• Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 16 març 2016

La imputació de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en l'anomenat 'cas Inipro' ha posat en el punt de mira el grup empresarial Iniciatives i Programes, dirigit pel militant socialista Ricard Campàs. La instrucció del cas, que va arrencar arran d'una denúncia de la CUP, vol determinar si el consistori va beneficiar irregularment l'empresa a partir d'un concurs públic que podria haver estat simulat. Les societats de Campàs han crescut gràcies a adjudicacions milionàries d'ajuntaments socialistes. CRÍTIC ha constatat que l'esquema seguit a Tarragona, en què diverses societats del mateix grup opten a una adjudicació pública i distorsionen la competència real, s'ha repetit com a mínim a Viladecans, a Montcada i Reixac i a Palau-solità i Plegamans. Inipro ja va ser investigada a finals de la dècada dels noranta per presumpte finançament il·legal del PSC.

Nou de cada deu contractes públics del grup dirigit per un militant del PSC provenen d'ajuntaments governats pels socialistes. Des del 2007, ha obtingut més de 50 milions en adjudicacions

El passat 15 de gener, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona des del 2007, va ser imputat per segona vegada en la seva trajectòria política. La primera havia estat al març de l’any passat pel cas de les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), posteriorment arxivat. En aquesta ocasió, el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Tarragona va decidir citar com a investigat —la nova denominació dels imputats— el dirigent socialista per la contractació irregular el 2010 de l’empresa Iniciatives i Programes (Inipro), estretament vinculada al PSC. En total, hi ha 11 persones imputades per la presumpta comissió de diversos delictes, que en el cas de Ballesteros són malversació, tràfic d’influències, suborn, prevaricació i alteració de preus en subhastes públiques. L’alcalde de Tarragona va declarar al jutjat el 26 de gener i va reconèixer l’existència d’una “mala praxi” administrativa, però va negar que es cometés cap delicte penal.

CRÍTIC ha tingut accés al sumari del ‘cas Inipro’, que posa de manifest que l’Ajuntament de Tarragona va contractar la companyia mitjançant un procediment negociat sense publicitat en el qual no va existir una competència real entre diverses empreses, subratlla que el contracte no podia prorrogar-se durant els anys 2011 i 2012 com es va fer, i mostra que en el projecte es van contractar militants del PSC sense que es respectés el que especificava el projecte presentat a la licitació.

Josep Fèlix Ballesteros

Josep Fèlix Ballesteros

Iniciatives i Programes va néixer el 1990 a Viladecans (Baix Llobregat) i al capdavant de l’empresa hi ha Ricard Campàs Romà, que milita al PSC i el 1988 va formar part de la candidatura del partit en les eleccions al Parlament per la demarcació de Lleida. Amb el temps, la societat s’ha convertit en la matriu d’un grup empresarial en el qual també hi figuren companyies com Itinere Serveis Educatius i Educare XXI, entre d’altres. Educare XXI i Inipro comparteixen seu, a l’avinguda Roureda 63-65 de Viladecans, mentre que Itinere s’ubica en un immoble del carrer Moià de Barcelona, propietat d’Iniciatives i Programes. Itinere va crear-se el 2000 i Inipro es va convertir en el soci principal de la companyia el 2008. Educare XXI va néixer el 2005.

Les tres societats s’han emportat contractes públics, gairebé tots d’ajuntaments encapçalats pel PSC. En concret, administracions encapçalades per aquesta formació concentren el 93,3% dels diners públics que ha obtingut el grup empresarial des del 2007, segons el recompte fet per CRÍTIC. L’esquema detectat a Tarragona, en què l’administració atorga un contracte a Inipro mitjançant un procediment negociat sense publicitat en el qual es pot posar en dubte que existeixi una competència real entre els licitadors, s’ha repetit en altres consistoris.

Més de 50 milions en adjudicacions públiques

Segons la recerca que ha fet CRÍTIC al ‘Butlletí Oficial de la Diputació de Barcelona’ (BOPB), al ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (DOGC) i al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE), entre altres fonts, el grup encapçalat per Iniciatives i Programes ha obtingut almenys 128 contractes d’administracions públiques catalanes des del 2007, 91 dels quals han estat per a Inipro, 28 per a Educare XXI i 9 per a Itinere. Amb l’excepció de dues adjudicacions de la Generalitat, una de l’època del tripartit i l’altra del segon Govern de Mas, totes corresponen a ajuntaments i només 14 dels contractes —el 10,9%— els van atorgar consistoris que no estaven encapçalats pel PSC. Cornellà de Llobregat (40), Montcada i Reixac (19), Viladecans (18), l’Hospitalet de Llobregat (11), Barcelona (11, bona part dels quals durant el govern de Trias, tot i que la relació s’enceta amb alcaldies del PSC) i Gavà (6) són els municipis que més contractes han atorgat al grup Inipro des del 2007.

