà | @LauraAzLlu / @Rogerpala
  • dilluns, 7 gener 2019

Els cops de porra de la Policia Nacional l'1 d'Octubre quedaran per sempre a la memòria de molts catalans, però els agents no es van limitar a atonyinar els concentrats amb les defenses. CRÍTIC ha tingut accés a vídeos inèdits gravats per la Policia Nacional en una quinzena de punts de votació diferents de Barcelona durant la jornada del referèndum. Un material audiovisual que mostra com es coordinava i comunicava la policia, així com el tracte dels agents amb els manifestants: amenaces, ditades a l'ull, estrebades i mans retorçades.