Investigació

Subscriptors

Com es guanyen sempre les eleccions? Deu ajuntaments catalans governats pel mateix partit des del 1979

  • Text: J. Casellas, M. Riera, M. Romero, C. Serra / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 22 maig 2017

Les anomenades 'alcaldies del canvi' dels Comuns, d'ERC o de la CUP són minoria a les ciutats més poblades de Catalunya. De fet, nombrosos ajuntaments arreu de Catalunya estan governats pel mateix partit des de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. CRÍTIC radiografia les deu ciutats catalanes amb més població on ha manat sempre el mateix color.

Més informació

Madí, l”spin doctor’ dedicat als negocis que mai ha deixat la política

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 15 maig 2017

David Madí, antic cap de campanya i principal assessor d'Artur Mas, va anunciar que deixava la política activa per dedicar-se a l'activitat privada just després que CiU assolís la presidència de la Generalitat l'any 2010. Què ha fet aquests anys? A més d'ocupar càrrecs destacats en multinacionals com Endesa o Deloitte, l'exdirigent convergent és al capdavant de sis empreses i forma part del patronat del Palau de la Música o del consell d'administració del TNC. Mai, però, ha abandonat la seva vocació política. Ha mantingut relacions amb Mas i segueix sent un referent per als sectors liberals de l'antiga CDC. Ara, però, sembla que pot tornar al primer pla.

Més informació

Onze alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat cobren més del topall legal

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dilluns, 15 maig 2017

Onze alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat cobren més de 109.633 euros anuals, superant el topall que preveu la llei per als directius de l'Administració. Segons ha pogut constatar CRÍTIC a partir de l’anàlisi de la informació sobre retribucions feta pública pel Govern al portal de Transparència al mes de maig, aquests directius perceben remuneracions que superen el sou d'un conseller i que, per tant, xoquen amb la política de contenció avalada pels pressupostos aprovats per Junts pel Sí i la CUP. El rànquing dels més ben pagats, l'encapçala el director general de Ferrocarrils, Pere Calvet, que cobra 137.518 euros anuals, més que el president de la Generalitat.

Més informació

‘Portes giratòries’ des de la Transició: els polítics catalans a l’Ibex-35

  • Text: Laia Soldevila. Amb aportacions de Roger Palà i de Joan Vila / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 7 maig 2017

Des del naixement de l'Ibex-35, centenars d'alts càrrecs polítics d'arreu de l'Estat espanyol han acabat formant part dels consells d'administració de les grans companyies que cotitzen a la borsa. Però les 'portes giratòries' també parlen català. CRÍTIC ha detectat les principals figures de la política catalana que, des de la Transició fins a l'actualitat, han fet el pas a la gran empresa. Són sobretot membres de l'antiga CiU, del PP i del PSC. Alguns són noms molt reconeguts. D'altres han estat molt més discrets. Tots han cobrat o cobren importants remuneracions. Així són els polítics catalans de l'Ibex.

Més informació

El BBVA, la Sareb i La Caixa acumulen gairebé 30.000 pisos buits per desnonaments a Catalunya

  • Text: Laura Aznar i Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 25 abril 2017

Quants pisos buits té la banca per culpa dels desnonaments? El BBVA —sobretot a través de la desfeta de Catalunya Caixa—, la Sareb —el 'banc dolent'— i CaixaBank tenen més de 27.000 pisos buits producte de l'onada de desnonaments dels últims anys. CRÍTIC ha tingut accés a les dades oficials del Registre d’habitatges buits de la Generalitat, on hi apareixen el nombre d’immobles en desús i els noms dels bancs que en són propietaris. El BBVA, ja sigui a través de la seva societat matriu, d'entitats absorbides com Unnim o de societats dependents del grup, és el líder, amb 15.222 pisos buits producte d'execucions hipotecàries.

Més informació

Milions d’euros de la casella social de la declaració de la renda acaben en mans d’ONG catòliques

  • Roger Palà / Laia Soldevila
  • diumenge, 2 abril 2017

Aquesta setmana comença la campanya per a la declaració de la renda del 2017. Com cada any, els ciutadans tindran l’opció de marcar dues caselles: l'una, per dedicar el 0,7% de la recaptació al “sosteniment de l’Església catòlica”, i l'altra, per destinar-lo a “finalitats socials”. Però marcar aquesta darrera casella no implica deixar de finançar l'Església. CRÍTIC ha recopilat i analitzat el destí dels 647 milions d’euros que l’Estat espanyol va distribuir per aquest concepte arran de les recaptacions dels anys 2013, 2014 i 2015. Quatre de les 10 entitats que van aconseguir més finançament tenen vinculació directa amb l’Església. No són les úniques. Us expliquem com es reparteixen els diners de la 'X solidària'.

Més informació