L'Ajuntament de Cornellà

L’Ajuntament de Cornellà

La xifra total d’adjudicacions de ben segur que és més elevada, ja que, amb l’excepció de Cornellà, CRÍTIC no ha tingut accés a la contractació menor, aquella que se situa per sota dels 18.000 euros i que es pot concedir a dit. En aquest sentit, en la seva declaració al Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Tarragona, Ricard Campàs va reconèixer que la majoria dels contractes provenen d’administracions governades pel PSC, si bé va matisar que també n’han rebut de consistoris dirigits per altres partits, com Sant Cugat del Vallès (CiU), Badalona durant l’alcaldia del PP, o Salt. Segons la seva declaració, obtenen uns 70 contractes anuals, fonamentalment a la província de Barcelona, però la majoria no s’han pogut localitzar als butlletins oficials consultats.

En el període analitzat, el grup encapçalat per Ricard Campàs ha obtingut uns ingressos de més de 51 milions d’euros en contractes públics, repartits entre els 15,3 milions d’Iniciatives i Programes, els 800.000 euros d’Itinere Serveis Educatius i els 35,1 milions d’Educare XXI. Les administracions governades pel PSC acumulen 48 milions en contractes al grup, mentre que les d’altres colors polítics es queden en poc més de 3,4. Educare XXI està especialitzada en la gestió d’escoles bressol municipals i acumula els contractes més elevats, concentrats en municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Viladecans, Montcada i Reixac, Palamós o Sitges. Inipro ha obtingut contractes per qüestions tan diverses com la gestió de centres cívics, la dinamització d’espais juvenils, la gestió de projectes musicals o el servei d’assessorament i gestió de serveis locals d’ocupació, mentre que Itinere ha rebut encàrrecs per fer tallers educatius o dinamitzar projectes comunitaris o de participació juvenil.

Bona part dels contractes, com els de gestió de les escoles bressol, s’han adjudicat mitjançant procediments oberts, és a dir, a través d’un concurs públic publicitat per l’administració corresponent al qual concorren les empreses que ho vulguin. Però també n’hi ha un nombre significatiu que fonamentalment han anat a parar a la societat Iniciatives i Programes a través d’un procediment negociat sense publicitat, en el qual l’administració convida tres empreses a presentar-s’hi. I en diverses ocasions es repeteix l’esquema de Tarragona, és a dir, que dues societats del mateix grup empresarial són convidades a presentar una proposta, de manera que a la pràctica no existeix una competència real entre elles.

En concret, almenys en sis processos d’adjudicació desenvolupats a Viladecans (el 2008), a Palau-solità i Plegamans (el 2013) i a Montcada i Reixac (el 2009, el 2010 i el 2011) l’ajuntament corresponent va convidar Iniciatives i Programes i la seva filial Itinere Serveis Educatius a presentar ofertes per emportar-se un contracte. I com a mínim a Viladecans hi ha un cas en què Gallet Consultors Associats és la tercera companyia que s’insta a licitar, malgrat que l’objecte del concurs no tingui res a veure amb la seva activitat. Gallet Consultors és la tercera companyia que va ser convidada a participar al concurs investigat a Tarragona. També a Montcada, la consultoria apareix en diversos concursos amb Iniciatives i Programes, sense exercir-hi cap competència real, com demostra el fet que no guanyi cap dels processos en què coincideixen les dues societats.

Meritxell Barnola, advocada especialitzada en dret administratiu del bufet Miró Fruns, apunta a CRÍTIC que “és legal que dues empreses del mateix grup concorrin a una licitació, sempre que tinguin un NIF [número d’identificació fiscal] diferent”. Això sí, quan es dóna aquesta circumstància, varia el càlcul de l’anomenada baixa temerària —una oferta anormalment baixa, que s’acostuma a calcular fent la mitjana de les diferents propostes rebudes—, per “evitar que aquestes empreses [del mateix grup] actuïn alterant una possible mitjana”. Barnola reitera, per tant, que és “legal” que una administració convidi societats del mateix grup corporatiu a un procediment negociat sense publicitat, però hi afegeix que una “altra cosa és que sigui lleig”.

