Investigació

Qui són i què van fer els policies més agressius de l’1-O a Barcelona

  • Text: Roger Palà i Laura Aznar / Foto: Jordi Play / ACN
  • diumenge, 30 setembre 2018

Les imatges de la repressió policial de l'1 d'octubre de 2017 van fer la volta al món. Però, més enllà de la multitud de vídeos i de fotografies que s'han viralitzat d'aquella jornada, sabem poques coses concretes dels policies que les van protagonitzar. Qui són i quines agressions concretes van cometre? CRÍTIC ha tingut accés a vuit interlocutòries del Jutjat núm. 7 de Barcelona que imputen un total de 24 agents per la seva actuació durant la repressió del referèndum a la capital catalana. L'actuació de cinc d'ells, especialment greu, està documentada gràficament. En aquest article us expliquem què van fer i per què el jutge ha decidit investigar-los.

20-S: crònica del setge a la CUP

  • Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • diumenge, 16 setembre 2018

El 20 de setembre de 2017 va ser el dia que tot va esclatar. La Guàrdia Civil va entrar a la seu del Departament d'Economia buscant informació per bloquejar la logística del referèndum. Va ser l'inici d'una revolta ciutadana que va culminar l'1-O. Però aquella jornada la policia també va intentar irrompre sense ordre judicial a la seu de la CUP a Barcelona. No va tenir èxit: la resistència no violenta de centenars de militants va frustrar la intervenció. Què va passar durant aquelles set hores de setge? Quines eren les intencions de la policia? Com va organitzar-se la CUP per fer-hi front?

Els barracons s’enquisten a l’escola catalana

  • Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • dimecres, 12 setembre 2018

El nou curs començarà amb 1.015 barracons en 422 escoles, gairebé els mateixos que l’any anterior. Però el que en teoria hauria de ser una solució provisional s'ha convertit en un mal crònic. CRÍTIC ha tingut accés a dades inèdites que demostren l’enquistament del problema: la meitat dels centres amb barracons els tenen instal·lats des de fa més de 10 anys, i en escoles de barris com Llefià, a Badalona; a Santa Cristina d’Aro, o a Mollerussa, n'hi ha des d'abans de l'any 2000. Les empreses de Florentino Pérez figuren entre les més beneficiades per fabricar-los.

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

  • Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González
  • diumenge, 22 juliol 2018

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d'habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l'actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d'aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l'alimentació com un negoci o l'entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Les ‘portes giratòries’ dels polítics a les grans empreses energètiques

  • José Bautista, Dani Domínguez i Eduardo Robaina / 'La Marea'
  • diumenge, 15 juliol 2018

El sector de l'energia és un camp adobat per a les 'portes giratòries' entre la política i la gran empresa. Ara, per primera vegada, una investigació periodística impulsada per 'La Marea' revela amb detall la magnitud global del fenomen. Endesa n’és només un exemple: per la seva plantilla hi han passat almenys un president, cinc ministres i una llarga llista d’alts càrrecs públics, des de secretaris d’Estat fins a consellers autonòmics. N'hi ha molts més a Repsol, Enagás o Red Eléctrica. CRÍTIC avança en català el reportatge complet sobre les 'portes giratòries' a les altes esferes de l'energia.

Quant va costar la Delegació del Govern durant l’era Rajoy: sous, assessors i seguretat privada

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 8 juliol 2018

L'aplicació de l'article 155 va situar el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, en un rol preeminent. Però... quant costa mantenir la infraestructura de l'Estat a Catalunya? CRÍTIC ha tingut accés al pressupost de la Delegació del Govern i als 30 contractes principals que ha adjudicat durant el mandat de Rajoy, així com a la llista d'assessors i de personal eventual a sou de l'organisme. Exdiputats al Parlament, antics regidors i responsables sectorials del PP hi han trobat aixopluc. De les dades se'n desprèn que, com a delegat del Govern, Millo cobrava més que l'expresident espanyol.