215.000 euros cobrats sense “suport contractual”

L'Ajuntament de Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona

L’origen de la imputació de Josep Fèlix Ballesteros és la denúncia que la CUP va presentar a la Fiscalia al juliol de 2013, quan encara no tenia representació al ple municipal, fet que la va convertir en l’acusació particular. Arran de la denúncia, l’Àrea de Delinqüència Econòmica de la Guàrdia Civil va investigar el cas, i el seu informe constitueix la base de la interlocutòria dictada pel jutge Joaquín Elías Gadea el 15 de gener, quan es va citar l’alcalde tarragoní com a investigat. També estan imputats el director general d’Inipro, Ricard Campàs, i el gerent i la presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de Tarragona en el moment dels fets, Antonio Muñoz i Teresa Victòria Pelegrín, entre d’altres.

Segons recull la interlocutòria judicial, entre el 2010 i el 2012, Inipro va cobrar 276.120 euros de l’Ajuntament de Tarragona, en una adjudicació amb diverses irregularitats. El contracte entre l’empresa i l’IMSS va signar-se el 2010 i tenia com a objectiu la “potenciació de l’associacionisme entre la població nouvinguda”. L’acord ascendia a 61.066,60 euros, finalitzava el 31 de desembre de 2010 i en les condicions de contractació s’especificava la impossibilitat de prorrogar-lo. Ara bé, la realitat és que la vinculació va allargar-se durant 21 mesos més, durant els quals Inipro va cobrar 215.145,77 euros, malgrat la inexistència de “suport contractual”. En aquest període, el servei es pagava a través de “la resolució de l’alcalde de Tarragona”, que havia rebut “set advertències d’il·legalitat” sobre els pagaments per part de la Intervenció i Secretaria municipal. Ballesteros ha reconegut que va aprovar per decret aquestes factures perquè Inipro “va fer la feina” i, si no s’haguessin abonat, l’Ajuntament hauria comès un delicte d’enriquiment injust.

La regidora de la CUP Tarragona, Laia Estrada

La regidora de la CUP Tarragona, Laia Estrada

La CUP posa en dubte que realment Iniciatives i Programes portés a terme la tasca encarregada —les associacions de col·lectius de persones migrades a la ciutat van passar de 12 a 15 mentre van durar els pagaments—, i això la va portar a reclamar les memòries dels treballs realitzats per l’empresa. El govern local no les va facilitar i les ha aconseguit perquè el jutjat les ha requerit. Segons Laia Estrada, regidora de la formació al consistori, ara el “jutge haurà de determinar si són suficients per acreditar que s’ha fet la feina”. La formació anticapitalista ha demanat la dimissió de Josep Fèlix Ballesteros per aquest cas, perquè “o bé era conscient del que passava i no va fer res, o bé ha estat negligent i no se n’ha volgut assabentar”. En paraules de Laia Estrada, per a la CUP Inipro “no és un cas aïllat”. “Des que estem dins de l’Ajuntament ens estem trobant amb més situacions on sembla que les coses no es van fer com s’haurien d’haver fet, i això és degut a la manca d’oposició real que hi ha hagut durant moltes legislatures”, afirma la regidora.

“Procediment simulat”, segons la investigació

La contractació d’Iniciatives i Programes va arribar mitjançant un procediment negociat sense publicitat, una figura legal segons la qual una administració convida tres empreses perquè presentin les seves ofertes per obtenir una adjudicació. Segons la interlocutòria del jutge, sempre eren els tècnics els que triaven les empreses a concórrer al concurs, però en aquesta ocasió ho va fer directament Antonio Muñoz, el gerent de l’IMSS. A banda d’Iniciatives i Programes, Muñoz va escollir Itinere Serveis Educatius i Gallet Consultors Associats. Aquesta última societat es dedica a qüestions com activitats de formació, informació, assessorament i realització d’estudis o informes per a administracions públiques o empreses que, segons destaca la investigació policial, no tenen res a veure amb l’objecte del contracte. A més a més, segons la investigació Gallet estaria vinculada a Inipro, ja que GyS —una altra societat del grup— hauria realitzat tasques de gestoria per a la companyia.

Gallet Consultors Associats va decidir retirar-se del procés i no presentar-hi cap oferta, mentre que l’Àrea de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil sospita que la mateixa persona va elaborar les propostes d’Iniciatives i Programes i d’Itinere Serveis Educatius. Ho apunta perquè els pressupostos d’ambdues van ser elaborats en la mateixa data, coincideixen en determinats errors tipogràfics i, finalment, es van presentar conjuntament al registre. Per tot plegat, l’informe policial conclou que l’elecció d’aquestes empreses per a la licitació “hauria suposat l’eliminació de la competència efectiva” i, per tant, es va “impossibilitar” obtenir el preu realment més econòmic.

La investigació arriba a parlar de “procediment simulat” i recalca que els pressupostos d’Inipro i d’Itinere van ser elaborats al juny, un mes abans que l’Ajuntament de Tarragona aprovés el concurs i enviés les invitacions a participar-hi, fet que els porta a plantejar la possibilitat que existís “informació privilegiada”. En les seves respectives declaracions al jutjat, tant Ricard Campàs com Enric Miró, administrador d’Itinere, van coincidir a afirmar que no sabien que l’altra companyia del grup havia participat en el concurs, malgrat reconèixer que ambdues societats comparteixen equip administratiu.

Contractació de militants del PSC

La investigació de la Guàrdia Civil també posa sota sospita les contractacions que Inipro va fer a Tarragona, ja que bàsicament es va tractar de persones molt vinculades al PSC. Destaca el cas d’Alejandro Caballero, que va ser cap de les joventuts socialistes a la ciutat i també va ser membre de l’executiva de l’agrupació del partit a Tarragona com a responsable de mobilització i adjunt a comunicació. Caballero va ser donat d’alta a Inipro abans de l’adjudicació del contracte i hauria estat l’encarregat de buscar la resta de persones que van treballar en el projecte. Els testimonis dels altres empleats atribueixen a Caballero un paper de “càrrec polític” i no deixen clar que realment treballés en el projecte encarregat a l’empresa, tot i que, segons Ricard Campàs, era el “coordinador” del projecte.

Entre les persones contractades hi figuren persones com Mario Burzuri, Cecilia Mangini o Judith Cepero, que militaven al PSC. En concret, al maig de 2012 Burzuri era secretari de política municipal de l’agrupació del partit a Tarragona, mentre que Mangini ocupava la secretaria de dinamització i atenció als militants i Cepero va ser candidata de la formació en les eleccions municipals de 2007 a Duesaigües i en les de 2011 a Vallfogona de Riucorb. En diversos casos han manifestat que no van presentar el seu currículum a cap oferta laboral ni van passar per un procés de selecció, sinó que simplement els va contactar Caballero, a qui coneixien del partit. Sobre aquesta qüestió, Josep Fèlix Ballesteros va declarar al jutjat el 26 de gener que dubtava que aquestes persones haguessin estat contractades per “pertànyer al PSC”, però alhora va manifestar que els pressuposa una “gran sensibilitat social” pel fet de “ser socialistes”. Ricard Campàs també va negar al jutjat que el fet de ser militant socialista fos un requisit per ser contractat.

Un cas curiós és el de Vasile Baltaretu, responsable de l’Església ortodoxa de Tarragona. El 27 d’octubre de l’any passat, Baltaretu va declarar a la Guàrdia Civil que Ballesteros va acudir a un acte de la seva parròquia i ell li va demanar si li podia aconseguir feina. Posteriorment, sempre segons la seva versió, li van trucar “des de l’Ajuntament” per oferir-li feina, sense que ell hagués de presentar cap currículum ni sotmetre’s a cap procés de selecció. En tot cas, la investigació posa de manifest que no es van respectar les condicions de selecció de personal fixades per Inipro en el projecte presentat a licitació, que parlava d’un procés transparent.

Anomalies diverses a Cornellà

L'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón

L’alcalde de Cornellà, Antoni Balmón

Les anomalies no acaben aquí. CRÍTIC ha tingut accés a la documentació de diversos processos de contractació d’Inipro per part de l’Ajuntament de Cornellà i en algunes ocasions hi ha informes de la secretaria o de l’assessoria jurídica del consistori en què s’alerta de diverses irregularitats. Per exemple, el 31 de desembre de 2014 l’assessoria jurídica va presentar un document en què retreia l’adjudicació directa dels contractes menors per a l’execució de projectes d’intervenció amb joves als barris de Sant Ildefons, que va anar a parar a Inipro, i del Centre i de la Riera, a la Fundació Catalana de l’Esplai. L’argument és que es tracta d’una “necessitat a satisfer al municipi des de temps enrere” que “s’ha de prestar de manera continuada” i, per tant, no es pot “fraccionar” l’objecte del contracte a través de l’adjudicació directa —a dit—, sinó que s’hauria de fer un procediment obert. En l’adjudicació de la gestió de l’escola bressol Arc de Sant Martí del 2011 s’adverteix que els criteris per determinar la millor oferta econòmica no són objectius. A més a més, també s’han detectat casos en què en procediments negociats l’única empresa que hi va presentar oferta va ser Inipro.

Finalment, l’Ajuntament de Cornellà també va pagar diversos milers d’euros a Iniciatives i Programes per comprar entrades de cinema, que servien per finançar la projecció de pel·lícules en activitats programades per a nens o persones jubilades. Els films es van projectar a l’històric cinema Pisa, ubicat al barri de Sant Ildefons i que Iniciatives i Programes va gestionar des del 2007 fins al seu tancament, el 2012. Un cop tancat, l’objectiu del consistori era enderrocar el cinema i construir-hi pisos i, per fer-ho possible, va vendre l’immoble a una societat controlada per José Luis Morlanes, exregidor d’Urbanisme del municipi.

Investigació del TSJC per presumpte finançament il·legal del PSC

El cas obert a Tarragona no és el primer que posa Iniciatives i Programes sota sospita de la justícia. El 1999, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va investigar si l’empresa servia per finançar il·legalment el PSC. La Fiscalia del TSJC va denunciar Francesc Xavier Vila, alcalde de Sant Boi de Llobregat entre el 1979 i el 1997, per l’adjudicació a Inipro d’un estudi sociològic sobre la població marroquina de la comarca que va costar 42.000 euros. L’estudi es va dividir en quatre encàrrecs, de manera que tots van quedar per sota dels 12.000 euros que, en aquella època, marcaven el topall per fer una adjudicació directa d’un contracte i esquivar la convocatòria d’un concurs públic. La Fiscalia va destacar que alguns dels socis d’Inipro eren dirigents locals o comarcals del PSC.

Un any abans, havia dimitit l’aleshores regidora de Joventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet, María Freiría, que al ple municipal havia defensat els avantatges d’adjudicar uns serveis de la seva àrea a Inipro però sense explicar que mesos abans havia treballat per a la companyia. Una comissió de Viladecans també va investigar l’adjudicació de diversos encàrrecs a la societat, que pujaven a gairebé 300.000 euros, en una sola comissió de govern celebrada al gener de 1997 al consistori de la ciutat del Baix Llobregat.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
2 comentaris
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 16 de març de 2016 - 7:19

    Amic Font,
    Exhaustiva investigació aquesta. Oimés tenint en compte l’opacitat inherent a les corporacions verticals que són els partits polítics que formen part de l’estructura electoral de l’establishment.
    Sempre he trobat admirable els eufemismes orwellians creats per a camuflar i, per tant, pervertir el sentit de la realitat. Des de “periodo especial”per a descriure l’inici de l’ensulsiada del socialisme caribeny a Cuba, passant pels “efectes col•laterals” que són les víctimes de totes les guerres depredadores on intervenen poc o molt les indústries lligades al capitalisme occidental i acabant, per exemple, amb alguns dels que van units a la crisi sistèmica i sistemàtica com “mobilitat exterior”, “període de desacceleració” o “ajustaments”. D’exemples n’hi ha milers.
    En aquest sentit doncs, “potenciació de l’associacionisme entre la població nouvinguda” em sembla que es podria endur un bon premi. El guardó Josep Maria Sala a continuar la tasca de creació, extensió i consolidació de clientelisme polític entre les poblacions de persones no autòctones a imatge del que el brillant (i condemnat) personatge que dóna nom al premi ja va fer amb FECACs o Fedelatinas.
    Després de molts mesos a l’atur, m’adono que he estat un capoll creient que trobar feina era complicat. Només calia inscriure’m a la xarxa de col•locació socialista i fer del partit, unida a unes necessàries manques d’escrúpols i cert talent per enfotre-me’n de tothom, el meu modus vivendi. Encara que em calgués declamar diàriament els mantres de la formació, amb la mirada orientada al carrer Nicaragua, començant per “Felipe González estima Catalunya”.

  • Jaume2 17 de març de 2016 - 15:41

    Amb aquests són amb els que pacta Podem? Curiosa la doble vara de mesurar, si alguns pacten amb JxS estan pactant amb la corrupta CDC, en canvi, d’altres poden pactar govern amb el PSOE immaculat de corrupteles.

Deixa el teu comentari